La fórmula de crear, compartir i difondre coneixement de les xarxes socials també inclou l’àmbit científic. Project Noah és un bon exemple del que es pot arribar a fer amb aquesta filosofia. Segons els creadors, vol ser una plataforma que aprofiti el poder de la ciència ciutadana de tot el planeta.

Gràcies als telèfons intel·ligents, qualsevol aficionat o professional de la natura porta a la butxaca un eficient caçapapallones digital. Capturar un ésser viu, catalogar-lo, geoposicionar-lo i compartir-lo en temps real és molt fàcil gràcies a aquesta xarxa social.

El web ens ofereix eines de cerca per remenar organismes segons els tipus, la zona geogràfica o la popularitat atorgada per la comunitat. Si ens registrem (és gratuït) podrem començar a publicar les nostres captures immediatament. Ho podem fer des del propi web o des d’aplicacions per Android o iPhone, magnífiques per cert. I més coses:

• Podrem seguir a altres membres per estar informats del que publiquen.
• Comentar qualsevol captura, o simplement dir que “ens agrada”.
• Participar en “missions”, com per exemple Biodiversitat urbana, o Flora europea, i alimentar catàlegs temàtics d’organismes.
• Demanar ajuda en la identificació de les nostres captures i col·laborar en els dubtes de la resta d’usuaris.
• Complementar la informació de l’organisme capturat amb fonts i referències externes, com la Viquipèdia, la Encyclopedia of Life, o qualsevol altre recurs.
• I més coses que segur que ara oblido.

Project Noah és un recurs científic i educatiu amb un potencial enorme, tant per a professionals com per a aficionats a la natura. Una bona combinació de ciència ciutadana i actitud 2.0

Workflowy és un eina que permet crear llistes de tasques. La seva característica més interessant? Doncs que és molt molt simple, tant, que només et caldran 5 minuts per comprendre com funciona. Tant, que la converteix en una de les eines per organitzar tasques més pràctiques que hem provat mai.

El funcionament de Workflowy és el següent:

• Es parteix d’un full en blanc on pots fer una llista de tasques.
• A cada punt de la llista hi pots afegir sub-apartats i a cada sub-apartat uns altres sub-apartats. Així pots segmentar les tasques amb tant de detall com vulguis.
• A cada tasca hi pots afegir etiquetes, tantes com vulguis. Qualsevol paraula que inclous amb un coixinet (per exemple #urgent #avui #reunió) es converteix en una etiqueta.
• Cada tasca es pot moure, més amunt, més avall, dins d’una altre punt… on vulguis.
• És molt fàcil exportar la llista per incloure-la en algun altre tipus de document (en un processador de textos, per exemple, o dins d’un correu).
• Si vols, WorkFlowy t’envia cada matí un correu amb l’estat de les tasques.
• La llista sencera o algun punt concret de la llista es pot compartir amb un altre usuari, i encara que aquest no tingui un compte de Workflowy, si vols podrà editar la informació que li envies.

Això és tot! De fet segurament això és tot el que normalment necessitem quan ens cal ordenar la feina pendent. Floritures ni una, facilitat, rapidesa de gestió i claredat tota. Et recomanem fermament que provis Workflowy i, perquè vegis com arriba a ser de pràctic, et deixem aquí un vídeo que explica com funciona aquesta eina i on sobren les paraules.

Ah, per cert, Workflowy no té aplicació per a terminals mòbils, perquè no li fa cap falta. La pròpia versió web es veu i s’utilitza la mar de bé des d’un telèfon. Només cal entrar a workflowy.com des del navegador del mòbil.

Workflowy des d'un telèfon

Es tracta d’una aplicació que permet triar quin navegador d’Internet es vol instal·lar a l’ordinador. Microsoft inclou aquesta utilitat en resposta a la Comissió de la Unió Europea que regula les normes de competència en el mercat dels navegadors web.

Però la intenció d’aquest apunt no és parlar de mercats, si no de la llibertat en l’ús del nostre ordinador. Si no has fet gaire cas d’aquesta nova utilitat, et convido a reflexionar tres minuts amb aquesta lectura.

Què passarà si accedeixo a l’aplicació?

Al iniciar aquesta utilitat, es mostra una pantalla de benvinguda que ens explica breument la intenció del programa:

I després de clicar sobre “Aceptar” es mostra una llista de 12 navegadors disponibles. Els primers de la llista són els més populars, però es pot veure que n’hi ha bastants més.

En aquesta finestra es pot consultar més informació sobre cada opció i accedir a la descàrrega per després instal·lar-los. I això és tot.

Això és tot? Tant important era?

Crec que si. Els navegadors són uns dels programes clau del nostre dia a dia, i és important que en coneguem els més importants. Es tracta de triar, de ser conscients del que fem, que ningú triï per nosaltres.

A més, pots descobrir navegadors molt interessants que potser no coneixies. Per exemple l’Opera, que permet gestionar el correu electrònic de forma integrada, o el Chrome, que funciona molt bé en equips lents o amb pocs recursos. I en pots instal·lar i utilitzar tants com vulguis a la vegada, no es fan nosa.

En definitiva, si no t’has qüestionat mai quin navegador fas servir i per què, ara és un bon moment.

KeePass és una utilitat que ja porta uns anys en escena. Es tracta d’un programa que ens permet gestionar la nostra informació més delicada de forma molt efectiva. Veient que molta gent no el coneix encara, avui en farem cinc cèntims.

KeePass ens permet crear arxius encriptats i protegits amb contrasenya on guardarem qualsevol informació privada: claus d’accés a bancs, noms d’usuari de llocs web, contrasenyes de caixes fortes, etc. I tot de manera molt simple.

Encara que algú accedís a l’ordinador on guardem els arxius de KeePass, no podria mai trobar la informació sense  la clau amb la que els hem protegit. L’únic que hem de fer és establir una contrasenya mestra prou forta.

Finestra del KeePass

No explicarem massa més sobre el funcionament ja que és molt senzill. Només cal que el descarregueu aquí i el comenceu a provar. Teniu dues opcions: una versió instalable per al Windows i una altra versió portàtil, per guardar-la en un dispositiu USB, per exemple, i portar-la sempre a sobre. Recordeu que ja hem parlat algun cop sobre aplicacions portàtils.

Per finalitzar, ressaltarem que el KeePass és una aplicació lliure. Aquest fet, en contra del que algú pugui pensar, fa que encara sigui més fiable. El codi amb el que està construït el programa és transparent, de manera que milers d’experts el poden analitzar lliurement i detectar possibles errades de programació, reportar-les i perfeccionar encara més l’aplicació.

Si sou dels que la gestió de les contrasenyes us amarga una mica l’existència, proveu el KeePass. No us lliurareu de recordar claus, però a partir d’ara seran menys i més segures.

Et distreus sovint? Al teu voltant es parla molt i és difícil concentrar-se? Això ens passa a molts de nosaltres: ara passa una mosca… ara no sé qui ha dit no sé què… De vegades la concentració és difícil de mantenir i llavors cal prendre mesures.

Si no tens possibilitat de treballar en un lloc aïllat, si escoltar música no t’ajuda i el sistema dels taps a les orelles no et sembla prou correcte, tens una alternativa si més no curiosa: Simplynoise.

Simplynoise és una pàgina que emet soroll blanc, soroll rosa i soroll marró, pots decidir quin d’ells vols sentir i en quin volum. Aquests tipus de sorolls tenen diferents aplicacions en la física i també provoquen determinats efectes sobre les persones.

El soroll marró s’assembla al so d’un mar de fons un pèl revolt. En el nostre cas hem comprovat que ens facilita la concentració i per tant ens ajuda a estar més atents en la feina. Per això et recomanem Simplynoise. Prova’l, potser a tu també et va bé i et permet tenir uns instants de concentració en un entorn un pèl boig.

Quantes vegades hem deixat d’omplir un perfil d’alguna xarxa social perquè no teníem una bona foto a mà? Amb allò del “ja ho faré després” va passant el temps i se’ns queda el perfil ben abandonat. I és que tot és feina i esgarrapar algun minutet sempre va bé.

Per això és bo conèixer eines ben senzilles com mypictr, amb les quals les petites coses són encara són més fàcils. Mypictr és una aplicació que et permet enquadrar i retallar el teu retrat en la mida justa i exacta que necessites:

• Tries una foto que t’agradi i la puges a l’aplicació.
• Selecciones la xarxa social per la qual vols retallar la foto.
• i ja està: es crea un arxiu en format JPG amb les mides exactes, que pots descarregar al teu ordinador o que pots enviar-te’l per correu electrònic.

A més, també pots fer renquadraments a mà i decidir-ne la mida. Veus que ràpid? Prova-la, segur que t’agradarà!

Fotografia d'Andres Rueda a Flickr

Se’n parla molt de transparència a Internet. Realment crec que és una qualitat que s’ha de promoure però, com la majoria de termes abstractes, costa saber com els hem d’incorporar en la nostra activitat.  Pensant en l’empresa, el treball i la presència professional a Internet, se m’han acudit una sèrie d’accions que poden convertir la transparència en un valor real i fonamentat. Les vols saber?

• Busca’t una sola estratègia. No tens dues cares, la digital i la del món real: només en tens una i la teva forma d’actuar, relacionar-te amb els clients i defensar el teu treball ha de ser la mateixa dins i fora d’Internet.
• Protegeix de forma extrema les dades personals dels teu clients, per damunt de com interpretem la LOPD i per damunt dels truquets que ens pot ensenyar un especialista. Fes-les servir amb tot el respecte i amb una autèntica voluntat de servei. Recorda que tu coneixes aquestes dades perquè el seu propietari te les ha deixat en una demostració de la confiança que et té.
• Assegura’t que els usuaris del teu web està ben informats. Garanteix-los que mai et donaran una autorització involuntària, perquè no han vist una casella predeterminadament activa o perquè les normes d’ús i privacitat estan en text a 6 punts i són indigeribles.
• Avança’t als dubtes dels teus clients i tingues una resposta raonada per a donar davant de possibles incidències. Si tens una botiga en línia explica clarament el procés de lliurament dels productes, les condicions de venda, les garanties i les devolucions.
• Participa amb serenitat. Obre part del coneixement que adquireixes en la teva tasca diària amb molta tranquil·litat -que no és sinònim de deixadesa- i amb la intenció de contribuir amb una miqueta de cosa a la creació de nou coneixement.
• No disfressis el teu negoci. Fes la feina tan bé com sàpigues però sigues sempre fidel al teu estil. No t’apuntis a xarxes socials ni a dinàmiques 2.0 que no entenguis i que no encaixin amb el teu tarannà.
• Entrena’t per ser capaç d’escoltar opinions contràries a les teves sense perdre els nervis. I mira d’utilitzar-les per exposar amb claredat el teu punt de vista propi, o per rectificar, si és necessari.

Me n’han sortit set encara que sé que n’hi ha moltes més. Si tu en tens alguna altra i me la vols explicar, m’agradarà conèixer-la i incloure-la a la meva llista particular de “Transparència a la pràctica” .

Avui podem tornar a fer servir aquesta tècnica sense instal·lar cap aplicació. A Internet existeixen utilitats que ens permeten adjuntar arxius amb text escanejat o fotografiat i ens el tornen en format editable. Hem triat tres serveis, tots gratuïts i sense necessitat de cap registre, i els hem provat.

Les proves les hem fet amb aquesta imatge escanejada de la primera pàgina d’un Robinson Crusoe.

• NewOCR. Reconeix arxius JPEG, PNG, GIF, BMP, TIFF i PDF de múltiples pàgines, fins a 5 MB. Admet diferents idiomes i pot retornar el text en un document de MSWord. El resultat ha estat prou acceptable.
• Free-OCR. Reconeix arxius JPG, GIF, BMP, TIFF i PDF d’una sola pàgina, fins a 2 MB. Admet diferents idiomes i està limitat a 10 arxius per hora. El resultat ha estat molt similar a l’anterior.
• Online OCR. El servei gratuït és molt més escàs en possibilitats que els anteriors, però ofereixen també un servei de pagament que proporciona una gran quantitat de possibilitats: adjuntar múltiples documents d’una vegada, discriminació d’imatges i text, històric de les feines, etc. Nosaltres hem provat el servei gratuït, i és el que ha tornat el resultat més acurat de tots.

Tot i que els serveis són similars pot ser útil fer proves amb més d’un, ja que cada arxiu original pot tenir particularitat que provoquin diferències als resultats. Si els proveu, ja ens explicareu com us ha anat.

Google Maps al mòbil

Arribes al teu destí. Baixes de l’avió. A l’aeroport t’espera un autobús que et porta al centre. Arribes al centre.  I ara què?

Saps que l’hotel és a uns 300 metres. Vas veure al mapa que havies de girar pel primer carrer principal, però veus que tots els carrers semblen igual de principals. No saps cap on has d’anar, hauràs de preguntar-ho a algú. Preguntes i, com sol passar, et diuen que no ho saben perquè tampoc són d’aquí… si portessis un plànol!

De fet potser portes un plànol. Sí, al teu mòbil!

Google Maps ofereix una versió per a mòbil molt útil, amb la qual pots consultar un plànol que no s’acaba mai. Amb aquesta aplicació sabràs on et trobes i fins hi tot podràs informar-te de quina ruta has de seguir per anar d’un punt a un altre, tant si vas a peu com si vas en cotxe.

La versió mòbil de Google Maps es pot instal·lar en la majoria de telèfons, fins hi to en els més senzills. En aquest enllaç trobaràs les instruccions per descarregar l’aplicació directament al mòbil.

Aquest cap de setmana nosaltres hem provat a fons la versió mòbil de Google Maps i funciona prou bé, et permet moure’t per una ciutat que desconeixes amb la tranquil·litat de portar un immens plànol a la butxaca. Ara bé, és recomanable tenir contractat un servei de dades, perquè si no la propera factura se’n ressentirà. I un últim detall: si viatges fora de l’Estat Espanyol, encara que només posis un peu a Andorra, caldrà que t’informis dels canvis de tarifes, perquè de vegades hi ha sorpreses.

Imatge de srboisvert, a Flickr

Mantenir un mínim de qualitat en la nostra presència a Internet no és tant complicat. Podem vigilar alguns detalls que no depenen directament de la tecnologia i, en canvi, evitaran que mostrem una imatge poc professional.

Algunes accions que podem posar en pràctica, i que els nostres usuaris ens agrairan, poden ser aquestes:

1. Evita enllaços directes a documents PDF pesats.

Sempre és millor incorporar el contingut dins de pàgines web, però si hem d’enllaçar a PDFs, informarem sempre del pes de l’arxiu. Així, serà l’usuari qui decidirà si vol o no vol esperar per accedir al contingut. A més, els documents molt pesats poden bloquejar el navegador d’alguns usuaris.

Un exemple de com no hauria de ser:

• Informació municipal.

Un exemple de com es podria fer:

• Document amb informació municipal. (Arxiu PDF, 4 MB)

Aquesta mesura serveix per a qualsevol format d’arxiu, és clar.

2. Evita la reproducció automàtica de so i de vídeo.

No hi ha res més desagradable per als usuaris que no tenir el control sobre el que estan fent. Si has d’incloure so o vídeo al teu web, deixa que sigui el visitant el que l’engegui. L’evitaràs un ensurt, a ell i als seus companys de feina.

3. Evita les finestres emergents.

Les finestres automàtiques (o pop-ups) són uns elements obsolets que irriten enormement als usuaris. A més, no podràs controlar qui les veu i qui no, ja que molta gent naveguem amb un sistema de bloqueig activat. Si vols experimentar fins al límit la frustració que provoquen les pàgines amb finestres emergents, visita http://home.comcast.net/~wolfand i ja ens ho explicaràs. Tot i ser una broma, és molt il·lustratiu.

4. No publiquis pàgines en un servidor segur si no disposes d’un certificat.

Ja hem parlat algun cop de certificats de servidor. Quan ubiquem informació pública sota HTTPS hem de disposar d’un certificat vàlid, si no els usuaris rebran missatges d’alerta dels seus navegadors que li faran abandonar el web.

5. Evita el “Clic aquí“.

Un vell conegut, però que encara ens acompanya. Quan enllacem pàgines, hem de descriure la destinació en el propi enllaç. Facilitarà que l’usuari el segueixi i tindrà efectes positiu sobre el posicionament als cercadors de la pàgina enllaçada.

Enlloc de:

• El blog d’Enraona és un blog molt interessant. Fes clic aquí per visitar-lo.

És millor:

• Visita El blog d’Enraona, un blog molt interessant.

I algunes altres.

Fa unes setmanes, al blog Alt1040 van publicar un article on els autors i els lectors comentaven quines eren les coses que els semblaven més molestes d’Internet. Apareixen algunes d’aquestes cinc i moltes altres més, que ens poden ajudar a detectar què no estem fent bé, potser, al nostre web.