El blog d’Enraona

La fórmula de crear, compartir i difondre coneixement de les xarxes socials també inclou l’àmbit científic. Project Noah és un bon exemple del que es pot arribar a fer amb aquesta filosofia. Segons els creadors, vol ser una plataforma que aprofiti el poder de la ciència ciutadana de tot el planeta.

Gràcies als telèfons intel·ligents, qualsevol aficionat o professional de la natura porta a la butxaca un eficient caçapapallones digital. Capturar un ésser viu, catalogar-lo, geoposicionar-lo i compartir-lo en temps real és molt fàcil gràcies a aquesta xarxa social.

El web ens ofereix eines de cerca per remenar organismes segons els tipus, la zona geogràfica o la popularitat atorgada per la comunitat. Si ens registrem (és gratuït) podrem començar a publicar les nostres captures immediatament. Ho podem fer des del propi web o des d’aplicacions per Android o iPhone, magnífiques per cert. I més coses:

• Podrem seguir a altres membres per estar informats del que publiquen.
• Comentar qualsevol captura, o simplement dir que “ens agrada”.
• Participar en “missions”, com per exemple Biodiversitat urbana, o Flora europea, i alimentar catàlegs temàtics d’organismes.
• Demanar ajuda en la identificació de les nostres captures i col·laborar en els dubtes de la resta d’usuaris.
• Complementar la informació de l’organisme capturat amb fonts i referències externes, com la Viquipèdia, la Encyclopedia of Life, o qualsevol altre recurs.
• I més coses que segur que ara oblido.

Project Noah és un recurs científic i educatiu amb un potencial enorme, tant per a professionals com per a aficionats a la natura. Una bona combinació de ciència ciutadana i actitud 2.0

Ahir al vespre vam ser a Falset, dins del programa d’actes que la Cooperativa Falset-Marçà ha organitzat coincidint amb la 16à. Fira del Vi, s’hi va incloure una xerrada per presentar el pla de comunicació digital per a la Cooperativa.

Va ser una xerrada amb un encant especial: l’ambient de la sala de bótes, acollidor, tranquil, ampli, temperat… va ajudar a crear una atmosfera fantàstica, en la qual vam sentir que tot fluïa amb naturalitat.

La xerrada tenia  uns objectius clars. En primer lloc vam voler explicar als socis les directrius del pla de comunicació digital, en segon lloc calia esperonar l’interès dels socis per contribuir activament en construir i compartir l’essència de la identitat de la Cooperativa.

En els mitjans socials es parla molt de crear comunitat, de fer connexions entre les persones i aprofitar-les per fer córrer el coneixement.  Ens va semblar que el treball amb la Cooperativa de Falset-Marçà ens oferia una oportunitat única i especial per a treballar la potència d’aquestes connexions, en aquest cas la comunitat i el sentiment de pertinença a un grup ja existeix, és el sentit fonamental de les cooperatives i per tant tenim una part de la feina feta. Ara cal expandir els vincles d’aquesta comunitat a l’entorn digital. La xerrada doncs, també va intentar explicar que no hi ha cap barrera que separa el món físic del món digital i per tant les dinàmiques de cooperació de la Cooperativa només necessiten petita traducció, però s’han de mantenir i s’han expandir a la xarxa.

Estic emocionada, de veritat! Em sento partícip d’un projecte ambiciós, on s’haurà de fer entendre a un grup de persones que la seva quotidianitat, la tasca de pagès que fan cada dia, omple de valor i de caràcter el vi, l’oli i la fruita seca que comercialitzen. I on haurem de ser molt creatius per a expandir a la xarxa aquesta pertinença de grup que ha permès que la Cooperativa Falset-Marçà estigui a punt de celebrar els seus primers 100 anys.

Esquema d'interacció entre diferents Entorns de Treball Personal

Ahir vam dur a terme una sessió de treball per a la Fundació URV destinada a crear una xarxa de treball en equip a través de recursos digitals, i ens agradarà compartir amb tu les reflexions i el procés de treball que hem dut a terme per preparar-la.

Preparem la sessió tenint sempre presents unes premisses:

• Hem de reconèixer i respectar la parcel·la de treball i el sistema d’organització de cada una de les persones que formen l’equip.
• Hem de fer fàcil la incorporació d’eines i recursos digitals a tothom, independentment de l’interès per les noves tecnologies.
• Cal que fonamentem les bases perquè sigui el propi equip que decideixi les eines i els recursos que integrarà en el seu espai de treball.

Organitzem la sessió de treball en 4 blocs:

1. Introducció sobre actituds i bones pràctiques que afavoreixen el treball en equip.
   Parlem de la necessitat de reconèixer les petites accions que es duen a terme habitualment i que, si es posen a disposició dels altres companys, poden resultar molt valuoses. Ens preguntem qui ha de decidir quan una unitat d’informació (una anotació, un enllaç, una reflexió, un document, o qualsevol altra dosi de coneixement) és important i útil i quan no ho és. Els equips de treball funcionen bé quan cada component és capaç d’oferir la màxima quantitat de contingut i permet que siguin els altres que seleccionin quan una unitat d’informació, per petita i efímera que sigui, els resulta interessant.
2. Presentació d’una mostra d’eines per al treball personal.
   N’hi ha milers d’eines i recursos interessants, però en triem uns quants que considerem representatius i de fàcil ús.
   Eliminem petits problemes aparentment sense importància, però que cal resoldre des d’un principi. Per això incloem també tècniques per a crear contrasenyes segures i per desar-les.
3. Proposem la creació d’un Entorn Personal de Treball.
   Inspirant-nos en els PLE (Personal Learning Environments) dels quals tant se’n parla en l’àmbit educatiu, proposem a cada persona que es construeixi el seu propi Entorn de Treball Personal, que triï un servei que mitjançant l’aglutinació de ginys i de RSS li permeti crear el seu escriptori de treball, que anirà muntant amb els recursos que l’ajuden a fer la seva feina.
4. Fem les connexions entre els Entorns de Treball Personal. La dinàmica de treball en equip pren cos.
   Demanem al grup que ofereixi els seus espais de publicació, perquè els altres companys els incloguin dins del propi ETP, si creuen que els serà d’utilitat.
   També es trien algunes eines comunes per a tothom, per permetre la interacció de tot l’equip, almenys per a la comunicacions i la documentació fonamental.

Deixo aquí la presentació que vam fer servir com a guió de la sessió.

Ahir vam participar en un curs organitzat pel DAR sobre dinamització de comunitats virtuals, adreçat especialment als dinamitzadors de RuralCat.

Va ser una sessió de treball força intensa, amb un grup de gent molt motivada per la seva feina. Vam anar desgranant una sèrie de conceptes i de factors sobre la dinamització, amb la intenció de dotar de sentit la tasca d’activar la participació d’una comunitat.

Apunto a continuació aquelles idees em semblen més importants.

• Cadascú és diferent.
  Cada persona entén la comunitat virtual de la seva forma i decidirà si val la pena participar-hi en funció de com la percep, de com valora el seu coneixement i de si s’hi troba a gust.

• La diversitat i la varietat són fonamentals.
  És la riquesa del portal en tots els sentits. Pel que fa a la gent que hi forma part, els temes que s’hi tracten, les activitats que es proposen, etc.

• La participació sol ser progressiva, l’acompanyament a aquest progressió és necessària.
  És aquesta una de les tasques més importants: facilitar l’entorn, proposar idees i engrescar als usuaris perquè se sentin còmodes fent aportacions, cada cop més regularment i cada cop amb un grau més alt de compromís i dedicació

• És important donar valor a l’experiència i al coneixement no acadèmic.
  El coneixement acadèmic és una base per a saber construir i crear  però no és la única. L’experiència personal, la visió creativa i especial, el coneixement d’un entorn… són també fonts interessants.

• Les eines ajuden però només ajuden, no fan.
  Quan es proposa l’ús d’una eina és recomanable incloure-la en una proposta més àmplia, on hi hagi una tasca a fer, un tema a tractar. Els resultats s’obtenen amb la combinació dels tres elements.

• Cal trobar temes variats com a fil conductor d’una sèrie d’activitats de participació.
  De vegades temes genèrics, de vegades temes més concrets, simples o ben complexos, tècnics o socials, pluridisciplinaris o d’un sol àmbit de coneixement.

• La tasca d’un dinamitzador té efectes a llarg termini, cal establir uns bons objectius i definir indicadors.
  Així la feina tindrà petites valoracions a curt termini, serà més gratificant i s’obtindran dades que ajudaran a rectificar- la i fer-la més efectiva.

Ja penso ja en la sessió del dia 18 de juny, amb la qual es tanca el curs. Podríem aprofitar-la per crear una mena de guió de treball que els dinamitzadors poguessin utilitzar de mapa per desenvolupar la seva tasca durant els propers mesos… estaria bé, no?

Ahir vam participar en la jornada formativa que va organitzar l’AIJEC sobre els canvis que hi ha hagut en el màrqueting a conseqüència de l’aparició de la Xarxa.

Pengem aquí l’esquema que ens va servir de base per fer la nostra xerrada. Aquest cop hem substituït les diapositives per un mapa de bombolles en bubbl.us, una eina molt interessant per a fer esquemes que té coses bones i coses no tan bones. Com a bo té que sempre s’hi pot anar afegint contingut nou, aquest matí ja hi hem fet algun canvi. Com a dolent té el sistema per compartir-lo, poc flexible.

Clica damunt la imatge per veure tot l'esquema