El blog d’Enraona

Hem de reconèixer que Facebook ha fet fortuna i s’ha convertit en l’eina social per definició. No obstant existeixen molts altres recursos a través dels quals fem xarxa. Perquè fer xarxa no és l’objectiu, és la conseqüència.

Les persones sempre hem buscat connexió amb altres persones per compartir experiències i neguits, i de forma natural busquem el sistema que ens fa més fàcil aquesta relació. No ens parem a pensar si estem fent servir una eina 2.0 dissenyada per compartir material audiovisual o per alguna altra finalitat.

És molt habitual trobar grups i comunitats en els recursos 2.0, per exemple a Flickr. Un espai que originàriament s’ha creat per compartir fotografies, però on també els usuaris:

• s’organitzen en grups temàtics.
• Es creen contactes directes amb altres usuaris.
• Es poden deixar comentaris vinculats a les fotografies.
• Es poden obrir debats entorn un tema.

És el cas del grup Coeliac – Gluten free living!, que comparteix centenars de receptes i d’informació sobre la celiaquia, o també del grup ENFOCA (Entitat Fotogràfica de Calafell i comarca) que hi organitza tota la seva activitat: trobades, exposicions, sortides, cursos…

Vaja, ara mateix Facebook s’emporta el tros més gros del pastís, però és important que no ens oblidem que fora de Facebook hi ha vida social, molta i molt interessant.

Preparo un acompanyament perquè una institució revisi la seva intervenció a la Xarxa. Hem d’afavorir un canvi del web tradicional cap a una forma efectiva de presència corporativa a Internet i fa dies que vaig prenent apunts per parlar-ne.

Avui desgrano aquella idea que diu:

En el web 2.0 la participació activa dels usuaris converteix la Xarxa en un espai de conversa.

Imatge de 4_EveR_YounG a Flickr

I llisto una sèrie d’idees per comentar i evolucionar.

Participar en una conversa és un acte de respecte i només es pot donar entre iguals.
Alliçonar, donar instruccions, manar, són coses diferents que no tenen res a veure amb l’acte de conversar.

Per construir una conversa són necessaris almenys dos interlocutors.
Has de trobar almenys una altra persona que et vulgui fer d’interlocutor, clamar en solitari se’n diu predicar o fer un monòleg.

El llenguatge no verbal també existeix a la Xarxa.
En forma d’enllaç, de sindicació, de rebot, de recomanació, de silenci…

Un dia et pots trobar cara a cara amb una persona que et fa saber que t’ha trobat a Internet i que li agrada allò que expliques.
En aquell moment és important continuar la conversa, perquè fora de la Xarxa les persones som les mateixes.

La conversa s’ha de viure amb comoditat i amb un alt grau de naturalitat.
Cal ser coherent amb allò que es defensa, només cal acotar la teva parcel·la temàtica. Igual que en la teva dinàmica diària acotes amb les altres persones la temàtica i l’enfoc de les converses. O és que potser parles de tot amb tothom?

Una conversa no és controla mai.
Perquè no es pot decidir quin rumb i quin enfocament imprimiran els altres participants. Si aquesta mena de descontrol et supera, llavors val més que no comencis a parlar.

Tu també participes en el rumb i l’enfocament de la conversa.
I les teves aportacions produeixen un efecte directe en els altres participants. Pots afavorir una conversa constructiva i positiva o bé pots encendre l’espurna d’un foc destructor.

Quan escopim imparables, sense tenir en compte el nostre interlocutor, estem matant la conversa.
D’això se’n diu desofegar-se, autojustificar-se, autocomplaure’s o autoconvèncer-se, però no té res a veure amb una conversa.

L’actitud més positiva en una conversa és la d’escoltar.
Amb atenció, amb calma, amb desig d’assimilar, comprendre i reprocessar allò que ens aporten els altres.

A Internet la conversa és asincrònica, multimitjà, pulsatòria, regular…
És un exercici de llarga durada, que mostra un actitud oberta, conscientment assumida, es nodreix amb cada gest,  és una predisposició a aprendre en equip, a aportar algun granet de sorra i a fer-te teu allò bo que aporten els altres.

Imatge de eirikso, a Flikr.

A Internet la música cada vegada te més importància. I no només com un lloc on baixar-la o escoltar-la, si no també com a eina de cerca i consulta.

Avui volem compartir alguns recursos a la Xarxa que ens facilitaran la cerca i captura d’aquella cançó que no sabem com es diu o d’aquella peça de la que només recordem algunes paraules. Aquí en tenim alguns:

• Lyrster és un cercador de cançons per paraules. Jo no se vosaltres, però a mi em passa sovint que vull saber el nom o compositor d’una cançó però només recordo un fragment d’una frase. Lyrster és la solució.
• Midomi és un cercador més especial. Si disposem d’un micròfon connectat a l’ordinador, podem cantar o tararejar el fragment d’una peça i aquest servei ens buscarà les coincidències més semblants.
• Musipedia és un servei que ens ofereix vàries maneres de cercar obres musicals: podem tocar-ne un fragment en un piano virtual o marcar el ritme de la peça amb el teclat de l’ordinador. Disposa també d’altres sistemes més sofisticats, i està especialitzat bastant en música clàssica.
• Setlist.fm no és exactament un cercador de música, si no un cercador de setlists (la llista de peces que un artista ha interpretat en un determinat concert). Podeu consultar, per exemple, la llista de temes que van tocar els Rolling Stones al concert del 76 a Barcelona. I també podem aportar les llistes dels concerts als que hem assistit.
• The Origins of Band Name. Per anar acabant, us proposem visitar un curiós arxiu amb l’origen dels noms d’algunes de les bandes de rock/pop més importants. Entretingut, si més no.

Que sentiu molta música aquest estiu!

Avui, divendres 14 d’agost, vigilia de festes majors i amb el món mig aturat per les vacances, tenim el cap dispers, fent plans: un dia viatjarem aquí! i també aquí, i aquí, aquí i aquí…  I en sec ens trobem davant d’un enorme mapa mirant el món, a través dels ulls dels que hi viuen i dels que hi passen.

Aquest any tornem a començar el “Tres minuts d’estiu” amb música.

De les milers de xarxes socials que hi han avui en dia, aquesta setmana parlarem d’nvivo. Nvivo és un projecte espanyol bastant veterà (2006) que gira al voltant de la música en directe. El seu lema és ben explícit: “No et tornis a perdre cap concert“, i realment funciona molt bé. Si et registres —es fa de forma gratuïta— a nvivo podràs:

• Demanar que t’avisin quan a prop de casa teva es faci un concert.
• Estar a l’aguait de les actuacions dels teus artistes preferits.
• Informar tu mateix d’un concert que consideres interessant.
• Quedar amb amics i coneguts.
• Conèixer les sales on es realitzen actuacions.
• Comprar entrades.
• Penjar fotos i comentaris de concerts.
• I inclús sol·licitar que un determinat artista actuï allà on vulguis.

A nvivo hi cap qualsevol tipus i estil de música. Entra i fes un cop d’ull, segur que trobaràs més d’una actuació interessant per aquests dies d’estiu. (I si et va la marxa, el meu perfil és aquest! )