Apunts amb l'etiqueta
actitud 2.0
La fórmula de crear, compartir i difondre coneixement de les xarxes socials també inclou l’àmbit científic. Project Noah és un bon exemple del que es pot arribar a fer amb aquesta filosofia. Segons els creadors, vol ser una plataforma que aprofiti el poder de la ciència ciutadana de tot el planeta.
Gràcies als telèfons intel·ligents, qualsevol aficionat o professional de la natura porta a la butxaca un eficient caçapapallones digital. Capturar un ésser viu, catalogar-lo, geoposicionar-lo i compartir-lo en temps real és molt fàcil gràcies a aquesta xarxa social.
El web ens ofereix eines de cerca per remenar organismes segons els tipus, la zona geogràfica o la popularitat atorgada per la comunitat. Si ens registrem (és gratuït) podrem començar a publicar les nostres captures immediatament. Ho podem fer des del propi web o des d’aplicacions per Android o iPhone, magnífiques per cert. I més coses:
- Podrem seguir a altres membres per estar informats del que publiquen.
- Comentar qualsevol captura, o simplement dir que “ens agrada”.
- Participar en “missions”, com per exemple Biodiversitat urbana, o Flora europea, i alimentar catàlegs temàtics d’organismes.
- Demanar ajuda en la identificació de les nostres captures i col·laborar en els dubtes de la resta d’usuaris.
- Complementar la informació de l’organisme capturat amb fonts i referències externes, com la Viquipèdia, la Encyclopedia of Life, o qualsevol altre recurs.
- I més coses que segur que ara oblido.
Project Noah és un recurs científic i educatiu amb un potencial enorme, tant per a professionals com per a aficionats a la natura. Una bona combinació de ciència ciutadana i actitud 2.0
A l’abril ja vam parlar de la tasca que estem realitzant amb la Cooperativa de Falset Marçà i com és d’emocionant formar part d’un projecte que aproxima les dinàmiques dels entorns socials al món del cooperativisme agrícola.
El projecte madura cada dia, de l’abril fins avui ha anat adquirint forma: ara la Cooperativa ja és part activa de Twitter, de Facebook -en català i en castellà- manté un blog la mar de viu -també en castellà- i té també d’altres perfils a la xarxa, que @rtroyano vigila i nodreix amb molta cura.
Tots anem aportant i aprenent d’aquest projecte, acabem de començar i li veiem una llarga vida. Per això ens ha agradat molt que aquest passat dissabte, 7 de gener, sortís al Públic, suplement en català del diari Público, un reportatge que explica amb molt de sentit i de sentiment l’essència i el fer del pla de participació digital de la Cooperativa de Falset Marçà.
Avui volem compartir amb tu l’alegria de veure com algú de fora del projecte l’entén i el comparteix, per això deixem aquí l’enllaç a l’article (PDF, 125 kB).
Foto i titular del reportatge del Públic del 07/01/2012
Ahir al vespre vam ser a Falset, dins del programa d’actes que la Cooperativa Falset-Marçà ha organitzat coincidint amb la 16à. Fira del Vi, s’hi va incloure una xerrada per presentar el pla de comunicació digital per a la Cooperativa.
Va ser una xerrada amb un encant especial: l’ambient de la sala de bótes, acollidor, tranquil, ampli, temperat… va ajudar a crear una atmosfera fantàstica, en la qual vam sentir que tot fluïa amb naturalitat.
La xerrada tenia uns objectius clars. En primer lloc vam voler explicar als socis les directrius del pla de comunicació digital, en segon lloc calia esperonar l’interès dels socis per contribuir activament en construir i compartir l’essència de la identitat de la Cooperativa.
En els mitjans socials es parla molt de crear comunitat, de fer connexions entre les persones i aprofitar-les per fer córrer el coneixement. Ens va semblar que el treball amb la Cooperativa de Falset-Marçà ens oferia una oportunitat única i especial per a treballar la potència d’aquestes connexions, en aquest cas la comunitat i el sentiment de pertinença a un grup ja existeix, és el sentit fonamental de les cooperatives i per tant tenim una part de la feina feta. Ara cal expandir els vincles d’aquesta comunitat a l’entorn digital. La xerrada doncs, també va intentar explicar que no hi ha cap barrera que separa el món físic del món digital i per tant les dinàmiques de cooperació de la Cooperativa només necessiten petita traducció, però s’han de mantenir i s’han expandir a la xarxa.
Estic emocionada, de veritat! Em sento partícip d’un projecte ambiciós, on s’haurà de fer entendre a un grup de persones que la seva quotidianitat, la tasca de pagès que fan cada dia, omple de valor i de caràcter el vi, l’oli i la fruita seca que comercialitzen. I on haurem de ser molt creatius per a expandir a la xarxa aquesta pertinença de grup que ha permès que la Cooperativa Falset-Marçà estigui a punt de celebrar els seus primers 100 anys.
Aquesta setmana ha passat un d’aquells casos que a partir d’ara serà exemple obligat en les xerrades, cursos i presentacions sobre web 2.0 i empresa: un taxista d’Oviedo, fent servir les xarxes socials, concretament Foursquare, ha aconseguit que en dos dies mil·lers de persones el coneguin.
Fent un resum ràpid dels esdeveniments l’assumpte ha anat així:
Els preparatius
- Rixar c. Garcia, taxista d’Ovideo, i persona molt activa a Twitter i a Foursquare té l’acudit de convertir el seu taxi en un punt de control de Foursquare. (Pels que no coneixeu Foursquare, ràpidament us diré que és una xarxa social on els usuaris es geolocalitzen via mòbil. Més detalls aquí).
- Decedeix ofererir un descompte especial en els viatges de l’Aeroport d’Astúries fins a Oviedo als viatgers que siguin usuaris de Foursquare i geolocalitzin el seu taxi.
Piulada de @taxioviedo
- Enganxa al taxi un vinil informant que aquest és un punt identificat a Foursquare.
- Fa una foto del taxi i la penja al seu compte de Twitter.
Foto de @taxioviedo a Twitpic
Les conseqüències
A partir de llavors la gran maquinària del boca-orella que mou la Xarxa s’activa. La idea de @taxioviedo agrada i mitjançant recomanacions, enllaços i més recomanacions la pilota es va fent gran i milers de persones parlen del taxista d’Oviedo.
Aquest cas farà fortuna. Com a exemple de projecció del petit empresari a Internet ho té tot: velocitat, novetat, sorpresa, simplicitat… Ara bé, fora una llàstima que les persones que mirem de transmetre una bona actitud de xarxa a l’empresa només escampéssim el cas de @taxioviedo com una simple anècdota, i no aprofitessim l’ocasió per explicar com funciona realment la participació efectiva a Internet.
L’autèntic transfons
Darrera d’aquest fet puntual i extraordinari hi ha una sèrie de factors que hem de saber valorar i que hem de saber transportar al món de la comunicació corporativa a Internet:
1. Hi ha moltes hores de feina, moltes setmanes d’esforç i molts mesos de presència activa i viscuda a Internet.
@taxioviedo dedica molt de temps a Internet, en el seu bloc explica que s’hi ha passat tardes senceres i que està permanentment connectat, gràcies a un ultraportàtil. A més la seva actitud és molt dialogant, explica petits detalls del seu dia a dia, conversa amb els altres, pregunta i contesta quan algú, sigui d’on sigui, s’adreça a ell.
2. Hi ha una comunicació amb caràcter i personalitat.
@taxioviedo sap explicar les coses a la seva manera, dotant de sentit els seus missatges pel que diu i també per com ho diu. En vols algun exemple? Mira com es presenta a Twitter:
Bio de @taxioviedo a Twitter
O mira la presentació del blog. Mil vegades millor parlar amb algú a qui li agrada utilitzar el teu idioma que no pas fer-ho amb un que simplement el parla, no trobes?
Presentació de Taxi Oviedo al seu blog
3. Hi ha una bona capacitat creativa ben aplicada.
Si Foursquare es basa en la geolocalització de llocs físics i reals, quin problema hi ha per convertir un taxi en un punt de control d’aquesta xarxa social? Un taxi també és un lloc físic i real, veritat? Ara ho veiem tots claríssim, però el primer que hi ha pensat ha estat @taxioviedo, algú amb una bona capacitat creativa que ha sabut veure més enllà de les simples instruccions del fabricant.
4. Hi ha valentia per fer allò que encara no ha fet ningú.
Ser el primer implica molta valentia, atrevir-se a fer alguna acció de la qual no en sabem els efectes reals, però sovint val la pena plantejar-se-la, planificar-la, fer-la i esperar a veure què passa.
5. Hi ha estratègia i mesura.
Si segueixes els apunts del blog veuràs que ha utilitzat tota una sèrie de recursos de la Xarxa per comprovar la repercussió de la seva acció. A la primera acció amb què @taxioviedo inicia aquesta dispersió puntual a Internet hi ha una intenció clara.
Què n’hem d’aprendre de @taxioviedo.
Certament el cas de @taxioviedo crec que és un gran exemple, se’n parla i se’n parlarà, però espero que sigui l’ocasió per revisar el discurs sobre les xarxes socials. Per escampar una bona actitud de Xarxa feta dia a dia, de constància, paciència, convicció, personalitat, sistemàtica, estratègia i dedicació. I eliminem d’una vega aquest engany que sovint pulula entre els nouvinguts de què a Internet t’obres un Facebook i pim-pam: feina feta!
Fotografia de NatalieMaynor a Flickr
Cada setmana em dono d’alta en algun o altre servei, forma part de la meva feina conèixer què hi ha a la Xarxa i mirar d’estar al dia que nous recursos, que amb el temps qui sap on poden arribar.
Ahir vaig viure l’instant més reduït possible de permanència en una comunitat social, crec que entre l’alta i la baixa no van passar més de 2 o 3 minuts. Vaig llegir un apunt que parlava de Miio i vaig decidir provar aquest nou servei. Vaig anar Miio, em vaig donar d’alta, vaig fer una mirada ràpida i vaig obrir la configuració del perfil. Com de costum hi havia un formulari on s’anava demanat una foto, el nom complert, el gènere, l’edat… i el GRUP ÈTNIC! SÍ, EL GRUP ÈTNIC!
Vaig tenir una reacció gairebé instintiva! Vaig tancar la configuració de perfil i vaig anul·lar l’alta. Com pot ser que avui dia es demani amb tota tanquil·litat una dada tan anacrònica, imprecisa, innecessària, inútil, absurda…
