Foto de jordi_hdz a Flickr

Comencem l’any fent previsions de tresoreria, preparant un pressupost per al 2012, revisant el pla estratègic d’Enraona. Intuïm més que mai que hem d’optimitzar els esforços i aconseguir treure la màxima potència de cada bri d’energia. No es tracta de fer menys per més, es tracta de fer cada dia més i millor, malgrat que res és senzill.

Per això aquest any comencem a posar en pràctica un principi que des del primer dia en què l’Antonio i jo vam decidir que volíem ser socis ens ha empaitat: entenem l’empresa com un col·lectiu productor d’energia positiva, de valor i de riquesa econòmica i cognitiva per a cada una de les persones que en forma part. Creiem fermament que l’empresa és una forma contemporània i positiva de contribuir en bé de tothom, creiem en l’empresa oberta i volem que Enraona sigui una empresa oberta.

Enguany veiem clar com podem començar a obrir Enraona en essència i en actes i en aquest sentit posem en pràctica dues accions:

1. El Pla estratègic i els comptes de l’empresa s’obren a tots els treballadors.
   Les cinc persones que formem Enraona sabrem quines són les expectatives de l’any, quins objectius ens marquem, quina és la facturació mensual i quines són les despeses de l’empresa, partida a partida.
2. Obrim el pla de formació.
   Dissenyem un pla de formació intern, perquè la gent de programació té moltes coses a ensenyar-nos als que treballem en redacció i gestió de continguts i perquè els que fem gestió de continguts i dinamització en entorns digitals tenim coses per explicar als programadors. I com que tenim més cadires de les que necessitem, si algú de fora d’Enraona es vol apuntar a alguna de les sessions de formació, el rebrem amb els braços oberts.

Hola, 2012. Fes via, nosaltres anem tirant.

Va ser una xerrada amb un encant especial: l’ambient de la sala de bótes, acollidor, tranquil, ampli, temperat… va ajudar a crear una atmosfera fantàstica, en la qual vam sentir que tot fluïa amb naturalitat.

La xerrada tenia  uns objectius clars. En primer lloc vam voler explicar als socis les directrius del pla de comunicació digital, en segon lloc calia esperonar l’interès dels socis per contribuir activament en construir i compartir l’essència de la identitat de la Cooperativa.

En els mitjans socials es parla molt de crear comunitat, de fer connexions entre les persones i aprofitar-les per fer córrer el coneixement.  Ens va semblar que el treball amb la Cooperativa de Falset-Marçà ens oferia una oportunitat única i especial per a treballar la potència d’aquestes connexions, en aquest cas la comunitat i el sentiment de pertinença a un grup ja existeix, és el sentit fonamental de les cooperatives i per tant tenim una part de la feina feta. Ara cal expandir els vincles d’aquesta comunitat a l’entorn digital. La xerrada doncs, també va intentar explicar que no hi ha cap barrera que separa el món físic del món digital i per tant les dinàmiques de cooperació de la Cooperativa només necessiten petita traducció, però s’han de mantenir i s’han expandir a la xarxa.

Estic emocionada, de veritat! Em sento partícip d’un projecte ambiciós, on s’haurà de fer entendre a un grup de persones que la seva quotidianitat, la tasca de pagès que fan cada dia, omple de valor i de caràcter el vi, l’oli i la fruita seca que comercialitzen. I on haurem de ser molt creatius per a expandir a la xarxa aquesta pertinença de grup que ha permès que la Cooperativa Falset-Marçà estigui a punt de celebrar els seus primers 100 anys.

M’han demanat que participi en un dels tallers del Media 140 que es celebrarà a Barcelona. Em toca parlar, des d’una vessant emocional, actitudinal o fins i tot filosòfica, del procés que seguim les persones per incorporar-nos en les dinàmiques del web social.  L’objectiu és traçar un possible camí perquè professionals que encara hi són fora trobin una reflexió, que els engresqui a iniciar el procés d’aprenentatge.

Per això et necessito, perquè m’agradaria que m’expliquessis la teva experiència personal, ara amb una certa distància, quan ja fa temps que vius amb més o menys intensitat les dinàmiques de participació en el web social (o web 2.0 si t’agrada més), recordessis com has fet aquesta aprenentatge, què has hagut d’aprendre i què has hagut de desaprendre. Quin consell li donaries a algú que comença a interessar-se per la interconnexió a la xarxa, que ens expliquessis tot allò que se t’acudeixi.

Vols participar-hi? Estic convençuda que la teva experiència i la dels altres és fonamental per explicar amb claretat, i amb una visió ben àmplia, perquè és positiu viure el web social, malgrat la dificultat que algunes vegades passem tots per entendre-la i per a viure-la en positiu. Aniré recollint les idees que m’arribin i les utilitzaré per a fer el guió del taller, crec que és una bona manera de mostrar un camí des de diferents perspectives, sense crear càtedra però reflexionant des de l’experiència viscuda.

Qualsevol breu reflexió, apunt, idea, nota, imatge, anècdota, qüestió… tot el que vulguis explicar-nos serà molt ben rebut. No cal que et passis hores pensant, les petites reflexions són sovint molt interessants. Només et demano que me les facis arribar, i si les publiques a la xarxa que m’ajudis a trobar-les. Si t’estimes més que en parlem em pots trobar a l’Skype amb l’usuari enraona, o passa’m el teu mòbil per DM i et faig un truc.

Si no saps per on començar i vols un cop de mà,  et deixo aquí quatre frases començades perquè les acabis tu. Per exemple:

• La primera vegada que em van parlar del web 2.0…
• He viscut amb molta emoció el descobriment de…
• He tingut algun moment de crisi…
• No hauria dit mai que…
• Ara que ja porto algun temps participant del web social crec que…
• Si hagués de donar un consell a algú que es vol començar a participar en el web social li diria…

Fotografia de NatalieMaynor a Flickr

Cada setmana em dono d’alta en algun o altre servei, forma part de la meva feina conèixer què hi ha a la Xarxa i mirar d’estar al dia que nous recursos, que amb el temps qui sap on poden arribar.

Ahir vaig viure l’instant més reduït possible de permanència en una comunitat social, crec que entre l’alta i la baixa no van passar més de 2 o 3 minuts. Vaig llegir un apunt que parlava de Miio i vaig decidir provar aquest nou servei. Vaig anar Miio, em vaig donar d’alta, vaig fer una mirada ràpida i vaig obrir la configuració del perfil. Com de costum hi havia un formulari on s’anava demanat una foto, el nom complert, el gènere, l’edat… i el GRUP ÈTNIC! SÍ, EL GRUP ÈTNIC!

Vaig tenir una reacció gairebé instintiva! Vaig tancar la configuració de perfil i vaig anul·lar l’alta. Com pot ser que avui dia es demani amb tota tanquil·litat una dada tan anacrònica, imprecisa, innecessària, inútil, absurda…

Foto de Viajar24h.com a Flickr

Sortim ara mateix del TEDxBarcelona. Teníem ganes d’anar a algun acte presencial, feia temps que no ho fèiem i ens agrada incloure’ls de tant en tant en la nostra agenda.

He explicat més d’un cop que els actes i esdeveniments m’agraden. Sentir parlar la gent i veure com presenten les seves idees, com les defensen i com les comparteixen em resulta molt estimulant.

I és precisament això el que he trobat avui, si bé reconec que no recordaré el TedxBarcelona d’avui com un acte excepcional, torno cap a casa feliç:

• Perquè he vist gent, gent i més gent. Barcelona ja ho té això i ens agrada badar mirant com passen.
• Perquè he après alguna cosa dels que regalaven pomes acabades de collir en ple juliol.
• Perquè he tornat a sentir a parlar de constància, dedicació i d’esforç i reconec que de tant en tant necessito que me’n parlin.
• Perquè sóc com una esponja i l’optimisme dels ponents se’m contagia.

Bé, tornem cap a casa amb una llista amb cinc idees, algunes noves, d’altres de recuperades i que s’han de fer i acabar… només per això, ha valgut la pena el viatge.

La sessió va consistir en proposar un marc de treball per a les tasques d’un/a dinamitzador/a que combinés el treball individual de cada dinamitzador i la tasca de compartir l’experiència amb altres col·legues.

Posem ordre abans de treballar.

Vam optar pel sistema següent:

1. Organitzar el grup de dinamitzadors

• Definir l’equip de participants.
• Identificar el dinamitzador/a del grup
• Decidir els objectius de treball comuns, els indicadors de resultats i els terminis de temps.

2. Organitzar el treball individual de cada dinamitzador/a.
Definir els objectius de treball personals, els indicadors i els terminis.

3. Fer.
Seguint una dinàmica de treball pròpia, que permeti realitzar les tasques de dinamitzador i alhora mantenir el vincle amb els companys que fan la mateixa tasca.
Fer les tasques que realment permetran aconseguir els objectius que s’han definit. Vetllar pel funcionament de la comunitat, observar l’activitat dels seus usuaris, trobar moments on és important intervenir-hi i proposar activitats, vincles, microequips…

4. Apuntar.
Seguir un registre dels esdeveniments importants, de les dades i fets rellevants i dels dubtes que van sorgint.

5. Compartir.
Establir un vincle regular amb els altres companys, aportar la pròpia experiència al grup de treball i recórrer-hi quan ens cal un cop de mà.

6. Analitzar els resultats de la feina.

• Per un mateix, perquè és important adonar-se de com la tasca diària té un efecte real.
• Per informar amb dades sòlides i concretes dels avenços de la feina i de les necessitats reals de suport que hagin sorgit.

7. Treballar amb optimisme, enfocat a la millora.
Perquè la jornada de treball és massa llarga per fer-la sense il·lusió i perquè participar en accions de canvi és molt motivador.

A l’acabar la sessió de treball va sorgir la idea de crear una agenda model, una mena de pla de treball simulat d’un possible dinamitzador, que poses sobre un calendari les diferents tasques, tan les del treball individual com les del treball en equip. N’hem fet la prova i hem creat l’agenda de la Dimi, una dinamitzadora aparentment sistemàtica…

l'agenda de la Dimi

En l’agenda de la Dimi hi ha quatre mesos de feina planificada, la Dimi treballa dinamitzant un grup en una comunitat d’aprenentatge i alhora participa en un  grup de treball conjuntament amb altres dinamitzadors. L’agenda comença el dia 20 de setembre del 2010 i acaba el 21 de gener del 2011, hi ha tasques pròpies de la rutina setmanal que es van repetint i tasques puntuals, sobretot a l’inici de l’agenda per planificar el treball.

Bé, no és més que un experiment, tot i que esperem que ajudi a posar una mica d’ordre en la tasca de planificar la tasca de dinamització. Qualsevol comentari, recomanació o suggerència que tinguis pel calendari de la Dimi serà ben rebut.

Va ser una sessió de treball força intensa, amb un grup de gent molt motivada per la seva feina. Vam anar desgranant una sèrie de conceptes i de factors sobre la dinamització, amb la intenció de dotar de sentit la tasca d’activar la participació d’una comunitat.

Apunto a continuació aquelles idees em semblen més importants.

• Cadascú és diferent.
  Cada persona entén la comunitat virtual de la seva forma i decidirà si val la pena participar-hi en funció de com la percep, de com valora el seu coneixement i de si s’hi troba a gust.

• La diversitat i la varietat són fonamentals.
  És la riquesa del portal en tots els sentits. Pel que fa a la gent que hi forma part, els temes que s’hi tracten, les activitats que es proposen, etc.

• La participació sol ser progressiva, l’acompanyament a aquest progressió és necessària.
  És aquesta una de les tasques més importants: facilitar l’entorn, proposar idees i engrescar als usuaris perquè se sentin còmodes fent aportacions, cada cop més regularment i cada cop amb un grau més alt de compromís i dedicació

• És important donar valor a l’experiència i al coneixement no acadèmic.
  El coneixement acadèmic és una base per a saber construir i crear  però no és la única. L’experiència personal, la visió creativa i especial, el coneixement d’un entorn… són també fonts interessants.

• Les eines ajuden però només ajuden, no fan.
  Quan es proposa l’ús d’una eina és recomanable incloure-la en una proposta més àmplia, on hi hagi una tasca a fer, un tema a tractar. Els resultats s’obtenen amb la combinació dels tres elements.

• Cal trobar temes variats com a fil conductor d’una sèrie d’activitats de participació.
  De vegades temes genèrics, de vegades temes més concrets, simples o ben complexos, tècnics o socials, pluridisciplinaris o d’un sol àmbit de coneixement.

• La tasca d’un dinamitzador té efectes a llarg termini, cal establir uns bons objectius i definir indicadors.
  Així la feina tindrà petites valoracions a curt termini, serà més gratificant i s’obtindran dades que ajudaran a rectificar- la i fer-la més efectiva.

Ja penso ja en la sessió del dia 18 de juny, amb la qual es tanca el curs. Podríem aprofitar-la per crear una mena de guió de treball que els dinamitzadors poguessin utilitzar de mapa per desenvolupar la seva tasca durant els propers mesos… estaria bé, no?

Fotografia de Mike Licht, NotionsCapital.com a Flickr

De vegades em trobo algú que es confessa totalment abatut davant de les TIC, s’autorreconeix un negat i explica que es veu incapaç de comprendre i fer anar tal o qual aplicació.

Em dol, em sap greu de veritat trobar-me amb gent que viu les TIC amb aquest sentiment d’angoixa. Perquè crec que les TIC han de facilitar la creació, la comunicació, la comprensió… han de ser elements facilitadors i mai, per a res, han de ser un obstacle.

Si algun cop has dit la frase “sóc un negat/ada i això de la informàtica no és per a mi” m’agradaria explicar-te algunes coses, que potser t’ajudaran a millorar el teu “jo tecnològic”.

• De vegades les aplicacions no funcionen perquè no estan ben fetes.
  Si la programació falla i l’aplicació no respon com ho ha de fer, els usuaris hi podem posar tot el nostre esforç, que no ens sortirem.

• De vegades les aplicacions no funcionen perquè al teu ordinador hi falten components.
  JavaScript, Flash i altres elements que intervenen en el funcionament d’una aplicació web, en alguns casos són imprescindibles perquè funcionin. Si el teu ordinador no té aquests components instal·lats o estan desactualitzats, et pots trobar davant d’una eina que, per molt que t’esforcis, només et farà perdre la paciència.

• De vegades les aplicacions estan mal dissenyades.
  I no les entén ni el propi creador. Has sentit a parlar mai d’usabilitat? La usabilitat recull una sèrie de tècniques destinades a dissenyar aplicacions de comprensió ràpida, amb funcionalitats intuïtives. La usabilitat és molt important en el disseny d’una aplicació però a l’hora és una tècnica força complicada, i fins hi tot els desenvolupadors que més s’hi esforcen comenten errades, petites errades, que a tu et poden fer l’eina complicada d’entendre.

Vaja, que en la majoria dels casos, quan et trobes davant d’una aplicació que no entens, és possible que sigui per qüestions tècniques alienes a tu.

Ara bé, sí que hi ha uns factors que està en les teves mans, són els següents:

• Tot demana un temps d’atenció i d’exploració.
  La primera vegada que et trobis davant d’una aplicació hauràs de dedicar un temps d’atenció: caldrà que l’exploris, l’examinis, temptegis i facis provatures. Si està ben feta amb poc temps aniràs descobrint el seu funcionament i intuït amb encert com va.

• L’experiència és un grau.
  A poc a poc i amb bona lletra. A mesura que vagis utilitzant aplicacions i recursos tecnològics aniràs adquirint alguns hàbits que t’ajudaran a experimentar i a deduir. Temps al temps.

• Sigues positiu/va, t’ajudarà a entendre la nova eina.
  Estima’t! Una màquina no pot minar el teu autoconcepte. Centra la teva atenció en descobrir com va i, si no te’n surts comenta-ho amb algú altre. Potser t’ajudarà a comprendre-la o potser s’adonareu junts que esteu davant d’una aplicació poc usable i que necessita una revisió.

Hem fet un tomb pels llocs web de diferents universitats i n’hem trobat un d’especialment interessant, és el web de la Universitat de Wake Forest.

Aquest web, des de la pàgina d’inici, distribueix el visitant entre diferents seccions que parlen de les persones que formen i han format part de la universitat. D’entre les diferents seccions n’hem trobat una d’especialment interessant, s’anomena Class of 2013 i mostra el perfil d’un desena d’estudiants que han començat els estudis aquest any.

En volem destacar:

L’encert del títol  Class of 2013 (que podríem traduir per promoció del 2013)

Un títol amb una clara visió de futur i amb un missatge molt ben destil·lat: amb molt poques paraules se’ns explica que la universitat confia en el potencial dels seus estudiants, i que des del primer dia ja es pensa en la seva graduació d’aquí a quatre anys.

El testimoni d’alguns nois i noies que acaben de començar els seus estudis a Wake Forest.

Nou testimonis parlen dels seus orígens, de les seves particularitats culturals, els seus reptes personals i la seva il·lusió per començar a la universitat.

Són testimonis molt engrescadors que parlen de la tria d’uns estudis universitaris com una de les decisions més importants en la vida d’una persona. S’explica que el bagatge preuniversitari és important, perquè omple les butxaques dels alumnes amb experiències vinculants per als seus anys d’universitat. Finalment es reflecteix una actitud prosocial de caire humanitari, que impregna el tarannà de la universitat.

Funcionalitat i emotivitat en la justa mesura.

A les pàgines de Class of 2013  s’ha sabut condensar tota una sèrie de sentiments i emocions realment vinculats al món universitari. S’ha aconseguit oferir una imatge positiva, nova i amb una clara projecció de futur.

Però al web també s’hi troben les seccions informatives més habituals, sobre els estudis, el calendari, la localització, els serveis, les gestions administratives, etc. I és que sovint no cal substituir, és bo sumar i construir un bon missatge amb la dosi justa de pragmatisme, d’emotivitat, d’il·lusió, de funcionalitat… En fi, la recepta és ben senzilla: tria bons ingredients i combina’ls amb la dosi justa. No t’oblidis que cuines per altres persones.

El Blog d'Enraona al mòbil

L’adaptació l’hem feta amb l’extensió MobilePress, que hem traduït de l’anglès i adaptat una mica al nostre gust. Ara es pot llegir, cercar i comentar les entrades d’una forma més lleugera i eficient.

El web mòbil s’escampa com una taca d’oli i no ens podem quedar enrere. A Enraona estem invertint esforços per poder-vos oferir llocs web mòbils tan efectius i eficients com els d’escriptori. No és només un tema tecnològic, també cal tenir en compte factors que van des de l’arquitectura d’informació al disseny gràfic.

Per cert, també estem preparant la versió mòbil del nostre web corporatiu. Aviat estarà disponible i us en farem cinc cèntims del desenvolupament.