El blog d’Enraona

Aui he topat amb el Proyecto Artemisa del Plan Avanza, amb el qual s’ofereix a les dones empresàries la creació d’un web d’empresa i catàleg-botiga online. El cost del projecte és més que simbòlic, i això no sorprèn gens perquè és un projecte subvencionat.

La curiositat m’ha portat fins al full d’inscripció on és diu literalment: “Una vez formalizada la cuota de inscripción se le remitirá una breve plantilla para su formalización, con el fin de desarrollar su página Web a la mayor brevedad posible.”

O sigui: t’envien un qüestionari, l’omples i pim-pam et fan un web!

No ho entenc! sincerament no ho entenc! Com es pot fer un web amb la informació que es recull en una “breve plantilla”. Bé sí, entenc que és poden crear quatre arxius html mal enllaçats i penjar-los a Internet, però d’això no se’n pot dir web corporativa, com a molt pot ser un exercici del curs 1r. d’html.

Un web és el resultat d’una sèrie d’accions destinades a aconseguir uns objectius empresarialment efectius:

• És el resultat d’escoltar i comprendre el projecte empresarial d’unes persones que aboquen tota l’energia en la seva empresa i que amb el seu treball aconsegueixen que el seu producte o servei tingui un valor – a banda de l’econòmic-.

• És el resultat de captar l’èssència d’aquest projecte empresarial, de cada detalls dels seus productes i traduir-ho a format web.

• És el resultat d’un complex exercici d’empatia per valorar com s’ha d’arribar al destinatari del web i com connectar-hi.

• És el resultat de triar amb cura els continguts de cada pàgina, de generar una redacció clara, efectiva, emotiva i tècnicament ajustada a les normes que afavoreixen el posicionament en els cercadors.

• És el resultat d’una programació feta amb precissió, perquè cada línia de codi afecta al bon funcionament del web: per al visitant, per als motors de cerca, per a l’ús de qualsevol navegador, per a tot…

• És el resultat de -abans de començar a dissenyar, redactar i programar- establir uns objectius efectius (de visites, de contactes, de descàrregues o de compres, això dependrà del tipus de web). De torbar els indicadors que permetran calcular-ne el grau d’acompliment i de marcar un pla de control de l’efectivitat del web.

I em pregunto: es pot fer tota aquesta feina amb la informació que s’obté d’una una “breve plantilla para su formalización”?

La Xarxa és com l’espai estelar: ple de runa, en forma de satel·lits rovellats o en forma de webs desenvolupades gràcies a una ”breve plantilla para su formalización”.

És realment una llàstima que les subvencions serveixin per difondre un tipus de producte inútil, buit i sense sentit, d’això se’n diu antipedagogia.

Demà dimecres 29, la Càtedra sobre el foment de l’emprenedoria i la creació d’empreses de la URV, la Cambra de Comerç de Tarragona, el Col·legi d’Economistes de Catalunya a Tarragona i el Grupo Castilla, han organitzat una conferència sobre Internet i empresa i de la qual l’equip d’Enraona en serem els ponents.

Us deixem aquí tota la informació. La xerrada és oberta a tothom, si hi voleu anar fora bo que confirméssiu la vostra assistència trucant a la Càtedra sobre el foment de l’emprenedoria i la creació d’empreses de la URV.

El títol de la xerrada:
“La meva empresa necessita un web, per on començo?”: Introducció als factors tecnològics, comercials i socials que cal tenir en compte en el desenvolupament d’un web corporatiu.

De què parlarem?
Internet és un excel·lent mitjà per a l’activitat i la promoció de l’empresa, però la seva ràpida evolució sovint ens fa difícil comprendre’l i utilitzar-lo en tot el seu potencial. Si volem que la nostra empresa tingui una projecció efectiva a Internet és important que coneguem a fons el mitjà i valorem aquells factors que permetran que la nostra empresa tingui “rellevància a la Xarxa”.

En la conferència que us proposem us oferim una revisió clara i rigorosa de la relació entre la Xarxa i l’empresa, per tal que pugueu decidir com ha de ser el vostre web corporatiu i quin grau d’efectivitat en podeu obtenir.

Quan?
Dimecres dia 29 d’octubre a partir de les 17h de la tarda.

On?
A la Cambra de Comerç de Tarragona, Av. Pau Casals, 17 de Tarragona

Parlem molt, moltíssim! I escoltem molt poc, poquíssim! Tenim un neguit imparable per mostrar, per extreure de nosaltres, per escampar, ja no importa què diem, a qui ho diem i sobretot, encara menys importa que en traurà de tot allò la nostra pobra víctima amb orelles.

Que rucs que som! escopir paraules pel broc gros, sobreeixint conceptes i més conceptes no ens ajuda a res. No aprenem res, no establim cap vincle amb el portador d’orelles, només cansa!

Hem d’aprendre a escoltar. I ara, que sembla que estem tots hiperconnectats, en tenim més necessitat que mai. Sobretot perquè escoltar és l’acció clau per establir una conversa, és un acte silenciós que ens permet tastar les paraules que emet un altre, és un espai de temps amb el qual descobrim una nova perspectiva i una nova forma d’interpretar el món. Les idees ben construïdes dels altres són la millor matèria primera per entendre el món i evitar caure en una visió limitada, tancada i absolutament pobre.

La primera tesi del Manifest Cluetrain diu: “els mercats són converses”, hi ha molta gent que defensa Internet com un espai de diàleg. Si volem diàleg hem de provocar-lo i la millor forma de fomentar una conversa productiva és escoltant.

Així que jo em comprometo a millorar la meva capacitat d’escolta i començo ara! Sóc tota orelles, t’escolto.

Les persones sovint confonem el que hem d’explicar amb el que hem de saber.

Hem de saber tant com sigui possible, hem de conèixer, analitzar, reinterpretar i reconstruir el nostre àmbit de coneixement. Hem d’explicar allò que el nostre interlocutor està preparat per sentir, per comprendre, per compartir i per reconstruir.

Aquesta és la diferència entre una conversa i una conferència.
Conferenciem massa i enraonem poc.

Portem uns dies intensos repassant apunts i llegint molt per preparar la xerrada que farem demà a les VI Jornades sobre emprenedoria, parlarem del web 2.0 i del potencial que se’n pot extreure amb finalitats professionals.

L’emprenedor és una persona valenta per definició, és algú realment apassionat per construir i viure amb intensitat el seu projecte professional. Si instal·la parquet et parla amb fascinació de la tècnica d’encaixar les peces de fusta sense que quedin fissures; exaltat t’explica els nous sistemes de restauració que ha après a Itàlia. Te’n parla amb una passió contagiosa i durant uns minuts fins hi tot sents amor pel parquet, és un amor fugisser, però a partir d’aquell moment et mires aquell “muntunet” de fustes d’una altra forma.

Tanta passió, tant desig per construir emana energia i l’energia a Internet realment es propaga i es transforma a una velocitat imparable. A Internet la gent connectem els uns amb els altres, ens expliquem coses, compartim experiències i sensacions, aprenem en comunitat…

Si el Jaume, l’emprenedor que instal·la parquets, mentre m’explicava la seva feina hagués enregistrat la conversa i l’hagués publicat a la Xarxa, l’entusiasme contagiós encara tindria efectes en altres persones. I tot això no té res d’extraordinari, ni d’anormal, ni de friki. Això passa perquè la Xarxa no és de cables, és de connexions entre persones i quan estàs amoïnat perquè se t’ha bufat el parquet del menjador esperes trobar algú com el Jaume perquè vingui a arreglar-te’l.

Si entenem que amb un llibre podem compartir emocions, interessos, coneixements i experiències. Si tot sabem que el cinema, la televisió, la ràdio ens connecten i ens provoca interès, desig, rebuig, fàstic… Per què Internet ha de ser diferent? És per què no el coneixem prou? Aquest és el motiu pel qual no és interessant? Aquesta no acostuma a ser l’opinió d’un emprenedor. Per a ell o ella un nou entorn per descobrir és sempre una oportunitat i mai una nosa.