El blog d’Enraona

A partir del 1/3/2012 entrarà en vigor la nova política de privadesa i les condicions d’ús dels serveis de Google. A banda de si les noves normes ens semblen correctes o no, creiem que suposen un canvi en la manera en que les empreses gegants presenten aquest tipus d’informació als usuaris.

Per experiència pròpia en la nostra petita empresa, podem dir que no és senzill jugar amb els textos legals. Al seu dia, no hi va haver manera que els nostres assessors externs ens permetessin redactar la nostra pròpia política de privacitat d’una manera amable, clara i compatible amb la legalitat. “No-no-no! Aquest text no es pot tocar així com així.” Fins i tot van posar cares quan van veure que volíem redactar-los en la nostra llengua.

Podem imaginar que una empresa de les dimensions de Google deu haver de lidiar diàriament amb múltiples situacions de denúncies i acusacions sobre aquests temes. Reduir aquests textos legals a uns pocs paràgrafs i que alhora siguin comprensibles pels usuaris mortals és prou valent i gens habitual. És clar que deuen comptar amb un equip de cracs en lleis, però la intenció és el que es valora. La majoria d’empreses amb la mateixa capacitat no dediquen cap mena d’atenció a aquest punt.

Alguns aspectes destacables:

• Tota la nova normativa està recollida en un mini-lloc petit, atractiu, llegible i ben estructurat.
• La redacció és amable, ens parlen de tu, en la nostra llengua.
• Des dels dispositius mòbils s’accedeix a una versió adaptada perfectament llegible. De fet jo la vaig llegir així, estirat a la butaca, en deu minuts.
• Una secció de PMF ens fa un resum ràpid dels conceptes essencials.

Personalment, és el primer text legal d’aquest tipus de servei que em llegeixo de forma íntegra i que comprenc, crec, perfectament. Els textos legals d’Enraona aniran també, ara sí, encaminats a una bona rentada de cara.

Enllaç: Polítiques i principis de Google.

Jo també sóc dels que pensa que el disseny web sensible (sistema que busca que el disseny de les pàgines s’adapti a qualsevol resolució de pantalla de manera dinàmica, responsive web design o RWD en anglès) és un bon vi, però que ens està pujant al cap abans de començar a dinar. Darrerament estic llegint molts articles que encara em fan convèncer més d’aquest fet.

El disseny web sensible no readapta l’arquitectura d’informació de manera completa. És a dir, ni l’organització dels continguts, ni els missatges, ni els objectius del lloc. I tampoc readapta el pes i el rendiment de les pàgines a cada dispositiu.

Els usuaris tenen intencions diferents quan accedeixen al nostre web asseguts a l’ordinador o quan ho fan des del mòbil atrafegats mentre pugen al metro. Els hem d’oferir continguts diferents, en diferent quantitat, ordenats de distinta forma. És una qüestió de disseny d’informació, no només de disseny visual. I de moment, això ho aconseguirem millor amb versions del lloc adaptades expressament per a cada dispositiu intenció.

Kevinjohn t’ho explicarà millor.

Fa un temps vaig ensopegar amb aquest genial article de Kevinjohn Gallagher, reconec que bastant tard, i a mesura que avançava en la lectura se m’anaven posant els ulls com a plats. Descriu fil per randa allò que ja pensava sobre algunes pràctiques de dissenyar per a dispositius mòbils i sobre la borratxera provocada ara pel disseny sensible.

Si no l’heu llegit, ara és un bon moment.

Richard Stallman (per chrys)

Em venia de gust conèixer al Richard Stallman en persona, i el passat 1 de juliol ho vaig poder fer gràcies a les VII Jornades “àtic 2a” que els amics d’Atictes van muntar a Tarragona.

Sabia que Stallman, fundador de la FSF i pare del projecte GNU, era un home peculiar i extravagant, i no m’estranyava. Les idees que defensa i la seva posició davant les regles que regulen la nostra societat actual han de fer, de qualsevol persona, hom especial. Amb tot, el gust de boca que em va quedar després de la seva classe magistral va ser més aviat agredolç, i explicaré perquè:

• Dolç. Comparteixo al cent per cent les seves idees sobre el que ha de ser la creació i l’ús del programari, i la seva incidència en el desenvolupament solidari de la societat.
• Agre. Em va semblar unidireccional, egoista en la conversa. De la dotzena de preguntes que li vam fer, en va contestar ben poques de manera satisfactòria. Parlar —el que es diu parlar— ho va fer, però aclarint pocs dels dubtes plantejats.

Ara penso que tinc la sort d’haver-lo llegit abans d’haver-lo conegut. Si hagués estat al revés, no puc assegurar haver-lo tingut en tan bona consideració com ara.

També em fa reflexionar sobre si és o no un bon evangelista evangelitzador. A algú que vulgui aproximar-se per primer cop al programari lliure li pot semblar contradictori que una de les persones més representatives del moviment adopti una actitud de conversa tan difícil. No sé, al menys a mi segurament m’hagués passat.

Amb tot, el més important del fenomen del programari lliure és la seva comunitat. S’estan fent coses molt grans gràcies a milers de persones i organitzacions que creuen en un model de societat on el progrés es basa en el poder de compartir i no en el de limitar.

Hem fet un tomb pels llocs web de diferents universitats i n’hem trobat un d’especialment interessant, és el web de la Universitat de Wake Forest.

Aquest web, des de la pàgina d’inici, distribueix el visitant entre diferents seccions que parlen de les persones que formen i han format part de la universitat. D’entre les diferents seccions n’hem trobat una d’especialment interessant, s’anomena Class of 2013 i mostra el perfil d’un desena d’estudiants que han començat els estudis aquest any.

En volem destacar:

L’encert del títol  Class of 2013 (que podríem traduir per promoció del 2013)

Un títol amb una clara visió de futur i amb un missatge molt ben destil·lat: amb molt poques paraules se’ns explica que la universitat confia en el potencial dels seus estudiants, i que des del primer dia ja es pensa en la seva graduació d’aquí a quatre anys.

El testimoni d’alguns nois i noies que acaben de començar els seus estudis a Wake Forest.

Nou testimonis parlen dels seus orígens, de les seves particularitats culturals, els seus reptes personals i la seva il·lusió per començar a la universitat.

Són testimonis molt engrescadors que parlen de la tria d’uns estudis universitaris com una de les decisions més importants en la vida d’una persona. S’explica que el bagatge preuniversitari és important, perquè omple les butxaques dels alumnes amb experiències vinculants per als seus anys d’universitat. Finalment es reflecteix una actitud prosocial de caire humanitari, que impregna el tarannà de la universitat.

Funcionalitat i emotivitat en la justa mesura.

A les pàgines de Class of 2013  s’ha sabut condensar tota una sèrie de sentiments i emocions realment vinculats al món universitari. S’ha aconseguit oferir una imatge positiva, nova i amb una clara projecció de futur.

Però al web també s’hi troben les seccions informatives més habituals, sobre els estudis, el calendari, la localització, els serveis, les gestions administratives, etc. I és que sovint no cal substituir, és bo sumar i construir un bon missatge amb la dosi justa de pragmatisme, d’emotivitat, d’il·lusió, de funcionalitat… En fi, la recepta és ben senzilla: tria bons ingredients i combina’ls amb la dosi justa. No t’oblidis que cuines per altres persones.

Fotografia de Wesley Fryer a Flickr

Personalment Twitter m’encanta, és tan simple, tan directe, tan proper… Sí, he dit proper. Twitter em connecta cada dia amb la quotidianitat d’un munt de gent. Gent que em desitja un bon dia, m’explica coses interessants, m’alegra el dia, em fa riure, m’ajuda a fer petites troballes per la Xarxa i que em connecta amb altre gent.

Quan ens trobem un client disposat a participar en les xarxes socials li recomanem que s’obri un compte corporatiu de Twitter. Des d’una perspectiva professional Twitter pot ajudar a:

• Connectar amb altres professionals que treballen en el mateix àmbit que tu, persones que et recomanaran articles,  recursos de la Xarxa, t’informaran de trobades, cursos i jornades. Persones  a qui els interessaran les teves troballes, els enllaços que compateixis, les entrades del teu blog i les jornades que recomanis.
• Connectar amb gent del teu voltant amb qui comparteixes alguna cosa i que poden acabar sent clients teus. Persones que els agradarà el que expliques, que et faran algun comentari i et retornaran impressions, et recomanaran i que, si ho fas bé, si ho fas molt bé, et permetran que de tant en tant els facis una mica de publicitat directa.

Twitter és molt gran,  la seva simplicitat permet que els límits del seu ús corporatiu sigui proporcional a la capacitat creativa dels seus usuaris.

• En alguns casos Twitter es fa servir per fer promocions i ofertes per als clients locals.
• En alguns altres és una gran eina de disseminació de la seva identitat professional digital.
• Hi ha qui l’usa per mantenir el seu equip de treball connectat.
• I d’altres l’aprofiten per explicar que viuen la seva feina amb passió i que coneixen el seu entorn i el negoci.

I com ja sabem que passa a la Xarxa, Twitter ofereix a la teva empresa la possibilitat de saber què pensa, què diu, què emociona, què agrada i què desagrada a la gent…  a la gent amb qui vols connectar,  que vols que siguin els teus clients, als que vols que es recordin de tu de tant en tant.

Per cert, Enraona twitteja aquí, l’Antonio twitteja personalment aquí i jo twittejo personalment aquí.