Apunts a la categoria
Internet per a petites empreses
Ahir vam participar en la jornada formativa que va organitzar l’AIJEC sobre els canvis que hi ha hagut en el màrqueting a conseqüència de l’aparició de la Xarxa.
Pengem aquí l’esquema que ens va servir de base per fer la nostra xerrada. Aquest cop hem substituït les diapositives per un mapa de bombolles en bubbl.us, una eina molt interessant per a fer esquemes que té coses bones i coses no tan bones. Com a bo té que sempre s’hi pot anar afegint contingut nou, aquest matí ja hi hem fet algun canvi. Com a dolent té el sistema per compartir-lo, poc flexible.
Clica damunt la imatge per veure tot l'esquema
Preparo un acompanyament perquè una institució revisi la seva intervenció a la Xarxa. Hem d’afavorir un canvi del web tradicional cap a una forma efectiva de presència corporativa a Internet i fa dies que vaig prenent apunts per parlar-ne.
Avui desgrano aquella idea que diu:
En el web 2.0 la participació activa dels usuaris converteix la Xarxa en un espai de conversa.
Imatge de 4_EveR_YounG a Flickr
I llisto una sèrie d’idees per comentar i evolucionar.
Participar en una conversa és un acte de respecte i només es pot donar entre iguals.
Alliçonar, donar instruccions, manar, són coses diferents que no tenen res a veure amb l’acte de conversar.
Per construir una conversa són necessaris almenys dos interlocutors.
Has de trobar almenys una altra persona que et vulgui fer d’interlocutor, clamar en solitari se’n diu predicar o fer un monòleg.
El llenguatge no verbal també existeix a la Xarxa.
En forma d’enllaç, de sindicació, de rebot, de recomanació, de silenci…
Un dia et pots trobar cara a cara amb una persona que et fa saber que t’ha trobat a Internet i que li agrada allò que expliques.
En aquell moment és important continuar la conversa, perquè fora de la Xarxa les persones som les mateixes.
La conversa s’ha de viure amb comoditat i amb un alt grau de naturalitat.
Cal ser coherent amb allò que es defensa, només cal acotar la teva parcel·la temàtica. Igual que en la teva dinàmica diària acotes amb les altres persones la temàtica i l’enfoc de les converses. O és que potser parles de tot amb tothom?
Una conversa no és controla mai.
Perquè no es pot decidir quin rumb i quin enfocament imprimiran els altres participants. Si aquesta mena de descontrol et supera, llavors val més que no comencis a parlar.
Tu també participes en el rumb i l’enfocament de la conversa.
I les teves aportacions produeixen un efecte directe en els altres participants. Pots afavorir una conversa constructiva i positiva o bé pots encendre l’espurna d’un foc destructor.
Quan escopim imparables, sense tenir en compte el nostre interlocutor, estem matant la conversa.
D’això se’n diu desofegar-se, autojustificar-se, autocomplaure’s o autoconvèncer-se, però no té res a veure amb una conversa.
L’actitud més positiva en una conversa és la d’escoltar.
Amb atenció, amb calma, amb desig d’assimilar, comprendre i reprocessar allò que ens aporten els altres.
A Internet la conversa és asincrònica, multimitjà, pulsatòria, regular…
És un exercici de llarga durada, que mostra un actitud oberta, conscientment assumida, es nodreix amb cada gest, és una predisposició a aprendre en equip, a aportar algun granet de sorra i a fer-te teu allò bo que aporten els altres.
A Enraona hem preparat un curs sobre posicionament web.
El posicionament web preocupa a la gent d’empresa. Tothom entén que un web ha d’estar ben posicionat en cercadors, tot i això aquest és un tema complex, difícil de comprendre i que costa molt concretar en accions clares i efectives.
Per això creiem que és del tot necessari que la persona responsable d’un web corporatiu tingui uns coneixements bàsic i sòlids sobre posicionament web.
En aquest breu curs revisarem els elements i accions que s’han de tenir en compte per a què un web corporatiu estigui ben indexat i ben posicionat. Si t’hi apuntes compartirem amb tu una sèrie de coneixements prou sòlids per a què puguis valorar:
- Quines característiques tècniques ha d’acomplir el teu web corporatiu per a facilitar-ne el posicionament.
- Quina estructura ha de tenir el teu web.
- Quina importància té el text per al posicionament i per a establir un primer vincle amb el teu futur client.
- Quines accions has de fer per mantenir i per millorar el posicionament del teu web corporatiu.
El curs bàsic de posicionament web es farà dijous 9 de juliol, d’11h a 13h a Reus, a la Fundació URV. Trobaràs el programa del curs al web d’Enraona, et recomanem que li facis un cop d’ull. Ja portem uns dies preparant el temari i la dinàmica de treball, sovint n’anirem parlant. De moment et deixem aquí el guió que seguirem a la sessió de formació.
Si vols proposar alguna idea o creus que hauríem d’enfocar aquest curs bàsic de posicionament web d’alguna forma especial, t’agrairem que ens ho facis saber, la teva visió sobre Internet i el web d’empresa ens interessa molt.
Fotografia de Wesley Fryer a Flickr
Personalment Twitter m’encanta, és tan simple, tan directe, tan proper… Sí, he dit proper. Twitter em connecta cada dia amb la quotidianitat d’un munt de gent. Gent que em desitja un bon dia, m’explica coses interessants, m’alegra el dia, em fa riure, m’ajuda a fer petites troballes per la Xarxa i que em connecta amb altre gent.
Quan ens trobem un client disposat a participar en les xarxes socials li recomanem que s’obri un compte corporatiu de Twitter. Des d’una perspectiva professional Twitter pot ajudar a:
- Connectar amb altres professionals que treballen en el mateix àmbit que tu, persones que et recomanaran articles, recursos de la Xarxa, t’informaran de trobades, cursos i jornades. Persones a qui els interessaran les teves troballes, els enllaços que compateixis, les entrades del teu blog i les jornades que recomanis.
- Connectar amb gent del teu voltant amb qui comparteixes alguna cosa i que poden acabar sent clients teus. Persones que els agradarà el que expliques, que et faran algun comentari i et retornaran impressions, et recomanaran i que, si ho fas bé, si ho fas molt bé, et permetran que de tant en tant els facis una mica de publicitat directa.
Twitter és molt gran, la seva simplicitat permet que els límits del seu ús corporatiu sigui proporcional a la capacitat creativa dels seus usuaris.
- En alguns casos Twitter es fa servir per fer promocions i ofertes per als clients locals.
- En alguns altres és una gran eina de disseminació de la seva identitat professional digital.
- Hi ha qui l’usa per mantenir el seu equip de treball connectat.
- I d’altres l’aprofiten per explicar que viuen la seva feina amb passió i que coneixen el seu entorn i el negoci.
I com ja sabem que passa a la Xarxa, Twitter ofereix a la teva empresa la possibilitat de saber què pensa, què diu, què emociona, què agrada i què desagrada a la gent… a la gent amb qui vols connectar, que vols que siguin els teus clients, als que vols que es recordin de tu de tant en tant.
Per cert, Enraona twitteja aquí, l’Antonio twitteja personalment aquí i jo twittejo personalment aquí.
Foto de rick a Flickr
He rebut un correu i, encara que conec a la remitent personalment, he enviat el missatge a la categoria de correu brossa.
No era un correu publicitari, no era inoportú, ni portava un powerpoint de 30.000 Mb amb paisatges retocats de l’Àrtic. Era un missatge sense text amb un arxiu adjunt d’una invitació.
Algú ha enviat una invitació a un acte oficial a centenars de persones per correu electrònic, ha decidit que no calia escriure res al cos de missatge, perquè a l’arxiu adjunt ja s’explica tot, i estic segura que amb aquesta decisió ha convençut a molts que no cal que vagin a l’acte.
Rebre un correu electrònic sense text fa el mateix efecte que la propaganda d’un bufet lliure que et donen sense esma a la sortida del metro.
Internet és un mitjà immediat, viu i directe. Té unes normes bàsiques que s’assemblen molt més a les normes de la comunicació oral que no pas a les de la correspondència tradicional, per això enviar arxius adjunts i res més no ajuda gens a provocar interès pels nostres missatges. Perquè com moltes vegades hem sentit “no comunicar també és un acte de comunicació”.
Així que ja ho saps: envia emails sense missatge de text només quan vulguis que el remitent rebi un missatge d’indiferència 100% adolescent del tipus “Psè, i a mi què!”
