No ho negarem. Per alguns, la gestió de les contrasenyes en el nostre dia a dia és un turment. Si les simplifiquem resulta que no són segures, però si les fem segures no hi ha manera de recordar-les de forma eficient.
KeePass és una utilitat que ja porta uns anys en escena. Es tracta d’un programa que ens permet gestionar la nostra informació més delicada de forma molt efectiva. Veient que molta gent no el coneix encara, avui en farem cinc cèntims.
KeePass ens permet crear arxius encriptats i protegits amb contrasenya on guardarem qualsevol informació privada: claus d’accés a bancs, noms d’usuari de llocs web, contrasenyes de caixes fortes, etc. I tot de manera molt simple.
Encara que algú accedís a l’ordinador on guardem els arxius de KeePass, no podria mai trobar la informació sense la clau amb la que els hem protegit. L’únic que hem de fer és establir una contrasenya mestra prou forta.
Finestra del KeePass
No explicarem massa més sobre el funcionament ja que és molt senzill. Només cal que el descarregueu aquí i el comenceu a provar. Teniu dues opcions: una versió instalable per al Windows i una altra versió portàtil, per guardar-la en un dispositiu USB, per exemple, i portar-la sempre a sobre. Recordeu que ja hem parlat algun cop sobre aplicacions portàtils.
Per finalitzar, ressaltarem que el KeePass és una aplicació lliure. Aquest fet, en contra del que algú pugui pensar, fa que encara sigui més fiable. El codi amb el que està construït el programa és transparent, de manera que milers d’experts el poden analitzar lliurement i detectar possibles errades de programació, reportar-les i perfeccionar encara més l’aplicació.
Si sou dels que la gestió de les contrasenyes us amarga una mica l’existència, proveu el KeePass. No us lliurareu de recordar claus, però a partir d’ara seran menys i més segures.
Fotografia de Mike Licht, NotionsCapital.com a Flickr
De vegades em trobo algú que es confessa totalment abatut davant de les TIC, s’autorreconeix un negat i explica que es veu incapaç de comprendre i fer anar tal o qual aplicació.
Em dol, em sap greu de veritat trobar-me amb gent que viu les TIC amb aquest sentiment d’angoixa. Perquè crec que les TIC han de facilitar la creació, la comunicació, la comprensió… han de ser elements facilitadors i mai, per a res, han de ser un obstacle.
Si algun cop has dit la frase “sóc un negat/ada i això de la informàtica no és per a mi” m’agradaria explicar-te algunes coses, que potser t’ajudaran a millorar el teu “jo tecnològic”.
- De vegades les aplicacions no funcionen perquè no estan ben fetes.
Si la programació falla i l’aplicació no respon com ho ha de fer, els usuaris hi podem posar tot el nostre esforç, que no ens sortirem.
- De vegades les aplicacions no funcionen perquè al teu ordinador hi falten components.
JavaScript, Flash i altres elements que intervenen en el funcionament d’una aplicació web, en alguns casos són imprescindibles perquè funcionin. Si el teu ordinador no té aquests components instal·lats o estan desactualitzats, et pots trobar davant d’una eina que, per molt que t’esforcis, només et farà perdre la paciència.
- De vegades les aplicacions estan mal dissenyades.
I no les entén ni el propi creador. Has sentit a parlar mai d’usabilitat? La usabilitat recull una sèrie de tècniques destinades a dissenyar aplicacions de comprensió ràpida, amb funcionalitats intuïtives. La usabilitat és molt important en el disseny d’una aplicació però a l’hora és una tècnica força complicada, i fins hi tot els desenvolupadors que més s’hi esforcen comenten errades, petites errades, que a tu et poden fer l’eina complicada d’entendre.
Vaja, que en la majoria dels casos, quan et trobes davant d’una aplicació que no entens, és possible que sigui per qüestions tècniques alienes a tu.
Ara bé, sí que hi ha uns factors que està en les teves mans, són els següents:
- Tot demana un temps d’atenció i d’exploració.
La primera vegada que et trobis davant d’una aplicació hauràs de dedicar un temps d’atenció: caldrà que l’exploris, l’examinis, temptegis i facis provatures. Si està ben feta amb poc temps aniràs descobrint el seu funcionament i intuït amb encert com va.
- L’experiència és un grau.
A poc a poc i amb bona lletra. A mesura que vagis utilitzant aplicacions i recursos tecnològics aniràs adquirint alguns hàbits que t’ajudaran a experimentar i a deduir. Temps al temps.
- Sigues positiu/va, t’ajudarà a entendre la nova eina.
Estima’t! Una màquina no pot minar el teu autoconcepte. Centra la teva atenció en descobrir com va i, si no te’n surts comenta-ho amb algú altre. Potser t’ajudarà a comprendre-la o potser s’adonareu junts que esteu davant d’una aplicació poc usable i que necessita una revisió.
Et distreus sovint? Al teu voltant es parla molt i és difícil concentrar-se? Això ens passa a molts de nosaltres: ara passa una mosca… ara no sé qui ha dit no sé què… De vegades la concentració és difícil de mantenir i llavors cal prendre mesures.
Si no tens possibilitat de treballar en un lloc aïllat, si escoltar música no t’ajuda i el sistema dels taps a les orelles no et sembla prou correcte, tens una alternativa si més no curiosa: Simplynoise.
Simplynoise és una pàgina que emet soroll blanc, soroll rosa i soroll marró, pots decidir quin d’ells vols sentir i en quin volum. Aquests tipus de sorolls tenen diferents aplicacions en la física i també provoquen determinats efectes sobre les persones.
El soroll marró s’assembla al so d’un mar de fons un pèl revolt. En el nostre cas hem comprovat que ens facilita la concentració i per tant ens ajuda a estar més atents en la feina. Per això et recomanem Simplynoise. Prova’l, potser a tu també et va bé i et permet tenir uns instants de concentració en un entorn un pèl boig.
L'espai-temps dins d'una wave.
Ja ho se, s’ha escrit molt sobre Google Wave. Amb totes les expectatives que ha generat és normal que es continuïn vessant tones de bits dedicades a la nova eina de Google, de manera que no crec que vingui d’unes quantes ratlles més en aquest blog.
Amb tot, no vull parlar tant de l’aplicació si no de les reaccions que ha despertat. No teniu la sensació que bàsicament s’ha parlat de “decepció”? Si fins i tot alguns l’han qualificat com el “bluff” de l’any.
És possible que aquesta idea l’hagi provocat el fet que, per separat, les eines que ens ofereix ja han estat inventades: els wikis, els ginys, la missatgeria instantània (al editar els textos m’arriba una aroma d’ICQ via retronasal)… Vaja, que més d’un deu haver tatxat Wave d’escudella de funcions que altres ja han inventat abans.
Ara bé: ha inventat Twitter la microescriptura? Gutenberg els llibres? Adrià la truita de patates? Però innovar no era repensar de forma diferent? Ens agradi o no en aquest món ja està tot inventat, i aquest fet, que a priori pot semblar una desgràcia, és en realitat l’oportunitat de tenir ja a l’abast tots els ingredients que ens permeten cuinar una quantitat de receptes que tendeix a infinit.
A mi Wave em sembla una eina fenomenal, ben rumiada i amb un gran futur per endavant. Era simple de concebre? Doncs a Google han estat els més ràpids, tu. Enveja em fan.
Fotografia de ·Insomnia· a Flickr
T’agradaria escriure més sovint al teu blog però et costa trobar un bon tema? Fas mil tombs per trobar què és allò que val la pena abocar en un apunt d’un blog? Si és així tinc una bona notícia, que t’explicaré en quatre bocins:
1. Ningú sap de tot.
El saber de la humanitat és immens, si no ens partim la feina no donem l’abast. Per això cadascú de nosaltres tenim una parcel·la de coneixement, acotada, centrada en una temàtica concreta i en la qual aboquem la nostra energia, l’esforç per comprendre, per crear i per construir noves idees.
Alhora però sabem que no podem sobreviure en aquesta mena de limitació. Cada dia necessitem comprendre i utilitzar dinàmiques, processos, instruccions i conceptes d’altres àmbits. Per això ens agraden tant les xarxes social i les dinàmiques d’interacció a Internet, perquè sempre trobem algun gran o petit coneixedor que ens ajuda a moure’ns en entorns “hostils”.
2. Res és evident.
El peix s’ha de salar abans o després de coure’l? Què és millor per una finestra, el PVC o l’alumini? Estic a 35,5 ºC de temperatura corporal, és greu? Com s’activa la versió mòbil de Google Maps?
Tu ho saps? Si aquestes preguntes tenen a veure amb un àmbit que tu coneixes segurament són banals, però la majora de nosaltres no sabem la resposta. I és que res és massa evident, ni massa clar… Recorda el primer bocí: tenim la feina repartida!
3. Només fem cas d’allò que ens agrada.
- Ens agrada que algú s’entretigui a destriar el gra de la palla i ens ofereixi una bona síntesi.
- Ens agrada que ens doni truquets.
- Ens agrada que ens ensenyin a fer.
- Ens agrada que ens facin riure.
- Ens agrada que ens parlin des de l’experiència.
- Ens agrada que ens ajudin a triar.
4. S’hi ha de notar la mà de l’artista.
I per tant el teu blog ha de tenir estil. Quin estil? El teu, simplement.
No et disfressis, i mai de la vida omplis les teves pàgines de textos copiats indiscriminadament d’altres blogs. Els apunts dels altres són la teva font d’inspiració, d’aprenentatge i de connexió. Si t’ajuden a escriure cita’ls, però no te n’apropiïs a la boja, perquè es nota de seguida, no està bé i és molt lleig.
Viu amb naturalitat la teva experiència de Xarxa i sigues tan formal, informal, clar, barroc, visual, transgressor/a, radical, contingut/da, jovial, seriós/a com creguis oportú, no deixis de mostrar la teva forma única de comprendre i de construir la teva parcel·la de coneixement.
En resum: parla d’allò que tens entre mans.
- Escriu d’allò que saps, d’allò que vols saber, d’allò que estàs aprenent, d’allò que et qüestiones…
- Si ofereixes simplicitat, síntesi, ordre… si expliques un procés, si parles d’una experiència… qualsevol cosa que potser et sembla banal es converteix en interessant.
- No copiïs, reconstrueix.
