Apunts amb l'etiqueta
actitud 2.0
Fotografia de eperales a Flickr
Portem gairebé dos anys publicant cada divendres un Tres Minuts, primer a Blogspot i després al Blog d’Enraona. Mirem enrere i veiem que ja hem tractat molts temes, hem recomanat aplicacions i eines: ara toca fer una aturada per fer una reflexió.
Ja no se’ns fa gens estrany això del web 2.0, les empreses amb iniciativa ja han vist que la Xarxa no és cap joguina i que cal saber encaixar-la en la forma de treballar. Vaja, que ja ho hem entès tots: el web 2.0 no són eines, ni aplicacions web, ni una aposta de futur, ni una oportunitat…
El web 2.0 és com hem acabat anomenant una dinàmica d’interacció on és molt important que cadascú, si vol, hi busqui i hi trobi facilitat i oportunitat per aprendre, per millorar, per conèixer, per treballar, per vendre, i sobretot, per participar en una desbandada de relacions entre persones amb les quals hem d’aprendre i evolucionar.
Les persones fa milers d’anys que parlem, aprenem, descobrim, ens enfadem, construïm i fem, fem, fem. Doncs continuem no? Aprofitem allò que tenim entre mans i continuem parlant, aprenent, descobrint construint, enfadant-nos, desenfadant-nos i fent, fent, fent… També a la Xarxa!
Aquest any tornem a començar el “Tres minuts d’estiu” amb música.
De les milers de xarxes socials que hi han avui en dia, aquesta setmana parlarem d’nvivo. Nvivo és un projecte espanyol bastant veterà (2006) que gira al voltant de la música en directe. El seu lema és ben explícit: “No et tornis a perdre cap concert“, i realment funciona molt bé. Si et registres —es fa de forma gratuïta— a nvivo podràs:
- Demanar que t’avisin quan a prop de casa teva es faci un concert.
- Estar a l’aguait de les actuacions dels teus artistes preferits.
- Informar tu mateix d’un concert que consideres interessant.
- Quedar amb amics i coneguts.
- Conèixer les sales on es realitzen actuacions.
- Comprar entrades.
- Penjar fotos i comentaris de concerts.
- I inclús sol·licitar que un determinat artista actuï allà on vulguis.
A nvivo hi cap qualsevol tipus i estil de música. Entra i fes un cop d’ull, segur que trobaràs més d’una actuació interessant per aquests dies d’estiu. (I si et va la marxa, el meu perfil és aquest! 
)
Fotografia de Galería de Penedesfera a Flickr
M’agrada anar a jornades i trobades blocaires, m’ajuda a trobar un nom per les coses perquè sempre hi ha algú que sap posar l’ordre just als termes. Per la gent que ens dediquem a fer pedagogia de Xarxa això és fonamental, perquè sovint ens trobem que hem de concretar, definir i ajudar a comprendre conceptes i processos que realment són complexos.
Torno contenta de la Penedesfera i torno amb l’apropiació global d’un concepte: desvirtualització.
A la Penedesfera vam parlar de Xarxa, però sempre fent el salt constant entre l’on-line i l’off-line:
- Els músics parlaven de MySpace, però sobretot de concerts, de sales polivalents i de recuperar l’hàbit de tocar poble a poble.
- Els homes del màrqueting parlaven de Munich, una marca de sabatilles que va aconseguir un èxit rotund en una jornada de portes obertes gràcies a una campanya a la Xarxa.
- Els representants del sector del vi, i el noi de les ulleres de cul de got que tot ho multiplica, parlaven de les aromes del vi.
- Els d’Enfoca, de Calafell, parlaven amb entusiasme com des de Flickr organitzaven trobades en viu, concursos i exposicions.
On-off, on-off, on-off…
Vaja, que me la faig meva: DESVIRTUALITZACIÓ. Tan senzill que és, tan evident i de vegades tant difícil d’explicar.
A la Xarxa hi som per impulsar, generar, provocar i construir experiències sensorials. I si no, explica-li:
- Als del Col·legi Elisabeth, que gràcies a Facebook ara tornen a fer excursions junts, amb la família i els fills.
- Al que aquesta nit encetarà una ampolla de vi per sopar, que ha comprat on-line.
- Al que avui ha començat unes vacances, mesuradament organitzades durant els vespres de connexió.
- A tots els que van anar a la Penedesfera i algú els va dir: “Hola jo sóc @elqueetsaludacadamatí.
- El que riu, perquè ha llegit un acudit genial en un blog.
Fotografia de jmorgan a Flickr
Avui he trucat a Telefonica. M’he negat a respondre a les preguntes que em feia un màquina i m’he quedat callada esperant que aparegués una veu humana, però la veu humana no ha aparegut. La màquina m’ha dit que ho sentia però no em podia ajudar i m’ha penjat!
I és que vivim un món ben estrany. Sovint parlo amb altres de la comunicació a la Xarxa, la defensa eufòrica del mitjà em surt de forma natural i qualsevol ocasió és bona per engrescar a amics, veïns i parents perquè entrin a la Xarxa i se la facin seva. Alguns em miren amb cara de no entendre massa bé que els dic, d’altres s’interessen pel tema i, de tant en tant, apareix algú maleint el mitjà i escopint la llista de perversions que la tele han explicat sobre Internet.
Un dels comentaris que es repeteix més és: “sí, però a mi m’agrada tractar directament amb la gent. Internet és fred, no sents la veu, no els veus la cara i es perden detalls. Val més trucar-los o passar-los a veure”.
Acostumem a concebre el món com una cadena d’elements que es substitueixen els uns els altres: o truques o parles cara cara o escrius a la Xarxa. Com si no ho poguessis fer tot. Quan sento aquest comentari, penso en una sèrie de coses:
- No conec cap cas que un servei web, ni un comerç en línia, ni res de la xarxa substitueixi al 100% la tasca de les persones que hi ha al darrere del projecte. D’una forma o altre sempre és indispensable la intervenció única, particular i acurada de les persones.
- Desitjo que reconeguem els límits de la tecnologia: la Xarxa és sobretot veu humana i relacions personals, sense persones que es relacionen la Xarxa no existeix.
- Espero que qui defensi el valor de les trucades no tingui una màquina com la de Telefònica.
En resum: des d’una visió d’empresa Internet et farà:
- la feina més àgil.
- Et permetrà estalviar diners.
- Et farà guanyar temps.
- Augmentar el teu mercat.
- Optimitzar el teu treball.
- Et farà aprendre més i més de pressa.
- T’ajudarà a conèixer.
- A descobrir.
- A compartir.
- A trobar.
- A relacionar.
- A contactar.
- A intervenir.
- … i mil coses més.
Però mai, mai dels mais substituirà la teva feina i la del teu equip, només la farà més fàcil i més efectiva… que no és poc.
Fotografia de sergis blog a Flickr
Des d’aquí defensem que la xarxa és un espai d’interacció entre persones, i per tant no és un espai asèptic on estem protegit dels comentaris no desitjats. En els blogs, sobretot en els corporatius, aparentment sembla que una crítica negativa fa mal. Ara bé, una mala crítica és una excel·lent oportunitat per a mostrar un estil personal, obert i madur de conversa.
Anem a pams: què podem fer davant d’un comentari negatiu al nostre blog?
Primer pas: identifica de quin tipus de comentari es tracta. Pot ser:
- una molt correcta opinió alternativa o oposada a la nostra.
- Una opinió encesa i àcida que exposa oposició rotunda a allò que hem dit.
- Un comentari insultant, fora de lloc i que no aporta res.
- Un comentari sense sentit i que se’n va per les branques.
Depenent del tipus de comentari és interessant actuar d’una forma o una altra.
Segon pas: una estratègia per a cada cas:
- Una ” molt correcta opinió alternativa o oposada a la nostra” és una oportunitat per obrir ulls i ment, per encetar un diàleg, preguntar, aclarir…
- Una “opinió encesa i àcida que exposa oposició rotunda a allò que hem dit” és una oportunitat per mostrar calma, maduresa, tranquil·litat i capacitat de diàleg. Ah!, i per demanar correcció, si ho creus oportú.
- Un “comentari insultant, fora de lloc i que no aporta res” és una oportunitat per mostrar tranquil·litat i molta indiferència. Generalment d’aquest tipus de comentaris n’hi ha molt pocs i els altres usuaris de la xarxa no els fan cap cas.
- Davant d’un “comentari sense sentit i que se’n va per les branques” una opció interessant és ignorar-lo. Difícilment sabràs si l’ha escrit algú que ens vol prendre el pèl o algun despistat.
Ara bé, cal afegir dues coses:
- El blog és el teu espai, tu decideixes què s’hi diu, així que sempre tens l’opció d’eliminar qualsevol comentari que et sigui molest, tot i que et recomanaríem que no t’ho prenguis per costum.
- De comentaris als blogs n’hi ha molt pocs, i de comentaris fora de lloc encara menys. No t’espantis, t’hi trobaràs poc. Escriu amb entusiasme i gaudeix del teu blog!
En resum: la Xarxa és com el nostre entorn, així que hem d’aprendre a gestionar allò que no ens agrada de la mateixa manera que ho hem après a fer en el nostre entorn. En cap moment la por als comentaris desagradables ens han d’acovardir. Internet és un espai de relació excel·lent i són moltíssimes més les experiències positives que hi podrem viure que no pas les negatives.
