Scrabble, de Chilled Phill, a Flickr.
Web Semàntica? Apa, una altre “palabreja”.
Ja fa temps que se’n parla, però podem estar segurs que anirem sentint el terme “Web Semàntica” cada vegada més i més. De què es tracta, m’interessa? O és un altre d’aquells conceptes que demà deixaran d’estar de moda? Bé, si ets dels que passen llargues estones consultant, cercant i destriant coses a Internet, no en dubtis: t’interessa. De fet, ens interessa a tothom.
Va, et deixo que ho expliquis una mica.
Sovint tenim la sensació que a Internet hi ha un excés d’informació. ¿Per què caram quan fem una consulta al nostre cercador hem de remenar entre centenars de milers de resultats, quan la major part d’aquests no ens interessen? Perquè el cercador busca les paraules que li diem, no el que signifiquen per a nosaltres.
És a dir, els ordinadors estan preparats per reconèixer paraules, però no el què volen dir. Ara som nosaltres els que hem de fer la feina de destriar els resultats per trobar els que fan referència al que ens referíem. Amb la Web Semàntica s’intenta que els propis ordinadors facin part d’aquesta feina, la de “comprendre”.
Mira, en aquest punt m’aniria la mar de bé un exemple.
Agafaré l’exemple que proposen els senyors del W3C (si, aquells dels que hem parlat alguna vegada). Imaginem que hem de volar demà cap a Praga (que bé, oi?), obrim el nostre cercador favorit i escrivim: “vols a praga demà al matí”. Obtindrem resultats barrejats que inclouran pàgines en les que apareixeran tots aquests termes, encara que no tinguin cap relació. Hi entraria per exemple una pàgina del diari “Matí” que parla d’una vaga de cambrers a Praga i que es desconvoca demà. Pot ser interessant, però ara no ens ens convé, que s’esta fent tard i encara no hem fet les maletes.
En canvi, un cercador semàntic reconeixeria que necessitem informació sobre vols cap a un determinat lloc (Praga), i que han de sortir en un determinat instant (demà al matí). De manera, que la informació del diari d’abans ja no ens la mostrarà.
I com s’aconseguirà aquesta meravella?
Aplicant una colla de tecnologies i pràctiques a l’hora de construir les pàgines web, els programes de cerca i els programes que ens mostren la informació.
La Web Semàntica no arribarà un dia de cop, si no que ho farà (ho està fent) de forma progressiva, per capil·laritat, a mesura que els organismes reguladors van marcant les pautes d’acció i la tecnologia es va adaptant. Però s’apropa a gran velocitat.
En tot aquest sarau estem implicats els desenvolupadors de webs i les empreses que ofereixen cercadors. Però també tu hauries de començar a plantejar aquests conceptes en el moment de construir o millorar el teu lloc web.
Per ampliar la informació:
- Breu guia de la Web Semàntica publicada pel W3C.
- Un curt vídeo que explica els conceptes més bàsics de manera senzilla.
- Article de la Web Semàntica a la Viquipèdia.
Cada dia és més clar que la Xarxa té múltiples aplicacions a l’empresa: ens ajuda a difondre la nostra identitat i la nostra marca, ens facilita la fidelització de clients i la creació de contactes ferms, ens ajuda a estalviar temps i diners, ens ajudar a guanyar diners… vaja, que sí!
L’empresa té un bon lloc a la Xarxa, ara bé, ha de saber integrar-hi dinàmiques, missatges, relacions… i això cal fer-ho a poc a poc i amb pas ferm.
Hem de saber comprendre l’oportunitat que ens ofereixen les xarxes socials i estar atents als seus usos. Per això avui parlarem d’una funció molt concreta de Twitter: les cerques.
Per què és interessant l’opció de cerca de Twitter?
Doncs en primer lloc és interessant perquè a Twitter cada dia hi ha més usuaris. Les persones i les empreses l’utilitzen per expressar-se, comentar, queixar-se… L’opció de cerca de Twitter ens llistarà totes les entrades en què s’ha utilitzat una determinada paraula i per tant ens permetrà descobrir:
- Quina és l’opinió més generalitzada sobre un tema.
- Qui parlar de la nostra ciutat i per tant es mou pel nostre territori més proper.
És com si tinguéssim una orella parada a cada conversa i puguéssim escoltar què pensa la gent d’un tema concret que a nosaltres ens interessa en especial. Us deixem aquí una presentació de CommonCraft que parla de les cerques de Twitter d’una forma molt directa i clara.
Comparteix aquesta entrada
A Enraona hem preparat un curs sobre posicionament web.
El posicionament web preocupa a la gent d’empresa. Tothom entén que un web ha d’estar ben posicionat en cercadors, tot i això aquest és un tema complex, difícil de comprendre i que costa molt concretar en accions clares i efectives.
Per això creiem que és del tot necessari que la persona responsable d’un web corporatiu tingui uns coneixements bàsic i sòlids sobre posicionament web.
En aquest breu curs revisarem els elements i accions que s’han de tenir en compte per a què un web corporatiu estigui ben indexat i ben posicionat. Si t’hi apuntes compartirem amb tu una sèrie de coneixements prou sòlids per a què puguis valorar:
- Quines característiques tècniques ha d’acomplir el teu web corporatiu per a facilitar-ne el posicionament.
- Quina estructura ha de tenir el teu web.
- Quina importància té el text per al posicionament i per a establir un primer vincle amb el teu futur client.
- Quines accions has de fer per mantenir i per millorar el posicionament del teu web corporatiu.
El curs bàsic de posicionament web es farà dijous 9 de juliol, d’11h a 13h a Reus, a la Fundació URV. Trobaràs el programa del curs al web d’Enraona, et recomanem que li facis un cop d’ull. Ja portem uns dies preparant el temari i la dinàmica de treball, sovint n’anirem parlant. De moment et deixem aquí el guió que seguirem a la sessió de formació.
Si vols proposar alguna idea o creus que hauríem d’enfocar aquest curs bàsic de posicionament web d’alguna forma especial, t’agrairem que ens ho facis saber, la teva visió sobre Internet i el web d’empresa ens interessa molt.
Comparteix aquesta entrada
El CD de l'Ubuntu enviat per Canonical.
En la línia del programari lliure, alguna vegada ja hem tocat al Tres Minuts el tema de l’Ubuntu. Si algú de vosaltres no ha sortit mai del Windows o dels Mac, no teniu curiositat per saber de què va exactament, com pinta? Avui expliquem com.
Recordem que Ubuntu és un sistema operatiu, o sigui, el programari que gestiona tot l’ordinador i els programes que utilitzem. Windows o Mac OS X son sistemes operatius, i determinen enormement la manera d’utilitzar els ordinadors. Fins fa un temps, en cada ordinador només hi podia haver un sol sistema operatiu. Avui en dia ja es poden “conviure” tots els que necessitem.
Però també podem simplement provar l’Ubuntu en qualsevol ordinador sense cap dificultat i sense tocar cap arxiu ni configuració del nostre sistema actual, en uns minuts. Si us feu amb un CD d’instal·lació amb la darrera versió de l’Ubuntu podeu fer dues coses: instal·lar-ho de zero o provar-lo en forma de CD autònom. Aquest últim és el sistema que avui us recomanem.
Un CD autònom, o Live CD, és un CD que pot executar a l’ordinador un sistema operatiu i els seus programes sense modificar res al disc dur. Quan l’usuari decideix apagar el nou sistema, l’ordinador es reinicialitza i torna a arrencar en el seu estat de sempre.
Com aconsegueixo un disc amb l’Ubuntu?
L’Ubuntu es pot obtenir de dues maneres:
- descarregant-lo lliurement, per exemple, des de la pàgina oficial: http://www.ubuntu.com/getubuntu/download
- Demanant un CD ja preparat. L’empresa Canonical, que és la que esponsoritza i financia l’Ubuntu, els envia a domicili sense cap despesa, ni tant sols d’enviament. Podeu demanar-ne les còpies que necessiteu a https://shipit.ubuntu.com/. Si no teniu massa pressa, us recomanem aquest sistema.
En resum, ja podem provar, investigar i descobrir l’Ubuntu sensecap mena de por: si no ens agrada tornarem al nostre sistema de treball sense cap mena de problema i si ens agrada, haurem descobert un nou sistema operatiu molt interessant. Així que, et queda algun altre motiu per no provar-ho? Segur que t’agradarà allò que descobriràs. Podeu llegir una interessant aproximació al sistema Ubuntu en aquest article publicat a El País fa unes setmanes.
Comparteix aquesta entrada
Fotografia de Galería de Penedesfera a Flickr
M’agrada anar a jornades i trobades blocaires, m’ajuda a trobar un nom per les coses perquè sempre hi ha algú que sap posar l’ordre just als termes. Per la gent que ens dediquem a fer pedagogia de Xarxa això és fonamental, perquè sovint ens trobem que hem de concretar, definir i ajudar a comprendre conceptes i processos que realment són complexos.
Torno contenta de la Penedesfera i torno amb l’apropiació global d’un concepte: desvirtualització.
A la Penedesfera vam parlar de Xarxa, però sempre fent el salt constant entre l’on-line i l’off-line:
- Els músics parlaven de MySpace, però sobretot de concerts, de sales polivalents i de recuperar l’hàbit de tocar poble a poble.
- Els homes del màrqueting parlaven de Munich, una marca de sabatilles que va aconseguir un èxit rotund en una jornada de portes obertes gràcies a una campanya a la Xarxa.
- Els representants del sector del vi, i el noi de les ulleres de cul de got que tot ho multiplica, parlaven de les aromes del vi.
- Els d’Enfoca, de Calafell, parlaven amb entusiasme com des de Flickr organitzaven trobades en viu, concursos i exposicions.
On-off, on-off, on-off…
Vaja, que me la faig meva: DESVIRTUALITZACIÓ. Tan senzill que és, tan evident i de vegades tant difícil d’explicar.
A la Xarxa hi som per impulsar, generar, provocar i construir experiències sensorials. I si no, explica-li:
- Als del Col·legi Elisabeth, que gràcies a Facebook ara tornen a fer excursions junts, amb la família i els fills.
- Al que aquesta nit encetarà una ampolla de vi per sopar, que ha comprat on-line.
- Al que avui ha començat unes vacances, mesuradament organitzades durant els vespres de connexió.
- A tots els que van anar a la Penedesfera i algú els va dir: “Hola jo sóc @elqueetsaludacadamatí.
- El que riu, perquè ha llegit un acudit genial en un blog.
