El blog d’Enraona

Ahir al vespre vam ser a Falset, dins del programa d’actes que la Cooperativa Falset-Marçà ha organitzat coincidint amb la 16à. Fira del Vi, s’hi va incloure una xerrada per presentar el pla de comunicació digital per a la Cooperativa.

Va ser una xerrada amb un encant especial: l’ambient de la sala de bótes, acollidor, tranquil, ampli, temperat… va ajudar a crear una atmosfera fantàstica, en la qual vam sentir que tot fluïa amb naturalitat.

La xerrada tenia  uns objectius clars. En primer lloc vam voler explicar als socis les directrius del pla de comunicació digital, en segon lloc calia esperonar l’interès dels socis per contribuir activament en construir i compartir l’essència de la identitat de la Cooperativa.

En els mitjans socials es parla molt de crear comunitat, de fer connexions entre les persones i aprofitar-les per fer córrer el coneixement.  Ens va semblar que el treball amb la Cooperativa de Falset-Marçà ens oferia una oportunitat única i especial per a treballar la potència d’aquestes connexions, en aquest cas la comunitat i el sentiment de pertinença a un grup ja existeix, és el sentit fonamental de les cooperatives i per tant tenim una part de la feina feta. Ara cal expandir els vincles d’aquesta comunitat a l’entorn digital. La xerrada doncs, també va intentar explicar que no hi ha cap barrera que separa el món físic del món digital i per tant les dinàmiques de cooperació de la Cooperativa només necessiten petita traducció, però s’han de mantenir i s’han expandir a la xarxa.

Estic emocionada, de veritat! Em sento partícip d’un projecte ambiciós, on s’haurà de fer entendre a un grup de persones que la seva quotidianitat, la tasca de pagès que fan cada dia, omple de valor i de caràcter el vi, l’oli i la fruita seca que comercialitzen. I on haurem de ser molt creatius per a expandir a la xarxa aquesta pertinença de grup que ha permès que la Cooperativa Falset-Marçà estigui a punt de celebrar els seus primers 100 anys.

Permeteu-nos fer una mica d’autobombo en aquest curtíssim apunt. A Enraona ens ha passat sovint que lliurem projectes a clients que, amb certs coneixements de desenvolupament web, continuen ells mateixos ampliant-los.

Ens hem trobat en el passat, en el present i esperem que continuï passant en el futur. I ens agrada pensar que és la conseqüència d’algunes premisses de desenvolupament que apliquem a Enraona:

• Un gran respecte pels estàndards web.
• Una programació estructurada i ordenada, que permet a qualsevol desenvolupador entendre la totalitat del codi.
• Una estructura de la informació coherent, que admet ampliacions als continguts sense desestabilitzar la comprensió global del projecte.
• Un disseny gràfic ordenat, estable i escalable, que deixa establertes les pautes gràfiques que les futures ampliacions han de seguir.

És un fet que ens serveix de comprovant de la qualitat dels projectes publicats. I ens alegra molt.

La història d’aquest projecte és una prova de com una bona tria de la tecnologia al principi d’un projecte reporta beneficis segurs a curt termini. Aquestes són les etapes que es van anar succeint.

L’encàrrec: un material enllaunat.

La Fundació Universitat Rovira i Virgili (FURV) necessitava publicar digitalment una guia de formació de formadors d’empresa, i l’encàrrec inicial va ser el desenvolupament d’un material estàtic per distribuir-lo en un CD.

D’entrada, això de fer un material “tradicional” ens impedia assolir el nivell d’interactivitat que buscàvem, de manera que ens vam posar de seguida a rumiar.

Primera proposta: un producte portàtil i personalitzable.

Com un dels requisits era publicar el material en un suport físic, i en un disc compacte és impossible que l’aplicació modifiqui res, vam proposar un canvi radical en el tipus de desenvolupament. Ho muntaríem amb tecnologies web (Apache+PHP+MySQL) i ho faríem rodar tot dins d’un llapis USB. Després de provar diferents sistemes, el projecte Server2Go va ser el que vam trobar més adequat per fer funcionar el servidor en un dispositiu portàtil.

Amb aquesta solució vam aconseguir passar d’un mitjà passiu a un de personalitzat i modificable. La guia va passar a ser un veritable material interactiu on els usuaris van tenir a la seva disposició eines com:

• Activitats interactives que guarden el seu estat de realització.
• Eines de ressaltat de text per a recordar fragments importants a criteri de cadascú.
• Un sistema de presa d’apunts amb el que cada usuari pot afegir notes en cada pàgina de la guia.
• Un punt de llibre que permet marcar les pàgines per recordar on seguir llegint més endavant.
• Un sistema d’enllaços a Internet alimentat amb un compte de la FURV a Delicious.

I el més important: aquesta decisió en l’estratègia tecnològica permet una possible futura migració a Internet de forma senzilla.

Resultat final: un producte en línia accessible des d’Internet.

I va passar l’inevitable. La guia ara es fa servir directament a Internet. Només hem hagut d’implementar un sistema de registre d’usuaris i ja tenim una aplicació multiusuari que els alumnes poden fer servir des de qualsevol lloc amb connexió. Amb les mateixes característiques funcionals de la proposta anterior.

La millor portabilitat és la disponibilitat total.

Conclusió: analitza la tria de la tecnologia de desenvolupament més enllà de la inversió inicial.

Hagués estat molt fàcil escollir plataformes com Flash per abordar un projecte com aquest.  Segurament, però, el resultat s’hagués quedat en la idea del primer encàrrec i no s’hauria arribat, ni de lluny, al nivell d’interactivitat actual amb la mateixa inversió de temps i diners.

Sempre és una alegria la publicació d’un nou projecte d’Enraona. De vegades realitzem feines que no tenen un resultat “públic” i que ens satisfan igualment, però aquest cop toca parlar d’un lloc web corporatiu del que una bona part treu el nas aquests dies.

Quan a Grasset Serveis Immobiliaris −una empresa de lloguer, venda, promoció i gestió d’immobles a la Costa Daurada− ens van proposar que els ajudéssim a entrar al terreny d’Internet el primer que vam pensar va ser: déu n’hi do, aquest sector, en una zona turística com la nostra, viu en una permanent competició! A més, uns pocs grans portals immobiliaris acostumen a acaparar tota l’atenció, degut a que fa anys que treballen dur en aquest terreny.

El projecte havia de mostrar l’empresa a Internet i permetre als usuaris explorar l’oferta immobiliària disponible.

Després d’una fase d’anàlisi, vam decidir atacar cada un dels problemes per separat.

• Perquè una empresa petita tingui una certa repercussió, no es pot limitar a parlar al món des del seu lloc web corporatiu.

A dia d’avui Grasset comunica a través de canals com Twitter, Facebook, Ipernity, un blog i algunes xarxes socials més. Ho fan d’una manera generosa i natural, integrant-ho en la seva rutina de treball. Un equip de gent de l’empresa ha entès perfectament aquesta dinàmica, i la veritat que ho fan envejablement bé.

• El manteniment d’un portal pot comportar una despesa de temps extra per a les persones que ho han d’alimentar,

de manera que l’eina a desenvolupar no havia de ser un destorb. El resultat ha estat una aplicació interna que, a més de rebotiga del web, serveix a Grasset com a base de dades de gestió privada dels immobles gestionats. Amb aquesta aplicació Grasset gestiona molta més informació sobre els immobles que la que es publica al web.

De fet, és una eina de gestió del processos de venda: combina les dades dels venedors, dels compradors, geoposiciona els immobles, permet als comercials portar un seguiment de les tasques que comporten les vendes, genera dinàmicament tota la documentació necessària per a les transaccions (contractes, cartells d’anunci…), i moltes més funcions.

En definitiva, és una eina per optimitzar algunes tasques que ja s’estaven realitzant abans. I de pas, el catàleg d’immobles del web es va mantenint en conseqüència.

• Les armes grans no caben en mans petites.

No hi ha pressupost per a fer grans campanyes, però els grans portals no sempre arriben a parlar a cau d’orella dels usuaris. Amb l’eina de gestió del web, Grasset pot escriure sobre un immoble de manera molt personal, no mecanitzada.

L’aplicació permet gestionar els usuaris que tenen accés, i cada un té un perfil personal configurat. Cada comercial que edita un immoble està signant automàticament la seva descripció amb nom, cognoms i inclús amb el seu retrat, en un intent de trencar la distància que a alguns usuaris els provoca “una pàgina web”.

• Una correcta programació i implementació web SÍ que està a l’abast de qualsevol projecte, siguin quines siguin les seves dimensions.

És marca de la casa posar tota la cura i professionalitat tècnica en cada projecte (baf a les ungles). Però d’això ja en parlarem en un altre article.

Tres raons de pes que ens porten a buscar una nova solució. Les tres raons:

1. Els webs només poden ser d’una forma: dinàmics, vius i interessants.

Per això provoquem en els nostres clients la necessitat d’actualitzar regularment el contingut del seu web: treballem per a petites empreses, en les quals els propietaris són els gerents i els treballadors, Sovint són persones apassionades per la seva feina i que aprenen cada dia amb el seu treball. Per tant, la seva experiència i el seu treball és un gran generador de coneixement, amb el qual es pot alimentar el seu web corporatiu de continguts realment interessants i útils per als seus clients.

2. Des de l’empresa, Internet es coneix i s’afronta de moltes maneres diferents.
No podem oblidar per a qui treballem i sobretot a qui és dirigeix el contingut dels webs: ens hem de preocupar perquè els missatges arribin als clients dels nostres clients. I hem de ser conscients que no tothom té hàbits 2.0, no tothom ha sentit a parlar dels blogs i pocs són els que tenen el costum de llegir-ne i de sindicar-s’hi. Per tant, tot i que un blog sembla una bona idea, si muntem un blog corporatiu i prou és molt possible que molts dels clients dels nostres clients no arribin mai a accedir al seu contingut: no podem oblidar que en el món de l’empresa el canal de contacte més habitual encara és el correu electrònic.

3. Volem acompanyar als nostres clients a endinsar-se de forma activa en el web 2.0.
Per compartir coneixement, per obrir diàleg, per afrontar-se a Internet de forma activa i oberta. Cal trobar una fórmula que en certa manera funcioni. O sigui, ens cal un espai obert a la creació de coneixement interessant i ens cal adaptar-lo als hàbits de molts dels actuals empresaris i professionals.

La solució: hibridem! Fem un Ecballium!

L’Ecbalium és un híbrid entre un blog i un butlletí electrònic -sovint conegut amb l’anglicisme de Newsletter-:

• el nostre client disposa dins del seu web d’un blog, que organitza les entrada de forma cronològica, que genera un núvol d’etiquetes i que disposa d’un sistema de sindicació.
• En aquest blog també s’ofereix un sistema de subscripció per correu electrònic, a través del qual, quan es publica una nova entrada, s’envia el contingut complert a la bústia de correu electrònic de la persona que ho ha sol·licitat.
• En la gestió interna del web el client disposa d’un sistema àgil per emmagatzemar les adreces dels sol·lictants i enviar un butlletí amb la última entrada del blog.

Ecballium? Per què Ecballium? Perquè les coses han de tenir nom propi, perquè l’encàrrec ens l’ha fet una empresa de jardineria i Ecbalium és el nom d’un vegetal amb una peculiaritat molt curiosa: quan el fruit està madur un suau contacte el fa esclatar i propulsa milers de llavors en totes direccions.

El primer Ecballium està madurant, li falta molt poquet, quan esclati us ho farem saber.