Apunts amb l'etiqueta
identitat corporativa
Preparo un acompanyament perquè una institució revisi la seva intervenció a la Xarxa. Hem d’afavorir un canvi del web tradicional cap a una forma efectiva de presència corporativa a Internet i fa dies que vaig prenent apunts per parlar-ne.
Avui desgrano aquella idea que diu:
En el web 2.0 la participació activa dels usuaris converteix la Xarxa en un espai de conversa.
Imatge de 4_EveR_YounG a Flickr
I llisto una sèrie d’idees per comentar i evolucionar.
Participar en una conversa és un acte de respecte i només es pot donar entre iguals.
Alliçonar, donar instruccions, manar, són coses diferents que no tenen res a veure amb l’acte de conversar.
Per construir una conversa són necessaris almenys dos interlocutors.
Has de trobar almenys una altra persona que et vulgui fer d’interlocutor, clamar en solitari se’n diu predicar o fer un monòleg.
El llenguatge no verbal també existeix a la Xarxa.
En forma d’enllaç, de sindicació, de rebot, de recomanació, de silenci…
Un dia et pots trobar cara a cara amb una persona que et fa saber que t’ha trobat a Internet i que li agrada allò que expliques.
En aquell moment és important continuar la conversa, perquè fora de la Xarxa les persones som les mateixes.
La conversa s’ha de viure amb comoditat i amb un alt grau de naturalitat.
Cal ser coherent amb allò que es defensa, només cal acotar la teva parcel·la temàtica. Igual que en la teva dinàmica diària acotes amb les altres persones la temàtica i l’enfoc de les converses. O és que potser parles de tot amb tothom?
Una conversa no és controla mai.
Perquè no es pot decidir quin rumb i quin enfocament imprimiran els altres participants. Si aquesta mena de descontrol et supera, llavors val més que no comencis a parlar.
Tu també participes en el rumb i l’enfocament de la conversa.
I les teves aportacions produeixen un efecte directe en els altres participants. Pots afavorir una conversa constructiva i positiva o bé pots encendre l’espurna d’un foc destructor.
Quan escopim imparables, sense tenir en compte el nostre interlocutor, estem matant la conversa.
D’això se’n diu desofegar-se, autojustificar-se, autocomplaure’s o autoconvèncer-se, però no té res a veure amb una conversa.
L’actitud més positiva en una conversa és la d’escoltar.
Amb atenció, amb calma, amb desig d’assimilar, comprendre i reprocessar allò que ens aporten els altres.
A Internet la conversa és asincrònica, multimitjà, pulsatòria, regular…
És un exercici de llarga durada, que mostra un actitud oberta, conscientment assumida, es nodreix amb cada gest, és una predisposició a aprendre en equip, a aportar algun granet de sorra i a fer-te teu allò bo que aporten els altres.
Fotografia de Annie Mole a Flickr
No fa pas gaire que es parlava dels blogs corporatius com una opció interessant. Ara, que ja hem superat aquesta etapa i és habitual trobar blogs vinculats a activitats professionals i a empreses, el debat ja és un altre. Ara ja es parla de com ha de ser i com no ha de ser un blog professional.
Sobre aquest tema apuntem una sèrie d’idees que es troben sovint per la Xarxa i que nosaltres compartim.
- No tens cap mena d’obligació de tenir un blog corporatiu.
Si et decideixes a tenir-lo és perquè li veus el sentit i et sents còmode escrivint-hi. - Abans de blocaire és convenient que siguis lector assidu de blogs.
De la mateixa manera que si vols escriure llibres primer has de llegir-ne.
- Comença a publicar en una plataforma gratuïta de blogs, entrena-t’hi.
Si veus que t’agrada fer de blocaire potser té sentit muntar un blog sota el teu domini amb un tema propi, però comença amb eines ben simples. - El disseny del blog acompanya i ajuda, però és un element secundari.
No et deixis enlluernar, el més important del teu blog és la teva capacitat per escriure, per construir i per a compartir. - Defineix bé els objectius del teu blog.
Pensa per a què el vols, a qui t’adreces i tria bé l’enfocament. - No converteixis el teu blog en un emissor continu de spam.
Si només fas propaganda de la teva feina i dels teus productes no et llegirà ni la família. - Ofereix continguts de valor.
En la teva feina generes idees, propostes, opinions i recomanacions que són molt interessants per altres persones, aprofita-les per exposar-les al teu blog. - De tant en tant pots parlar directament del teu producte.
Sense fer-te pesat/ada. Fes-no només de tant en tant. - Escolta l’opinió dels altres.
Valora els comentaris que et facin els altres, interactua. Per anar bé el protagonista del teu blog has de deixar de ser tu pocs mesos després d’escriure-hi. - L’autor del blog ha de tenir nom i cognoms.
Encara que el blog es publiqui sota la marca d’una empresa, sempre s’ha de saber qui l’escriu i quina tasca desenvolupa dins l’estructura empresarial.
Hi ha persones que entenen molt bé com ha de ser un blog corporatiu, el seu blog és realment interessant i professionalment efectiu. Aquest és el meu blog corporatiu preferit, crec que és un exemple fantàstic de com amb creativitat es pot extreure suc de les pedres.
Aquest és el darrer 3 minuts d’estiu d’enguany. Aquesta versió, com ja sabeu, és una llicència que ens permetem a Enraona per tal de baixar una mica el to empresarial habitual del 3 minuts i acomodar-lo a les calors estivals.
Va, que avui anirem al cinema.
Volem compartir amb vosaltres un nou recurs a Internet que està actiu des de fa pocs mesos. Cine.cat, per als que no el coneixeu, és un portal que ofereix informació en català sobre cinema, dirigit pel periodista Valentí Sanjuan.
Per què és un projecte interessant?
Perquè d’iniciatives més o menys semblats n’hi han hagut unes quantes (recordo sessiocontinua.com o totcinema.cat) però per alguna raó, o han desaparegut o han estat discontinuades. Cine.cat sembla un projecte més ambiciós i portat d’una forma professional. Novetats, crítiques d’experts reconeguts, noticies… però sobretot un component de web social que realment aporta un ingredient nou en aquest tipus de serveis.
Els usuaris podem comentar cada una de les crítiques i noticies i establir així diàlegs amb altres aficionats al cinema. I no s’han oblidat de ser-hi a algunes xarxes socials populars, com Twitter (i en pocs dies també al Facebook). Un bon exemple d’aprofitament de la Web social per enriquir un projecte professional.
En fi, que si volem estar al dia i participar de les novetats al món del cinema, finalment ho podem fer en català gràcies a cine.cat.
Fotografia de Wesley Fryer a Flickr
Personalment Twitter m’encanta, és tan simple, tan directe, tan proper… Sí, he dit proper. Twitter em connecta cada dia amb la quotidianitat d’un munt de gent. Gent que em desitja un bon dia, m’explica coses interessants, m’alegra el dia, em fa riure, m’ajuda a fer petites troballes per la Xarxa i que em connecta amb altre gent.
Quan ens trobem un client disposat a participar en les xarxes socials li recomanem que s’obri un compte corporatiu de Twitter. Des d’una perspectiva professional Twitter pot ajudar a:
- Connectar amb altres professionals que treballen en el mateix àmbit que tu, persones que et recomanaran articles, recursos de la Xarxa, t’informaran de trobades, cursos i jornades. Persones a qui els interessaran les teves troballes, els enllaços que compateixis, les entrades del teu blog i les jornades que recomanis.
- Connectar amb gent del teu voltant amb qui comparteixes alguna cosa i que poden acabar sent clients teus. Persones que els agradarà el que expliques, que et faran algun comentari i et retornaran impressions, et recomanaran i que, si ho fas bé, si ho fas molt bé, et permetran que de tant en tant els facis una mica de publicitat directa.
Twitter és molt gran, la seva simplicitat permet que els límits del seu ús corporatiu sigui proporcional a la capacitat creativa dels seus usuaris.
- En alguns casos Twitter es fa servir per fer promocions i ofertes per als clients locals.
- En alguns altres és una gran eina de disseminació de la seva identitat professional digital.
- Hi ha qui l’usa per mantenir el seu equip de treball connectat.
- I d’altres l’aprofiten per explicar que viuen la seva feina amb passió i que coneixen el seu entorn i el negoci.
I com ja sabem que passa a la Xarxa, Twitter ofereix a la teva empresa la possibilitat de saber què pensa, què diu, què emociona, què agrada i què desagrada a la gent… a la gent amb qui vols connectar, que vols que siguin els teus clients, als que vols que es recordin de tu de tant en tant.
Per cert, Enraona twitteja aquí, l’Antonio twitteja personalment aquí i jo twittejo personalment aquí.
Gravatar és un servei que trobarem en molts webs i blogs (com aquest) que permet una cosa molt simple: associar la nostra identitat digital a una imatge.
Comentaris amb les imatges dels usuaris. No és més agradable?
Quan ens registrem a Gravatar, disposem d’un panell on podem anar associant les nostres adreces de correu electrònic a imatges. A partir d’aquí, quan participem en algun web o blog que implementi Gravatar, la nostra imatge apareixerà a la nostra aportació de forma automàtica.
És una idea molt simple, però que aporta un extra de valor al diàleg en un web. Fa que els usuaris ens trobem més propers en la conversa.
Gravatar és un servei de l’empresa Automattic, la mateixa que suporta WordPress. WordPress és una de les plataformes de blogs més esteses a Internet i ja porta integrat el servei de Gravatar, de manera que el podrem trobar per gairebé tot arreu.
Us animem a provar Gravatar i a participar a la Xarxa d’una forma més oberta i càlida.
