El blog d’Enraona

Fotografia de NatalieMaynor a Flickr

Cada setmana em dono d’alta en algun o altre servei, forma part de la meva feina conèixer què hi ha a la Xarxa i mirar d’estar al dia que nous recursos, que amb el temps qui sap on poden arribar.

Ahir vaig viure l’instant més reduït possible de permanència en una comunitat social, crec que entre l’alta i la baixa no van passar més de 2 o 3 minuts. Vaig llegir un apunt que parlava de Miio i vaig decidir provar aquest nou servei. Vaig anar Miio, em vaig donar d’alta, vaig fer una mirada ràpida i vaig obrir la configuració del perfil. Com de costum hi havia un formulari on s’anava demanat una foto, el nom complert, el gènere, l’edat… i el GRUP ÈTNIC! SÍ, EL GRUP ÈTNIC!

Vaig tenir una reacció gairebé instintiva! Vaig tancar la configuració de perfil i vaig anul·lar l’alta. Com pot ser que avui dia es demani amb tota tanquil·litat una dada tan anacrònica, imprecisa, innecessària, inútil, absurda…

Foto de Viajar24h.com a Flickr

Sortim ara mateix del TEDxBarcelona. Teníem ganes d’anar a algun acte presencial, feia temps que no ho fèiem i ens agrada incloure’ls de tant en tant en la nostra agenda.

He explicat més d’un cop que els actes i esdeveniments m’agraden. Sentir parlar la gent i veure com presenten les seves idees, com les defensen i com les comparteixen em resulta molt estimulant.

I és precisament això el que he trobat avui, si bé reconec que no recordaré el TedxBarcelona d’avui com un acte excepcional, torno cap a casa feliç:

• Perquè he vist gent, gent i més gent. Barcelona ja ho té això i ens agrada badar mirant com passen.
• Perquè he après alguna cosa dels que regalaven pomes acabades de collir en ple juliol.
• Perquè he tornat a sentir a parlar de constància, dedicació i d’esforç i reconec que de tant en tant necessito que me’n parlin.
• Perquè sóc com una esponja i l’optimisme dels ponents se’m contagia.

Bé, tornem cap a casa amb una llista amb cinc idees, algunes noves, d’altres de recuperades i que s’han de fer i acabar… només per això, ha valgut la pena el viatge.

Divendres passat vam participar en la segona sessió del curs de dinamització de comunitats que organitzava el Centre de formació i estudis agrorurals del DAR.  De vegades en les xerrades sobre els entorns socials i les dinàmiques de relació crec que hi falta tangibilitat, per això en aquesta ocasió vam mirar de tocar de peus a terra i convertir en tasques concretes i ordenades tota la sèrie de reflexions que havíem fet durant la sessió anterior.

La sessió va consistir en proposar un marc de treball per a les tasques d’un/a dinamitzador/a que combinés el treball individual de cada dinamitzador i la tasca de compartir l’experiència amb altres col·legues.

Posem ordre abans de treballar.

Vam optar pel sistema següent:

1. Organitzar el grup de dinamitzadors

• Definir l’equip de participants.
• Identificar el dinamitzador/a del grup
• Decidir els objectius de treball comuns, els indicadors de resultats i els terminis de temps.

2. Organitzar el treball individual de cada dinamitzador/a.
Definir els objectius de treball personals, els indicadors i els terminis.

3. Fer.
Seguint una dinàmica de treball pròpia, que permeti realitzar les tasques de dinamitzador i alhora mantenir el vincle amb els companys que fan la mateixa tasca.
Fer les tasques que realment permetran aconseguir els objectius que s’han definit. Vetllar pel funcionament de la comunitat, observar l’activitat dels seus usuaris, trobar moments on és important intervenir-hi i proposar activitats, vincles, microequips…

4. Apuntar.
Seguir un registre dels esdeveniments importants, de les dades i fets rellevants i dels dubtes que van sorgint.

5. Compartir.
Establir un vincle regular amb els altres companys, aportar la pròpia experiència al grup de treball i recórrer-hi quan ens cal un cop de mà.

6. Analitzar els resultats de la feina.

• Per un mateix, perquè és important adonar-se de com la tasca diària té un efecte real.
• Per informar amb dades sòlides i concretes dels avenços de la feina i de les necessitats reals de suport que hagin sorgit.

7. Treballar amb optimisme, enfocat a la millora.
Perquè la jornada de treball és massa llarga per fer-la sense il·lusió i perquè participar en accions de canvi és molt motivador.

A l’acabar la sessió de treball va sorgir la idea de crear una agenda model, una mena de pla de treball simulat d’un possible dinamitzador, que poses sobre un calendari les diferents tasques, tan les del treball individual com les del treball en equip. N’hem fet la prova i hem creat l’agenda de la Dimi, una dinamitzadora aparentment sistemàtica…

l'agenda de la Dimi

En l’agenda de la Dimi hi ha quatre mesos de feina planificada, la Dimi treballa dinamitzant un grup en una comunitat d’aprenentatge i alhora participa en un  grup de treball conjuntament amb altres dinamitzadors. L’agenda comença el dia 20 de setembre del 2010 i acaba el 21 de gener del 2011, hi ha tasques pròpies de la rutina setmanal que es van repetint i tasques puntuals, sobretot a l’inici de l’agenda per planificar el treball.

Bé, no és més que un experiment, tot i que esperem que ajudi a posar una mica d’ordre en la tasca de planificar la tasca de dinamització. Qualsevol comentari, recomanació o suggerència que tinguis pel calendari de la Dimi serà ben rebut.

Ahir vam participar en un curs organitzat pel DAR sobre dinamització de comunitats virtuals, adreçat especialment als dinamitzadors de RuralCat.

Va ser una sessió de treball força intensa, amb un grup de gent molt motivada per la seva feina. Vam anar desgranant una sèrie de conceptes i de factors sobre la dinamització, amb la intenció de dotar de sentit la tasca d’activar la participació d’una comunitat.

Apunto a continuació aquelles idees em semblen més importants.

• Cadascú és diferent.
  Cada persona entén la comunitat virtual de la seva forma i decidirà si val la pena participar-hi en funció de com la percep, de com valora el seu coneixement i de si s’hi troba a gust.

• La diversitat i la varietat són fonamentals.
  És la riquesa del portal en tots els sentits. Pel que fa a la gent que hi forma part, els temes que s’hi tracten, les activitats que es proposen, etc.

• La participació sol ser progressiva, l’acompanyament a aquest progressió és necessària.
  És aquesta una de les tasques més importants: facilitar l’entorn, proposar idees i engrescar als usuaris perquè se sentin còmodes fent aportacions, cada cop més regularment i cada cop amb un grau més alt de compromís i dedicació

• És important donar valor a l’experiència i al coneixement no acadèmic.
  El coneixement acadèmic és una base per a saber construir i crear  però no és la única. L’experiència personal, la visió creativa i especial, el coneixement d’un entorn… són també fonts interessants.

• Les eines ajuden però només ajuden, no fan.
  Quan es proposa l’ús d’una eina és recomanable incloure-la en una proposta més àmplia, on hi hagi una tasca a fer, un tema a tractar. Els resultats s’obtenen amb la combinació dels tres elements.

• Cal trobar temes variats com a fil conductor d’una sèrie d’activitats de participació.
  De vegades temes genèrics, de vegades temes més concrets, simples o ben complexos, tècnics o socials, pluridisciplinaris o d’un sol àmbit de coneixement.

• La tasca d’un dinamitzador té efectes a llarg termini, cal establir uns bons objectius i definir indicadors.
  Així la feina tindrà petites valoracions a curt termini, serà més gratificant i s’obtindran dades que ajudaran a rectificar- la i fer-la més efectiva.

Ja penso ja en la sessió del dia 18 de juny, amb la qual es tanca el curs. Podríem aprofitar-la per crear una mena de guió de treball que els dinamitzadors poguessin utilitzar de mapa per desenvolupar la seva tasca durant els propers mesos… estaria bé, no?

Fotografia de Mike Licht, NotionsCapital.com a Flickr

De vegades em trobo algú que es confessa totalment abatut davant de les TIC, s’autorreconeix un negat i explica que es veu incapaç de comprendre i fer anar tal o qual aplicació.

Em dol, em sap greu de veritat trobar-me amb gent que viu les TIC amb aquest sentiment d’angoixa. Perquè crec que les TIC han de facilitar la creació, la comunicació, la comprensió… han de ser elements facilitadors i mai, per a res, han de ser un obstacle.

Si algun cop has dit la frase “sóc un negat/ada i això de la informàtica no és per a mi” m’agradaria explicar-te algunes coses, que potser t’ajudaran a millorar el teu “jo tecnològic”.

• De vegades les aplicacions no funcionen perquè no estan ben fetes.
  Si la programació falla i l’aplicació no respon com ho ha de fer, els usuaris hi podem posar tot el nostre esforç, que no ens sortirem.

• De vegades les aplicacions no funcionen perquè al teu ordinador hi falten components.
  JavaScript, Flash i altres elements que intervenen en el funcionament d’una aplicació web, en alguns casos són imprescindibles perquè funcionin. Si el teu ordinador no té aquests components instal·lats o estan desactualitzats, et pots trobar davant d’una eina que, per molt que t’esforcis, només et farà perdre la paciència.

• De vegades les aplicacions estan mal dissenyades.
  I no les entén ni el propi creador. Has sentit a parlar mai d’usabilitat? La usabilitat recull una sèrie de tècniques destinades a dissenyar aplicacions de comprensió ràpida, amb funcionalitats intuïtives. La usabilitat és molt important en el disseny d’una aplicació però a l’hora és una tècnica força complicada, i fins hi tot els desenvolupadors que més s’hi esforcen comenten errades, petites errades, que a tu et poden fer l’eina complicada d’entendre.

Vaja, que en la majoria dels casos, quan et trobes davant d’una aplicació que no entens, és possible que sigui per qüestions tècniques alienes a tu.

Ara bé, sí que hi ha uns factors que està en les teves mans, són els següents:

• Tot demana un temps d’atenció i d’exploració.
  La primera vegada que et trobis davant d’una aplicació hauràs de dedicar un temps d’atenció: caldrà que l’exploris, l’examinis, temptegis i facis provatures. Si està ben feta amb poc temps aniràs descobrint el seu funcionament i intuït amb encert com va.

• L’experiència és un grau.
  A poc a poc i amb bona lletra. A mesura que vagis utilitzant aplicacions i recursos tecnològics aniràs adquirint alguns hàbits que t’ajudaran a experimentar i a deduir. Temps al temps.

• Sigues positiu/va, t’ajudarà a entendre la nova eina.
  Estima’t! Una màquina no pot minar el teu autoconcepte. Centra la teva atenció en descobrir com va i, si no te’n surts comenta-ho amb algú altre. Potser t’ajudarà a comprendre-la o potser s’adonareu junts que esteu davant d’una aplicació poc usable i que necessita una revisió.