El blog d’Enraona

Esquema d'interacció entre diferents Entorns de Treball Personal

Ahir vam dur a terme una sessió de treball per a la Fundació URV destinada a crear una xarxa de treball en equip a través de recursos digitals, i ens agradarà compartir amb tu les reflexions i el procés de treball que hem dut a terme per preparar-la.

Preparem la sessió tenint sempre presents unes premisses:

• Hem de reconèixer i respectar la parcel·la de treball i el sistema d’organització de cada una de les persones que formen l’equip.
• Hem de fer fàcil la incorporació d’eines i recursos digitals a tothom, independentment de l’interès per les noves tecnologies.
• Cal que fonamentem les bases perquè sigui el propi equip que decideixi les eines i els recursos que integrarà en el seu espai de treball.

Organitzem la sessió de treball en 4 blocs:

1. Introducció sobre actituds i bones pràctiques que afavoreixen el treball en equip.
   Parlem de la necessitat de reconèixer les petites accions que es duen a terme habitualment i que, si es posen a disposició dels altres companys, poden resultar molt valuoses. Ens preguntem qui ha de decidir quan una unitat d’informació (una anotació, un enllaç, una reflexió, un document, o qualsevol altra dosi de coneixement) és important i útil i quan no ho és. Els equips de treball funcionen bé quan cada component és capaç d’oferir la màxima quantitat de contingut i permet que siguin els altres que seleccionin quan una unitat d’informació, per petita i efímera que sigui, els resulta interessant.
2. Presentació d’una mostra d’eines per al treball personal.
   N’hi ha milers d’eines i recursos interessants, però en triem uns quants que considerem representatius i de fàcil ús.
   Eliminem petits problemes aparentment sense importància, però que cal resoldre des d’un principi. Per això incloem també tècniques per a crear contrasenyes segures i per desar-les.
3. Proposem la creació d’un Entorn Personal de Treball.
   Inspirant-nos en els PLE (Personal Learning Environments) dels quals tant se’n parla en l’àmbit educatiu, proposem a cada persona que es construeixi el seu propi Entorn de Treball Personal, que triï un servei que mitjançant l’aglutinació de ginys i de RSS li permeti crear el seu escriptori de treball, que anirà muntant amb els recursos que l’ajuden a fer la seva feina.
4. Fem les connexions entre els Entorns de Treball Personal. La dinàmica de treball en equip pren cos.
   Demanem al grup que ofereixi els seus espais de publicació, perquè els altres companys els incloguin dins del propi ETP, si creuen que els serà d’utilitat.
   També es trien algunes eines comunes per a tothom, per permetre la interacció de tot l’equip, almenys per a la comunicacions i la documentació fonamental.

Deixo aquí la presentació que vam fer servir com a guió de la sessió.

Hem parlat sovint de la distribució de la identitat professional a Internet,  d’utilitzar diferents serveis per a incorporar-hi documents, comentaris i apunts que formen part del propi procés de treball. Perquè entre la gent que viu el web social és habitual anar trenant una mena de teranyina pròpia entre serveis, connectar-los els uns amb els altres i publicar amb un sol clic un mateix contingut en diferents llocs.

Aquesta forma de distribuir i de participar a la Xarxa crec que és positiva sempre i quan es faci a consciència, es vigili i s’eviti la duplicitat constant d’informació. Perquè una cosa és participar activament en diferents entorns i en diferents comunitats i l’altra és bombardejar als companys de Xarxa amb un eco inacabable que martelleja el mateix apunt una i una altra vegada.

Trenar aquesta presència, mantenir-la actualitzada i vetllar perquè realment ajudi a distribuir la pròpia identitat té un punt de complexitat. Perquè sovint ens oblidem de com hem connectat un servei amb un altre, o perquè fem proves i experiments que ens oblidem de desfer, o perquè decidim provar un servei que funciona avui sí avui no. Per tant existeix el perill d’anar fent culls de sac o dobles connexions innecessàries.

Ja fa temps que volia fer-me una mena de mapa per anotar-hi totes les connexions entre els diferents serveis de la Xarxa. Primer per recordar com he trenat la meva teranyina i després per anar-la millorant a mesura que hi vagi incloent i eliminant serveis. Avui he acabat la versió 1 del mapa i la deixo aquí… Mira! ja fa servei: abans d’acabar aquest apunt veig que no em convé mantenir la connexió entre Slideshare i Twitter i la desfaig.

Fotografia de ansik a Flickr

Aquest matí hem participat en un curs dirigit a orientadors i tutors del DAR que treballen en Cicles Formatius. Ja acabàvem la sessió de treball quan a la conversa ha sorgit Facebook, i una de les assistents ha explicat que ella una part de la seva feina d’orientadora la fa en aquesta xarxa.

Diu que va ser iniciativa de l’alumnat, que un dia li van enviar una sol·licitud d’amistat. També ha explicat que l’experiència és molt bona, perquè ha descobert aspectes personals de cada un dels seus alumnes que desconeixia i que l’han ajudat a fer la seva feina d’orientadora.

M’ha semblat una aportació molt interessant i m’he quedat amb ganes de conèixer més detalls d’aquesta iniciativa, però aquest breu comentari ja em fa pensar en un parell d’idees que vull compartir amb tu:

• La funció dels elements del web social els decidim cada un de nosaltres.
  Facebook és una xarxa amb finalitats pedagògiques?  Si li preguntes al creador segurament et dirà que no, si ho preguntes a molts dels seus usuaris segurament diran que no, però si ho preguntes a aquesta professora, que desenvolupa una part de la seva tasca d’orientadora a Facebook, et dirà que sí. I, de fet, què més dóna què serveix per a què? En un entorn on el més important és la capacitat de crear, connectar i utilitzar, som cada un de nosaltres els que decidim per a què ens serveix cada un dels recursos del web social.

• Per veure-hi clar s’ha de saber mirar.
  S’ha de saber mirar i trobar aquells detalls que ens donen informació i ens expliquen coses. Estic segura que no tothom és capaç de valorar amb finalitats pedagògiques el mur de Facebook de cada un dels seus alumnes. Per saber trobar-hi aquests indicadors valuosos s’ha tenir una visió àmplia, s’ha observar amb cura i des d’una perspectiva professional docent. Crec que aquest és un bon exemple d’allò que sempre diem: que els recursos del web social no substitueixen mai la nostra forma particular d’afrontar la feina, com a molt ens permetran que fem la feina més de pressa, amb més agilitat, amb més dades, més expandida, més social, més el que sigui. Però la tecnologia no substitueix la capacitat humana per observar, capturar i crear.

Del cert que miraré de contactar amb la professora que ens ha explicat la seva experiència amb Facebook, perquè en voldria saber més.

Divendres passat vam participar en la segona sessió del curs de dinamització de comunitats que organitzava el Centre de formació i estudis agrorurals del DAR.  De vegades en les xerrades sobre els entorns socials i les dinàmiques de relació crec que hi falta tangibilitat, per això en aquesta ocasió vam mirar de tocar de peus a terra i convertir en tasques concretes i ordenades tota la sèrie de reflexions que havíem fet durant la sessió anterior.

La sessió va consistir en proposar un marc de treball per a les tasques d’un/a dinamitzador/a que combinés el treball individual de cada dinamitzador i la tasca de compartir l’experiència amb altres col·legues.

Posem ordre abans de treballar.

Vam optar pel sistema següent:

1. Organitzar el grup de dinamitzadors

• Definir l’equip de participants.
• Identificar el dinamitzador/a del grup
• Decidir els objectius de treball comuns, els indicadors de resultats i els terminis de temps.

2. Organitzar el treball individual de cada dinamitzador/a.
Definir els objectius de treball personals, els indicadors i els terminis.

3. Fer.
Seguint una dinàmica de treball pròpia, que permeti realitzar les tasques de dinamitzador i alhora mantenir el vincle amb els companys que fan la mateixa tasca.
Fer les tasques que realment permetran aconseguir els objectius que s’han definit. Vetllar pel funcionament de la comunitat, observar l’activitat dels seus usuaris, trobar moments on és important intervenir-hi i proposar activitats, vincles, microequips…

4. Apuntar.
Seguir un registre dels esdeveniments importants, de les dades i fets rellevants i dels dubtes que van sorgint.

5. Compartir.
Establir un vincle regular amb els altres companys, aportar la pròpia experiència al grup de treball i recórrer-hi quan ens cal un cop de mà.

6. Analitzar els resultats de la feina.

• Per un mateix, perquè és important adonar-se de com la tasca diària té un efecte real.
• Per informar amb dades sòlides i concretes dels avenços de la feina i de les necessitats reals de suport que hagin sorgit.

7. Treballar amb optimisme, enfocat a la millora.
Perquè la jornada de treball és massa llarga per fer-la sense il·lusió i perquè participar en accions de canvi és molt motivador.

A l’acabar la sessió de treball va sorgir la idea de crear una agenda model, una mena de pla de treball simulat d’un possible dinamitzador, que poses sobre un calendari les diferents tasques, tan les del treball individual com les del treball en equip. N’hem fet la prova i hem creat l’agenda de la Dimi, una dinamitzadora aparentment sistemàtica…

l'agenda de la Dimi

En l’agenda de la Dimi hi ha quatre mesos de feina planificada, la Dimi treballa dinamitzant un grup en una comunitat d’aprenentatge i alhora participa en un  grup de treball conjuntament amb altres dinamitzadors. L’agenda comença el dia 20 de setembre del 2010 i acaba el 21 de gener del 2011, hi ha tasques pròpies de la rutina setmanal que es van repetint i tasques puntuals, sobretot a l’inici de l’agenda per planificar el treball.

Bé, no és més que un experiment, tot i que esperem que ajudi a posar una mica d’ordre en la tasca de planificar la tasca de dinamització. Qualsevol comentari, recomanació o suggerència que tinguis pel calendari de la Dimi serà ben rebut.

Ahir vam participar en un curs organitzat pel DAR sobre dinamització de comunitats virtuals, adreçat especialment als dinamitzadors de RuralCat.

Va ser una sessió de treball força intensa, amb un grup de gent molt motivada per la seva feina. Vam anar desgranant una sèrie de conceptes i de factors sobre la dinamització, amb la intenció de dotar de sentit la tasca d’activar la participació d’una comunitat.

Apunto a continuació aquelles idees em semblen més importants.

• Cadascú és diferent.
  Cada persona entén la comunitat virtual de la seva forma i decidirà si val la pena participar-hi en funció de com la percep, de com valora el seu coneixement i de si s’hi troba a gust.

• La diversitat i la varietat són fonamentals.
  És la riquesa del portal en tots els sentits. Pel que fa a la gent que hi forma part, els temes que s’hi tracten, les activitats que es proposen, etc.

• La participació sol ser progressiva, l’acompanyament a aquest progressió és necessària.
  És aquesta una de les tasques més importants: facilitar l’entorn, proposar idees i engrescar als usuaris perquè se sentin còmodes fent aportacions, cada cop més regularment i cada cop amb un grau més alt de compromís i dedicació

• És important donar valor a l’experiència i al coneixement no acadèmic.
  El coneixement acadèmic és una base per a saber construir i crear  però no és la única. L’experiència personal, la visió creativa i especial, el coneixement d’un entorn… són també fonts interessants.

• Les eines ajuden però només ajuden, no fan.
  Quan es proposa l’ús d’una eina és recomanable incloure-la en una proposta més àmplia, on hi hagi una tasca a fer, un tema a tractar. Els resultats s’obtenen amb la combinació dels tres elements.

• Cal trobar temes variats com a fil conductor d’una sèrie d’activitats de participació.
  De vegades temes genèrics, de vegades temes més concrets, simples o ben complexos, tècnics o socials, pluridisciplinaris o d’un sol àmbit de coneixement.

• La tasca d’un dinamitzador té efectes a llarg termini, cal establir uns bons objectius i definir indicadors.
  Així la feina tindrà petites valoracions a curt termini, serà més gratificant i s’obtindran dades que ajudaran a rectificar- la i fer-la més efectiva.

Ja penso ja en la sessió del dia 18 de juny, amb la qual es tanca el curs. Podríem aprofitar-la per crear una mena de guió de treball que els dinamitzadors poguessin utilitzar de mapa per desenvolupar la seva tasca durant els propers mesos… estaria bé, no?