El projecte madura cada dia, de l’abril fins avui ha anat adquirint forma: ara la Cooperativa ja és part activa de Twitter, de Facebook -en català i en castellà-  manté un blog la mar de viu -també en castellà-  i té també d’altres perfils a la xarxa, que @rtroyano vigila i nodreix amb molta cura.

Tots anem aportant i aprenent d’aquest projecte, acabem de començar i li veiem una llarga vida. Per això ens ha agradat molt que aquest passat dissabte, 7 de gener, sortís al Públic, suplement en català del diari Público, un reportatge que explica amb molt de sentit i de sentiment l’essència i el fer del pla de participació digital de la Cooperativa de Falset Marçà.

Avui volem compartir amb tu l’alegria de veure com algú de fora del projecte l’entén i el comparteix, per això deixem aquí l’enllaç a l’article (PDF, 125 kB).

Foto i titular del reportatge del Públic del 07/01/2012

De moment sembla que és una bona alternativa, perquè resol una sèrie de petits problemes.

1. Permet pensar i valorar l’estratègia digital d’una empresa des de diferents perspectives.
2. La forma de quadrant on es combinen diferents elements ajuda a verificar que els recursos, les activitats comunicatives que es desplegaran, les propostes de valor que permeten participar a la xarxa, els segments de destinataris als quals en adrecem, els entorns digitals on ens desplegarem, les relacions que desitgem establir i l’estructura de l’esforç que poden invertir, són coherents i es van nodrint positivament unes amb les altres.
3. Alhora introdueix des d’un primer moment la necessitat de trobar una forma efectiva d’avaluar el treball que es du a terme a les xarxes socials.
4. Permet treballar en gran format, fa possible la intervenció de diferents persones que tenen veu i vot en l’activitat de comunicació.
5. Té una proximitat important al llenguatge d’empresa, per tant facilita que les persones habituades a parlar en termes empresarials entenguin la necessitat d’incloure pautes i criteris objectius de valoració, eliminar impressions, sensacions i sentiments que sovint ens envaeixen quan s’inicia un pla de comunicació digital.
6. És flexible i viu. Permet adaptacions, regulacions, millores, canvis…
7. És sintètic, ràpid de llegir i d’entendre, molt més que un informe de x pàgines.

De moment sembla que definir el pla d’actuació en comunicació digital sobre un canvas va funcionant, i ens ajuda en la tasca complexa de limitar, acotar i estructurar un pla de treball que es desplega en un medi espontani, relacional, sense límits i sovint lúdic. I és que l’emotivitat, les sensacions i les emocions són inherents a la comunicació -digital o física- però quan es tracta de desplegar una estratègia d’actuació corporativa a la xarxa, en l’avaluació cal ser analítics, racionals i objectius. O si no, com sabrem que estem fent bé la feina?

Si tens curiositat per veure el canvas de més a prop el trobaràs a Dropbox. Ocu! És un DIN A0, és que s’hi han d’explicar moltes coses :-)

Fent un resum ràpid dels esdeveniments l’assumpte ha anat així:

Els preparatius

• Rixar c. Garcia, taxista d’Ovideo, i persona molt activa a Twitter i a Foursquare té l’acudit de convertir el seu taxi en un punt de control de Foursquare. (Pels que no coneixeu Foursquare, ràpidament us diré que és una xarxa social on els usuaris es geolocalitzen via mòbil. Més detalls aquí).
• Decedeix ofererir un descompte especial en els viatges de l’Aeroport d’Astúries fins a Oviedo als viatgers que siguin usuaris de Foursquare i geolocalitzin el seu taxi.

Piulada de @taxioviedo

• Enganxa al taxi un vinil informant que aquest és un punt identificat a Foursquare.
• Fa una foto del taxi i la penja al seu compte de Twitter.

Foto de @taxioviedo a Twitpic

Les conseqüències

A partir de llavors la gran maquinària del boca-orella que mou la Xarxa s’activa. La idea de @taxioviedo agrada i mitjançant recomanacions, enllaços i més recomanacions la pilota es va fent gran i milers de persones parlen del taxista d’Oviedo.

Aquest cas farà fortuna. Com a exemple de projecció del petit empresari a Internet ho té tot: velocitat, novetat, sorpresa, simplicitat… Ara bé, fora una llàstima que les persones que mirem de transmetre una bona actitud de xarxa a l’empresa només escampéssim el cas de @taxioviedo com una simple anècdota, i no aprofitessim l’ocasió per explicar com funciona realment la participació efectiva a Internet.

L’autèntic transfons

Darrera d’aquest fet puntual i extraordinari hi ha una sèrie de factors que hem de saber valorar i que hem de saber transportar al món de la comunicació corporativa a Internet:

1. Hi ha moltes hores de feina, moltes setmanes d’esforç i molts mesos de presència activa i viscuda a Internet.

@taxioviedo dedica molt de temps a Internet, en el seu bloc explica que s’hi ha passat tardes senceres i que està permanentment connectat, gràcies a un ultraportàtil. A més la seva actitud és molt dialogant, explica petits detalls del seu dia a dia, conversa amb els altres, pregunta i contesta quan algú, sigui d’on sigui, s’adreça a ell.

2. Hi ha una  comunicació amb caràcter i personalitat.

@taxioviedo sap explicar les coses a la seva manera, dotant de sentit els seus missatges pel que diu i també per com ho diu. En vols algun exemple? Mira com es presenta a Twitter:

Bio de @taxioviedo a Twitter

O  mira la presentació del blog. Mil vegades millor parlar amb algú a qui li agrada utilitzar el teu idioma que no pas fer-ho amb un que simplement el parla, no trobes?

Presentació de Taxi Oviedo al seu blog

3. Hi ha una bona capacitat creativa ben aplicada.

Si Foursquare es basa en la geolocalització de llocs físics i reals, quin problema hi ha per convertir un taxi en un punt de control d’aquesta xarxa social? Un taxi també és un lloc físic i real, veritat? Ara ho veiem tots claríssim, però el primer que hi ha pensat ha estat @taxioviedo, algú amb una bona capacitat creativa que ha sabut veure més enllà de les simples instruccions del fabricant.

4. Hi ha valentia per fer allò que encara no ha fet ningú.

Ser el primer implica molta valentia, atrevir-se a fer alguna acció de la qual no en sabem els efectes reals, però sovint val la pena plantejar-se-la, planificar-la, fer-la i esperar a veure què passa.

5. Hi ha estratègia i mesura.

Si segueixes els apunts del blog veuràs que ha utilitzat tota una sèrie de recursos de la Xarxa per comprovar la repercussió de la seva acció. A la primera acció amb què @taxioviedo inicia aquesta dispersió puntual a Internet hi ha una intenció clara.

Què n’hem d’aprendre de @taxioviedo.

Certament el cas de @taxioviedo crec que és un gran exemple, se’n parla i se’n parlarà, però espero que sigui l’ocasió per revisar el discurs sobre les xarxes socials. Per escampar una bona actitud de Xarxa feta dia a dia, de constància, paciència, convicció, personalitat, sistemàtica, estratègia i dedicació. I eliminem d’una vega aquest engany que sovint pulula entre els nouvinguts de què a Internet t’obres un Facebook i pim-pam: feina feta!

Pengem aquí l’esquema que ens va servir de base per fer la nostra xerrada. Aquest cop hem substituït les diapositives per un mapa de bombolles en bubbl.us, una eina molt interessant per a fer esquemes que té coses bones i coses no tan bones. Com a bo té que sempre s’hi pot anar afegint contingut nou, aquest matí ja hi hem fet algun canvi. Com a dolent té el sistema per compartir-lo, poc flexible.

Clica damunt la imatge per veure tot l'esquema

Avui desgrano aquella idea que diu:

En el web 2.0 la participació activa dels usuaris converteix la Xarxa en un espai de conversa.

Imatge de 4_EveR_YounG a Flickr

I llisto una sèrie d’idees per comentar i evolucionar.

Participar en una conversa és un acte de respecte i només es pot donar entre iguals.
Alliçonar, donar instruccions, manar, són coses diferents que no tenen res a veure amb l’acte de conversar.

Per construir una conversa són necessaris almenys dos interlocutors.
Has de trobar almenys una altra persona que et vulgui fer d’interlocutor, clamar en solitari se’n diu predicar o fer un monòleg.

El llenguatge no verbal també existeix a la Xarxa.
En forma d’enllaç, de sindicació, de rebot, de recomanació, de silenci…

Un dia et pots trobar cara a cara amb una persona que et fa saber que t’ha trobat a Internet i que li agrada allò que expliques.
En aquell moment és important continuar la conversa, perquè fora de la Xarxa les persones som les mateixes.

La conversa s’ha de viure amb comoditat i amb un alt grau de naturalitat.
Cal ser coherent amb allò que es defensa, només cal acotar la teva parcel·la temàtica. Igual que en la teva dinàmica diària acotes amb les altres persones la temàtica i l’enfoc de les converses. O és que potser parles de tot amb tothom?

Una conversa no és controla mai.
Perquè no es pot decidir quin rumb i quin enfocament imprimiran els altres participants. Si aquesta mena de descontrol et supera, llavors val més que no comencis a parlar.

Tu també participes en el rumb i l’enfocament de la conversa.
I les teves aportacions produeixen un efecte directe en els altres participants. Pots afavorir una conversa constructiva i positiva o bé pots encendre l’espurna d’un foc destructor.

Quan escopim imparables, sense tenir en compte el nostre interlocutor, estem matant la conversa.
D’això se’n diu desofegar-se, autojustificar-se, autocomplaure’s o autoconvèncer-se, però no té res a veure amb una conversa.

L’actitud més positiva en una conversa és la d’escoltar.
Amb atenció, amb calma, amb desig d’assimilar, comprendre i reprocessar allò que ens aporten els altres.

A Internet la conversa és asincrònica, multimitjà, pulsatòria, regular…
És un exercici de llarga durada, que mostra un actitud oberta, conscientment assumida, es nodreix amb cada gest,  és una predisposició a aprendre en equip, a aportar algun granet de sorra i a fer-te teu allò bo que aporten els altres.

El posicionament web preocupa a la gent d’empresa. Tothom entén que un web ha d’estar ben posicionat en cercadors, tot i això aquest és un tema complex, difícil de comprendre i que costa molt concretar en accions clares i efectives.

Per això creiem que és del tot necessari que la persona responsable d’un web corporatiu tingui uns coneixements bàsic i sòlids sobre posicionament web.

En aquest breu curs revisarem els elements i accions que s’han de tenir en compte per a què un web corporatiu estigui ben indexat i ben posicionat. Si t’hi apuntes compartirem amb tu una sèrie de coneixements prou sòlids per a què puguis valorar:

• Quines característiques tècniques ha d’acomplir el teu web corporatiu per a facilitar-ne el posicionament.
• Quina estructura ha de tenir el teu web.
• Quina importància té el text per al posicionament i per a establir un primer vincle amb el teu futur client.
• Quines accions has de fer per mantenir i per millorar el posicionament del teu web corporatiu.

El curs bàsic de posicionament web es farà dijous 9 de juliol, d’11h a 13h a Reus, a la Fundació URV. Trobaràs el programa del curs al web d’Enraona, et recomanem que li facis un cop d’ull. Ja portem uns dies preparant el temari i la dinàmica de treball, sovint n’anirem parlant. De moment et deixem aquí el guió que seguirem a la sessió de formació.

Si vols proposar alguna idea o creus que hauríem d’enfocar aquest curs bàsic de posicionament web d’alguna forma especial, t’agrairem que ens ho facis saber, la teva visió sobre Internet i el web d’empresa ens interessa molt.

Fotografia de Wesley Fryer a Flickr

Personalment Twitter m’encanta, és tan simple, tan directe, tan proper… Sí, he dit proper. Twitter em connecta cada dia amb la quotidianitat d’un munt de gent. Gent que em desitja un bon dia, m’explica coses interessants, m’alegra el dia, em fa riure, m’ajuda a fer petites troballes per la Xarxa i que em connecta amb altre gent.

Quan ens trobem un client disposat a participar en les xarxes socials li recomanem que s’obri un compte corporatiu de Twitter. Des d’una perspectiva professional Twitter pot ajudar a:

• Connectar amb altres professionals que treballen en el mateix àmbit que tu, persones que et recomanaran articles,  recursos de la Xarxa, t’informaran de trobades, cursos i jornades. Persones  a qui els interessaran les teves troballes, els enllaços que compateixis, les entrades del teu blog i les jornades que recomanis.
• Connectar amb gent del teu voltant amb qui comparteixes alguna cosa i que poden acabar sent clients teus. Persones que els agradarà el que expliques, que et faran algun comentari i et retornaran impressions, et recomanaran i que, si ho fas bé, si ho fas molt bé, et permetran que de tant en tant els facis una mica de publicitat directa.

Twitter és molt gran,  la seva simplicitat permet que els límits del seu ús corporatiu sigui proporcional a la capacitat creativa dels seus usuaris.

• En alguns casos Twitter es fa servir per fer promocions i ofertes per als clients locals.
• En alguns altres és una gran eina de disseminació de la seva identitat professional digital.
• Hi ha qui l’usa per mantenir el seu equip de treball connectat.
• I d’altres l’aprofiten per explicar que viuen la seva feina amb passió i que coneixen el seu entorn i el negoci.

I com ja sabem que passa a la Xarxa, Twitter ofereix a la teva empresa la possibilitat de saber què pensa, què diu, què emociona, què agrada i què desagrada a la gent…  a la gent amb qui vols connectar,  que vols que siguin els teus clients, als que vols que es recordin de tu de tant en tant.

Per cert, Enraona twitteja aquí, l’Antonio twitteja personalment aquí i jo twittejo personalment aquí.

Foto de rick a Flickr

He rebut un correu i, encara que conec a la remitent personalment, he enviat el missatge a la categoria de correu brossa.

No era un correu publicitari, no era inoportú, ni portava un powerpoint de 30.000 Mb amb paisatges retocats de l’Àrtic. Era un missatge sense text amb un arxiu adjunt d’una invitació.

Algú ha enviat una invitació a un acte oficial a centenars de persones per correu electrònic, ha decidit que no calia escriure res al cos de missatge, perquè a l’arxiu adjunt ja s’explica tot, i estic segura que amb aquesta decisió ha convençut a molts que no cal que vagin a l’acte.

Rebre un correu electrònic sense text fa el mateix efecte que la propaganda d’un bufet lliure que et donen sense esma a la sortida del metro.

Internet és un mitjà immediat, viu i directe. Té unes normes bàsiques que s’assemblen molt més a les normes de la comunicació oral que no pas a les de la correspondència tradicional, per això enviar arxius adjunts i res més no ajuda gens a provocar interès pels nostres missatges. Perquè com moltes vegades hem sentit “no comunicar també és un acte de comunicació”.

Així que ja ho saps: envia emails sense missatge de text només quan vulguis que el remitent rebi un missatge d’indiferència 100% adolescent del tipus “Psè, i a mi què!”

Deixo aquí el guió de la xerrada:

• Un web ha de tenir una funció ben clara i adaptada a les particularitats de l’empresa. Ha de ser una peça més de l’engranatge corporatiu que fa que tot rutlli: ha d’ajudar a treballar més de pressa, o a vendre més, o a reduir els tràmits administratius, o a agilitzar la relació amb el client… el que sigui, però ha de tenir una funció ben clara i l’ha d’acomplir.
• Tecnològicament ha de ser molt sòlida. Quan encara parlem d’usabilitat i d’optimització per a cercadors, ja hem de pensar en desenvolupar web per a mòbil, en adonar-nos de com la geolocalització ens proporcionarà una gran oportunitat de connectar amb els nostres clients, sempre hi quan ho tinguem en compte en el desenvolupament.
• Hem de vetllar per establir uns bons vincles amb els nostres clients. La redacció de continguts —de text, en imatges, en so… com sigui— ha de mostrar una predisposició a la comprensió. Cal que desenvolupem una gran capacitat empàtica i mostrar-la a la Xarxa.
• Els continguts són l’element més valuós a la Xarxa, i el coneixement que una empresa desenvolupa gràcies a la seva tasca és la seva millor carta de presentació.
• La Xarxa fa xarxa, és fonamental expandir una dinàmica de relació i d’intercanvi de coneixement més enllà del propi web corporatiu.
• Un web corporatiu és una eina a través de la qual l’empresa es relaciona amb altres persones, serà el reflex de la seva filosofia de treball i mostrarà els principis i la seva dinàmica. La transparència, l’honestedat i els missatges francs són fonamentals.
• Dedicació, optimisme, empatia, diàleg i treball, però sense oblidar quina funció té el web d’empresa. Cal establir un pla d’avaluació, per mesurar-ne l’efectivitat i poder fer-ho millor.

Les xerrades són a les 12h a l’aula 102 del Campus Sescelades de la URV (mapa), i a les 18h a la Cambra de Reus (mapa). Si vols i pots venir a qualsevol de les dues, hi estàs convidat o convidada.

Els meus pares van tenir molts anys una carnisseria a Salou. La meva mare, que li agradava cuidar als clients, cada any plantava un bancal de tomàquets cherry al tros, i quan estaven al punt els portava a la botiga per regalar-los als clients. El detallet feia molta gràcia i els clients marxaven cap a casa amb quatre cireretes a la bossa, assegurant que els posarien de guarnició al filet que prenien per sopar. No crec que la meva mare fos conscient que els tomàquets cherry eren la materialització d’una acció de fidelització de clients, ho feia pel gust de compartir i perquè li agradava la feina que feia.

Si en comptes d’una botiga hagués tingut una gran corporació amb milers de treballadors, el departament comercial li hagués enviat un informe amb una valoració econòmica de l’acció: amb el cost per cada tomàquet, el nombre que se’n podien regalar cada cop, un termini de l’acció i el retron de la inversió esperat.

A Internet, en les accions de comunicació 2.0, les petites empreses (sense capacitat per mantenir un gran departament de màrqueting) hauríem de saber combinar tomàquets cherry i mètrica.

Per actitud, per convicció i per essència, els professionals que tenen un petit negoci ja estan impregnats d’una actitud molt afí amb el Web 2.0: ells i elles són la veu de la seva empresa, saben tractar els seus clients, els apassiona la feina i poden transmetre aquell tipus d’entusiasme que es contagia. En fi: estan disposats a plantar tomàquets digitals per a regalar-los als clients.

Per contra, sovint s’obliden de la valoració de les seves accions. Quan s’aboquen a la projecció comercial de la seva empresa a Internet i s’acosten als seus clients per Twitter, per Facebook o per altres canals, no acostumen a tenir en compte que val la pena analitzar les seves accions, mesurar-les i millorar-les.

Estic convençuda que a la Xarxa els petits juguen amb avantatge, perquè és més fàcil aprendre a analitzar i mesurar que aprendre a ser espontani, entusiasta, amable, natural…

Crec que hi haurem de pensar força i buscar formes perquè les petites empreses mesurin i valorin el seu treball a Internet, tenint en compte la seva capacitat de treball i sense perdre el grau d’espontanietat que els fa autèntics. Si s’aconsegueix els grans tremolaran.