El blog d’Enraona

Jo també sóc dels que pensa que el disseny web sensible (sistema que busca que el disseny de les pàgines s’adapti a qualsevol resolució de pantalla de manera dinàmica, responsive web design o RWD en anglès) és un bon vi, però que ens està pujant al cap abans de començar a dinar. Darrerament estic llegint molts articles que encara em fan convèncer més d’aquest fet.

El disseny web sensible no readapta l’arquitectura d’informació de manera completa. És a dir, ni l’organització dels continguts, ni els missatges, ni els objectius del lloc. I tampoc readapta el pes i el rendiment de les pàgines a cada dispositiu.

Els usuaris tenen intencions diferents quan accedeixen al nostre web asseguts a l’ordinador o quan ho fan des del mòbil atrafegats mentre pugen al metro. Els hem d’oferir continguts diferents, en diferent quantitat, ordenats de distinta forma. És una qüestió de disseny d’informació, no només de disseny visual. I de moment, això ho aconseguirem millor amb versions del lloc adaptades expressament per a cada dispositiu intenció.

Kevinjohn t’ho explicarà millor.

Fa un temps vaig ensopegar amb aquest genial article de Kevinjohn Gallagher, reconec que bastant tard, i a mesura que avançava en la lectura se m’anaven posant els ulls com a plats. Descriu fil per randa allò que ja pensava sobre algunes pràctiques de dissenyar per a dispositius mòbils i sobre la borratxera provocada ara pel disseny sensible.

Si no l’heu llegit, ara és un bon moment.

En les darreres hores Twitter ha presentat el seu botó oficial per compartir recursos. A Enraona, com bons aficionats a aquest servei, l’hem implementat ja als apunts del blog. Aquest botó permet  als usuaris de Twitter compartir directament l’enllaç de la pàgina actual amb els seus seguidors. Aquí hi ha un vídeo explicatiu:

I encara més Twitter, si us plau.

No ho havíem comentat, però fa unes setmanes que també hem implementat la possibilitat de connectar-se al blog amb el propi usuari de Twitter. Això permet deixar comentaris als apunts passant del registre habitual del WordPress, directament amb les credencials de Twitter mitjançant el mètode OAuth. Podeu connectar-vos des de dalt de tot de la barra lateral del blog o al final de cada apunt, abans dels comentaris.

I finalment hem jugat també una mica amb @anywhere. Amb aquest servei, Twitter permet als desenvolupadors connectar de forma molt àgil qualsevol web o aplicació amb el servei de microbloging. Per exemple, es pot visualitzar i interactuar amb qualsevol usuari només mencionant-lo: podeu provar-ho passant el ratolí pel damunt de @bfarriol o @antoniopolonio.

Val a dir que totes aquests funcionalitats les estem simplement assajant. Cada dependència de serveis externs pot anar sobrecarregant les pàgines perillosament, i ja sabem que Twitter no llueix precisament per la seva estabilitat darrerament. Ho anirem vigilant.

Fotografia de J E R R Y a Flickr

De vegades passa. Algú t’explica el seu projecte:

—És nou, genial, diferent, potent, és la peça que faltava, és l’oportunitat d’impulsar una idea, una filosofia, un territori, és brutal, trencarem…  és una passada! I hem pensat que vosaltres ens ajudareu a traspassar-ho a Internet.

I t’emociones, perquè participar en una obra tan dinàmica i que traspua tanta energia és fantàstic. La intensitat es contagia i a més l’interlocutor sol ser sensible a la idea de dissenyar una estratègia de participació en el web social.

Llavors es comença a treballar i apareix el primer moment de crisi, quan cal omplir d’autèntic sentit aquella eufòria audaç que feia que els adjectius positius sortissin sols a l’hora de definir el projecte. I mires d’explicar-ho:

— No has de dir que sou bons, has de treballar-te la Xarxa, crear vincles, generar relacions, participar i construir continguts propis. És així com aconseguiràs que es valori i es reconegui el treball que feu. A Internet no es tracta de lloar el teu projecte, si no de mostrar-lo i compartir-lo amb tot el seu potencial.

Normalment la resposta és:

— …uff!

Per descomptat això és més difícil, més costós, més dur, més lent, necessita més dedicació, més treball, més creativitat, més habilitat, més talent, més energia… més de tot i menys paraules buides, però és la única manera d’aconseguir que el projecte es converteixi realment en un fet.

Per sort ara el símil del futbol ens ajuda:

— Mira, és com la tècnica Guardiola: has de treballar sabent que tot ho guanyes tu i tot ho perds tu. Sabent que guanyes amb l’esforç de la teva feina, has de concentrar-te en el proper partit. Has d’omplir de sentit cada una de les qualitats que dius que té el teu projecte. Perquè la gent no és tonta i encara que et gastis 1.000, 10.000 o 100.000 dient que ets bo, fantàstic i brutal no te n’escaparàs mai: ho hauràs de demostrar amb fets, amb constància i amb treball.

Fa temps que veig que molts dels serveis municipals que s’ofereixen a través de la Web no pensen en el nouvingut, i encara menys en el turista.  Aquest fet és encara més evident ens els webs dels transports municipals, i si no fes la prova:

1. Tria una ciutat que no coneguis gens ni mica.

2. Obre Google Maps i tria dos punts de la ciutat ben distants.

3. Vés al web dels transports urbans de la ciutat que has triat i prova de saber:

• Quina línia d’autobús has d’agafar per anar d’un punt a l’altre.
• En quina parada has d’agafar l’autobús i en quina has de baixar.
• Com sabràs que t’acostes a la parada i que ja has d’avisar al conductor que s’hi aturi.
• Cada quant de temps passa un autobús.

Si aconsegueixes fer aquesta prova i obtenir aquesta informació, et felicito i et demano, si us plau, que m’expliquis quina ciutat has triat i en quin web ho has consultat, perquè el convertiré en el meu web de referència.

Generalment en la tria i en l’organització dels continguts dels webs sobre transports públics es pensa ben poc en els de fora:

• Sovint a la portada se’t demani que triïs quina línia vols consultar, quan precisament aquesta és una de les dades que no tens i que vols saber.

Tria la línia d'autobús que vols consultar

• El nom de la parada acostuma a fer referència a algun element destacat de la zona on s’atura el bus, però quan no coneixes la ciutat, termes com “Audiència”, “Oques”, “Campus nord” o “Ponce de León” no signifiquen res per a tu.

En quina parada vols baixar?

• Moltes vegades trobes un mapa amb el dibuix de la ruta, però mancat de referències reals. Amb sort només s’anomenen quatre carrers principals.

Sabries trobar aquí per exemple el carrer de Jesús?

• Són molt habituals els mapes i les versions en pdf,  però normalment quan s’imprimeix el mapa queda tan extremadament petit que és absolutament inútil.

Saps quants fulls necessites per imprimir això?

En fi, aquest és un exemple habitual de com és d’important organitzar amb una cura extrema els continguts d’un web i sobretot, tenir en compte la informació prèvia dels possibles visitants.

Certament organitzar la informació d’una gran xarxa d’autobusos, parades i rutes és complex, però és molt habitual trobar casos on l’esforç per planificar una correcta visualització de la informació ha estat totalment nul. Llàstima!

Si això passa amb el web de la teva ciutat, ja ho saben els de la regidoria de turisme?

Permeteu-nos fer una mica d’autobombo en aquest curtíssim apunt. A Enraona ens ha passat sovint que lliurem projectes a clients que, amb certs coneixements de desenvolupament web, continuen ells mateixos ampliant-los.

Ens hem trobat en el passat, en el present i esperem que continuï passant en el futur. I ens agrada pensar que és la conseqüència d’algunes premisses de desenvolupament que apliquem a Enraona:

• Un gran respecte pels estàndards web.
• Una programació estructurada i ordenada, que permet a qualsevol desenvolupador entendre la totalitat del codi.
• Una estructura de la informació coherent, que admet ampliacions als continguts sense desestabilitzar la comprensió global del projecte.
• Un disseny gràfic ordenat, estable i escalable, que deixa establertes les pautes gràfiques que les futures ampliacions han de seguir.

És un fet que ens serveix de comprovant de la qualitat dels projectes publicats. I ens alegra molt.