El blog d’Enraona

A l’abril ja vam parlar de la tasca que estem realitzant amb la Cooperativa de Falset Marçà i com és d’emocionant formar part d’un projecte que aproxima les dinàmiques dels entorns socials al món del cooperativisme agrícola. 

El projecte madura cada dia, de l’abril fins avui ha anat adquirint forma: ara la Cooperativa ja és part activa de Twitter, de Facebook -en català i en castellà-  manté un blog la mar de viu -també en castellà-  i té també d’altres perfils a la xarxa, que @rtroyano vigila i nodreix amb molta cura.

Tots anem aportant i aprenent d’aquest projecte, acabem de començar i li veiem una llarga vida. Per això ens ha agradat molt que aquest passat dissabte, 7 de gener, sortís al Públic, suplement en català del diari Público, un reportatge que explica amb molt de sentit i de sentiment l’essència i el fer del pla de participació digital de la Cooperativa de Falset Marçà.

Avui volem compartir amb tu l’alegria de veure com algú de fora del projecte l’entén i el comparteix, per això deixem aquí l’enllaç a l’article (PDF, 125 kB).

Foto i titular del reportatge del Públic del 07/01/2012

Ja fa unes setmanes que hem incorporat un nou document per iniciar la definició d’un pla de comunicació digital. Hem agafat de préstec el canvas del Business Model Generator i hem fet una adaptació dels termes, per utilitzar-los com a document de treball per definir les dinàmiques i les pautes de treball.

De moment sembla que és una bona alternativa, perquè resol una sèrie de petits problemes.

1. Permet pensar i valorar l’estratègia digital d’una empresa des de diferents perspectives.
2. La forma de quadrant on es combinen diferents elements ajuda a verificar que els recursos, les activitats comunicatives que es desplegaran, les propostes de valor que permeten participar a la xarxa, els segments de destinataris als quals en adrecem, els entorns digitals on ens desplegarem, les relacions que desitgem establir i l’estructura de l’esforç que poden invertir, són coherents i es van nodrint positivament unes amb les altres.
3. Alhora introdueix des d’un primer moment la necessitat de trobar una forma efectiva d’avaluar el treball que es du a terme a les xarxes socials.
4. Permet treballar en gran format, fa possible la intervenció de diferents persones que tenen veu i vot en l’activitat de comunicació.
5. Té una proximitat important al llenguatge d’empresa, per tant facilita que les persones habituades a parlar en termes empresarials entenguin la necessitat d’incloure pautes i criteris objectius de valoració, eliminar impressions, sensacions i sentiments que sovint ens envaeixen quan s’inicia un pla de comunicació digital.
6. És flexible i viu. Permet adaptacions, regulacions, millores, canvis…
7. És sintètic, ràpid de llegir i d’entendre, molt més que un informe de x pàgines.

De moment sembla que definir el pla d’actuació en comunicació digital sobre un canvas va funcionant, i ens ajuda en la tasca complexa de limitar, acotar i estructurar un pla de treball que es desplega en un medi espontani, relacional, sense límits i sovint lúdic. I és que l’emotivitat, les sensacions i les emocions són inherents a la comunicació -digital o física- però quan es tracta de desplegar una estratègia d’actuació corporativa a la xarxa, en l’avaluació cal ser analítics, racionals i objectius. O si no, com sabrem que estem fent bé la feina?

Si tens curiositat per veure el canvas de més a prop el trobaràs a Dropbox. Ocu! És un DIN A0, és que s’hi han d’explicar moltes coses :-)

Aquesta setmana ha passat un d’aquells casos que a partir d’ara serà exemple obligat en les xerrades, cursos i presentacions sobre web 2.0 i empresa: un taxista d’Oviedo, fent servir les xarxes socials, concretament Foursquare, ha aconseguit que en dos dies mil·lers de persones el coneguin.

Fent un resum ràpid dels esdeveniments l’assumpte ha anat així:

Els preparatius

• Rixar c. Garcia, taxista d’Ovideo, i persona molt activa a Twitter i a Foursquare té l’acudit de convertir el seu taxi en un punt de control de Foursquare. (Pels que no coneixeu Foursquare, ràpidament us diré que és una xarxa social on els usuaris es geolocalitzen via mòbil. Més detalls aquí).
• Decedeix ofererir un descompte especial en els viatges de l’Aeroport d’Astúries fins a Oviedo als viatgers que siguin usuaris de Foursquare i geolocalitzin el seu taxi.

Piulada de @taxioviedo

• Enganxa al taxi un vinil informant que aquest és un punt identificat a Foursquare.
• Fa una foto del taxi i la penja al seu compte de Twitter.

Foto de @taxioviedo a Twitpic

Les conseqüències

A partir de llavors la gran maquinària del boca-orella que mou la Xarxa s’activa. La idea de @taxioviedo agrada i mitjançant recomanacions, enllaços i més recomanacions la pilota es va fent gran i milers de persones parlen del taxista d’Oviedo.

Aquest cas farà fortuna. Com a exemple de projecció del petit empresari a Internet ho té tot: velocitat, novetat, sorpresa, simplicitat… Ara bé, fora una llàstima que les persones que mirem de transmetre una bona actitud de xarxa a l’empresa només escampéssim el cas de @taxioviedo com una simple anècdota, i no aprofitessim l’ocasió per explicar com funciona realment la participació efectiva a Internet.

L’autèntic transfons

Darrera d’aquest fet puntual i extraordinari hi ha una sèrie de factors que hem de saber valorar i que hem de saber transportar al món de la comunicació corporativa a Internet:

1. Hi ha moltes hores de feina, moltes setmanes d’esforç i molts mesos de presència activa i viscuda a Internet.

@taxioviedo dedica molt de temps a Internet, en el seu bloc explica que s’hi ha passat tardes senceres i que està permanentment connectat, gràcies a un ultraportàtil. A més la seva actitud és molt dialogant, explica petits detalls del seu dia a dia, conversa amb els altres, pregunta i contesta quan algú, sigui d’on sigui, s’adreça a ell.

2. Hi ha una  comunicació amb caràcter i personalitat.

@taxioviedo sap explicar les coses a la seva manera, dotant de sentit els seus missatges pel que diu i també per com ho diu. En vols algun exemple? Mira com es presenta a Twitter:

Bio de @taxioviedo a Twitter

O  mira la presentació del blog. Mil vegades millor parlar amb algú a qui li agrada utilitzar el teu idioma que no pas fer-ho amb un que simplement el parla, no trobes?

Presentació de Taxi Oviedo al seu blog

3. Hi ha una bona capacitat creativa ben aplicada.

Si Foursquare es basa en la geolocalització de llocs físics i reals, quin problema hi ha per convertir un taxi en un punt de control d’aquesta xarxa social? Un taxi també és un lloc físic i real, veritat? Ara ho veiem tots claríssim, però el primer que hi ha pensat ha estat @taxioviedo, algú amb una bona capacitat creativa que ha sabut veure més enllà de les simples instruccions del fabricant.

4. Hi ha valentia per fer allò que encara no ha fet ningú.

Ser el primer implica molta valentia, atrevir-se a fer alguna acció de la qual no en sabem els efectes reals, però sovint val la pena plantejar-se-la, planificar-la, fer-la i esperar a veure què passa.

5. Hi ha estratègia i mesura.

Si segueixes els apunts del blog veuràs que ha utilitzat tota una sèrie de recursos de la Xarxa per comprovar la repercussió de la seva acció. A la primera acció amb què @taxioviedo inicia aquesta dispersió puntual a Internet hi ha una intenció clara.

Què n’hem d’aprendre de @taxioviedo.

Certament el cas de @taxioviedo crec que és un gran exemple, se’n parla i se’n parlarà, però espero que sigui l’ocasió per revisar el discurs sobre les xarxes socials. Per escampar una bona actitud de Xarxa feta dia a dia, de constància, paciència, convicció, personalitat, sistemàtica, estratègia i dedicació. I eliminem d’una vega aquest engany que sovint pulula entre els nouvinguts de què a Internet t’obres un Facebook i pim-pam: feina feta!

Ahir vam participar en la jornada formativa que va organitzar l’AIJEC sobre els canvis que hi ha hagut en el màrqueting a conseqüència de l’aparició de la Xarxa.

Pengem aquí l’esquema que ens va servir de base per fer la nostra xerrada. Aquest cop hem substituït les diapositives per un mapa de bombolles en bubbl.us, una eina molt interessant per a fer esquemes que té coses bones i coses no tan bones. Com a bo té que sempre s’hi pot anar afegint contingut nou, aquest matí ja hi hem fet algun canvi. Com a dolent té el sistema per compartir-lo, poc flexible.

Clica damunt la imatge per veure tot l'esquema

Preparo un acompanyament perquè una institució revisi la seva intervenció a la Xarxa. Hem d’afavorir un canvi del web tradicional cap a una forma efectiva de presència corporativa a Internet i fa dies que vaig prenent apunts per parlar-ne.

Avui desgrano aquella idea que diu:

En el web 2.0 la participació activa dels usuaris converteix la Xarxa en un espai de conversa.

Imatge de 4_EveR_YounG a Flickr

I llisto una sèrie d’idees per comentar i evolucionar.

Participar en una conversa és un acte de respecte i només es pot donar entre iguals.
Alliçonar, donar instruccions, manar, són coses diferents que no tenen res a veure amb l’acte de conversar.

Per construir una conversa són necessaris almenys dos interlocutors.
Has de trobar almenys una altra persona que et vulgui fer d’interlocutor, clamar en solitari se’n diu predicar o fer un monòleg.

El llenguatge no verbal també existeix a la Xarxa.
En forma d’enllaç, de sindicació, de rebot, de recomanació, de silenci…

Un dia et pots trobar cara a cara amb una persona que et fa saber que t’ha trobat a Internet i que li agrada allò que expliques.
En aquell moment és important continuar la conversa, perquè fora de la Xarxa les persones som les mateixes.

La conversa s’ha de viure amb comoditat i amb un alt grau de naturalitat.
Cal ser coherent amb allò que es defensa, només cal acotar la teva parcel·la temàtica. Igual que en la teva dinàmica diària acotes amb les altres persones la temàtica i l’enfoc de les converses. O és que potser parles de tot amb tothom?

Una conversa no és controla mai.
Perquè no es pot decidir quin rumb i quin enfocament imprimiran els altres participants. Si aquesta mena de descontrol et supera, llavors val més que no comencis a parlar.

Tu també participes en el rumb i l’enfocament de la conversa.
I les teves aportacions produeixen un efecte directe en els altres participants. Pots afavorir una conversa constructiva i positiva o bé pots encendre l’espurna d’un foc destructor.

Quan escopim imparables, sense tenir en compte el nostre interlocutor, estem matant la conversa.
D’això se’n diu desofegar-se, autojustificar-se, autocomplaure’s o autoconvèncer-se, però no té res a veure amb una conversa.

L’actitud més positiva en una conversa és la d’escoltar.
Amb atenció, amb calma, amb desig d’assimilar, comprendre i reprocessar allò que ens aporten els altres.

A Internet la conversa és asincrònica, multimitjà, pulsatòria, regular…
És un exercici de llarga durada, que mostra un actitud oberta, conscientment assumida, es nodreix amb cada gest,  és una predisposició a aprendre en equip, a aportar algun granet de sorra i a fer-te teu allò bo que aporten els altres.