Dia de la Llibertat dels Documents

Avió de paper

Imatge de Dmitry Krendelev a Flickr

Els documents són quelcom que calgui ser alliberat?

En la nostra societat la major part del coneixement es conserva i transmet mitjançant arxius informàtics: correus electrònics, documents de text, taules de dades, dibuixos i fotografies, enregistraments d’àudio i vídeo… En qualsevol àmbit de la vida (personal, professional, artístic…) depenem de tot tipus de documents electrònics per permetre la difusió i la perdurabilitat de la informació. Però realment tenim garanties que és així? Ja ho estem fent bé?

La necessitat de fer servir documents estàndards i oberts.

Tothom hem rebut alguna vegada un fitxer que no hem pogut obrir, o hem hagut de pagar o baixar un programa específic per fer-ho, o hem hagut de canviar d’ordinador o sistema operatiu per poder-hi accedir. Això no passaria si es generalitzés l’ús de formats de document oberts i estàndards.

Els documents estàndards i oberts ens permeten guardar informació amb la garantia que tothom hi podrà accedir i la podrà editar sense dependre d’una marca de programari específica o d’una plataforma concreta, ara i en el futur. Per accedir als documents tancats, en canvi, depenem de requisits controlats per empreses privades que canvien sense tenir en compte aquestes llibertats.

No és un tema trivial. Si avui no ens preocupem de la forma que guardem la informació, demà ens podem trobar que no hi podem accedir.

El Dia de la Llibertat dels Documents

Demà, 26 de març, se celebra el Dia de la Llibertat dels Documents. Es tracta d’un acte d’abast mundial que pretén fomentar l’ús d’aquests formats en tots els àmbits de treball. Dins l’entorn català, l’organització Softcatalà és el principal representant. Doneu un cop d’ull a tot el que han preparat.

A la feina, a l’oficina, és una bona oportunitat per pensar si estem sent previsors en la generació dels nostres documents i plantejar-nos l’adopció de formats de documents oberts si no ho hem fet ja. Es tracta d’un acte de respecte i responsabilitat amb els nostres contactes i de prevenció i seguretat de cara al futur.

Dia de la Llibertat dels Documents 2014

Afegeix el teu comentari.

Revisió ortogràfica, gramatical i d’estil amb el LanguageTool

El LanguageTool és un d’aquells bàsics que tothom hauria de tenir al seu fons d’armari digital, de manera que sempre és un bon moment per difondre aquesta aplicació tan útil.

Es tracta d’una eina de correcció de textos que va més enllà del clàssic corrector ortogràfic. Amb el LanguageTool podem revisar errors gramaticals, de composició, paraules duplicades, falsos amics i altres problemes d’estil en més de 20 idiomes. Una eina, vaja, d’ús obligat per qualsevol que es manegui amb l’escriptura digital en qualsevol àmbit.

Instal·lació del LanguageTool

Es tracta d’un projecte de programari lliure i ens ofereix diverses formes d’ús:

Utilització

Si el volem utilitzar al LibreOffice, descarregarem el fitxer corresponent i l’obrirem amb el mateix LibreOffice, que ens demanarà si el volem instal·lar. Després reiniciem el LibreOffice i ja podrem fer servir el LanguageTool. El trobarem al menú Eines/Gramàtica i podrem revisar tot un document o un bloc de text sel·leccionat.

LanguageTool al LibreOffice

Al Firefox s’instal·la de forma similar. Descarreguem el fitxer i confirmem la instal·lació (no cal reiniciar el navegador). Podem accedir al LanguageTool mitjançant el menú contextual o amb la combinació de tecles Ctrl+Maj+Intro.

LanguageTool al Firefox

Si explorem les opcions de configuració del programa, veurem totes les opcions que ens ofereix. És molt interessat indicar-li quina és la nostra llengua materna per tal que pugui informar-nos dels falsos amics, per exemple.

El LanguageTool és una aplicació que es troba en ple progrés de desenvolupament, de manera que podem trobar alguna petita errada. Podem col·laborar amb el projecte informant aquí o aquí de qualsevol anomalia que trobem per tal que vagi millorant amb l’ajuda de tots els usuaris.

Afegeix el teu comentari.

Instagram és només per jugar? Busca la resposta en un Instafax

Encara creus que Instagram és una bona joguina? Creus que només serveix per penjar fotos de gatets? Hi ha gent que ha fet ja un pas de gegant i esprem les possibilitats d’Instagram al màxim, molt més enllà dels gatets, el menjar i les postes de sol. És el cas de la BBC.

A través de la Maria Ripoll avui he descobert el compte de la BBC a Instagram, on hi publiquen el que han anomenat Instafax: vídeos de pocs segons amb els quals informen de notícies d’àmbit general: la descoberta d’un dofí d’aigua dolça, la mort de l’últim combatent de la 2a. guerra mundial, les protestes a Ucraïna…

M’ha semblat simplement genial, notícies curtes però ben estructurades, de fàcil comprensió. Ara bé, tots sabem que no ens podem nodrir d’informació superreduïda, que el món és massa complex per interpretar-lo amb un vídeo de segons. Cap problema: els Instafax de la BBC ho tenen tot pensat i si vols saber més detalls sobre el tema del vídeofax que estàs mirant sempre pots llegir el text que l’acompanya al mateix Instagram, i si encara en vols més sempre hi ha un enllaç a la notícia complerta i amb molt de detall publicada al web de la BBC.

Ho recomano i molt, per tres motius:

  1. Perquè és realment interessant disposar de notícies fresques i de lectura ràpida, adaptades a un terminal mòbil. Mentre puges amb l’ascensor, al metro, en una sala d’espera… sempre trobes un bon moment per llegir uns quants Instafax.
  2. Perquè és molt bo experimentar com les xarxes es reformulen i s’hi troben noves utilitats. És important que els usuaris prenguem consciència del nostre doble paper: usuaris de xarxa i alhora descobridors d’usos i aplicacions.
  3. Perquè l’Instafax és un bon exemple de publicació escalonada de continguts: del minivídeo pots saltar al text de presentació i als comentaris, i seguidament pots saltar al web de la BBC. Per tant el grau de síntesi o de detall amb què ens arriba una notícia és ja decisió nostra, que ens aturem allà on volem. Aquest petit detall crec que és un dels elements fonamentals de la creació de continguts digitals. A Instagram, com és el cas, o a qualsevol altra publicació digital -parlem també de webs corporatives i de botigues online si vols- hem d’oblidar aquell tòpic malentès que diu que la gent no llegeix a Internet.No m’ho crec: la gent llegim allò que realment ens interessa, si hi tenim accés fàcil.

Per tot això, et recomano que segueixis els Instafax de la BBC i que visquis la xarxa amb curiositat i visió crítica. Però sobretot amb molta intenció creadora.

Afegeix el teu comentari.

Hola, sóc jo i treballo perquè t’arribi la comanda

Portem més de dos anys gestionant al complert la botiga en línia de la Cooperativa Falset Marçà: fitxes de productes, manteniment tècnic, gestió de comandes, logística i atenció al client. Aquesta feina integral ens permet reconèixer i valorar cada un dels petits detalls que intervenen en el comerç online, i realment sovint descobrim elements de valor que cal tenir en compte.

Des del primer dia ens hem preocupat perquè els correus d’interacció amb el client siguin clars, directes i personalitzats. Per funcionalitat, i per complir la normativa, cal que el client, just després de formalitzar una compra, rebi un correu de confirmació. Aquest correu és automàtic, tot i que a etim.cat i etim.es s’ha redactat amb cura per transmetre el sentit d’una veu humana i personal. No obstant amb aquest correu no ens quedem tranquils i sempre que ens ha estat possible, que ha estat gairebé sempre, hem aprofitat el temps d’espera entre que es formalitza la compra i arriba la comanda a mans del client, per enviar-li un altre correu, fet a mà, que de forma molt més personal informa de la sortida de la comanda i el seu lliurament imminent.

Un dia se’ns va acudir fer un petit canvi, aparentment sense cap transcendència, però que ha estat molt transformador: vam deixar de signar aquests missatges amb una signatura genèrica en nom de la botiga en línia de la Cooperativa i vam començar a signar-los amb el nom i cognom de la persona que fa l’atenció als clients, concretament en nom de Bernadette Farriol (una servidora). Res més vam canviar: el mateix to, el mateix tipus d’informació, la mateixa llargada…

Ara bé, d’ençà que signem amb nom i cognom en la immensa majoria dels casos els clients responen el missatge, normalment amb un text breu agraint la informació: amb el canvi de signatura hi ha hagut un augment important i voluntari d’interaccions, un fet fonamental per a una botiga en línia on es treballa sempre per establir relacions bones i perdurables amb els clients.

De vegades, en el comerç electrònic moltes vegades, en cada petit detall s’hi amaga la clau per oferir un bon servei, per crear bons vincles i traspassar a la Xarxa aquell bon costum del bon venedor de tota la vida amb qui hi podies confiar. Caldrà estar ben atents per identificar aquests detalls reveladors i fer-ne un bon ús, seran aquests els recursos que ens quedaran a mesura que el dret a la privacitat faci impossible l’ús actual de tècniques de captació i d’anàlisi de les dades de navegació.

Hi ha 1 comentari. Afegeix també el teu.

Un repàs ràpid a l’anomenada “llei de cookies”

Segurament us haureu fixat que, d’uns mesos cap aquí, en molts llocs web —i en aquest— es mostra un avís alertant sobre l’ús de cookies. Si tens un lloc web professional i encara no saps de què va tot això, te’n fem cinc cèntims per a què t’orientis.

Privacitat

La LSSI.

En realitat tot ve de la polèmica Ley de Servicios de la Sociedad de la Información, més concretament d’una modificació de l’any 2012 que canviava l’article 22 per regular més a fons el concepte de “dispositivos de almacenamiento y recuperación de datos en equipos terminales de los destinatarios”. I entre aquests “dispositivos” trobem les cookies, que ara expliquem què són.

Galetes informàtiques o cookies.

Les cookies són uns fragments de codi que la majoria de llocs web envien als ordinadors dels visitants habitualment de forma transparent. Es fan servir des del 1994, de manera que no estem parlant de cap novetat tecnològica.

Les cookies es poden ordenar en tres grups depenent de la seva finalitat:

  • Cookies de preferències. Un exemple són les que serveixen per recordar l’idioma que has triat per navegar per un web.
  • Cookies de processos. Per exemple, et permeten identificar-te en una pàgina privada. Les botigues en línia les fan servir per poder omplir el carretó de la compra o per navegar entre els productes.
  • Cookies de seguretat, que serveixen per exemple per impedir que algú faci un ús fraudulent de les teves credencials d’accés a determinades pàgines web.

La llei espanyola actualment obliga a qualsevol lloc web que ofereixi serveis o productes professionals a informar als seus visitants sobre l’ús d’aquestes cookies quan es facin servir per raons:

  • de seguiment (per conèixer preferències comercials)
  • Publicitàries (per oferir anuncis publicitaris)
  • Per raons d’anàlisi (per fer estadístiques de visites, per exemple)

Si tens un lloc web o un blog el més provable és que utilitzi cookies, i si mostres publicitat o fas el seguiment de visites amb Google Analytics o similars… llavors has de complir la llei.

Com complir la llei.

Sense pretendre aprofundir completament, bàsicament el que cal fer és:

  • Mostrar un avís als usuaris quan arriben per primer cop a qualsevol pàgina del nostre web que faci servir aquest tipus de cookies. Aquest avís ha de ser molt clar i comprensible i és imprescindible que aparegui abans que s’enviï cap de les cookies, per permetre que l’usuari pugui decidir si les accepta o no.
  • Informar en una pàgina permanent del mateix web sobre el tipus i l’ús de les cookies utilitzades. També s’ha de facilitar informació sobre la manera de revocar el permís així com del mètode per controlar-les i eliminar-les de l’equip. Aquí en teniu un exemple de pàgina.

La polèmica.

Amb tot, cal tenir em compte que tindrem alguns efectes secundaris en aplicar aquest bloqueig. Un dels més evidents pot ser la pèrdua d’informació estadística si fem servir Google Analytics o algun altre sistema de control de visites. Si els usuaris no accepten l’ús de les cookies, no es registrarà l’origen d’entrada, per exemple.

Això està causant un gran debat a Internet, i molta gent opina que els legisladors no es fan càrrec de l’impacte que pot tenir sobre la competitivitat respecte als que no han de complir amb aquesta norma. A molts països de la resta d’Europa les lleis de protecció de la privacitat només obliguen a informar de les cookies, però no a bloquejar-les per defecte.

A Gran Bretanya durant un temps es va aplicar una normativa molt similar a la que actualment patim a Espanya. Després d’un temps, però, es va considerar que el canvi era inapropiat i es va tornar a ajustar a la norma Europea. Des del nostre punt de vista pensem que l’aplicació estricta de la norma actual sobre l’ús de cookies és innecessàriament extrema i crea obstacles tècnics que confondran a molts usuaris.

Afegeix el teu comentari.

Fesomia. Enraona, connecta i creix.

Algunes formes de contactar amb Fesomia són:

  • Vila-seca
    • Adreça: C. del Comte de Sicart, 16 2n. 43480 Vila-seca, Tarragona (mapa)
    • Telèfon: 977 390 953
  • Barcelona
    • Adreça: C. Girona 1, pral. 1a (mapa)
    • Telèfon: 931 190 854
  • Arreu
    • Correu electrònic: hola@fesomia.cat
    • Skype: fesomia
    • Fax: 977 270 589 (algú té fax?)
El blog d'Enraona roda amb el Word Press.