Ja fa unes setmanes que hem incorporat un nou document per iniciar la definició d’un pla de comunicació digital. Hem agafat de préstec el canvas del Business Model Generator i hem fet una adaptació dels termes, per utilitzar-los com a document de treball per definir les dinàmiques i les pautes de treball.
De moment sembla que és una bona alternativa, perquè resol una sèrie de petits problemes.

- Permet pensar i valorar l’estratègia digital d’una empresa des de diferents perspectives.
- La forma de quadrant on es combinen diferents elements ajuda a verificar que els recursos, les activitats comunicatives que es desplegaran, les propostes de valor que permeten participar a la xarxa, els segments de destinataris als quals en adrecem, els entorns digitals on ens desplegarem, les relacions que desitgem establir i l’estructura de l’esforç que poden invertir, són coherents i es van nodrint positivament unes amb les altres.
- Alhora introdueix des d’un primer moment la necessitat de trobar una forma efectiva d’avaluar el treball que es du a terme a les xarxes socials.
- Permet treballar en gran format, fa possible la intervenció de diferents persones que tenen veu i vot en l’activitat de comunicació.
- Té una proximitat important al llenguatge d’empresa, per tant facilita que les persones habituades a parlar en termes empresarials entenguin la necessitat d’incloure pautes i criteris objectius de valoració, eliminar impressions, sensacions i sentiments que sovint ens envaeixen quan s’inicia un pla de comunicació digital.
- És flexible i viu. Permet adaptacions, regulacions, millores, canvis…
- És sintètic, ràpid de llegir i d’entendre, molt més que un informe de x pàgines.
De moment sembla que definir el pla d’actuació en comunicació digital sobre un canvas va funcionant, i ens ajuda en la tasca complexa de limitar, acotar i estructurar un pla de treball que es desplega en un medi espontani, relacional, sense límits i sovint lúdic. I és que l’emotivitat, les sensacions i les emocions són inherents a la comunicació -digital o física- però quan es tracta de desplegar una estratègia d’actuació corporativa a la xarxa, en l’avaluació cal ser analítics, racionals i objectius. O si no, com sabrem que estem fent bé la feina?
Si tens curiositat per veure el canvas de més a prop el trobaràs a Dropbox. Ocu! És un DIN A0, és que s’hi han d’explicar moltes coses :-)
La nostra empresa creix i ens agradaria continuar creant un equip de treball estable, amb persones apassionades per la seva feina, que treballin per millorar en el seu àmbit professional i també en el personal.
Si busques una feina en la qual puguis aplicar tot allò que la teva inquietud t’ensenya dia a dia, on trobar l’oportunitat per desenvolupar les teves qualitats professionals, potser Enraona és la teva empresa.
En resum:
Busquem un/a programador/a d’aplicacions PHP avançat, amb experiència.
Funcions:
T’incorporaràs en el flux de treball de desenvolupament d’aplicacions web, on participaràs sobretot en la fase de programació.
Requisits:
Imprescindibles:
- Nivell avançat de llenguatges PHP i SQL, amb experiència demostrable.
- Nivell avançat de coneixements de sistemes de bases de dades MySQL, amb experiència demostrable.
- Un nivell alt de coneixements de XHTML, CSS, JavaScript i de les tecnologies relaciones amb la plataforma LAMP.
- Almenys un nivell mig de català i de castellà.
Valorarem:
- Coneixements d’altres tecnologies associades al desenvolupament web.
- Nivell bàsic d’anglès.
Experiència:
Recent, d’almenys 1 any, com a programador/a web especialitzat/da en PHP.
Altres requisits:
Ens agradarà que entre les teves qualitats hi hagi la sistemàtica i l’ordre i que t’agradi treballar amb altres persones.
Condicions de treball:
Oferim una plaça de nova creació per començar a treballar immediatament a jornada completa i amb un contracte indefinit.
La nostra empresa està oberta de dilluns a divendres entre les 9 i les 20. Dins d’aquesta franja pots decidir el teu horari de 40 hores/setmana.
Som a Vila-seca (Tarragona), a 1,5 hores de Barcelona en tren o autopista, i a 3Km de la platja.
Més sobre nosaltres a http://www.enraona.com/coneix-enraona
T’interessa?
Genial. Envia’ns el teu currículum, els enllaços a la teva informació professional o qualsevol referència d’interès a entra@enraona.com
Avui hem estat al Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural participant en unes jornades d’aprenentatge sobre el treball en equip i les eines TIC.
M’ho he passat molt bé! Sobretot perquè la xerrada ha anat evolucionant fins a convertir-se en un debat viu, on s’han mostrat molts punts de vista i on l’aportació de tots ha afegit una sèrie de reflexions molt interessants, apunto algunes de les idees que han anat sorgint:
- Confidencial! Qui hi posa el segell? Les persones som molt conscients de quina informació és privada i no es pot deixar en obert. La protecció de les dades personals és una preocupació de tots, per tant en un equip de treball l’autoregulació sobre què és confidencial i què no ho és funciona.
- No es tracta de tot o res. L’acció voluntària de compartir continguts, formes de processar i de generar coneixement té diferents nivells d’obertura. Es pot compartir amb un equip reduït, amb tot un departament, amb tot un grup de professionals o amb tota la Xarxa. La tasca que es realitza i la finalitat que es segueix ens acota els límits d’obertura.
- Trobem-nos! Les trobades presencials predisposen als equips de treball a compartir i interactuar en xarxa. Consoliden els bons vincles, necessaris per al treball en equip.
- Si us plau, per començar un dinamitzador! Els equips de treball funcionen molt millor si existeix la figura del dinamitzador, que ajuda a totes les persones de l’equip a incorporar pràctiques, eines i actituds que faciliten el treball col·laboratiu.
- Quina és la fita? Els fonaments del treball en equip està en l’aportació de cada una de les persones que formen el grup, amb les seves particularitats úniques. Però és bo dissenyar una estratègia conjunta que defineixi el marc del treball col·laboratiu.
Aquestes bones reflexions (i alguna altra que recordaré més tard) me les apunto i me les faig meves. Són els guanys que avui he obtingut, gràcies a participar en una jornada de treball on hi havia una trentena de persones disposades a compartir la seva visió particular. Sovint aquestes coses passen. :-)
Us deixo la presentació que hem fet servir de guió, perquè n’estic contenta, perquè crec que ha servit de metxa per encetar un debat molt ric, que ens ha ajudat a tots a aproximar-nos a una actitud oberta per al treball en equip.
Ahir vam dur a terme una sessió de treball per a la Fundació URV destinada a crear una xarxa de treball en equip a través de recursos digitals, i ens agradarà compartir amb tu les reflexions i el procés de treball que hem dut a terme per preparar-la.
Preparem la sessió tenint sempre presents unes premisses:
- Hem de reconèixer i respectar la parcel·la de treball i el sistema d’organització de cada una de les persones que formen l’equip.
- Hem de fer fàcil la incorporació d’eines i recursos digitals a tothom, independentment de l’interès per les noves tecnologies.
- Cal que fonamentem les bases perquè sigui el propi equip que decideixi les eines i els recursos que integrarà en el seu espai de treball.
Organitzem la sessió de treball en 4 blocs:
- Introducció sobre actituds i bones pràctiques que afavoreixen el treball en equip.
Parlem de la necessitat de reconèixer les petites accions que es duen a terme habitualment i que, si es posen a disposició dels altres companys, poden resultar molt valuoses. Ens preguntem qui ha de decidir quan una unitat d’informació (una anotació, un enllaç, una reflexió, un document, o qualsevol altra dosi de coneixement) és important i útil i quan no ho és. Els equips de treball funcionen bé quan cada component és capaç d’oferir la màxima quantitat de contingut i permet que siguin els altres que seleccionin quan una unitat d’informació, per petita i efímera que sigui, els resulta interessant. - Presentació d’una mostra d’eines per al treball personal.
N’hi ha milers d’eines i recursos interessants, però en triem uns quants que considerem representatius i de fàcil ús.
Eliminem petits problemes aparentment sense importància, però que cal resoldre des d’un principi. Per això incloem també tècniques per a crear contrasenyes segures i per desar-les. - Proposem la creació d’un Entorn Personal de Treball.
Inspirant-nos en els PLE (Personal Learning Environments) dels quals tant se’n parla en l’àmbit educatiu, proposem a cada persona que es construeixi el seu propi Entorn de Treball Personal, que triï un servei que mitjançant l’aglutinació de ginys i de RSS li permeti crear el seu escriptori de treball, que anirà muntant amb els recursos que l’ajuden a fer la seva feina. - Fem les connexions entre els Entorns de Treball Personal. La dinàmica de treball en equip pren cos.
Demanem al grup que ofereixi els seus espais de publicació, perquè els altres companys els incloguin dins del propi ETP, si creuen que els serà d’utilitat.
També es trien algunes eines comunes per a tothom, per permetre la interacció de tot l’equip, almenys per a la comunicacions i la documentació fonamental.
Deixo aquí la presentació que vam fer servir com a guió de la sessió.
Aquesta setmana ha passat un d’aquells casos que a partir d’ara serà exemple obligat en les xerrades, cursos i presentacions sobre web 2.0 i empresa: un taxista d’Oviedo, fent servir les xarxes socials, concretament Foursquare, ha aconseguit que en dos dies mil·lers de persones el coneguin.
Fent un resum ràpid dels esdeveniments l’assumpte ha anat així:
Els preparatius
- Rixar c. Garcia, taxista d’Ovideo, i persona molt activa a Twitter i a Foursquare té l’acudit de convertir el seu taxi en un punt de control de Foursquare. (Pels que no coneixeu Foursquare, ràpidament us diré que és una xarxa social on els usuaris es geolocalitzen via mòbil. Més detalls aquí).
- Decedeix ofererir un descompte especial en els viatges de l’Aeroport d’Astúries fins a Oviedo als viatgers que siguin usuaris de Foursquare i geolocalitzin el seu taxi.
- Enganxa al taxi un vinil informant que aquest és un punt identificat a Foursquare.
- Fa una foto del taxi i la penja al seu compte de Twitter.
Les conseqüències
A partir de llavors la gran maquinària del boca-orella que mou la Xarxa s’activa. La idea de @taxioviedo agrada i mitjançant recomanacions, enllaços i més recomanacions la pilota es va fent gran i milers de persones parlen del taxista d’Oviedo.
Aquest cas farà fortuna. Com a exemple de projecció del petit empresari a Internet ho té tot: velocitat, novetat, sorpresa, simplicitat… Ara bé, fora una llàstima que les persones que mirem de transmetre una bona actitud de xarxa a l’empresa només escampéssim el cas de @taxioviedo com una simple anècdota, i no aprofitessim l’ocasió per explicar com funciona realment la participació efectiva a Internet.
L’autèntic transfons
Darrera d’aquest fet puntual i extraordinari hi ha una sèrie de factors que hem de saber valorar i que hem de saber transportar al món de la comunicació corporativa a Internet:
1. Hi ha moltes hores de feina, moltes setmanes d’esforç i molts mesos de presència activa i viscuda a Internet.
@taxioviedo dedica molt de temps a Internet, en el seu bloc explica que s’hi ha passat tardes senceres i que està permanentment connectat, gràcies a un ultraportàtil. A més la seva actitud és molt dialogant, explica petits detalls del seu dia a dia, conversa amb els altres, pregunta i contesta quan algú, sigui d’on sigui, s’adreça a ell.
2. Hi ha una comunicació amb caràcter i personalitat.
@taxioviedo sap explicar les coses a la seva manera, dotant de sentit els seus missatges pel que diu i també per com ho diu. En vols algun exemple? Mira com es presenta a Twitter:
O mira la presentació del blog. Mil vegades millor parlar amb algú a qui li agrada utilitzar el teu idioma que no pas fer-ho amb un que simplement el parla, no trobes?
3. Hi ha una bona capacitat creativa ben aplicada.
Si Foursquare es basa en la geolocalització de llocs físics i reals, quin problema hi ha per convertir un taxi en un punt de control d’aquesta xarxa social? Un taxi també és un lloc físic i real, veritat? Ara ho veiem tots claríssim, però el primer que hi ha pensat ha estat @taxioviedo, algú amb una bona capacitat creativa que ha sabut veure més enllà de les simples instruccions del fabricant.
4. Hi ha valentia per fer allò que encara no ha fet ningú.
Ser el primer implica molta valentia, atrevir-se a fer alguna acció de la qual no en sabem els efectes reals, però sovint val la pena plantejar-se-la, planificar-la, fer-la i esperar a veure què passa.
5. Hi ha estratègia i mesura.
Si segueixes els apunts del blog veuràs que ha utilitzat tota una sèrie de recursos de la Xarxa per comprovar la repercussió de la seva acció. A la primera acció amb què @taxioviedo inicia aquesta dispersió puntual a Internet hi ha una intenció clara.
Què n’hem d’aprendre de @taxioviedo.
Certament el cas de @taxioviedo crec que és un gran exemple, se’n parla i se’n parlarà, però espero que sigui l’ocasió per revisar el discurs sobre les xarxes socials. Per escampar una bona actitud de Xarxa feta dia a dia, de constància, paciència, convicció, personalitat, sistemàtica, estratègia i dedicació. I eliminem d’una vega aquest engany que sovint pulula entre els nouvinguts de què a Internet t’obres un Facebook i pim-pam: feina feta!





