El blog d’Enraona

La fórmula de crear, compartir i difondre coneixement de les xarxes socials també inclou l’àmbit científic. Project Noah és un bon exemple del que es pot arribar a fer amb aquesta filosofia. Segons els creadors, vol ser una plataforma que aprofiti el poder de la ciència ciutadana de tot el planeta.

Gràcies als telèfons intel·ligents, qualsevol aficionat o professional de la natura porta a la butxaca un eficient caçapapallones digital. Capturar un ésser viu, catalogar-lo, geoposicionar-lo i compartir-lo en temps real és molt fàcil gràcies a aquesta xarxa social.

El web ens ofereix eines de cerca per remenar organismes segons els tipus, la zona geogràfica o la popularitat atorgada per la comunitat. Si ens registrem (és gratuït) podrem començar a publicar les nostres captures immediatament. Ho podem fer des del propi web o des d’aplicacions per Android o iPhone, magnífiques per cert. I més coses:

• Podrem seguir a altres membres per estar informats del que publiquen.
• Comentar qualsevol captura, o simplement dir que “ens agrada”.
• Participar en “missions”, com per exemple Biodiversitat urbana, o Flora europea, i alimentar catàlegs temàtics d’organismes.
• Demanar ajuda en la identificació de les nostres captures i col·laborar en els dubtes de la resta d’usuaris.
• Complementar la informació de l’organisme capturat amb fonts i referències externes, com la Viquipèdia, la Encyclopedia of Life, o qualsevol altre recurs.
• I més coses que segur que ara oblido.

Project Noah és un recurs científic i educatiu amb un potencial enorme, tant per a professionals com per a aficionats a la natura. Una bona combinació de ciència ciutadana i actitud 2.0

A l’abril ja vam parlar de la tasca que estem realitzant amb la Cooperativa de Falset Marçà i com és d’emocionant formar part d’un projecte que aproxima les dinàmiques dels entorns socials al món del cooperativisme agrícola. 

El projecte madura cada dia, de l’abril fins avui ha anat adquirint forma: ara la Cooperativa ja és part activa de Twitter, de Facebook -en català i en castellà-  manté un blog la mar de viu -també en castellà-  i té també d’altres perfils a la xarxa, que @rtroyano vigila i nodreix amb molta cura.

Tots anem aportant i aprenent d’aquest projecte, acabem de començar i li veiem una llarga vida. Per això ens ha agradat molt que aquest passat dissabte, 7 de gener, sortís al Públic, suplement en català del diari Público, un reportatge que explica amb molt de sentit i de sentiment l’essència i el fer del pla de participació digital de la Cooperativa de Falset Marçà.

Avui volem compartir amb tu l’alegria de veure com algú de fora del projecte l’entén i el comparteix, per això deixem aquí l’enllaç a l’article (PDF, 125 kB).

Foto i titular del reportatge del Públic del 07/01/2012

Si us plau, necessito un cop de mà. Em pots ajudar?

M’han demanat que participi en un dels tallers del Media 140 que es celebrarà a Barcelona. Em toca parlar, des d’una vessant emocional, actitudinal o fins i tot filosòfica, del procés que seguim les persones per incorporar-nos en les dinàmiques del web social.  L’objectiu és traçar un possible camí perquè professionals que encara hi són fora trobin una reflexió, que els engresqui a iniciar el procés d’aprenentatge.

Per això et necessito, perquè m’agradaria que m’expliquessis la teva experiència personal, ara amb una certa distància, quan ja fa temps que vius amb més o menys intensitat les dinàmiques de participació en el web social (o web 2.0 si t’agrada més), recordessis com has fet aquesta aprenentatge, què has hagut d’aprendre i què has hagut de desaprendre. Quin consell li donaries a algú que comença a interessar-se per la interconnexió a la xarxa, que ens expliquessis tot allò que se t’acudeixi.

Vols participar-hi? Estic convençuda que la teva experiència i la dels altres és fonamental per explicar amb claretat, i amb una visió ben àmplia, perquè és positiu viure el web social, malgrat la dificultat que algunes vegades passem tots per entendre-la i per a viure-la en positiu. Aniré recollint les idees que m’arribin i les utilitzaré per a fer el guió del taller, crec que és una bona manera de mostrar un camí des de diferents perspectives, sense crear càtedra però reflexionant des de l’experiència viscuda.

Qualsevol breu reflexió, apunt, idea, nota, imatge, anècdota, qüestió… tot el que vulguis explicar-nos serà molt ben rebut. No cal que et passis hores pensant, les petites reflexions són sovint molt interessants. Només et demano que me les facis arribar, i si les publiques a la xarxa que m’ajudis a trobar-les. Si t’estimes més que en parlem em pots trobar a l’Skype amb l’usuari enraona, o passa’m el teu mòbil per DM i et faig un truc.

Si no saps per on començar i vols un cop de mà,  et deixo aquí quatre frases començades perquè les acabis tu. Per exemple:

• La primera vegada que em van parlar del web 2.0…
• He viscut amb molta emoció el descobriment de…
• He tingut algun moment de crisi…
• No hauria dit mai que…
• Ara que ja porto algun temps participant del web social crec que…
• Si hagués de donar un consell a algú que es vol començar a participar en el web social li diria…

A Enraona estem a punt de tancar el nostre compte corporatiu a Twitter, @enraona. I per què? Si Twitter és la xarxa social en la qual hi estem més posats, on estem més a gust, amb la que creiem que compartim més valors… Permeteu-nos explicar el perquè d’aquesta decisió.

El compte @enraona intenta representar l’empresa, però no en la seva totalitat, sinó les persones. @enraona no són els ordinadors, ni les flors de les taules, ni la màquina del cafè: és l’equip humà que hi treballa. I això és molt complicat d’aconseguir quan part de l’equip responsable ja té el seu propi compte personal a Twitter.

No és cap secret que la Bernadette, @bfarriol, i jo mateix, @antoniopolonio, som uns dels principals responsables d’Enraona. Aquesta empresa és el nostre projecte personal i tot el nostre entorn ho sap. Des d’aquests dos comptes bolquem cada dia tot allò que creiem interessant dins del nostre àmbit personal i professional, dues cares d’una mateixa moneda que ens és impossible de separar (al menys de moment).

I és aquesta doble personalitat digital que porta de vegades al compte corporatiu a situacions ridícules que ens donen algunes raons per fer aquest pas:

• Pocs tuits i de relatiu valor. Tot i que a @enraona intentem mantenir l’interès, la majoria d’actualitzacions no són més que enllaços a recursos d’Internet i als apunts del nostre propi blog. Apunts que signem nosaltres personalment.
• Fem retuits inútils. Quan @enraona actualitza l’estat, sorgeix el dubte de si ho hem de retuitejar nosaltres també. D’una banda pensem que no, perquè no volem duplicar informació als nostres seguidors comuns. Però d’altra banda sabem que personalment estem més connectats que corporativament, de manera que si no ho fem no estem arribant a tots els seguidors que podríem. Ai, quines complicacions! xD
• Per on ho diem? Gairebé tots els tuits que ha fet @enraona els podríem haver fet @bfarriol i/o @antoniopolonio. No tenim un departament de premsa, no emetem anuncis oficials. I si calgués, nosaltres seriem perfectament vàlids per fer-ho.
• Els followers no són rucs. Quan @enraona tuiteja, tothom sap qui està clicant el botó de “Tweet”.

Totes aquestes raons es poden resumir en una: tenim més xarxa a nivell personal i professional que a nivell corporatiu. I no cal complicar-ho més.

Tampoc no creiem que els comptes corporatius de Twitter no tinguin sentit. Hi han empreses que li donen un valor molt interessant: @grasset n’és un magnífic exemple de petita empresa local que està donant un gran servei als seus seguidors, a l’hora que n’obté uns beneficis interessants. Però creiem que si hom no proveeix d’algun tipus de valor al compte, no aportarà ni li retornarà res.

Per acabar, convidem a aquells seguidors de @enraona i que no ho són de @bfarriol o de @antoniopolonio a que ens segueixin si els ve de gust. Podran seguir l’activitat de l’empresa de la mateixa manera (o millor) que abans.

Aquesta és una reflexió que sempre ha estat present en les nostres converses internes i també externes: l’aplicació del sentit comú en la utilització de les xarxes socials.

Fotografia de ansik a Flickr

Aquest matí hem participat en un curs dirigit a orientadors i tutors del DAR que treballen en Cicles Formatius. Ja acabàvem la sessió de treball quan a la conversa ha sorgit Facebook, i una de les assistents ha explicat que ella una part de la seva feina d’orientadora la fa en aquesta xarxa.

Diu que va ser iniciativa de l’alumnat, que un dia li van enviar una sol·licitud d’amistat. També ha explicat que l’experiència és molt bona, perquè ha descobert aspectes personals de cada un dels seus alumnes que desconeixia i que l’han ajudat a fer la seva feina d’orientadora.

M’ha semblat una aportació molt interessant i m’he quedat amb ganes de conèixer més detalls d’aquesta iniciativa, però aquest breu comentari ja em fa pensar en un parell d’idees que vull compartir amb tu:

• La funció dels elements del web social els decidim cada un de nosaltres.
  Facebook és una xarxa amb finalitats pedagògiques?  Si li preguntes al creador segurament et dirà que no, si ho preguntes a molts dels seus usuaris segurament diran que no, però si ho preguntes a aquesta professora, que desenvolupa una part de la seva tasca d’orientadora a Facebook, et dirà que sí. I, de fet, què més dóna què serveix per a què? En un entorn on el més important és la capacitat de crear, connectar i utilitzar, som cada un de nosaltres els que decidim per a què ens serveix cada un dels recursos del web social.

• Per veure-hi clar s’ha de saber mirar.
  S’ha de saber mirar i trobar aquells detalls que ens donen informació i ens expliquen coses. Estic segura que no tothom és capaç de valorar amb finalitats pedagògiques el mur de Facebook de cada un dels seus alumnes. Per saber trobar-hi aquests indicadors valuosos s’ha tenir una visió àmplia, s’ha observar amb cura i des d’una perspectiva professional docent. Crec que aquest és un bon exemple d’allò que sempre diem: que els recursos del web social no substitueixen mai la nostra forma particular d’afrontar la feina, com a molt ens permetran que fem la feina més de pressa, amb més agilitat, amb més dades, més expandida, més social, més el que sigui. Però la tecnologia no substitueix la capacitat humana per observar, capturar i crear.

Del cert que miraré de contactar amb la professora que ens ha explicat la seva experiència amb Facebook, perquè en voldria saber més.