Apunts a la categoria
Tres minuts

5 coses, que no has de fer, per millorar el teu web

Imatge de srboisvert, a Flickr

Imatge de srboisvert, a Flickr

Mantenir un mínim de qualitat en la nostra presència a Internet no és tant complicat. Podem vigilar alguns detalls que no depenen directament de la tecnologia i, en canvi, evitaran que mostrem una imatge poc professional.

Algunes accions que podem posar en pràctica, i que els nostres usuaris ens agrairan, poden ser aquestes:

1. Evita enllaços directes a documents PDF pesats.

Sempre és millor incorporar el contingut dins de pàgines web, però si hem d’enllaçar a PDFs, informarem sempre del pes de l’arxiu. Així, serà l’usuari qui decidirà si vol o no vol esperar per accedir al contingut. A més, els documents molt pesats poden bloquejar el navegador d’alguns usuaris.

Un exemple de com no hauria de ser:

Un exemple de com es podria fer:

Aquesta mesura serveix per a qualsevol format d’arxiu, és clar.

2. Evita la reproducció automàtica de so i de vídeo.

No hi ha res més desagradable per als usuaris que no tenir el control sobre el que estan fent. Si has d’incloure so o vídeo al teu web, deixa que sigui el visitant el que l’engegui. L’evitaràs un ensurt, a ell i als seus companys de feina.

3. Evita les finestres emergents.

Les finestres automàtiques (o pop-ups) són uns elements obsolets que irriten enormement als usuaris. A més, no podràs controlar qui les veu i qui no, ja que molta gent naveguem amb un sistema de bloqueig activat. Si vols experimentar fins al límit la frustració que provoquen les pàgines amb finestres emergents, visita http://home.comcast.net/~wolfand i ja ens ho explicaràs. Tot i ser una broma, és molt il·lustratiu.

4. No publiquis pàgines en un servidor segur si no disposes d’un certificat.

Ja hem parlat algun cop de certificats de servidor. Quan ubiquem informació pública sota HTTPS hem de disposar d’un certificat vàlid, si no els usuaris rebran missatges d’alerta dels seus navegadors que li faran abandonar el web.

5. Evita el “Clic aquí“.

Un vell conegut, però que encara ens acompanya. Quan enllacem pàgines, hem de descriure la destinació en el propi enllaç. Facilitarà que l’usuari el segueixi i tindrà efectes positiu sobre el posicionament als cercadors de la pàgina enllaçada.

Enlloc de:

  • El blog d’Enraona és un blog molt interessant. Fes clic aquí per visitar-lo.

És millor:

I algunes altres.

Fa unes setmanes, al blog Alt1040 van publicar un article on els autors i els lectors comentaven quines eren les coses que els semblaven més molestes d’Internet. Apareixen algunes d’aquestes cinc i moltes altres més, que ens poden ajudar a detectar què no estem fent bé, potser, al nostre web.

No hi ha comentaris

Cloud computing: al núvol, però tocant de peus a terra.

Has sentit parlar del cloud computing? A grans trets és un sistema alternatiu a les aplicacions d’escriptori.

Fins fa ben poc, quan necessitàvem un programa per a fer una feina, calia instal·lar-lo abans al nostre ordinador. El cloud computing és una alternativa que ens ofereix accés a aplicacions que viuen en servidors externs, i a les que hi pots accedir des de qualsevol terminal amb connexió a Internet, et trobis on en trobis.

Aquest sistema aporta nombroses avantatges al sistema tradicional, i en molt poc temps veurem com es generalitzarà el seu ús a les empreses. D’altra banda, també obre un interessant debat sobre la privacitat de la nostra informació i sobre la possible manca de llibertat en que pot derivar, si les companyies que ofereixen els serveis ho fan de manera controladora.

Tomba per la Xarxa un vídeo que explica amb claredat en què consisteix el cloud computing. Val a dir que l’ha fet l’empresa Salesforce.com, pionera en el desenvolupament d’aquesta forma de negoci, i per tant defensora del model. Et recomanem que te’l miris abans de fer la provisió de costos en serveis informàtics per al 2010.

No hi ha comentaris

Vida social més enllà de Facebook

glutenHem de reconèixer que Facebook ha fet fortuna i s’ha convertit en l’eina social per definició. No obstant existeixen molts altres recursos a través dels quals fem xarxa. Perquè fer xarxa no és l’objectiu, és la conseqüència.

Les persones sempre hem buscat connexió amb altres persones per compartir experiències i neguits, i de forma natural busquem el sistema que ens fa més fàcil aquesta relació. No ens parem a pensar si estem fent servir una eina 2.0 dissenyada per compartir material audiovisual o per alguna altra finalitat.

És molt habitual trobar grups i comunitats en els recursos 2.0, per exemple a Flickr. Un espai que originàriament s’ha creat per compartir fotografies, però on també els usuaris:

  • s’organitzen en grups temàtics.
  • Es creen contactes directes amb altres usuaris.
  • Es poden deixar comentaris vinculats a les fotografies.
  • Es poden obrir debats entorn un tema.

És el cas del grup Coeliac – Gluten free living!, que comparteix centenars de receptes i d’informació sobre la celiaquia, o també del grup ENFOCA (Entitat Fotogràfica de Calafell i comarca) que hi organitza tota la seva activitat: trobades, exposicions, sortides, cursos…

Vaja, ara mateix Facebook s’emporta el tros més gros del pastís, però és important que no ens oblidem que fora de Facebook hi ha vida social, molta i molt interessant.

No hi ha comentaris

Internet des de qualsevol mòbil.

Telèfons enraonadors.

Modestos, però connectats.

Els nous dispositius mòbils de gamma alta (iPhone, BlackBerry i altres) ens permeten gaudir d’Internet en qualsevol lloc. Però no són la única manera de connectar-nos amb mobilitat.

Avui en dia, la majoria de telèfons de gama baixa-mitja ja venen preparats i configurats per poder-se connectar a Internet. Com que la potència d’aquests aparells ha augmentat molt en poc temps, aquell senzill aparell que ens van regalar amb els punts és molt possible que sigui suficient per llegir el correu electrònic, visitar molts webs o visualitzar documents en línia.

Per descomptat que la velocitat i la potència amb la que ens connectarem no serà igual a la que ens brindaria un terminal 3G avançat, però una connexió GPRS (la que suporten tots els telèfons) ens permetrà fer petites excursions a Internet prou efectives.

Fem un repàs d’alguns aspectes que haurem de tenir en compte.

Les tarifes de les operadores.

Les operadores cobren una tarifa especial per connectar-nos a Internet. Si ens connectem molt esporàdicament no ens cal cap tarifa especial, però per fer-ho sovint (diversos cops per setmana) serà convenient contractar un pla de dades, el més senzill que trobem. Ara mateix, Movistar ofereix plans des de 10€/mes, Orange des de 5€/mes i Vodafone des de 12€/mes.

La compatibilitat i la configuració del terminal.

Tot i que el més probable és que el terminal ja estigui configurat, algunes companyies faciliten instruccions senzilles per realitzar-ho segons el model del telèfon. Aquí podeu trobar les de Movistar, aquí les d’Orange i aquí les de Vodafone.

I ara què?

Us proposem algunes aplicacions per aprofitar millor l’experiència de les connexions. El més imprescindible és disposar d’un bon navegador d’Internet. Tot i que la majoria de telèfons ja en porten un d’instal·lat, acostuma a ser molt defectuós. Us recomanem que proveu el navegador Opera Mini, segurament el més compatible i potent actualment, i disponible en multitud d’idiomes (català inclòs). Per obtenir-lo, obriu el navegador per defecte del vostre telèfon i visiteu l’enllaç http://mini.opera.com. Seguiu unes senzilles instruccions i el podreu començar a utilitzar.

Si sou usuaris de serveis de Google, l’empresa del cercador també ens ofereix una sèrie d’aplicacions per gestionar millor el nostre correu. Visiteu http://gmail.com/app des del mòbil per instal·lar automàticament la versió mòbil del GMail.

Google també ens ofereix una versió mòbil de Google Maps visitant http://www.google.es/gmm, i molts altres serveis a http://www.google.com/intl/es/mobile/.

Molts serveis web comencen a oferir versions optimitzades per als mòbils, que es carreguen de forma automàtica al teclejar les adreces que ja coneixem. Podeu provar-ho amb el vostre cercador preferit, amb les xarxes socials i professionals a les que pertanyeu o amb El blog d’Enraona que ara esteu llegint.

En definitiva: si no ho heu fet ja, us animem a gaudir d’Internet des de qualsevol lloc, ja que cada dia és una mica més senzill.

2 comentaris

Blogs corporatius i professionals, de vegades sí.

Fotografia de Annie Mole a Flickr

Fotografia de Annie Mole a Flickr

No fa pas gaire que es parlava dels blogs corporatius com una opció interessant. Ara, que ja hem superat aquesta etapa i és habitual trobar blogs vinculats a activitats professionals i a empreses, el debat ja és un altre. Ara ja es parla de com ha de ser i com no ha de ser un blog professional.

Sobre aquest tema apuntem una sèrie d’idees que es troben sovint per la Xarxa i que nosaltres compartim.

  1. No tens cap mena d’obligació de tenir un blog corporatiu.
    Si et decideixes a tenir-lo és perquè li veus el sentit i et sents còmode escrivint-hi.
  2. Abans de blocaire és convenient que siguis lector assidu de blogs.
    De la mateixa manera que si vols escriure llibres primer has de llegir-ne.
  3. Comença a publicar en una plataforma gratuïta de blogs, entrena-t’hi.
    Si veus que t’agrada fer de blocaire potser té sentit muntar un blog sota el teu domini amb un tema propi, però comença amb eines ben simples.
  4. El disseny del blog acompanya i ajuda, però és un element secundari.
    No et deixis enlluernar, el més important del teu blog és la teva capacitat per escriure, per construir i per a compartir.
  5. Defineix bé els objectius del teu blog.
    Pensa per a què el vols, a qui t’adreces i tria bé l’enfocament.
  6. No converteixis el teu blog en un emissor continu de spam.
    Si només fas propaganda de la teva feina i dels teus productes no et llegirà ni la família.
  7. Ofereix continguts de valor.
    En la teva feina generes idees, propostes, opinions i recomanacions que són molt interessants per altres persones, aprofita-les per exposar-les al teu blog.
  8. De tant en tant pots parlar directament del teu producte.
    Sense fer-te pesat/ada. Fes-no només de tant en tant.
  9. Escolta l’opinió dels altres.
    Valora els comentaris que et facin els altres, interactua. Per anar bé el protagonista del teu blog has de deixar de ser tu pocs mesos després d’escriure-hi.
  10. L’autor del blog ha de tenir nom i cognoms.
    Encara que el blog es publiqui sota la marca d’una empresa, sempre s’ha de saber qui l’escriu i quina tasca desenvolupa dins l’estructura empresarial.

Hi ha persones que entenen molt bé com ha de ser un blog corporatiu, el seu blog és realment interessant i professionalment efectiu. Aquest és el meu blog corporatiu preferit, crec que és un exemple fantàstic de com amb creativitat es pot extreure suc de les pedres.

No hi ha comentaris

Enraona. Empresa, Xarxa i creixement.

Algunes formes de contactar amb Enraona són:

  • Vila-seca
    • Adreça: C. del Comte de Sicart, 16 2n. 43480 Vila-seca, Tarragona (mapa)
    • Telèfon: 977 390 953
  • Barcelona
    • Adreça: C. Llull, 321, Edifici CINC, 08019 Barcelona (mapa)
    • Telèfon: 935 514 566
  • Arreu
    • Correu electrònic: hola@enraona.com
    • Skype: enraona
    • Fax (algú té fax?): 977 270 589
El blog d'Enraona roda amb el Word Press.