Jo també sóc dels que pensa que el disseny web sensible (sistema que busca que el disseny de les pàgines s’adapti a qualsevol resolució de pantalla de manera dinàmica, responsive web design o RWD en anglès) és un bon vi, però que ens està pujant al cap abans de començar a dinar. Darrerament estic llegint molts articles que encara em fan convèncer més d’aquest fet.
El disseny web sensible no readapta l’arquitectura d’informació de manera completa. És a dir, ni l’organització dels continguts, ni els missatges, ni els objectius del lloc. I tampoc readapta el pes i el rendiment de les pàgines a cada dispositiu.
Els usuaris tenen intencions diferents quan accedeixen al nostre web asseguts a l’ordinador o quan ho fan des del mòbil atrafegats mentre pugen al metro. Els hem d’oferir continguts diferents, en diferent quantitat, ordenats de distinta forma. És una qüestió de disseny d’informació, no només de disseny visual. I de moment, això ho aconseguirem millor amb versions del lloc adaptades expressament per a cada dispositiu intenció.
Kevinjohn t’ho explicarà millor.
Fa un temps vaig ensopegar amb aquest genial article de Kevinjohn Gallagher, reconec que bastant tard, i a mesura que avançava en la lectura se m’anaven posant els ulls com a plats. Descriu fil per randa allò que ja pensava sobre algunes pràctiques de dissenyar per a dispositius mòbils i sobre la borratxera provocada ara pel disseny sensible.
Si no l’heu llegit, ara és un bon moment.
Foto de jordi_hdz a Flickr
Comencem l’any fent previsions de tresoreria, preparant un pressupost per al 2012, revisant el pla estratègic d’Enraona. Intuïm més que mai que hem d’optimitzar els esforços i aconseguir treure la màxima potència de cada bri d’energia. No es tracta de fer menys per més, es tracta de fer cada dia més i millor, malgrat que res és senzill.
Per això aquest any comencem a posar en pràctica un principi que des del primer dia en què l’Antonio i jo vam decidir que volíem ser socis ens ha empaitat: entenem l’empresa com un col·lectiu productor d’energia positiva, de valor i de riquesa econòmica i cognitiva per a cada una de les persones que en forma part. Creiem fermament que l’empresa és una forma contemporània i positiva de contribuir en bé de tothom, creiem en l’empresa oberta i volem que Enraona sigui una empresa oberta.
Enguany veiem clar com podem començar a obrir Enraona en essència i en actes i en aquest sentit posem en pràctica dues accions:
- El Pla estratègic i els comptes de l’empresa s’obren a tots els treballadors.
Les cinc persones que formem Enraona sabrem quines són les expectatives de l’any, quins objectius ens marquem, quina és la facturació mensual i quines són les despeses de l’empresa, partida a partida. - Obrim el pla de formació.
Dissenyem un pla de formació intern, perquè la gent de programació té moltes coses a ensenyar-nos als que treballem en redacció i gestió de continguts i perquè els que fem gestió de continguts i dinamització en entorns digitals tenim coses per explicar als programadors. I com que tenim més cadires de les que necessitem, si algú de fora d’Enraona es vol apuntar a alguna de les sessions de formació, el rebrem amb els braços oberts.
Hola, 2012. Fes via, nosaltres anem tirant.
A l’abril ja vam parlar de la tasca que estem realitzant amb la Cooperativa de Falset Marçà i com és d’emocionant formar part d’un projecte que aproxima les dinàmiques dels entorns socials al món del cooperativisme agrícola.
El projecte madura cada dia, de l’abril fins avui ha anat adquirint forma: ara la Cooperativa ja és part activa de Twitter, de Facebook -en català i en castellà- manté un blog la mar de viu -també en castellà- i té també d’altres perfils a la xarxa, que @rtroyano vigila i nodreix amb molta cura.
Tots anem aportant i aprenent d’aquest projecte, acabem de començar i li veiem una llarga vida. Per això ens ha agradat molt que aquest passat dissabte, 7 de gener, sortís al Públic, suplement en català del diari Público, un reportatge que explica amb molt de sentit i de sentiment l’essència i el fer del pla de participació digital de la Cooperativa de Falset Marçà.
Avui volem compartir amb tu l’alegria de veure com algú de fora del projecte l’entén i el comparteix, per això deixem aquí l’enllaç a l’article (PDF, 125 kB).
Foto i titular del reportatge del Públic del 07/01/2012
Eines del Taller és una petita secció que encetem avui sobre recursos que fem servir al Taller d’Enraona en la feina de cada dia.
Mirarem de comentar diversos serveis i programes que, de tant i tant habituals per nosaltres (i per molts de vosaltres també), gairebé no els donem la importància que caldria. No són nous però allà estan, a la caixa d’eines, a l’abast de la mà.
Un servei per incloure imatges provisionals. Amb estil, això sí.
Amb l’encertat nom de Lorempixel es presenta un servei que ens facilita la inserció d’imatges provisionals en la maquetació web abans d’entrar a producció. Només jugant amb l’atribut src de l’etiqueta img obtenim una imatge definint les mides, el color i, el més important, la temàtica. Per exemple:
<img src="http://lorempixel.com/400/250/transport/" />
ens serveix una imatge aleatòria de 400×250 píxels sobre transport:
Divertit. A la única pàgina del web de Lorempixel tenim totes les instruccions que necessitem per definir les mides, el color, el tema i el text sobreposat. Ben fàcil, ben enginyós.
Per a què el fem servir?
Està clar que Lorempixel no serveix per dissenyar pàgines, però sí que li hem trobat un sentit per presentar al client seccions dinàmiques, com les de notícies, del seu lloc web sense haver de deixar requadres en gris i sense trencar-nos la closca. També ens és útil per a il·lustrar la maquetació del tema d’un blog al client abans de que hi hagi cap article real.
Lorempixel està creat per l’equip alemany Holler Moritz. Mira, sovint les idees més simples són les que envegem més com a desenvolupadors.
Quan van aparèixer els primers iPhone de vegades feia broma, de bon rotllo, sobre si també servien per parlar per telèfon. No ho deia per la gran quantitat de funcions que ja incorporaven, si no per la sensació que tenia de que els usuaris passaven tot el temps mirant i tocant la pantalla, però mai coincidia veient-los fent trucades.
Aquest costum que ara s’ha estès a la resta de telèfons intel·ligents porta a pensar una mica sobre la Xarxa i les comunicacions a temps real. Amb la Internet actual ens meravellem de poder-nos comunicar de manera instantània i és cert, ho podem fer. Però sovint més aviat preferim “contactar” de forma immediata i “comunicar” de manera asíncrona.
Alguns exemples evidents
Darrerament trastejo amb el WhatsApp, aplicació de pagament que ens permet enviar bàsicament textos, i que ha tingut un èxit increïble. Volem saber si el destinatari ha rebut (millor, si ha llegit!) el nostre missatge, però volem tenir el control de la conversa, quan contestar, en quin moment continuar.
Les videoconferències tampoc s’han generalitzat. El que jo considero el sistema de comunicació a distància més fidel de tots no ha arrencat mai. La majoria d’usuaris que conec prioritzen la forma d’utilitzar Skype en aquest ordre: 1) escriptura, 2) veu i 3) imatge, i aquesta darrera gairebé mai. El xat de tota la vida, escolti.
Aquesta tendència ja apuntava en la època gloriosa dels SMS, sistema de comunicació moltíssim més car que la veu, però preferida en la majoria de cassos.
La telecomunicació en temps real fa més de segle i mig que està inventada
i es diu telèfon. Però telèfon per parlar, per estalviar temps, per transmetre emocions sense emoticones, per notar la riquesa de tots els matisos de la comunicació oral… si és això el que volem realment, es clar.
