Apunts a la categoria
Continguts per al web
A partir del 1/3/2012 entrarà en vigor la nova política de privadesa i les condicions d’ús dels serveis de Google. A banda de si les noves normes ens semblen correctes o no, creiem que suposen un canvi en la manera en que les empreses gegants presenten aquest tipus d’informació als usuaris.
Per experiència pròpia en la nostra petita empresa, podem dir que no és senzill jugar amb els textos legals. Al seu dia, no hi va haver manera que els nostres assessors externs ens permetessin redactar la nostra pròpia política de privacitat d’una manera amable, clara i compatible amb la legalitat. “No-no-no! Aquest text no es pot tocar així com així.” Fins i tot van posar cares quan van veure que volíem redactar-los en la nostra llengua.
Podem imaginar que una empresa de les dimensions de Google deu haver de lidiar diàriament amb múltiples situacions de denúncies i acusacions sobre aquests temes. Reduir aquests textos legals a uns pocs paràgrafs i que alhora siguin comprensibles pels usuaris mortals és prou valent i gens habitual. És clar que deuen comptar amb un equip de cracs en lleis, però la intenció és el que es valora. La majoria d’empreses amb la mateixa capacitat no dediquen cap mena d’atenció a aquest punt.
Alguns aspectes destacables:
- Tota la nova normativa està recollida en un mini-lloc petit, atractiu, llegible i ben estructurat.
- La redacció és amable, ens parlen de tu, en la nostra llengua.
- Des dels dispositius mòbils s’accedeix a una versió adaptada perfectament llegible. De fet jo la vaig llegir així, estirat a la butaca, en deu minuts.
- Una secció de PMF ens fa un resum ràpid dels conceptes essencials.
Personalment, és el primer text legal d’aquest tipus de servei que em llegeixo de forma íntegra i que comprenc, crec, perfectament. Els textos legals d’Enraona aniran també, ara sí, encaminats a una bona rentada de cara.
Enllaç: Polítiques i principis de Google.
Jo també sóc dels que pensa que el disseny web sensible (sistema que busca que el disseny de les pàgines s’adapti a qualsevol resolució de pantalla de manera dinàmica, responsive web design o RWD en anglès) és un bon vi, però que ens està pujant al cap abans de començar a dinar. Darrerament estic llegint molts articles que encara em fan convèncer més d’aquest fet.
El disseny web sensible no readapta l’arquitectura d’informació de manera completa. És a dir, ni l’organització dels continguts, ni els missatges, ni els objectius del lloc. I tampoc readapta el pes i el rendiment de les pàgines a cada dispositiu.
Els usuaris tenen intencions diferents quan accedeixen al nostre web asseguts a l’ordinador o quan ho fan des del mòbil atrafegats mentre pugen al metro. Els hem d’oferir continguts diferents, en diferent quantitat, ordenats de distinta forma. És una qüestió de disseny d’informació, no només de disseny visual. I de moment, això ho aconseguirem millor amb versions del lloc adaptades expressament per a cada dispositiu intenció.
Kevinjohn t’ho explicarà millor.
Fa un temps vaig ensopegar amb aquest genial article de Kevinjohn Gallagher, reconec que bastant tard, i a mesura que avançava en la lectura se m’anaven posant els ulls com a plats. Descriu fil per randa allò que ja pensava sobre algunes pràctiques de dissenyar per a dispositius mòbils i sobre la borratxera provocada ara pel disseny sensible.
Si no l’heu llegit, ara és un bon moment.
Fotografia de J E R R Y a Flickr
De vegades passa. Algú t’explica el seu projecte:
—És nou, genial, diferent, potent, és la peça que faltava, és l’oportunitat d’impulsar una idea, una filosofia, un territori, és brutal, trencarem… és una passada! I hem pensat que vosaltres ens ajudareu a traspassar-ho a Internet.
I t’emociones, perquè participar en una obra tan dinàmica i que traspua tanta energia és fantàstic. La intensitat es contagia i a més l’interlocutor sol ser sensible a la idea de dissenyar una estratègia de participació en el web social.
Llavors es comença a treballar i apareix el primer moment de crisi, quan cal omplir d’autèntic sentit aquella eufòria audaç que feia que els adjectius positius sortissin sols a l’hora de definir el projecte. I mires d’explicar-ho:
— No has de dir que sou bons, has de treballar-te la Xarxa, crear vincles, generar relacions, participar i construir continguts propis. És així com aconseguiràs que es valori i es reconegui el treball que feu. A Internet no es tracta de lloar el teu projecte, si no de mostrar-lo i compartir-lo amb tot el seu potencial.
Normalment la resposta és:
— …uff!
Per descomptat això és més difícil, més costós, més dur, més lent, necessita més dedicació, més treball, més creativitat, més habilitat, més talent, més energia… més de tot i menys paraules buides, però és la única manera d’aconseguir que el projecte es converteixi realment en un fet.
Per sort ara el símil del futbol ens ajuda:
— Mira, és com la tècnica Guardiola: has de treballar sabent que tot ho guanyes tu i tot ho perds tu. Sabent que guanyes amb l’esforç de la teva feina, has de concentrar-te en el proper partit. Has d’omplir de sentit cada una de les qualitats que dius que té el teu projecte. Perquè la gent no és tonta i encara que et gastis 1.000, 10.000 o 100.000 dient que ets bo, fantàstic i brutal no te n’escaparàs mai: ho hauràs de demostrar amb fets, amb constància i amb treball.
Fotografia de ·Insomnia· a Flickr
T’agradaria escriure més sovint al teu blog però et costa trobar un bon tema? Fas mil tombs per trobar què és allò que val la pena abocar en un apunt d’un blog? Si és així tinc una bona notícia, que t’explicaré en quatre bocins:
1. Ningú sap de tot.
El saber de la humanitat és immens, si no ens partim la feina no donem l’abast. Per això cadascú de nosaltres tenim una parcel·la de coneixement, acotada, centrada en una temàtica concreta i en la qual aboquem la nostra energia, l’esforç per comprendre, per crear i per construir noves idees.
Alhora però sabem que no podem sobreviure en aquesta mena de limitació. Cada dia necessitem comprendre i utilitzar dinàmiques, processos, instruccions i conceptes d’altres àmbits. Per això ens agraden tant les xarxes social i les dinàmiques d’interacció a Internet, perquè sempre trobem algun gran o petit coneixedor que ens ajuda a moure’ns en entorns “hostils”.
2. Res és evident.
El peix s’ha de salar abans o després de coure’l? Què és millor per una finestra, el PVC o l’alumini? Estic a 35,5 ºC de temperatura corporal, és greu? Com s’activa la versió mòbil de Google Maps?
Tu ho saps? Si aquestes preguntes tenen a veure amb un àmbit que tu coneixes segurament són banals, però la majora de nosaltres no sabem la resposta. I és que res és massa evident, ni massa clar… Recorda el primer bocí: tenim la feina repartida!
3. Només fem cas d’allò que ens agrada.
- Ens agrada que algú s’entretigui a destriar el gra de la palla i ens ofereixi una bona síntesi.
- Ens agrada que ens doni truquets.
- Ens agrada que ens ensenyin a fer.
- Ens agrada que ens facin riure.
- Ens agrada que ens parlin des de l’experiència.
- Ens agrada que ens ajudin a triar.
4. S’hi ha de notar la mà de l’artista.
I per tant el teu blog ha de tenir estil. Quin estil? El teu, simplement.
No et disfressis, i mai de la vida omplis les teves pàgines de textos copiats indiscriminadament d’altres blogs. Els apunts dels altres són la teva font d’inspiració, d’aprenentatge i de connexió. Si t’ajuden a escriure cita’ls, però no te n’apropiïs a la boja, perquè es nota de seguida, no està bé i és molt lleig.
Viu amb naturalitat la teva experiència de Xarxa i sigues tan formal, informal, clar, barroc, visual, transgressor/a, radical, contingut/da, jovial, seriós/a com creguis oportú, no deixis de mostrar la teva forma única de comprendre i de construir la teva parcel·la de coneixement.
En resum: parla d’allò que tens entre mans.
- Escriu d’allò que saps, d’allò que vols saber, d’allò que estàs aprenent, d’allò que et qüestiones…
- Si ofereixes simplicitat, síntesi, ordre… si expliques un procés, si parles d’una experiència… qualsevol cosa que potser et sembla banal es converteix en interessant.
- No copiïs, reconstrueix.
Fotografia de widemos a Flickr
Un cop vaig llegir, no recordo on, que la gent triguem set segons a decidir si un web és per a nosaltres o no ho és. No sé si són exactament set segons, però quan ho comento generalment se’m dóna la raó: “Jo de vegades en trigo menys” —em diuen— “Entro, miro ràpid i, si no puc entendre-la, marxo”.
Les persones ens passem anys definint i redefinint la nostra empresa, mesos pensant com hem d’explicar el nostre projecte… i resulta que al final tot queda reduït a 7 segons! Quin repte! Així doncs cal aprofitar bé aquest temps i triar bé el contingut del nostre web.
Apunto a continuació una sèrie de condicions que crec que s’han de tenir en compte:
- Totes les pàgines poden ser d’inici. Les entrades a través d’un resultat de cerca trobaran la pàgina més ben posicionada en el terme que s’ha utilitzat per fer la cerca, per tant cada una de les pàgines ha de tenir entitat pròpia.
- Si, com hem dit, cada pàgina ha de tenir entitat per ella sola. S’ha de poder comprendre sense haver d’accedir a altres seccions.
- Ha d’estar ben estructurada i el format dels textos ha de facilitar-ne la comprensió: els títols, els subtítols i les llistes han d’ajudar a destriar les idees més importants i els paràgrafs han de ser més aviat curts, el textos d’una tirada fan mandra.
- S’ha d’oferir informació realment interessant per al destinatari —aquí sí que hi ha feina i grossa— i sovint allò que ens preocupa i ens interessa tant a nosaltres no és el que captiva, interessa o atrau a l’usuari que estem esperant.
Coses que no recomanaria mai en el text d’un web?
- Escriure per escriure, omplir molt, explicar-te molt i molt llarg per por a no deixar-se res. Val més poc i molt ben triat.
- Si us plau, prou de frases fetes i buides de sentit, frases com “Grdfgjdfr ofereix qualitat i servei” o “Ddsds és una empresa jove i dinàmica” desaprofiten un espai preciós.
- Copiar el text del díptic o d’algun document que originariament està pensat per lliurar a mà i llegir en paper.
- Creure que el text importa poc. Avui Internet és encara per a molts un mitjà escrit i el text és clau per al posicionament en cercadors, per tant no és irrellevant, al contrari.
A qui em vull assemblar?
Em vull assemblar als que saben comunicar amb quatre frases i alhora saben explicar amb ordre continguts realment feixucs, per exemple Flickr. M’agrada per:
- Com es gestiona la cara bonica del web: una portada directa, ràpida de comprendre i molt atractiva.
- Com es gestiona la cara formal i “lletja” del web: unes normes d’ús clares, llegibles, amb un to molt ben trobat.
