Apunts a la categoria
Tres minuts
Tothom hem fet servir alguna vegada la tecnologia OCR (reconeixement òptic de caràcters). Els que fem servir escàners des de fa anys sabem a què ens referim: a aquells programes que ens permetien passar a text “viu” els documents escanejats, amb més o menys eficàcia.
Avui podem tornar a fer servir aquesta tècnica sense instal·lar cap aplicació. A Internet existeixen utilitats que ens permeten adjuntar arxius amb text escanejat o fotografiat i ens el tornen en format editable. Hem triat tres serveis, tots gratuïts i sense necessitat de cap registre, i els hem provat.
Les proves les hem fet amb aquesta imatge escanejada de la primera pàgina d’un Robinson Crusoe.
- NewOCR. Reconeix arxius JPEG, PNG, GIF, BMP, TIFF i PDF de múltiples pàgines, fins a 5 MB. Admet diferents idiomes i pot retornar el text en un document de MSWord. El resultat ha estat prou acceptable.
- Free-OCR. Reconeix arxius JPG, GIF, BMP, TIFF i PDF d’una sola pàgina, fins a 2 MB. Admet diferents idiomes i està limitat a 10 arxius per hora. El resultat ha estat molt similar a l’anterior.
- Online OCR. El servei gratuït és molt més escàs en possibilitats que els anteriors, però ofereixen també un servei de pagament que proporciona una gran quantitat de possibilitats: adjuntar múltiples documents d’una vegada, discriminació d’imatges i text, històric de les feines, etc. Nosaltres hem provat el servei gratuït, i és el que ha tornat el resultat més acurat de tots.
Tot i que els serveis són similars pot ser útil fer proves amb més d’un, ja que cada arxiu original pot tenir particularitat que provoquin diferències als resultats. Si els proveu, ja ens explicareu com us ha anat.
Google Maps al mòbil
Arribes al teu destí. Baixes de l’avió. A l’aeroport t’espera un autobús que et porta al centre. Arribes al centre. I ara què?
Saps que l’hotel és a uns 300 metres. Vas veure al mapa que havies de girar pel primer carrer principal, però veus que tots els carrers semblen igual de principals. No saps cap on has d’anar, hauràs de preguntar-ho a algú. Preguntes i, com sol passar, et diuen que no ho saben perquè tampoc són d’aquí… si portessis un plànol!
De fet potser portes un plànol. Sí, al teu mòbil!
Google Maps ofereix una versió per a mòbil molt útil, amb la qual pots consultar un plànol que no s’acaba mai. Amb aquesta aplicació sabràs on et trobes i fins hi tot podràs informar-te de quina ruta has de seguir per anar d’un punt a un altre, tant si vas a peu com si vas en cotxe.
La versió mòbil de Google Maps es pot instal·lar en la majoria de telèfons, fins hi to en els més senzills. En aquest enllaç trobaràs les instruccions per descarregar l’aplicació directament al mòbil.
Aquest cap de setmana nosaltres hem provat a fons la versió mòbil de Google Maps i funciona prou bé, et permet moure’t per una ciutat que desconeixes amb la tranquil·litat de portar un immens plànol a la butxaca. Ara bé, és recomanable tenir contractat un servei de dades, perquè si no la propera factura se’n ressentirà. I un últim detall: si viatges fora de l’Estat Espanyol, encara que només posis un peu a Andorra, caldrà que t’informis dels canvis de tarifes, perquè de vegades hi ha sorpreses.
Imatge de srboisvert, a Flickr
Mantenir un mínim de qualitat en la nostra presència a Internet no és tant complicat. Podem vigilar alguns detalls que no depenen directament de la tecnologia i, en canvi, evitaran que mostrem una imatge poc professional.
Algunes accions que podem posar en pràctica, i que els nostres usuaris ens agrairan, poden ser aquestes:
1. Evita enllaços directes a documents PDF pesats.
Sempre és millor incorporar el contingut dins de pàgines web, però si hem d’enllaçar a PDFs, informarem sempre del pes de l’arxiu. Així, serà l’usuari qui decidirà si vol o no vol esperar per accedir al contingut. A més, els documents molt pesats poden bloquejar el navegador d’alguns usuaris.
Un exemple de com no hauria de ser:
Un exemple de com es podria fer:
- Document amb informació municipal. (Arxiu PDF, 4 MB)
Aquesta mesura serveix per a qualsevol format d’arxiu, és clar.
2. Evita la reproducció automàtica de so i de vídeo.
No hi ha res més desagradable per als usuaris que no tenir el control sobre el que estan fent. Si has d’incloure so o vídeo al teu web, deixa que sigui el visitant el que l’engegui. L’evitaràs un ensurt, a ell i als seus companys de feina.
3. Evita les finestres emergents.
Les finestres automàtiques (o pop-ups) són uns elements obsolets que irriten enormement als usuaris. A més, no podràs controlar qui les veu i qui no, ja que molta gent naveguem amb un sistema de bloqueig activat. Si vols experimentar fins al límit la frustració que provoquen les pàgines amb finestres emergents, visita http://home.comcast.net/~wolfand i ja ens ho explicaràs. Tot i ser una broma, és molt il·lustratiu.
4. No publiquis pàgines en un servidor segur si no disposes d’un certificat.
Ja hem parlat algun cop de certificats de servidor. Quan ubiquem informació pública sota HTTPS hem de disposar d’un certificat vàlid, si no els usuaris rebran missatges d’alerta dels seus navegadors que li faran abandonar el web.
A dia d’avui podem veure algun exemple com aquesta pàgina.
5. Evita el “Clic aquí“.
Un vell conegut, però que encara ens acompanya. Quan enllacem pàgines, hem de descriure la destinació en el propi enllaç. Facilitarà que l’usuari el segueixi i tindrà efectes positiu sobre el posicionament als cercadors de la pàgina enllaçada.
Enlloc de:
- El blog d’Enraona és un blog molt interessant. Fes clic aquí per visitar-lo.
És millor:
I algunes altres.
Fa unes setmanes, al blog Alt1040 van publicar un article on els autors i els lectors comentaven quines eren les coses que els semblaven més molestes d’Internet. Apareixen algunes d’aquestes cinc i moltes altres més, que ens poden ajudar a detectar què no estem fent bé, potser, al nostre web.
Has sentit parlar del cloud computing? A grans trets és un sistema alternatiu a les aplicacions d’escriptori.
Fins fa ben poc, quan necessitàvem un programa per a fer una feina, calia instal·lar-lo abans al nostre ordinador. El cloud computing és una alternativa que ens ofereix accés a aplicacions que viuen en servidors externs, i a les que hi pots accedir des de qualsevol terminal amb connexió a Internet, et trobis on en trobis.
Aquest sistema aporta nombroses avantatges al sistema tradicional, i en molt poc temps veurem com es generalitzarà el seu ús a les empreses. D’altra banda, també obre un interessant debat sobre la privacitat de la nostra informació i sobre la possible manca de llibertat en que pot derivar, si les companyies que ofereixen els serveis ho fan de manera controladora.
Tomba per la Xarxa un vídeo que explica amb claredat en què consisteix el cloud computing. Val a dir que l’ha fet l’empresa Salesforce.com, pionera en el desenvolupament d’aquesta forma de negoci, i per tant defensora del model. Et recomanem que te’l miris abans de fer la provisió de costos en serveis informàtics per al 2010.
Hem de reconèixer que Facebook ha fet fortuna i s’ha convertit en l’eina social per definició. No obstant existeixen molts altres recursos a través dels quals fem xarxa. Perquè fer xarxa no és l’objectiu, és la conseqüència.
Les persones sempre hem buscat connexió amb altres persones per compartir experiències i neguits, i de forma natural busquem el sistema que ens fa més fàcil aquesta relació. No ens parem a pensar si estem fent servir una eina 2.0 dissenyada per compartir material audiovisual o per alguna altra finalitat.
És molt habitual trobar grups i comunitats en els recursos 2.0, per exemple a Flickr. Un espai que originàriament s’ha creat per compartir fotografies, però on també els usuaris:
- s’organitzen en grups temàtics.
- Es creen contactes directes amb altres usuaris.
- Es poden deixar comentaris vinculats a les fotografies.
- Es poden obrir debats entorn un tema.
És el cas del grup Coeliac – Gluten free living!, que comparteix centenars de receptes i d’informació sobre la celiaquia, o també del grup ENFOCA (Entitat Fotogràfica de Calafell i comarca) que hi organitza tota la seva activitat: trobades, exposicions, sortides, cursos…
Vaja, ara mateix Facebook s’emporta el tros més gros del pastís, però és important que no ens oblidem que fora de Facebook hi ha vida social, molta i molt interessant.
