El blog d’Enraona

Si us plau, necessito un cop de mà. Em pots ajudar?

M’han demanat que participi en un dels tallers del Media 140 que es celebrarà a Barcelona. Em toca parlar, des d’una vessant emocional, actitudinal o fins i tot filosòfica, del procés que seguim les persones per incorporar-nos en les dinàmiques del web social.  L’objectiu és traçar un possible camí perquè professionals que encara hi són fora trobin una reflexió, que els engresqui a iniciar el procés d’aprenentatge.

Per això et necessito, perquè m’agradaria que m’expliquessis la teva experiència personal, ara amb una certa distància, quan ja fa temps que vius amb més o menys intensitat les dinàmiques de participació en el web social (o web 2.0 si t’agrada més), recordessis com has fet aquesta aprenentatge, què has hagut d’aprendre i què has hagut de desaprendre. Quin consell li donaries a algú que comença a interessar-se per la interconnexió a la xarxa, que ens expliquessis tot allò que se t’acudeixi.

Vols participar-hi? Estic convençuda que la teva experiència i la dels altres és fonamental per explicar amb claretat, i amb una visió ben àmplia, perquè és positiu viure el web social, malgrat la dificultat que algunes vegades passem tots per entendre-la i per a viure-la en positiu. Aniré recollint les idees que m’arribin i les utilitzaré per a fer el guió del taller, crec que és una bona manera de mostrar un camí des de diferents perspectives, sense crear càtedra però reflexionant des de l’experiència viscuda.

Qualsevol breu reflexió, apunt, idea, nota, imatge, anècdota, qüestió… tot el que vulguis explicar-nos serà molt ben rebut. No cal que et passis hores pensant, les petites reflexions són sovint molt interessants. Només et demano que me les facis arribar, i si les publiques a la xarxa que m’ajudis a trobar-les. Si t’estimes més que en parlem em pots trobar a l’Skype amb l’usuari enraona, o passa’m el teu mòbil per DM i et faig un truc.

Si no saps per on començar i vols un cop de mà,  et deixo aquí quatre frases començades perquè les acabis tu. Per exemple:

• La primera vegada que em van parlar del web 2.0…
• He viscut amb molta emoció el descobriment de…
• He tingut algun moment de crisi…
• No hauria dit mai que…
• Ara que ja porto algun temps participant del web social crec que…
• Si hagués de donar un consell a algú que es vol començar a participar en el web social li diria…

Aquesta setmana ha passat un d’aquells casos que a partir d’ara serà exemple obligat en les xerrades, cursos i presentacions sobre web 2.0 i empresa: un taxista d’Oviedo, fent servir les xarxes socials, concretament Foursquare, ha aconseguit que en dos dies mil·lers de persones el coneguin.

Fent un resum ràpid dels esdeveniments l’assumpte ha anat així:

Els preparatius

• Rixar c. Garcia, taxista d’Ovideo, i persona molt activa a Twitter i a Foursquare té l’acudit de convertir el seu taxi en un punt de control de Foursquare. (Pels que no coneixeu Foursquare, ràpidament us diré que és una xarxa social on els usuaris es geolocalitzen via mòbil. Més detalls aquí).
• Decedeix ofererir un descompte especial en els viatges de l’Aeroport d’Astúries fins a Oviedo als viatgers que siguin usuaris de Foursquare i geolocalitzin el seu taxi.

Piulada de @taxioviedo

• Enganxa al taxi un vinil informant que aquest és un punt identificat a Foursquare.
• Fa una foto del taxi i la penja al seu compte de Twitter.

Foto de @taxioviedo a Twitpic

Les conseqüències

A partir de llavors la gran maquinària del boca-orella que mou la Xarxa s’activa. La idea de @taxioviedo agrada i mitjançant recomanacions, enllaços i més recomanacions la pilota es va fent gran i milers de persones parlen del taxista d’Oviedo.

Aquest cas farà fortuna. Com a exemple de projecció del petit empresari a Internet ho té tot: velocitat, novetat, sorpresa, simplicitat… Ara bé, fora una llàstima que les persones que mirem de transmetre una bona actitud de xarxa a l’empresa només escampéssim el cas de @taxioviedo com una simple anècdota, i no aprofitessim l’ocasió per explicar com funciona realment la participació efectiva a Internet.

L’autèntic transfons

Darrera d’aquest fet puntual i extraordinari hi ha una sèrie de factors que hem de saber valorar i que hem de saber transportar al món de la comunicació corporativa a Internet:

1. Hi ha moltes hores de feina, moltes setmanes d’esforç i molts mesos de presència activa i viscuda a Internet.

@taxioviedo dedica molt de temps a Internet, en el seu bloc explica que s’hi ha passat tardes senceres i que està permanentment connectat, gràcies a un ultraportàtil. A més la seva actitud és molt dialogant, explica petits detalls del seu dia a dia, conversa amb els altres, pregunta i contesta quan algú, sigui d’on sigui, s’adreça a ell.

2. Hi ha una  comunicació amb caràcter i personalitat.

@taxioviedo sap explicar les coses a la seva manera, dotant de sentit els seus missatges pel que diu i també per com ho diu. En vols algun exemple? Mira com es presenta a Twitter:

Bio de @taxioviedo a Twitter

O  mira la presentació del blog. Mil vegades millor parlar amb algú a qui li agrada utilitzar el teu idioma que no pas fer-ho amb un que simplement el parla, no trobes?

Presentació de Taxi Oviedo al seu blog

3. Hi ha una bona capacitat creativa ben aplicada.

Si Foursquare es basa en la geolocalització de llocs físics i reals, quin problema hi ha per convertir un taxi en un punt de control d’aquesta xarxa social? Un taxi també és un lloc físic i real, veritat? Ara ho veiem tots claríssim, però el primer que hi ha pensat ha estat @taxioviedo, algú amb una bona capacitat creativa que ha sabut veure més enllà de les simples instruccions del fabricant.

4. Hi ha valentia per fer allò que encara no ha fet ningú.

Ser el primer implica molta valentia, atrevir-se a fer alguna acció de la qual no en sabem els efectes reals, però sovint val la pena plantejar-se-la, planificar-la, fer-la i esperar a veure què passa.

5. Hi ha estratègia i mesura.

Si segueixes els apunts del blog veuràs que ha utilitzat tota una sèrie de recursos de la Xarxa per comprovar la repercussió de la seva acció. A la primera acció amb què @taxioviedo inicia aquesta dispersió puntual a Internet hi ha una intenció clara.

Què n’hem d’aprendre de @taxioviedo.

Certament el cas de @taxioviedo crec que és un gran exemple, se’n parla i se’n parlarà, però espero que sigui l’ocasió per revisar el discurs sobre les xarxes socials. Per escampar una bona actitud de Xarxa feta dia a dia, de constància, paciència, convicció, personalitat, sistemàtica, estratègia i dedicació. I eliminem d’una vega aquest engany que sovint pulula entre els nouvinguts de què a Internet t’obres un Facebook i pim-pam: feina feta!

Fotografia de J E R R Y a Flickr

De vegades passa. Algú t’explica el seu projecte:

—És nou, genial, diferent, potent, és la peça que faltava, és l’oportunitat d’impulsar una idea, una filosofia, un territori, és brutal, trencarem…  és una passada! I hem pensat que vosaltres ens ajudareu a traspassar-ho a Internet.

I t’emociones, perquè participar en una obra tan dinàmica i que traspua tanta energia és fantàstic. La intensitat es contagia i a més l’interlocutor sol ser sensible a la idea de dissenyar una estratègia de participació en el web social.

Llavors es comença a treballar i apareix el primer moment de crisi, quan cal omplir d’autèntic sentit aquella eufòria audaç que feia que els adjectius positius sortissin sols a l’hora de definir el projecte. I mires d’explicar-ho:

— No has de dir que sou bons, has de treballar-te la Xarxa, crear vincles, generar relacions, participar i construir continguts propis. És així com aconseguiràs que es valori i es reconegui el treball que feu. A Internet no es tracta de lloar el teu projecte, si no de mostrar-lo i compartir-lo amb tot el seu potencial.

Normalment la resposta és:

— …uff!

Per descomptat això és més difícil, més costós, més dur, més lent, necessita més dedicació, més treball, més creativitat, més habilitat, més talent, més energia… més de tot i menys paraules buides, però és la única manera d’aconseguir que el projecte es converteixi realment en un fet.

Per sort ara el símil del futbol ens ajuda:

— Mira, és com la tècnica Guardiola: has de treballar sabent que tot ho guanyes tu i tot ho perds tu. Sabent que guanyes amb l’esforç de la teva feina, has de concentrar-te en el proper partit. Has d’omplir de sentit cada una de les qualitats que dius que té el teu projecte. Perquè la gent no és tonta i encara que et gastis 1.000, 10.000 o 100.000 dient que ets bo, fantàstic i brutal no te n’escaparàs mai: ho hauràs de demostrar amb fets, amb constància i amb treball.

Ahir vam participar en la jornada formativa que va organitzar l’AIJEC sobre els canvis que hi ha hagut en el màrqueting a conseqüència de l’aparició de la Xarxa.

Pengem aquí l’esquema que ens va servir de base per fer la nostra xerrada. Aquest cop hem substituït les diapositives per un mapa de bombolles en bubbl.us, una eina molt interessant per a fer esquemes que té coses bones i coses no tan bones. Com a bo té que sempre s’hi pot anar afegint contingut nou, aquest matí ja hi hem fet algun canvi. Com a dolent té el sistema per compartir-lo, poc flexible.

Clica damunt la imatge per veure tot l'esquema

Has sentit parlar del cloud computing? A grans trets és un sistema alternatiu a les aplicacions d’escriptori.

Fins fa ben poc, quan necessitàvem un programa per a fer una feina, calia instal·lar-lo abans al nostre ordinador. El cloud computing és una alternativa que ens ofereix accés a aplicacions que viuen en servidors externs, i a les que hi pots accedir des de qualsevol terminal amb connexió a Internet, et trobis on en trobis.

Aquest sistema aporta nombroses avantatges al sistema tradicional, i en molt poc temps veurem com es generalitzarà el seu ús a les empreses. D’altra banda, també obre un interessant debat sobre la privacitat de la nostra informació i sobre la possible manca de llibertat en que pot derivar, si les companyies que ofereixen els serveis ho fan de manera controladora.

Tomba per la Xarxa un vídeo que explica amb claredat en què consisteix el cloud computing. Val a dir que l’ha fet l’empresa Salesforce.com, pionera en el desenvolupament d’aquesta forma de negoci, i per tant defensora del model. Et recomanem que te’l miris abans de fer la provisió de costos en serveis informàtics per al 2010.