El blog d’Enraona

Esquema d'interacció entre diferents Entorns de Treball Personal

Ahir vam dur a terme una sessió de treball per a la Fundació URV destinada a crear una xarxa de treball en equip a través de recursos digitals, i ens agradarà compartir amb tu les reflexions i el procés de treball que hem dut a terme per preparar-la.

Preparem la sessió tenint sempre presents unes premisses:

• Hem de reconèixer i respectar la parcel·la de treball i el sistema d’organització de cada una de les persones que formen l’equip.
• Hem de fer fàcil la incorporació d’eines i recursos digitals a tothom, independentment de l’interès per les noves tecnologies.
• Cal que fonamentem les bases perquè sigui el propi equip que decideixi les eines i els recursos que integrarà en el seu espai de treball.

Organitzem la sessió de treball en 4 blocs:

1. Introducció sobre actituds i bones pràctiques que afavoreixen el treball en equip.
   Parlem de la necessitat de reconèixer les petites accions que es duen a terme habitualment i que, si es posen a disposició dels altres companys, poden resultar molt valuoses. Ens preguntem qui ha de decidir quan una unitat d’informació (una anotació, un enllaç, una reflexió, un document, o qualsevol altra dosi de coneixement) és important i útil i quan no ho és. Els equips de treball funcionen bé quan cada component és capaç d’oferir la màxima quantitat de contingut i permet que siguin els altres que seleccionin quan una unitat d’informació, per petita i efímera que sigui, els resulta interessant.
2. Presentació d’una mostra d’eines per al treball personal.
   N’hi ha milers d’eines i recursos interessants, però en triem uns quants que considerem representatius i de fàcil ús.
   Eliminem petits problemes aparentment sense importància, però que cal resoldre des d’un principi. Per això incloem també tècniques per a crear contrasenyes segures i per desar-les.
3. Proposem la creació d’un Entorn Personal de Treball.
   Inspirant-nos en els PLE (Personal Learning Environments) dels quals tant se’n parla en l’àmbit educatiu, proposem a cada persona que es construeixi el seu propi Entorn de Treball Personal, que triï un servei que mitjançant l’aglutinació de ginys i de RSS li permeti crear el seu escriptori de treball, que anirà muntant amb els recursos que l’ajuden a fer la seva feina.
4. Fem les connexions entre els Entorns de Treball Personal. La dinàmica de treball en equip pren cos.
   Demanem al grup que ofereixi els seus espais de publicació, perquè els altres companys els incloguin dins del propi ETP, si creuen que els serà d’utilitat.
   També es trien algunes eines comunes per a tothom, per permetre la interacció de tot l’equip, almenys per a la comunicacions i la documentació fonamental.

Deixo aquí la presentació que vam fer servir com a guió de la sessió.

Fotografia de ansik a Flickr

Aquest matí hem participat en un curs dirigit a orientadors i tutors del DAR que treballen en Cicles Formatius. Ja acabàvem la sessió de treball quan a la conversa ha sorgit Facebook, i una de les assistents ha explicat que ella una part de la seva feina d’orientadora la fa en aquesta xarxa.

Diu que va ser iniciativa de l’alumnat, que un dia li van enviar una sol·licitud d’amistat. També ha explicat que l’experiència és molt bona, perquè ha descobert aspectes personals de cada un dels seus alumnes que desconeixia i que l’han ajudat a fer la seva feina d’orientadora.

M’ha semblat una aportació molt interessant i m’he quedat amb ganes de conèixer més detalls d’aquesta iniciativa, però aquest breu comentari ja em fa pensar en un parell d’idees que vull compartir amb tu:

• La funció dels elements del web social els decidim cada un de nosaltres.
  Facebook és una xarxa amb finalitats pedagògiques?  Si li preguntes al creador segurament et dirà que no, si ho preguntes a molts dels seus usuaris segurament diran que no, però si ho preguntes a aquesta professora, que desenvolupa una part de la seva tasca d’orientadora a Facebook, et dirà que sí. I, de fet, què més dóna què serveix per a què? En un entorn on el més important és la capacitat de crear, connectar i utilitzar, som cada un de nosaltres els que decidim per a què ens serveix cada un dels recursos del web social.

• Per veure-hi clar s’ha de saber mirar.
  S’ha de saber mirar i trobar aquells detalls que ens donen informació i ens expliquen coses. Estic segura que no tothom és capaç de valorar amb finalitats pedagògiques el mur de Facebook de cada un dels seus alumnes. Per saber trobar-hi aquests indicadors valuosos s’ha tenir una visió àmplia, s’ha observar amb cura i des d’una perspectiva professional docent. Crec que aquest és un bon exemple d’allò que sempre diem: que els recursos del web social no substitueixen mai la nostra forma particular d’afrontar la feina, com a molt ens permetran que fem la feina més de pressa, amb més agilitat, amb més dades, més expandida, més social, més el que sigui. Però la tecnologia no substitueix la capacitat humana per observar, capturar i crear.

Del cert que miraré de contactar amb la professora que ens ha explicat la seva experiència amb Facebook, perquè en voldria saber més.

Fotografia de Mike Licht, NotionsCapital.com a Flickr

De vegades em trobo algú que es confessa totalment abatut davant de les TIC, s’autorreconeix un negat i explica que es veu incapaç de comprendre i fer anar tal o qual aplicació.

Em dol, em sap greu de veritat trobar-me amb gent que viu les TIC amb aquest sentiment d’angoixa. Perquè crec que les TIC han de facilitar la creació, la comunicació, la comprensió… han de ser elements facilitadors i mai, per a res, han de ser un obstacle.

Si algun cop has dit la frase “sóc un negat/ada i això de la informàtica no és per a mi” m’agradaria explicar-te algunes coses, que potser t’ajudaran a millorar el teu “jo tecnològic”.

• De vegades les aplicacions no funcionen perquè no estan ben fetes.
  Si la programació falla i l’aplicació no respon com ho ha de fer, els usuaris hi podem posar tot el nostre esforç, que no ens sortirem.

• De vegades les aplicacions no funcionen perquè al teu ordinador hi falten components.
  JavaScript, Flash i altres elements que intervenen en el funcionament d’una aplicació web, en alguns casos són imprescindibles perquè funcionin. Si el teu ordinador no té aquests components instal·lats o estan desactualitzats, et pots trobar davant d’una eina que, per molt que t’esforcis, només et farà perdre la paciència.

• De vegades les aplicacions estan mal dissenyades.
  I no les entén ni el propi creador. Has sentit a parlar mai d’usabilitat? La usabilitat recull una sèrie de tècniques destinades a dissenyar aplicacions de comprensió ràpida, amb funcionalitats intuïtives. La usabilitat és molt important en el disseny d’una aplicació però a l’hora és una tècnica força complicada, i fins hi tot els desenvolupadors que més s’hi esforcen comenten errades, petites errades, que a tu et poden fer l’eina complicada d’entendre.

Vaja, que en la majoria dels casos, quan et trobes davant d’una aplicació que no entens, és possible que sigui per qüestions tècniques alienes a tu.

Ara bé, sí que hi ha uns factors que està en les teves mans, són els següents:

• Tot demana un temps d’atenció i d’exploració.
  La primera vegada que et trobis davant d’una aplicació hauràs de dedicar un temps d’atenció: caldrà que l’exploris, l’examinis, temptegis i facis provatures. Si està ben feta amb poc temps aniràs descobrint el seu funcionament i intuït amb encert com va.

• L’experiència és un grau.
  A poc a poc i amb bona lletra. A mesura que vagis utilitzant aplicacions i recursos tecnològics aniràs adquirint alguns hàbits que t’ajudaran a experimentar i a deduir. Temps al temps.

• Sigues positiu/va, t’ajudarà a entendre la nova eina.
  Estima’t! Una màquina no pot minar el teu autoconcepte. Centra la teva atenció en descobrir com va i, si no te’n surts comenta-ho amb algú altre. Potser t’ajudarà a comprendre-la o potser s’adonareu junts que esteu davant d’una aplicació poc usable i que necessita una revisió.

Quantes vegades hem deixat d’omplir un perfil d’alguna xarxa social perquè no teníem una bona foto a mà? Amb allò del “ja ho faré després” va passant el temps i se’ns queda el perfil ben abandonat. I és que tot és feina i esgarrapar algun minutet sempre va bé.

Per això és bo conèixer eines ben senzilles com mypictr, amb les quals les petites coses són encara són més fàcils. Mypictr és una aplicació que et permet enquadrar i retallar el teu retrat en la mida justa i exacta que necessites:

• Tries una foto que t’agradi i la puges a l’aplicació.
• Selecciones la xarxa social per la qual vols retallar la foto.
• i ja està: es crea un arxiu en format JPG amb les mides exactes, que pots descarregar al teu ordinador o que pots enviar-te’l per correu electrònic.

A més, també pots fer renquadraments a mà i decidir-ne la mida. Veus que ràpid? Prova-la, segur que t’agradarà!

Tothom hem fet servir alguna vegada la tecnologia OCR (reconeixement òptic de caràcters). Els que fem servir escàners des de fa anys sabem a què ens referim: a aquells programes que ens permetien passar a text “viu” els documents escanejats, amb més o menys eficàcia.

Avui podem tornar a fer servir aquesta tècnica sense instal·lar cap aplicació. A Internet existeixen utilitats que ens permeten adjuntar arxius amb text escanejat o fotografiat i ens el tornen en format editable. Hem triat tres serveis, tots gratuïts i sense necessitat de cap registre, i els hem provat.

Les proves les hem fet amb aquesta imatge escanejada de la primera pàgina d’un Robinson Crusoe.

• NewOCR. Reconeix arxius JPEG, PNG, GIF, BMP, TIFF i PDF de múltiples pàgines, fins a 5 MB. Admet diferents idiomes i pot retornar el text en un document de MSWord. El resultat ha estat prou acceptable.
• Free-OCR. Reconeix arxius JPG, GIF, BMP, TIFF i PDF d’una sola pàgina, fins a 2 MB. Admet diferents idiomes i està limitat a 10 arxius per hora. El resultat ha estat molt similar a l’anterior.
• Online OCR. El servei gratuït és molt més escàs en possibilitats que els anteriors, però ofereixen també un servei de pagament que proporciona una gran quantitat de possibilitats: adjuntar múltiples documents d’una vegada, discriminació d’imatges i text, històric de les feines, etc. Nosaltres hem provat el servei gratuït, i és el que ha tornat el resultat més acurat de tots.

Tot i que els serveis són similars pot ser útil fer proves amb més d’un, ja que cada arxiu original pot tenir particularitat que provoquin diferències als resultats. Si els proveu, ja ens explicareu com us ha anat.