El blog d’Enraona

Foto de rick a Flickr

He rebut un correu i, encara que conec a la remitent personalment, he enviat el missatge a la categoria de correu brossa.

No era un correu publicitari, no era inoportú, ni portava un powerpoint de 30.000 Mb amb paisatges retocats de l’Àrtic. Era un missatge sense text amb un arxiu adjunt d’una invitació.

Algú ha enviat una invitació a un acte oficial a centenars de persones per correu electrònic, ha decidit que no calia escriure res al cos de missatge, perquè a l’arxiu adjunt ja s’explica tot, i estic segura que amb aquesta decisió ha convençut a molts que no cal que vagin a l’acte.

Rebre un correu electrònic sense text fa el mateix efecte que la propaganda d’un bufet lliure que et donen sense esma a la sortida del metro.

Internet és un mitjà immediat, viu i directe. Té unes normes bàsiques que s’assemblen molt més a les normes de la comunicació oral que no pas a les de la correspondència tradicional, per això enviar arxius adjunts i res més no ajuda gens a provocar interès pels nostres missatges. Perquè com moltes vegades hem sentit “no comunicar també és un acte de comunicació”.

Així que ja ho saps: envia emails sense missatge de text només quan vulguis que el remitent rebi un missatge d’indiferència 100% adolescent del tipus “Psè, i a mi què!”

Avui fem una xerrada en un curs d’emprenedoria de la URV. Parlarem de web corporatiu, com fem sovint, i mirarem de donar molta càrrega a la vessant comunicativa i social dels webs d’empresa, perquè pensem que encara és important difondre’n aquesta aspecte.

Deixo aquí el guió de la xerrada:

• Un web ha de tenir una funció ben clara i adaptada a les particularitats de l’empresa. Ha de ser una peça més de l’engranatge corporatiu que fa que tot rutlli: ha d’ajudar a treballar més de pressa, o a vendre més, o a reduir els tràmits administratius, o a agilitzar la relació amb el client… el que sigui, però ha de tenir una funció ben clara i l’ha d’acomplir.
• Tecnològicament ha de ser molt sòlida. Quan encara parlem d’usabilitat i d’optimització per a cercadors, ja hem de pensar en desenvolupar web per a mòbil, en adonar-nos de com la geolocalització ens proporcionarà una gran oportunitat de connectar amb els nostres clients, sempre hi quan ho tinguem en compte en el desenvolupament.
• Hem de vetllar per establir uns bons vincles amb els nostres clients. La redacció de continguts —de text, en imatges, en so… com sigui— ha de mostrar una predisposició a la comprensió. Cal que desenvolupem una gran capacitat empàtica i mostrar-la a la Xarxa.
• Els continguts són l’element més valuós a la Xarxa, i el coneixement que una empresa desenvolupa gràcies a la seva tasca és la seva millor carta de presentació.
• La Xarxa fa xarxa, és fonamental expandir una dinàmica de relació i d’intercanvi de coneixement més enllà del propi web corporatiu.
• Un web corporatiu és una eina a través de la qual l’empresa es relaciona amb altres persones, serà el reflex de la seva filosofia de treball i mostrarà els principis i la seva dinàmica. La transparència, l’honestedat i els missatges francs són fonamentals.
• Dedicació, optimisme, empatia, diàleg i treball, però sense oblidar quina funció té el web d’empresa. Cal establir un pla d’avaluació, per mesurar-ne l’efectivitat i poder fer-ho millor.

Les xerrades són a les 12h a l’aula 102 del Campus Sescelades de la URV (mapa), i a les 18h a la Cambra de Reus (mapa). Si vols i pots venir a qualsevol de les dues, hi estàs convidat o convidada.

Els meus pares van tenir molts anys una carnisseria a Salou. La meva mare, que li agradava cuidar als clients, cada any plantava un bancal de tomàquets cherry al tros, i quan estaven al punt els portava a la botiga per regalar-los als clients. El detallet feia molta gràcia i els clients marxaven cap a casa amb quatre cireretes a la bossa, assegurant que els posarien de guarnició al filet que prenien per sopar. No crec que la meva mare fos conscient que els tomàquets cherry eren la materialització d’una acció de fidelització de clients, ho feia pel gust de compartir i perquè li agradava la feina que feia.

Si en comptes d’una botiga hagués tingut una gran corporació amb milers de treballadors, el departament comercial li hagués enviat un informe amb una valoració econòmica de l’acció: amb el cost per cada tomàquet, el nombre que se’n podien regalar cada cop, un termini de l’acció i el retron de la inversió esperat.

A Internet, en les accions de comunicació 2.0, les petites empreses (sense capacitat per mantenir un gran departament de màrqueting) hauríem de saber combinar tomàquets cherry i mètrica.

Per actitud, per convicció i per essència, els professionals que tenen un petit negoci ja estan impregnats d’una actitud molt afí amb el Web 2.0: ells i elles són la veu de la seva empresa, saben tractar els seus clients, els apassiona la feina i poden transmetre aquell tipus d’entusiasme que es contagia. En fi: estan disposats a plantar tomàquets digitals per a regalar-los als clients.

Per contra, sovint s’obliden de la valoració de les seves accions. Quan s’aboquen a la projecció comercial de la seva empresa a Internet i s’acosten als seus clients per Twitter, per Facebook o per altres canals, no acostumen a tenir en compte que val la pena analitzar les seves accions, mesurar-les i millorar-les.

Estic convençuda que a la Xarxa els petits juguen amb avantatge, perquè és més fàcil aprendre a analitzar i mesurar que aprendre a ser espontani, entusiasta, amable, natural…

Crec que hi haurem de pensar força i buscar formes perquè les petites empreses mesurin i valorin el seu treball a Internet, tenint en compte la seva capacitat de treball i sense perdre el grau d’espontanietat que els fa autèntics. Si s’aconsegueix els grans tremolaran.

Darrerament tomba per casa el “Manual de educación canina” perquè la Piga necessita disciplina. És un llibre que fa bé la seva funció: algunes anècdotes, fotos que fan riure, bons consells i molta empatia.

Diu coses com per exemple: Entenem que no t’agradi renyar al teu animalet al carrer, et fa sentir malement, t’irrita i segurament no servirà de gaire. En aquest casos, t’aconsellem que etc… i et dóna un bon consell que apliques i funciona.

És molt recomanable ser empàtic en la redacció dels continguts. A les persones ens agrada que ens entenguin, perquè comprenem que si ens entenen sabran resoldre el nostre problema i quan un producte resol un problema es converteix en un producte desitjat.

De vegades no és fàcil. Sovint ens preocupa tant vendre bé els productes de la nostra empresa, hi posem tanta passió en mostra l’esforç del nostre treball que ens fa por explicar-nos poc i aboquem un carro de dades, característiques, valor, comparatives… Estic convençuda que aquestes dades també són interessants, crec fermanent que el nostre catàleg de productes ha donar la màxima informació possible, però abans cal captar l’atenció del possible compardor: primer cal picar-li l’ullet, sense enganyar-lo gens ni mica, cal explicar-li que ens posem a la seva pell i per tant sabrem resoldre un dels seus problemes.

Fa temps que a Enraona som lectors de Copyblogger, un fantàstic blog sobre habilitats de redacció per al web. I fa temps que volia fer traduccions lliures d’alguns dels articles que s’hi publiquen i incloure-hi reflexions pròpies sobre la redacció de textos per a la Xarxa.

Doncs apa, avui fem la primera versió lliure!

——–

Curt és més bo (4 apunts lliures extrets de Shorter is Better )

La gent tenim pressa i volem anar al gra, la palla ens avorreix i l’avorriment és el pitjor enemic d’un web.

Per això la recomanació més bàsica per a la redacció web és escriure curt i concís: una idea principal per cada paràgraf i sense retombs.

El disseny no és superflu

Utilitza el disseny per marcar els paràgrafs, esmicola-ho en petits fragments, posa-hi subtítols, evita els textos llargs i tirats. Si el text sembla massa llarg el lector/a no troba mai el moment per a llegir-lo, pensa “ho deixaré per més tard!” i més tard vol dir “mai”.

Les llistes numerades o puntejades són una forma molt efectiva d’oferir ordre i visibilitat a les idees interessants, no t’ha de fer mandra utilitzar-les.

Troba l’essència del missatge.

Abans d’escriure un text per al web amara’t de tota la informació, detalls, sensacions i dades…  La capacitat de síntesi s’aconsegueix quan es coneix molt bé un tema. Sintetitzar implica triar bé, quan més matèria base tinguis, més fàcilment obtindràs l’essència del missatge.