A partir del 1/3/2012 entrarà en vigor la nova política de privadesa i les condicions d’ús dels serveis de Google. A banda de si les noves normes ens semblen correctes o no, creiem que suposen un canvi en la manera en que les empreses gegants presenten aquest tipus d’informació als usuaris.

Per experiència pròpia en la nostra petita empresa, podem dir que no és senzill jugar amb els textos legals. Al seu dia, no hi va haver manera que els nostres assessors externs ens permetessin redactar la nostra pròpia política de privacitat d’una manera amable, clara i compatible amb la legalitat. “No-no-no! Aquest text no es pot tocar així com així.” Fins i tot van posar cares quan van veure que volíem redactar-los en la nostra llengua.

Podem imaginar que una empresa de les dimensions de Google deu haver de lidiar diàriament amb múltiples situacions de denúncies i acusacions sobre aquests temes. Reduir aquests textos legals a uns pocs paràgrafs i que alhora siguin comprensibles pels usuaris mortals és prou valent i gens habitual. És clar que deuen comptar amb un equip de cracs en lleis, però la intenció és el que es valora. La majoria d’empreses amb la mateixa capacitat no dediquen cap mena d’atenció a aquest punt.

Alguns aspectes destacables:

• Tota la nova normativa està recollida en un mini-lloc petit, atractiu, llegible i ben estructurat.
• La redacció és amable, ens parlen de tu, en la nostra llengua.
• Des dels dispositius mòbils s’accedeix a una versió adaptada perfectament llegible. De fet jo la vaig llegir així, estirat a la butaca, en deu minuts.
• Una secció de PMF ens fa un resum ràpid dels conceptes essencials.

Personalment, és el primer text legal d’aquest tipus de servei que em llegeixo de forma íntegra i que comprenc, crec, perfectament. Els textos legals d’Enraona aniran també, ara sí, encaminats a una bona rentada de cara.

Enllaç: Polítiques i principis de Google.

El disseny web sensible no readapta l’arquitectura d’informació de manera completa. És a dir, ni l’organització dels continguts, ni els missatges, ni els objectius del lloc. I tampoc readapta el pes i el rendiment de les pàgines a cada dispositiu.

Els usuaris tenen intencions diferents quan accedeixen al nostre web asseguts a l’ordinador o quan ho fan des del mòbil atrafegats mentre pugen al metro. Els hem d’oferir continguts diferents, en diferent quantitat, ordenats de distinta forma. És una qüestió de disseny d’informació, no només de disseny visual. I de moment, això ho aconseguirem millor amb versions del lloc adaptades expressament per a cada dispositiu intenció.

Kevinjohn t’ho explicarà millor.

Fa un temps vaig ensopegar amb aquest genial article de Kevinjohn Gallagher, reconec que bastant tard, i a mesura que avançava en la lectura se m’anaven posant els ulls com a plats. Descriu fil per randa allò que ja pensava sobre algunes pràctiques de dissenyar per a dispositius mòbils i sobre la borratxera provocada ara pel disseny sensible.

Si no l’heu llegit, ara és un bon moment.

Fotografia de J E R R Y a Flickr

De vegades passa. Algú t’explica el seu projecte:

—És nou, genial, diferent, potent, és la peça que faltava, és l’oportunitat d’impulsar una idea, una filosofia, un territori, és brutal, trencarem…  és una passada! I hem pensat que vosaltres ens ajudareu a traspassar-ho a Internet.

I t’emociones, perquè participar en una obra tan dinàmica i que traspua tanta energia és fantàstic. La intensitat es contagia i a més l’interlocutor sol ser sensible a la idea de dissenyar una estratègia de participació en el web social.

Llavors es comença a treballar i apareix el primer moment de crisi, quan cal omplir d’autèntic sentit aquella eufòria audaç que feia que els adjectius positius sortissin sols a l’hora de definir el projecte. I mires d’explicar-ho:

— No has de dir que sou bons, has de treballar-te la Xarxa, crear vincles, generar relacions, participar i construir continguts propis. És així com aconseguiràs que es valori i es reconegui el treball que feu. A Internet no es tracta de lloar el teu projecte, si no de mostrar-lo i compartir-lo amb tot el seu potencial.

Normalment la resposta és:

— …uff!

Per descomptat això és més difícil, més costós, més dur, més lent, necessita més dedicació, més treball, més creativitat, més habilitat, més talent, més energia… més de tot i menys paraules buides, però és la única manera d’aconseguir que el projecte es converteixi realment en un fet.

Per sort ara el símil del futbol ens ajuda:

— Mira, és com la tècnica Guardiola: has de treballar sabent que tot ho guanyes tu i tot ho perds tu. Sabent que guanyes amb l’esforç de la teva feina, has de concentrar-te en el proper partit. Has d’omplir de sentit cada una de les qualitats que dius que té el teu projecte. Perquè la gent no és tonta i encara que et gastis 1.000, 10.000 o 100.000 dient que ets bo, fantàstic i brutal no te n’escaparàs mai: ho hauràs de demostrar amb fets, amb constància i amb treball.

Fotografia de ·Insomnia· a Flickr

T’agradaria escriure més sovint al teu blog però et costa trobar un bon tema? Fas mil tombs per trobar què és allò que val la pena abocar en un apunt d’un blog? Si és així tinc una bona notícia, que t’explicaré en quatre bocins:

1.  Ningú sap de tot.

El saber de la humanitat és immens,  si no ens partim la feina no donem l’abast. Per això cadascú de nosaltres tenim una parcel·la de coneixement, acotada, centrada en una temàtica concreta i en la qual aboquem la nostra energia, l’esforç per comprendre, per crear i per construir noves idees.

Alhora però sabem que no podem sobreviure en aquesta mena de limitació. Cada dia necessitem comprendre i utilitzar dinàmiques, processos, instruccions i conceptes d’altres àmbits.  Per això ens agraden tant les xarxes social i les dinàmiques d’interacció a Internet, perquè sempre trobem algun gran o petit coneixedor que ens ajuda a moure’ns en entorns “hostils”.

2.  Res és evident.

El peix s’ha de salar abans o després de coure’l? Què és millor per una finestra, el PVC o l’alumini? Estic a 35,5 ºC de temperatura corporal, és greu? Com s’activa la versió mòbil de Google Maps?

Tu ho saps? Si aquestes preguntes tenen a veure amb un àmbit que tu coneixes segurament són banals, però la majora de nosaltres no sabem la resposta. I és que res és massa evident, ni massa clar… Recorda el primer bocí: tenim la feina repartida!

3.  Només fem cas d’allò que ens agrada.

• Ens agrada que algú s’entretigui a destriar el gra de la palla i ens ofereixi una bona síntesi.
• Ens agrada que ens doni truquets.
• Ens agrada que ens ensenyin a fer.
• Ens agrada que ens facin riure.
• Ens agrada que ens parlin des de l’experiència.
• Ens agrada que ens ajudin a triar.

4.  S’hi ha de notar la mà de l’artista.

I per tant el teu blog ha de tenir estil. Quin estil? El teu, simplement.

No et disfressis, i mai de la vida omplis les teves pàgines de textos copiats indiscriminadament d’altres blogs. Els apunts dels altres són la teva font d’inspiració, d’aprenentatge i de connexió. Si t’ajuden a escriure cita’ls, però no te n’apropiïs a la boja, perquè es nota de seguida, no està bé  i és molt lleig.

Viu amb naturalitat la teva experiència de Xarxa i sigues tan formal, informal, clar, barroc, visual, transgressor/a, radical, contingut/da, jovial, seriós/a com creguis oportú, no deixis de mostrar la teva forma única de comprendre i de construir la teva parcel·la de coneixement.

En resum: parla d’allò que tens entre mans.

• Escriu d’allò que saps, d’allò que vols saber, d’allò que estàs aprenent, d’allò que et qüestiones…
• Si ofereixes simplicitat, síntesi, ordre… si expliques un procés, si parles d’una experiència… qualsevol cosa que potser et sembla banal es converteix en interessant.
• No copiïs, reconstrueix.
  

Fotografia de widemos a Flickr

Un cop vaig llegir, no recordo on, que la gent triguem set segons a decidir si un web és per a nosaltres o no ho és.  No sé si són exactament set segons, però quan ho comento generalment se’m dóna la raó: “Jo de vegades en trigo menys” —em diuen— “Entro, miro ràpid i, si no puc entendre-la, marxo”.

Les persones ens passem anys definint i redefinint la nostra empresa, mesos pensant com hem d’explicar el nostre projecte… i resulta que al final tot queda reduït a 7 segons! Quin repte! Així doncs cal aprofitar bé aquest temps i triar bé el contingut del nostre web.

Apunto a continuació una sèrie de condicions que crec que s’han de tenir en compte:

1. Totes les pàgines poden ser d’inici. Les entrades a través d’un resultat de cerca trobaran la pàgina més ben posicionada en el terme que s’ha utilitzat per fer la cerca, per tant cada una de les pàgines ha de tenir entitat pròpia.
2. Si, com hem dit, cada pàgina ha de tenir entitat per ella sola. S’ha de poder comprendre sense haver d’accedir a altres seccions.
3. Ha d’estar ben estructurada i el format dels textos ha de facilitar-ne la comprensió: els títols, els subtítols i les llistes han d’ajudar a destriar les idees més importants i els paràgrafs han de ser més aviat curts, el textos d’una tirada fan mandra.
4. S’ha d’oferir informació realment interessant per al destinatari —aquí sí que hi ha feina i grossa—  i sovint allò que ens preocupa i ens interessa tant a nosaltres no és el que captiva, interessa o atrau a l’usuari que estem esperant.

Coses que no recomanaria mai en el text d’un web?

1. Escriure per escriure, omplir molt, explicar-te molt i molt llarg per por a no deixar-se res. Val més poc i molt ben triat.
2. Si us plau, prou de frases fetes i buides de sentit, frases com “Grdfgjdfr ofereix qualitat i servei” o “Ddsds és una empresa jove i dinàmica” desaprofiten un espai preciós.
3. Copiar el text del díptic o d’algun document que originariament està pensat per lliurar a mà i llegir en paper.
4. Creure que el text importa poc. Avui Internet és encara per a molts un mitjà escrit i el text és clau per al posicionament en cercadors, per tant no és irrellevant, al contrari.

A qui em vull assemblar?

Em vull assemblar als que saben comunicar amb quatre frases i alhora saben explicar amb ordre continguts realment feixucs, per exemple Flickr. M’agrada per:

• Com es gestiona la cara bonica del web: una portada directa, ràpida de comprendre i molt atractiva.
• Com es gestiona la cara formal i “lletja” del web: unes normes d’ús clares, llegibles, amb un to molt ben trobat.

Foto de rick a Flickr

He rebut un correu i, encara que conec a la remitent personalment, he enviat el missatge a la categoria de correu brossa.

No era un correu publicitari, no era inoportú, ni portava un powerpoint de 30.000 Mb amb paisatges retocats de l’Àrtic. Era un missatge sense text amb un arxiu adjunt d’una invitació.

Algú ha enviat una invitació a un acte oficial a centenars de persones per correu electrònic, ha decidit que no calia escriure res al cos de missatge, perquè a l’arxiu adjunt ja s’explica tot, i estic segura que amb aquesta decisió ha convençut a molts que no cal que vagin a l’acte.

Rebre un correu electrònic sense text fa el mateix efecte que la propaganda d’un bufet lliure que et donen sense esma a la sortida del metro.

Internet és un mitjà immediat, viu i directe. Té unes normes bàsiques que s’assemblen molt més a les normes de la comunicació oral que no pas a les de la correspondència tradicional, per això enviar arxius adjunts i res més no ajuda gens a provocar interès pels nostres missatges. Perquè com moltes vegades hem sentit “no comunicar també és un acte de comunicació”.

Així que ja ho saps: envia emails sense missatge de text només quan vulguis que el remitent rebi un missatge d’indiferència 100% adolescent del tipus “Psè, i a mi què!”

Deixo aquí el guió de la xerrada:

• Un web ha de tenir una funció ben clara i adaptada a les particularitats de l’empresa. Ha de ser una peça més de l’engranatge corporatiu que fa que tot rutlli: ha d’ajudar a treballar més de pressa, o a vendre més, o a reduir els tràmits administratius, o a agilitzar la relació amb el client… el que sigui, però ha de tenir una funció ben clara i l’ha d’acomplir.
• Tecnològicament ha de ser molt sòlida. Quan encara parlem d’usabilitat i d’optimització per a cercadors, ja hem de pensar en desenvolupar web per a mòbil, en adonar-nos de com la geolocalització ens proporcionarà una gran oportunitat de connectar amb els nostres clients, sempre hi quan ho tinguem en compte en el desenvolupament.
• Hem de vetllar per establir uns bons vincles amb els nostres clients. La redacció de continguts —de text, en imatges, en so… com sigui— ha de mostrar una predisposició a la comprensió. Cal que desenvolupem una gran capacitat empàtica i mostrar-la a la Xarxa.
• Els continguts són l’element més valuós a la Xarxa, i el coneixement que una empresa desenvolupa gràcies a la seva tasca és la seva millor carta de presentació.
• La Xarxa fa xarxa, és fonamental expandir una dinàmica de relació i d’intercanvi de coneixement més enllà del propi web corporatiu.
• Un web corporatiu és una eina a través de la qual l’empresa es relaciona amb altres persones, serà el reflex de la seva filosofia de treball i mostrarà els principis i la seva dinàmica. La transparència, l’honestedat i els missatges francs són fonamentals.
• Dedicació, optimisme, empatia, diàleg i treball, però sense oblidar quina funció té el web d’empresa. Cal establir un pla d’avaluació, per mesurar-ne l’efectivitat i poder fer-ho millor.

Les xerrades són a les 12h a l’aula 102 del Campus Sescelades de la URV (mapa), i a les 18h a la Cambra de Reus (mapa). Si vols i pots venir a qualsevol de les dues, hi estàs convidat o convidada.

Els meus pares van tenir molts anys una carnisseria a Salou. La meva mare, que li agradava cuidar als clients, cada any plantava un bancal de tomàquets cherry al tros, i quan estaven al punt els portava a la botiga per regalar-los als clients. El detallet feia molta gràcia i els clients marxaven cap a casa amb quatre cireretes a la bossa, assegurant que els posarien de guarnició al filet que prenien per sopar. No crec que la meva mare fos conscient que els tomàquets cherry eren la materialització d’una acció de fidelització de clients, ho feia pel gust de compartir i perquè li agradava la feina que feia.

Si en comptes d’una botiga hagués tingut una gran corporació amb milers de treballadors, el departament comercial li hagués enviat un informe amb una valoració econòmica de l’acció: amb el cost per cada tomàquet, el nombre que se’n podien regalar cada cop, un termini de l’acció i el retron de la inversió esperat.

A Internet, en les accions de comunicació 2.0, les petites empreses (sense capacitat per mantenir un gran departament de màrqueting) hauríem de saber combinar tomàquets cherry i mètrica.

Per actitud, per convicció i per essència, els professionals que tenen un petit negoci ja estan impregnats d’una actitud molt afí amb el Web 2.0: ells i elles són la veu de la seva empresa, saben tractar els seus clients, els apassiona la feina i poden transmetre aquell tipus d’entusiasme que es contagia. En fi: estan disposats a plantar tomàquets digitals per a regalar-los als clients.

Per contra, sovint s’obliden de la valoració de les seves accions. Quan s’aboquen a la projecció comercial de la seva empresa a Internet i s’acosten als seus clients per Twitter, per Facebook o per altres canals, no acostumen a tenir en compte que val la pena analitzar les seves accions, mesurar-les i millorar-les.

Estic convençuda que a la Xarxa els petits juguen amb avantatge, perquè és més fàcil aprendre a analitzar i mesurar que aprendre a ser espontani, entusiasta, amable, natural…

Crec que hi haurem de pensar força i buscar formes perquè les petites empreses mesurin i valorin el seu treball a Internet, tenint en compte la seva capacitat de treball i sense perdre el grau d’espontanietat que els fa autèntics. Si s’aconsegueix els grans tremolaran.

Darrerament tomba per casa el “Manual de educación canina” perquè la Piga necessita disciplina. És un llibre que fa bé la seva funció: algunes anècdotes, fotos que fan riure, bons consells i molta empatia.

Diu coses com per exemple: Entenem que no t’agradi renyar al teu animalet al carrer, et fa sentir malement, t’irrita i segurament no servirà de gaire. En aquest casos, t’aconsellem que etc… i et dóna un bon consell que apliques i funciona.

És molt recomanable ser empàtic en la redacció dels continguts. A les persones ens agrada que ens entenguin, perquè comprenem que si ens entenen sabran resoldre el nostre problema i quan un producte resol un problema es converteix en un producte desitjat.

De vegades no és fàcil. Sovint ens preocupa tant vendre bé els productes de la nostra empresa, hi posem tanta passió en mostra l’esforç del nostre treball que ens fa por explicar-nos poc i aboquem un carro de dades, característiques, valor, comparatives… Estic convençuda que aquestes dades també són interessants, crec fermanent que el nostre catàleg de productes ha donar la màxima informació possible, però abans cal captar l’atenció del possible compardor: primer cal picar-li l’ullet, sense enganyar-lo gens ni mica, cal explicar-li que ens posem a la seva pell i per tant sabrem resoldre un dels seus problemes.

Fa temps que a Enraona som lectors de Copyblogger, un fantàstic blog sobre habilitats de redacció per al web. I fa temps que volia fer traduccions lliures d’alguns dels articles que s’hi publiquen i incloure-hi reflexions pròpies sobre la redacció de textos per a la Xarxa.

Doncs apa, avui fem la primera versió lliure!

——–

Curt és més bo (4 apunts lliures extrets de Shorter is Better )

La gent tenim pressa i volem anar al gra, la palla ens avorreix i l’avorriment és el pitjor enemic d’un web.

Per això la recomanació més bàsica per a la redacció web és escriure curt i concís: una idea principal per cada paràgraf i sense retombs.

El disseny no és superflu

Utilitza el disseny per marcar els paràgrafs, esmicola-ho en petits fragments, posa-hi subtítols, evita els textos llargs i tirats. Si el text sembla massa llarg el lector/a no troba mai el moment per a llegir-lo, pensa “ho deixaré per més tard!” i més tard vol dir “mai”.

Les llistes numerades o puntejades són una forma molt efectiva d’oferir ordre i visibilitat a les idees interessants, no t’ha de fer mandra utilitzar-les.

Troba l’essència del missatge.

Abans d’escriure un text per al web amara’t de tota la informació, detalls, sensacions i dades…  La capacitat de síntesi s’aconsegueix quan es coneix molt bé un tema. Sintetitzar implica triar bé, quan més matèria base tinguis, més fàcilment obtindràs l’essència del missatge.