Internet és inter què? És interculutal, interligüístic, intersocial, intergeneracional, intertot o és interres? Tenim una gran oportunitat, més que per establir vincles amb 150 persones, tenim l’ocasió de conèixer i interactuar amb persones de 150 móns diferents. Si aquesta falera enllaçadora de “followers” la fem servir per mantenir el nostre cercle personal, per nodrir el tipus de món que ja entenem i que ens resulta còmode, llavors estem perdent una gran ocasió.

L’impuls enllaçador ens permet escoltar i aproximar-nos a altres maneres d’entendre el món. I això sí que és interessant, perquè ens ajudarà a obrir bé els ulls, a ser més empàtics, a comprendre allò que ara no entenem, a saber més i millor.

Així que em proposo escoltar el que explica:

• la noia de les 12 camises blanques i les 100 sabates. Perquè jo vaig tot l’hivern amb un polar marca Quechua.
• El que s’autoproclama com a gran professional. Perquè em poso vermella quan he de donar la meva tarja.
• L’apassionat de la fórmula 1. Perquè per a mi F1 només és una cadena d’hotels baratos.
• El friki tecnològic més friki. Perquè m’agraden els mòbils que només serveixen per trucar.
• El que parla des de la Patagonia. Perquè “josiquecorridotierras, questado en los Freginales, Santabarbaralagalera y Elmasdelosbarberanes”.
• El diputat del partit que no he votat mai.
• I així fins a 150

M’ho proposo encara que  sé que en algun cas em costarà ser intercultural, intersocial, intergeneracional… perquè ” l’intertot” més que neocòrtex depèn d’un entrenament personal voluntari, de vegades incòmode.

Coses que no m’agraden: les formigues de Joan J.Carreres.

Per a ell sóc una formiga emprenedora, que venc el meu producte a a través del bloc, condicionada per l’interès per guanyar diners, tinc una certa disculpa, això sí! perquè no sóc la propietària d’un imperi empresarial i se suposo que com a emprenedora m’ho “curru”, però sóc una formiga que es mou per diners.

Ben al contrari senyor Carreres sóc copropietària d’Enraona per un munt de motius, però cap és el benefici econòmic. No sóc ruc! He deixat una feina fixa de 35 hores per setmana, 6 dies d’assumptes propis extres i triennis per abocar-me en Enraona.

Enraona és un projecte personal i familiar per aprendre cada dia, per descobrir molt, per entusiasmar-nos amb el que fem. En resum, per sentir que som feliçment vius. Al bloc d’Enraona escrivim el que volem, perquè ho volem. Parlem de la nostra feina perquè Enraona ocupa el 90% del nostre temps, perquè ara mateix és el que més ens entusiasma. I “oju!” no patim cap mena de malaltia, ni cap addicció al treball!

Per a nosaltres (i nosaltres som dos) el bloc d’Enraona és el nostre bloc personal, per tant no ens identifiquem per a res amb l’etiqueta formiguera que ens ha posat.

Coses que m’agraden: el Genis Roca i la seva postura sobre les organitzacions i l’Internet de nova generació.

Sí senyor! Els blocs, el món 2.0 i tot el que vingui té sentit com a base de relació per a les persones. I la feina grossa consisteix en encaminar a empreses i a col·lectius professionals cap a un ús i una actitud 2.0, en la mesura que cada entitat i cada persona sigui capaç d’assumir-ho i de fruir-ho.

Penso en el Agrònoms i crec que el pla de dinamització de la seva xarxa, té aquesta essència: cal que els agrònoms facin bullir el web del COEAC, però només ho aconseguirem si els ajudem a adonar-se de tot el que s’estan perdent sense conèixer, provar, adquirir i reelaborar normes, actituds i recursos 2.0.