Apunts amb l'etiqueta
descobrir la xarxa
Hem parlat sovint d’algunes eines 2.0. N’hi ha tantes! N’apareixen de noves tant sovint! que no ens l’acabarem mai. De fet la gràcia d’aquesta abundància és que poden remenar i triar, com si fóssim en plenes rebaixes, i trobar aquelles eines que més s’ajusten a la nostra forma de fer i de treballar.
Go2web20 et permet fer precisament això perquè és una mena d’aparador d’eines 2.0: hi trobaràs centenars de propostes ben classificades per etiquetes.
Go2web20.net
Aquest estiu, sota una para-sol i amb els peus en remull, et recomanem que t’entretinguis una estona a remenar i triar per Go2web20, segur que trobaràs aquella eina que tanta falta et fa.
Scrabble, de Chilled Phill, a Flickr.
Web Semàntica? Apa, una altre “palabreja”.
Ja fa temps que se’n parla, però podem estar segurs que anirem sentint el terme “Web Semàntica” cada vegada més i més. De què es tracta, m’interessa? O és un altre d’aquells conceptes que demà deixaran d’estar de moda? Bé, si ets dels que passen llargues estones consultant, cercant i destriant coses a Internet, no en dubtis: t’interessa. De fet, ens interessa a tothom.
Va, et deixo que ho expliquis una mica.
Sovint tenim la sensació que a Internet hi ha un excés d’informació. ¿Per què caram quan fem una consulta al nostre cercador hem de remenar entre centenars de milers de resultats, quan la major part d’aquests no ens interessen? Perquè el cercador busca les paraules que li diem, no el que signifiquen per a nosaltres.
És a dir, els ordinadors estan preparats per reconèixer paraules, però no el què volen dir. Ara som nosaltres els que hem de fer la feina de destriar els resultats per trobar els que fan referència al que ens referíem. Amb la Web Semàntica s’intenta que els propis ordinadors facin part d’aquesta feina, la de “comprendre”.
Mira, en aquest punt m’aniria la mar de bé un exemple.
Agafaré l’exemple que proposen els senyors del W3C (si, aquells dels que hem parlat alguna vegada). Imaginem que hem de volar demà cap a Praga (que bé, oi?), obrim el nostre cercador favorit i escrivim: “vols a praga demà al matí”. Obtindrem resultats barrejats que inclouran pàgines en les que apareixeran tots aquests termes, encara que no tinguin cap relació. Hi entraria per exemple una pàgina del diari “Matí” que parla d’una vaga de cambrers a Praga i que es desconvoca demà. Pot ser interessant, però ara no ens ens convé, que s’esta fent tard i encara no hem fet les maletes.
En canvi, un cercador semàntic reconeixeria que necessitem informació sobre vols cap a un determinat lloc (Praga), i que han de sortir en un determinat instant (demà al matí). De manera, que la informació del diari d’abans ja no ens la mostrarà.
I com s’aconseguirà aquesta meravella?
Aplicant una colla de tecnologies i pràctiques a l’hora de construir les pàgines web, els programes de cerca i els programes que ens mostren la informació.
La Web Semàntica no arribarà un dia de cop, si no que ho farà (ho està fent) de forma progressiva, per capil·laritat, a mesura que els organismes reguladors van marcant les pautes d’acció i la tecnologia es va adaptant. Però s’apropa a gran velocitat.
En tot aquest sarau estem implicats els desenvolupadors de webs i les empreses que ofereixen cercadors. Però també tu hauries de començar a plantejar aquests conceptes en el moment de construir o millorar el teu lloc web.
Per ampliar la informació:
Cada dia és més clar que la Xarxa té múltiples aplicacions a l’empresa: ens ajuda a difondre la nostra identitat i la nostra marca, ens facilita la fidelització de clients i la creació de contactes ferms, ens ajuda a estalviar temps i diners, ens ajudar a guanyar diners… vaja, que sí!
L’empresa té un bon lloc a la Xarxa, ara bé, ha de saber integrar-hi dinàmiques, missatges, relacions… i això cal fer-ho a poc a poc i amb pas ferm.
Hem de saber comprendre l’oportunitat que ens ofereixen les xarxes socials i estar atents als seus usos. Per això avui parlarem d’una funció molt concreta de Twitter: les cerques.
Per què és interessant l’opció de cerca de Twitter?
Doncs en primer lloc és interessant perquè a Twitter cada dia hi ha més usuaris. Les persones i les empreses l’utilitzen per expressar-se, comentar, queixar-se… L’opció de cerca de Twitter ens llistarà totes les entrades en què s’ha utilitzat una determinada paraula i per tant ens permetrà descobrir:
- Quina és l’opinió més generalitzada sobre un tema.
- Qui parlar de la nostra ciutat i per tant es mou pel nostre territori més proper.
És com si tinguéssim una orella parada a cada conversa i puguéssim escoltar què pensa la gent d’un tema concret que a nosaltres ens interessa en especial. Us deixem aquí una presentació de CommonCraft que parla de les cerques de Twitter d’una forma molt directa i clara.
Fotografia de Galería de Penedesfera a Flickr
M’agrada anar a jornades i trobades blocaires, m’ajuda a trobar un nom per les coses perquè sempre hi ha algú que sap posar l’ordre just als termes. Per la gent que ens dediquem a fer pedagogia de Xarxa això és fonamental, perquè sovint ens trobem que hem de concretar, definir i ajudar a comprendre conceptes i processos que realment són complexos.
Torno contenta de la Penedesfera i torno amb l’apropiació global d’un concepte: desvirtualització.
A la Penedesfera vam parlar de Xarxa, però sempre fent el salt constant entre l’on-line i l’off-line:
- Els músics parlaven de MySpace, però sobretot de concerts, de sales polivalents i de recuperar l’hàbit de tocar poble a poble.
- Els homes del màrqueting parlaven de Munich, una marca de sabatilles que va aconseguir un èxit rotund en una jornada de portes obertes gràcies a una campanya a la Xarxa.
- Els representants del sector del vi, i el noi de les ulleres de cul de got que tot ho multiplica, parlaven de les aromes del vi.
- Els d’Enfoca, de Calafell, parlaven amb entusiasme com des de Flickr organitzaven trobades en viu, concursos i exposicions.
On-off, on-off, on-off…
Vaja, que me la faig meva: DESVIRTUALITZACIÓ. Tan senzill que és, tan evident i de vegades tant difícil d’explicar.
A la Xarxa hi som per impulsar, generar, provocar i construir experiències sensorials. I si no, explica-li:
- Als del Col·legi Elisabeth, que gràcies a Facebook ara tornen a fer excursions junts, amb la família i els fills.
- Al que aquesta nit encetarà una ampolla de vi per sopar, que ha comprat on-line.
- Al que avui ha començat unes vacances, mesuradament organitzades durant els vespres de connexió.
- A tots els que van anar a la Penedesfera i algú els va dir: “Hola jo sóc @elqueetsaludacadamatí.
- El que riu, perquè ha llegit un acudit genial en un blog.
Gravatar és un servei que trobarem en molts webs i blogs (com aquest) que permet una cosa molt simple: associar la nostra identitat digital a una imatge.
Comentaris amb les imatges dels usuaris. No és més agradable?
Quan ens registrem a Gravatar, disposem d’un panell on podem anar associant les nostres adreces de correu electrònic a imatges. A partir d’aquí, quan participem en algun web o blog que implementi Gravatar, la nostra imatge apareixerà a la nostra aportació de forma automàtica.
És una idea molt simple, però que aporta un extra de valor al diàleg en un web. Fa que els usuaris ens trobem més propers en la conversa.
Gravatar és un servei de l’empresa Automattic, la mateixa que suporta WordPress. WordPress és una de les plataformes de blogs més esteses a Internet i ja porta integrat el servei de Gravatar, de manera que el podrem trobar per gairebé tot arreu.
Us animem a provar Gravatar i a participar a la Xarxa d’una forma més oberta i càlida.
