Apunts a la categoria
Petites coses
Fotografia de eperales a Flickr
Portem gairebé dos anys publicant cada divendres un Tres Minuts, primer a Blogspot i després al Blog d’Enraona. Mirem enrere i veiem que ja hem tractat molts temes, hem recomanat aplicacions i eines: ara toca fer una aturada per fer una reflexió.
Ja no se’ns fa gens estrany això del web 2.0, les empreses amb iniciativa ja han vist que la Xarxa no és cap joguina i que cal saber encaixar-la en la forma de treballar. Vaja, que ja ho hem entès tots: el web 2.0 no són eines, ni aplicacions web, ni una aposta de futur, ni una oportunitat…
El web 2.0 és com hem acabat anomenant una dinàmica d’interacció on és molt important que cadascú, si vol, hi busqui i hi trobi facilitat i oportunitat per aprendre, per millorar, per conèixer, per treballar, per vendre, i sobretot, per participar en una desbandada de relacions entre persones amb les quals hem d’aprendre i evolucionar.
Les persones fa milers d’anys que parlem, aprenem, descobrim, ens enfadem, construïm i fem, fem, fem. Doncs continuem no? Aprofitem allò que tenim entre mans i continuem parlant, aprenent, descobrint construint, enfadant-nos, desenfadant-nos i fent, fent, fent… També a la Xarxa!
Avui hem obert un altre blog, l’hem anomenat “3 minuts per setmana” i té un objectiu tant clar com difícil: intentarem facilitar a clients i amics l’accés al web de nova generació.
Estem rodejats de gent que ens diu que no té temps per dedicar-se a Internet, que igual que nosaltres mateixos, encara té cibertresors amagats per descobrir. Amb aquesta gent gastem sovint energies explicant com és d’interessant adquirir nous hàbits i integrar-se plenament a la Xarxa com a persona activa. L’oratòria no funciona, doncs canviem de tàctica: aplanarem un camí de roses perquè aquells que vulguin facin el pas. En què consisteix aquest camí de roses?
- Cada divendres publicarem un post sobre temes relacionats amb la Xarxa, les eines gratuïtes, el posicionament i qualsevol cosa interessant per als professionals de la nostra generació. La condició és que la informació que s’hi publiquin s’ha de poder entendre en 3 minuts de temps.
- El blog té un “servei de sindicació manual”, o sigui que els que ho han demanat cada divendres reben un correu amb el tema de la setmana i l’enllaç.
- Els temes s’aniran triant primer per atraure l’interès i aconseguir lectors fidels i després per anar deixant corda a favor del web de nova generació, explicar els avantatges d’afrontar-se a Internet amb una nova perspectiva i de formar-hi part amb naturalitat i ganes de construir.
- L’objectiu és que la gent que ens rodeja millori les seves habilitats com a internautes, siguin navegants ben informats i que el blog mori perquè els seus lectors acabin integrant actituds pròpies del web 2.0
De moment l’experiment ens agrada i a més és un excel·lent entrenament per crear continguts interessants, breus i ben explicats, un exercici de síntesi i de tria d’informació que ens ajudarà a millorar les nostres habilitats com a redactors web.
En la relació empresa-client flueixen una sèrie paraules que cada dia costen més de definir: servei, qualitat, atenció… Tothom té un producte de qualitat, tothom dóna servei i tothom vetlla per l’atenció dels seus clients. Malgrat això el món s’omple de consumidors molestos perquè se senten desatesos, perquè no reben l’assistència que se’ls va prometre i perquè allò que han comprat fa figa.
