El blog d’Enraona

Ahir vam participar en la jornada formativa que va organitzar l’AIJEC sobre els canvis que hi ha hagut en el màrqueting a conseqüència de l’aparició de la Xarxa.

Pengem aquí l’esquema que ens va servir de base per fer la nostra xerrada. Aquest cop hem substituït les diapositives per un mapa de bombolles en bubbl.us, una eina molt interessant per a fer esquemes que té coses bones i coses no tan bones. Com a bo té que sempre s’hi pot anar afegint contingut nou, aquest matí ja hi hem fet algun canvi. Com a dolent té el sistema per compartir-lo, poc flexible.

Clica damunt la imatge per veure tot l'esquema

L'espai-temps dins d'una wave.

Ja ho se, s’ha escrit molt sobre Google Wave. Amb totes les expectatives que ha generat és normal que es continuïn vessant tones de bits dedicades a la nova eina de Google, de manera que no crec que vingui d’unes quantes ratlles més en aquest blog.

Amb tot, no vull parlar tant de l’aplicació si no de les reaccions que ha despertat. No teniu la sensació que bàsicament s’ha parlat de “decepció”? Si fins i tot alguns l’han qualificat com el “bluff” de l’any.

És possible que aquesta idea l’hagi provocat el fet que, per separat, les eines que ens ofereix ja han estat inventades: els wikis, els ginys, la missatgeria instantània (al editar els textos m’arriba una aroma d’ICQ via retronasal)… Vaja, que més d’un deu haver tatxat Wave d’escudella de funcions que altres ja han inventat abans.

Ara bé: ha inventat Twitter la microescriptura? Gutenberg els llibres? Adrià la truita de patates? Però innovar no era repensar de forma diferent? Ens agradi o no en aquest món ja està tot inventat, i aquest fet, que a priori pot semblar una desgràcia, és en realitat l’oportunitat de tenir ja a l’abast tots els ingredients que ens permeten cuinar una quantitat de receptes que tendeix a infinit.

A mi Wave em sembla una eina fenomenal, ben rumiada i amb un gran futur per endavant. Era simple de concebre? Doncs a Google han estat els més ràpids, tu. Enveja em fan.

Preparo un acompanyament perquè una institució revisi la seva intervenció a la Xarxa. Hem d’afavorir un canvi del web tradicional cap a una forma efectiva de presència corporativa a Internet i fa dies que vaig prenent apunts per parlar-ne.

Avui desgrano aquella idea que diu:

En el web 2.0 la participació activa dels usuaris converteix la Xarxa en un espai de conversa.

Imatge de 4_EveR_YounG a Flickr

I llisto una sèrie d’idees per comentar i evolucionar.

Participar en una conversa és un acte de respecte i només es pot donar entre iguals.
Alliçonar, donar instruccions, manar, són coses diferents que no tenen res a veure amb l’acte de conversar.

Per construir una conversa són necessaris almenys dos interlocutors.
Has de trobar almenys una altra persona que et vulgui fer d’interlocutor, clamar en solitari se’n diu predicar o fer un monòleg.

El llenguatge no verbal també existeix a la Xarxa.
En forma d’enllaç, de sindicació, de rebot, de recomanació, de silenci…

Un dia et pots trobar cara a cara amb una persona que et fa saber que t’ha trobat a Internet i que li agrada allò que expliques.
En aquell moment és important continuar la conversa, perquè fora de la Xarxa les persones som les mateixes.

La conversa s’ha de viure amb comoditat i amb un alt grau de naturalitat.
Cal ser coherent amb allò que es defensa, només cal acotar la teva parcel·la temàtica. Igual que en la teva dinàmica diària acotes amb les altres persones la temàtica i l’enfoc de les converses. O és que potser parles de tot amb tothom?

Una conversa no és controla mai.
Perquè no es pot decidir quin rumb i quin enfocament imprimiran els altres participants. Si aquesta mena de descontrol et supera, llavors val més que no comencis a parlar.

Tu també participes en el rumb i l’enfocament de la conversa.
I les teves aportacions produeixen un efecte directe en els altres participants. Pots afavorir una conversa constructiva i positiva o bé pots encendre l’espurna d’un foc destructor.

Quan escopim imparables, sense tenir en compte el nostre interlocutor, estem matant la conversa.
D’això se’n diu desofegar-se, autojustificar-se, autocomplaure’s o autoconvèncer-se, però no té res a veure amb una conversa.

L’actitud més positiva en una conversa és la d’escoltar.
Amb atenció, amb calma, amb desig d’assimilar, comprendre i reprocessar allò que ens aporten els altres.

A Internet la conversa és asincrònica, multimitjà, pulsatòria, regular…
És un exercici de llarga durada, que mostra un actitud oberta, conscientment assumida, es nodreix amb cada gest,  és una predisposició a aprendre en equip, a aportar algun granet de sorra i a fer-te teu allò bo que aporten els altres.

Fotografia de eperales a Flickr

Portem gairebé dos anys publicant cada divendres un Tres Minuts, primer a Blogspot i després al Blog d’Enraona. Mirem enrere i veiem que ja hem tractat molts temes, hem recomanat aplicacions i eines: ara toca fer una aturada per fer una reflexió.

Ja no se’ns fa gens estrany això del web 2.0, les empreses amb iniciativa ja han vist que la Xarxa no és cap joguina i que cal saber encaixar-la en la forma de treballar. Vaja, que ja ho hem entès tots: el web 2.0 no són eines, ni aplicacions web, ni una aposta de futur, ni una oportunitat…

El web 2.0 és com hem acabat anomenant una dinàmica d’interacció on és molt important que cadascú, si vol, hi busqui i hi trobi facilitat i oportunitat per aprendre, per millorar, per conèixer, per treballar, per vendre, i sobretot, per participar en una desbandada de relacions entre persones amb les quals hem d’aprendre i evolucionar.

Les persones fa milers d’anys que parlem, aprenem, descobrim, ens enfadem, construïm i fem, fem, fem. Doncs continuem no? Aprofitem allò que tenim entre mans i continuem parlant, aprenent, descobrint construint, enfadant-nos, desenfadant-nos i fent, fent, fent… També a la Xarxa!

Darrerament tomba per casa el “Manual de educación canina” perquè la Piga necessita disciplina. És un llibre que fa bé la seva funció: algunes anècdotes, fotos que fan riure, bons consells i molta empatia.

Diu coses com per exemple: Entenem que no t’agradi renyar al teu animalet al carrer, et fa sentir malement, t’irrita i segurament no servirà de gaire. En aquest casos, t’aconsellem que etc… i et dóna un bon consell que apliques i funciona.

És molt recomanable ser empàtic en la redacció dels continguts. A les persones ens agrada que ens entenguin, perquè comprenem que si ens entenen sabran resoldre el nostre problema i quan un producte resol un problema es converteix en un producte desitjat.

De vegades no és fàcil. Sovint ens preocupa tant vendre bé els productes de la nostra empresa, hi posem tanta passió en mostra l’esforç del nostre treball que ens fa por explicar-nos poc i aboquem un carro de dades, característiques, valor, comparatives… Estic convençuda que aquestes dades també són interessants, crec fermanent que el nostre catàleg de productes ha donar la màxima informació possible, però abans cal captar l’atenció del possible compardor: primer cal picar-li l’ullet, sense enganyar-lo gens ni mica, cal explicar-li que ens posem a la seva pell i per tant sabrem resoldre un dels seus problemes.