Apunts amb l'etiqueta
actitud 2.0
Fotografia de ·Insomnia· a Flickr
T’agradaria escriure més sovint al teu blog però et costa trobar un bon tema? Fas mil tombs per trobar què és allò que val la pena abocar en un apunt d’un blog? Si és així tinc una bona notícia, que t’explicaré en quatre bocins:
1. Ningú sap de tot.
El saber de la humanitat és immens, si no ens partim la feina no donem l’abast. Per això cadascú de nosaltres tenim una parcel·la de coneixement, acotada, centrada en una temàtica concreta i en la qual aboquem la nostra energia, l’esforç per comprendre, per crear i per construir noves idees.
Alhora però sabem que no podem sobreviure en aquesta mena de limitació. Cada dia necessitem comprendre i utilitzar dinàmiques, processos, instruccions i conceptes d’altres àmbits. Per això ens agraden tant les xarxes social i les dinàmiques d’interacció a Internet, perquè sempre trobem algun gran o petit coneixedor que ens ajuda a moure’ns en entorns “hostils”.
2. Res és evident.
El peix s’ha de salar abans o després de coure’l? Què és millor per una finestra, el PVC o l’alumini? Estic a 35,5 ºC de temperatura corporal, és greu? Com s’activa la versió mòbil de Google Maps?
Tu ho saps? Si aquestes preguntes tenen a veure amb un àmbit que tu coneixes segurament són banals, però la majora de nosaltres no sabem la resposta. I és que res és massa evident, ni massa clar… Recorda el primer bocí: tenim la feina repartida!
3. Només fem cas d’allò que ens agrada.
- Ens agrada que algú s’entretigui a destriar el gra de la palla i ens ofereixi una bona síntesi.
- Ens agrada que ens doni truquets.
- Ens agrada que ens ensenyin a fer.
- Ens agrada que ens facin riure.
- Ens agrada que ens parlin des de l’experiència.
- Ens agrada que ens ajudin a triar.
4. S’hi ha de notar la mà de l’artista.
I per tant el teu blog ha de tenir estil. Quin estil? El teu, simplement.
No et disfressis, i mai de la vida omplis les teves pàgines de textos copiats indiscriminadament d’altres blogs. Els apunts dels altres són la teva font d’inspiració, d’aprenentatge i de connexió. Si t’ajuden a escriure cita’ls, però no te n’apropiïs a la boja, perquè es nota de seguida, no està bé i és molt lleig.
Viu amb naturalitat la teva experiència de Xarxa i sigues tan formal, informal, clar, barroc, visual, transgressor/a, radical, contingut/da, jovial, seriós/a com creguis oportú, no deixis de mostrar la teva forma única de comprendre i de construir la teva parcel·la de coneixement.
En resum: parla d’allò que tens entre mans.
- Escriu d’allò que saps, d’allò que vols saber, d’allò que estàs aprenent, d’allò que et qüestiones…
- Si ofereixes simplicitat, síntesi, ordre… si expliques un procés, si parles d’una experiència… qualsevol cosa que potser et sembla banal es converteix en interessant.
- No copiïs, reconstrueix.
Fotografia d'Andres Rueda a Flickr
Se’n parla molt de transparència a Internet. Realment crec que és una qualitat que s’ha de promoure però, com la majoria de termes abstractes, costa saber com els hem d’incorporar en la nostra activitat. Pensant en l’empresa, el treball i la presència professional a Internet, se m’han acudit una sèrie d’accions que poden convertir la transparència en un valor real i fonamentat. Les vols saber?
- Busca’t una sola estratègia. No tens dues cares, la digital i la del món real: només en tens una i la teva forma d’actuar, relacionar-te amb els clients i defensar el teu treball ha de ser la mateixa dins i fora d’Internet.
- Protegeix de forma extrema les dades personals dels teu clients, per damunt de com interpretem la LOPD i per damunt dels truquets que ens pot ensenyar un especialista. Fes-les servir amb tot el respecte i amb una autèntica voluntat de servei. Recorda que tu coneixes aquestes dades perquè el seu propietari te les ha deixat en una demostració de la confiança que et té.
- Assegura’t que els usuaris del teu web està ben informats. Garanteix-los que mai et donaran una autorització involuntària, perquè no han vist una casella predeterminadament activa o perquè les normes d’ús i privacitat estan en text a 6 punts i són indigeribles.
- Avança’t als dubtes dels teus clients i tingues una resposta raonada per a donar davant de possibles incidències. Si tens una botiga en línia explica clarament el procés de lliurament dels productes, les condicions de venda, les garanties i les devolucions.
- Participa amb serenitat. Obre part del coneixement que adquireixes en la teva tasca diària amb molta tranquil·litat -que no és sinònim de deixadesa- i amb la intenció de contribuir amb una miqueta de cosa a la creació de nou coneixement.
- No disfressis el teu negoci. Fes la feina tan bé com sàpigues però sigues sempre fidel al teu estil. No t’apuntis a xarxes socials ni a dinàmiques 2.0 que no entenguis i que no encaixin amb el teu tarannà.
- Entrena’t per ser capaç d’escoltar opinions contràries a les teves sense perdre els nervis. I mira d’utilitzar-les per exposar amb claredat el teu punt de vista propi, o per rectificar, si és necessari.
Me n’han sortit set encara que sé que n’hi ha moltes més. Si tu en tens alguna altra i me la vols explicar, m’agradarà conèixer-la i incloure-la a la meva llista particular de “Transparència a la pràctica” .
Hem de reconèixer que Facebook ha fet fortuna i s’ha convertit en l’eina social per definició. No obstant existeixen molts altres recursos a través dels quals fem xarxa. Perquè fer xarxa no és l’objectiu, és la conseqüència.
Les persones sempre hem buscat connexió amb altres persones per compartir experiències i neguits, i de forma natural busquem el sistema que ens fa més fàcil aquesta relació. No ens parem a pensar si estem fent servir una eina 2.0 dissenyada per compartir material audiovisual o per alguna altra finalitat.
És molt habitual trobar grups i comunitats en els recursos 2.0, per exemple a Flickr. Un espai que originàriament s’ha creat per compartir fotografies, però on també els usuaris:
- s’organitzen en grups temàtics.
- Es creen contactes directes amb altres usuaris.
- Es poden deixar comentaris vinculats a les fotografies.
- Es poden obrir debats entorn un tema.
És el cas del grup Coeliac – Gluten free living!, que comparteix centenars de receptes i d’informació sobre la celiaquia, o també del grup ENFOCA (Entitat Fotogràfica de Calafell i comarca) que hi organitza tota la seva activitat: trobades, exposicions, sortides, cursos…
Vaja, ara mateix Facebook s’emporta el tros més gros del pastís, però és important que no ens oblidem que fora de Facebook hi ha vida social, molta i molt interessant.
Preparo un acompanyament perquè una institució revisi la seva intervenció a la Xarxa. Hem d’afavorir un canvi del web tradicional cap a una forma efectiva de presència corporativa a Internet i fa dies que vaig prenent apunts per parlar-ne.
Avui desgrano aquella idea que diu:
En el web 2.0 la participació activa dels usuaris converteix la Xarxa en un espai de conversa.
Imatge de 4_EveR_YounG a Flickr
I llisto una sèrie d’idees per comentar i evolucionar.
Participar en una conversa és un acte de respecte i només es pot donar entre iguals.
Alliçonar, donar instruccions, manar, són coses diferents que no tenen res a veure amb l’acte de conversar.
Per construir una conversa són necessaris almenys dos interlocutors.
Has de trobar almenys una altra persona que et vulgui fer d’interlocutor, clamar en solitari se’n diu predicar o fer un monòleg.
El llenguatge no verbal també existeix a la Xarxa.
En forma d’enllaç, de sindicació, de rebot, de recomanació, de silenci…
Un dia et pots trobar cara a cara amb una persona que et fa saber que t’ha trobat a Internet i que li agrada allò que expliques.
En aquell moment és important continuar la conversa, perquè fora de la Xarxa les persones som les mateixes.
La conversa s’ha de viure amb comoditat i amb un alt grau de naturalitat.
Cal ser coherent amb allò que es defensa, només cal acotar la teva parcel·la temàtica. Igual que en la teva dinàmica diària acotes amb les altres persones la temàtica i l’enfoc de les converses. O és que potser parles de tot amb tothom?
Una conversa no és controla mai.
Perquè no es pot decidir quin rumb i quin enfocament imprimiran els altres participants. Si aquesta mena de descontrol et supera, llavors val més que no comencis a parlar.
Tu també participes en el rumb i l’enfocament de la conversa.
I les teves aportacions produeixen un efecte directe en els altres participants. Pots afavorir una conversa constructiva i positiva o bé pots encendre l’espurna d’un foc destructor.
Quan escopim imparables, sense tenir en compte el nostre interlocutor, estem matant la conversa.
D’això se’n diu desofegar-se, autojustificar-se, autocomplaure’s o autoconvèncer-se, però no té res a veure amb una conversa.
L’actitud més positiva en una conversa és la d’escoltar.
Amb atenció, amb calma, amb desig d’assimilar, comprendre i reprocessar allò que ens aporten els altres.
A Internet la conversa és asincrònica, multimitjà, pulsatòria, regular…
És un exercici de llarga durada, que mostra un actitud oberta, conscientment assumida, es nodreix amb cada gest, és una predisposició a aprendre en equip, a aportar algun granet de sorra i a fer-te teu allò bo que aporten els altres.
Fotografia de Annie Mole a Flickr
No fa pas gaire que es parlava dels blogs corporatius com una opció interessant. Ara, que ja hem superat aquesta etapa i és habitual trobar blogs vinculats a activitats professionals i a empreses, el debat ja és un altre. Ara ja es parla de com ha de ser i com no ha de ser un blog professional.
Sobre aquest tema apuntem una sèrie d’idees que es troben sovint per la Xarxa i que nosaltres compartim.
- No tens cap mena d’obligació de tenir un blog corporatiu.
Si et decideixes a tenir-lo és perquè li veus el sentit i et sents còmode escrivint-hi. - Abans de blocaire és convenient que siguis lector assidu de blogs.
De la mateixa manera que si vols escriure llibres primer has de llegir-ne.
- Comença a publicar en una plataforma gratuïta de blogs, entrena-t’hi.
Si veus que t’agrada fer de blocaire potser té sentit muntar un blog sota el teu domini amb un tema propi, però comença amb eines ben simples. - El disseny del blog acompanya i ajuda, però és un element secundari.
No et deixis enlluernar, el més important del teu blog és la teva capacitat per escriure, per construir i per a compartir. - Defineix bé els objectius del teu blog.
Pensa per a què el vols, a qui t’adreces i tria bé l’enfocament. - No converteixis el teu blog en un emissor continu de spam.
Si només fas propaganda de la teva feina i dels teus productes no et llegirà ni la família. - Ofereix continguts de valor.
En la teva feina generes idees, propostes, opinions i recomanacions que són molt interessants per altres persones, aprofita-les per exposar-les al teu blog. - De tant en tant pots parlar directament del teu producte.
Sense fer-te pesat/ada. Fes-no només de tant en tant. - Escolta l’opinió dels altres.
Valora els comentaris que et facin els altres, interactua. Per anar bé el protagonista del teu blog has de deixar de ser tu pocs mesos després d’escriure-hi. - L’autor del blog ha de tenir nom i cognoms.
Encara que el blog es publiqui sota la marca d’una empresa, sempre s’ha de saber qui l’escriu i quina tasca desenvolupa dins l’estructura empresarial.
Hi ha persones que entenen molt bé com ha de ser un blog corporatiu, el seu blog és realment interessant i professionalment efectiu. Aquest és el meu blog corporatiu preferit, crec que és un exemple fantàstic de com amb creativitat es pot extreure suc de les pedres.
