El blog d’Enraona

Fotografia de ansik a Flickr

Aquest matí hem participat en un curs dirigit a orientadors i tutors del DAR que treballen en Cicles Formatius. Ja acabàvem la sessió de treball quan a la conversa ha sorgit Facebook, i una de les assistents ha explicat que ella una part de la seva feina d’orientadora la fa en aquesta xarxa.

Diu que va ser iniciativa de l’alumnat, que un dia li van enviar una sol·licitud d’amistat. També ha explicat que l’experiència és molt bona, perquè ha descobert aspectes personals de cada un dels seus alumnes que desconeixia i que l’han ajudat a fer la seva feina d’orientadora.

M’ha semblat una aportació molt interessant i m’he quedat amb ganes de conèixer més detalls d’aquesta iniciativa, però aquest breu comentari ja em fa pensar en un parell d’idees que vull compartir amb tu:

• La funció dels elements del web social els decidim cada un de nosaltres.
  Facebook és una xarxa amb finalitats pedagògiques?  Si li preguntes al creador segurament et dirà que no, si ho preguntes a molts dels seus usuaris segurament diran que no, però si ho preguntes a aquesta professora, que desenvolupa una part de la seva tasca d’orientadora a Facebook, et dirà que sí. I, de fet, què més dóna què serveix per a què? En un entorn on el més important és la capacitat de crear, connectar i utilitzar, som cada un de nosaltres els que decidim per a què ens serveix cada un dels recursos del web social.

• Per veure-hi clar s’ha de saber mirar.
  S’ha de saber mirar i trobar aquells detalls que ens donen informació i ens expliquen coses. Estic segura que no tothom és capaç de valorar amb finalitats pedagògiques el mur de Facebook de cada un dels seus alumnes. Per saber trobar-hi aquests indicadors valuosos s’ha tenir una visió àmplia, s’ha observar amb cura i des d’una perspectiva professional docent. Crec que aquest és un bon exemple d’allò que sempre diem: que els recursos del web social no substitueixen mai la nostra forma particular d’afrontar la feina, com a molt ens permetran que fem la feina més de pressa, amb més agilitat, amb més dades, més expandida, més social, més el que sigui. Però la tecnologia no substitueix la capacitat humana per observar, capturar i crear.

Del cert que miraré de contactar amb la professora que ens ha explicat la seva experiència amb Facebook, perquè en voldria saber més.

Fotografia de Mike Licht, NotionsCapital.com a Flickr

De vegades em trobo algú que es confessa totalment abatut davant de les TIC, s’autorreconeix un negat i explica que es veu incapaç de comprendre i fer anar tal o qual aplicació.

Em dol, em sap greu de veritat trobar-me amb gent que viu les TIC amb aquest sentiment d’angoixa. Perquè crec que les TIC han de facilitar la creació, la comunicació, la comprensió… han de ser elements facilitadors i mai, per a res, han de ser un obstacle.

Si algun cop has dit la frase “sóc un negat/ada i això de la informàtica no és per a mi” m’agradaria explicar-te algunes coses, que potser t’ajudaran a millorar el teu “jo tecnològic”.

• De vegades les aplicacions no funcionen perquè no estan ben fetes.
  Si la programació falla i l’aplicació no respon com ho ha de fer, els usuaris hi podem posar tot el nostre esforç, que no ens sortirem.

• De vegades les aplicacions no funcionen perquè al teu ordinador hi falten components.
  JavaScript, Flash i altres elements que intervenen en el funcionament d’una aplicació web, en alguns casos són imprescindibles perquè funcionin. Si el teu ordinador no té aquests components instal·lats o estan desactualitzats, et pots trobar davant d’una eina que, per molt que t’esforcis, només et farà perdre la paciència.

• De vegades les aplicacions estan mal dissenyades.
  I no les entén ni el propi creador. Has sentit a parlar mai d’usabilitat? La usabilitat recull una sèrie de tècniques destinades a dissenyar aplicacions de comprensió ràpida, amb funcionalitats intuïtives. La usabilitat és molt important en el disseny d’una aplicació però a l’hora és una tècnica força complicada, i fins hi tot els desenvolupadors que més s’hi esforcen comenten errades, petites errades, que a tu et poden fer l’eina complicada d’entendre.

Vaja, que en la majoria dels casos, quan et trobes davant d’una aplicació que no entens, és possible que sigui per qüestions tècniques alienes a tu.

Ara bé, sí que hi ha uns factors que està en les teves mans, són els següents:

• Tot demana un temps d’atenció i d’exploració.
  La primera vegada que et trobis davant d’una aplicació hauràs de dedicar un temps d’atenció: caldrà que l’exploris, l’examinis, temptegis i facis provatures. Si està ben feta amb poc temps aniràs descobrint el seu funcionament i intuït amb encert com va.

• L’experiència és un grau.
  A poc a poc i amb bona lletra. A mesura que vagis utilitzant aplicacions i recursos tecnològics aniràs adquirint alguns hàbits que t’ajudaran a experimentar i a deduir. Temps al temps.

• Sigues positiu/va, t’ajudarà a entendre la nova eina.
  Estima’t! Una màquina no pot minar el teu autoconcepte. Centra la teva atenció en descobrir com va i, si no te’n surts comenta-ho amb algú altre. Potser t’ajudarà a comprendre-la o potser s’adonareu junts que esteu davant d’una aplicació poc usable i que necessita una revisió.

Quantes vegades hem deixat d’omplir un perfil d’alguna xarxa social perquè no teníem una bona foto a mà? Amb allò del “ja ho faré després” va passant el temps i se’ns queda el perfil ben abandonat. I és que tot és feina i esgarrapar algun minutet sempre va bé.

Per això és bo conèixer eines ben senzilles com mypictr, amb les quals les petites coses són encara són més fàcils. Mypictr és una aplicació que et permet enquadrar i retallar el teu retrat en la mida justa i exacta que necessites:

• Tries una foto que t’agradi i la puges a l’aplicació.
• Selecciones la xarxa social per la qual vols retallar la foto.
• i ja està: es crea un arxiu en format JPG amb les mides exactes, que pots descarregar al teu ordinador o que pots enviar-te’l per correu electrònic.

A més, també pots fer renquadraments a mà i decidir-ne la mida. Veus que ràpid? Prova-la, segur que t’agradarà!

Tothom hem fet servir alguna vegada la tecnologia OCR (reconeixement òptic de caràcters). Els que fem servir escàners des de fa anys sabem a què ens referim: a aquells programes que ens permetien passar a text “viu” els documents escanejats, amb més o menys eficàcia.

Avui podem tornar a fer servir aquesta tècnica sense instal·lar cap aplicació. A Internet existeixen utilitats que ens permeten adjuntar arxius amb text escanejat o fotografiat i ens el tornen en format editable. Hem triat tres serveis, tots gratuïts i sense necessitat de cap registre, i els hem provat.

Les proves les hem fet amb aquesta imatge escanejada de la primera pàgina d’un Robinson Crusoe.

• NewOCR. Reconeix arxius JPEG, PNG, GIF, BMP, TIFF i PDF de múltiples pàgines, fins a 5 MB. Admet diferents idiomes i pot retornar el text en un document de MSWord. El resultat ha estat prou acceptable.
• Free-OCR. Reconeix arxius JPG, GIF, BMP, TIFF i PDF d’una sola pàgina, fins a 2 MB. Admet diferents idiomes i està limitat a 10 arxius per hora. El resultat ha estat molt similar a l’anterior.
• Online OCR. El servei gratuït és molt més escàs en possibilitats que els anteriors, però ofereixen també un servei de pagament que proporciona una gran quantitat de possibilitats: adjuntar múltiples documents d’una vegada, discriminació d’imatges i text, històric de les feines, etc. Nosaltres hem provat el servei gratuït, i és el que ha tornat el resultat més acurat de tots.

Tot i que els serveis són similars pot ser útil fer proves amb més d’un, ja que cada arxiu original pot tenir particularitat que provoquin diferències als resultats. Si els proveu, ja ens explicareu com us ha anat.

Google Maps al mòbil

Arribes al teu destí. Baixes de l’avió. A l’aeroport t’espera un autobús que et porta al centre. Arribes al centre.  I ara què?

Saps que l’hotel és a uns 300 metres. Vas veure al mapa que havies de girar pel primer carrer principal, però veus que tots els carrers semblen igual de principals. No saps cap on has d’anar, hauràs de preguntar-ho a algú. Preguntes i, com sol passar, et diuen que no ho saben perquè tampoc són d’aquí… si portessis un plànol!

De fet potser portes un plànol. Sí, al teu mòbil!

Google Maps ofereix una versió per a mòbil molt útil, amb la qual pots consultar un plànol que no s’acaba mai. Amb aquesta aplicació sabràs on et trobes i fins hi tot podràs informar-te de quina ruta has de seguir per anar d’un punt a un altre, tant si vas a peu com si vas en cotxe.

La versió mòbil de Google Maps es pot instal·lar en la majoria de telèfons, fins hi to en els més senzills. En aquest enllaç trobaràs les instruccions per descarregar l’aplicació directament al mòbil.

Aquest cap de setmana nosaltres hem provat a fons la versió mòbil de Google Maps i funciona prou bé, et permet moure’t per una ciutat que desconeixes amb la tranquil·litat de portar un immens plànol a la butxaca. Ara bé, és recomanable tenir contractat un servei de dades, perquè si no la propera factura se’n ressentirà. I un últim detall: si viatges fora de l’Estat Espanyol, encara que només posis un peu a Andorra, caldrà que t’informis dels canvis de tarifes, perquè de vegades hi ha sorpreses.