Apunts amb l'etiqueta
internet i jo
I és que Internet avança “que és una barbaritat”. En pocs anys tots hem pogut veure com ha nascut i com ha arribat a les nostres cases i taules de treball.
La xarxa Internet es basa en una gran quantitat de tecnologies que es mouen molt de pressa… i funciona prou bé. Però ¿què és el que fa possible que un projecte en que intervenen (simultàniament!) una infinitat de desenvolupadors, fabricants, usuaris, subministradors i empreses de tot tipus i de tot el món, rutlli correctament? Està clar que hi ha d’haver un director d’orquestra.
Aquí apareix el W3C: el World Wide Web Consortium, el Consorci WWW. És un organisme internacional amb una missió molt clara: fer que La Web arribi a tothom, sigui on sigui, en tot moment i de forma correcta.
Entre altres coses, regula que els llocs web es desenvolupin en base a uns estàndards que garanteixin la missió. Ja ha passat l’època (o ja hauria d’haver passat!) en què els llocs web es dissenyaven per a visitar-los en determinats navegadors. Recordeu aquests cartellets? Abans es veien molt:
Per desgràcia encara se’n veuen alguns (com el d’aquest exemple). Això no pot passar més. Si tens un lloc web preocupa’t de no condicionar els teus usuaris a fer servir un programari o un altre.
Actualment hi han tantíssims navegadors web al mercat que no es pot abastar-ne només uns quants. El més correcte és procurar que el nostre web respecti el màxim possible els estàndards del W3C, només així podrem estar tranquils que els nostres usuaris el veuran correctament.
Fes la prova: obre el teu lloc web en uns quants navegadors diferents i assegura’t de que en tots es pot utilitzar de la mateixa forma.
Obres el teu navegador i a la primera pantalla apareix tota la informació que a tu t’interessa: la teva bústia de correu, les novetats dels blogs que tu llegeixes, els titulars dels diaris que has triat, la previsió del temps a la teva ciutat i quaranta coses més. Com es titula la pel·lícula?
Bromes a part Netvibes és una exel·lent eina amb la qual pots construir una pàgina personal on organitzar la informació que a tu més t’interessa. Si cada dia fulleiges algun diari virtual, alguna pàgina concreta i algun blog, et recomanem Netvibes perquè un cop el tinguis organitzar ho tindràs tot a un cop d’ull.
El Muntatge de la pàgina persona no pot ser més simple: Netvibes està organitzat en pestanyes, capsetes de contingut i Widgets (widg què???). Obres tantes pestanyes com necessites i a cada una d’elles hi col·loques les capsetes i els widgets que tu vulguis.
En el moment en què tinguis el teu escriptori virtual disposaràs d’una pàgina web on trobaràs sempre els continguts que has triat, des de qualsevol ordinador connectat a la Xarxa. A més Netvibes permet crear un format privat, només per a tu, i un format públic per a tothom, però d’això ja en parlarem en un altre Tres Minuts.
De moment et deixem aquí algun exemple d’escriptori públic Netvibes:
- Educahistoria, l’univers de José Luis de la Torre, especialitzat en continguts sobre història.
- L’univers personal de Martin Varsavsky, un exemple d’escriptori totalment personal.
- L’univers del diari “El País”, on la informació està organitzada pensant en el visitant.
- L’univers Dospuntocero, vinculat al blog amb aquest mateix nom.
Bé, com sempre et recomananem que donis un cop d’ull a Netvibes, és un servei molt interessant i té moltes aplicacions personals i professionals, d’aquestes últimes en parlarem a fons un altre dia, que ara ja se’ns acaben els 3 minuts.
Facebook és una xarxa social, una aplicació web a través de la qual mantens el contacte amb una sèrie de persones.
Facebook ens ofereix moltíssimes opcions de configuració, i per una banda això és bo, ja que ens permet personalitzar molt com utilitzem el servei. Però també fa que l’aplicació sigui bastant complexa i cagui temps per anar descobrint a poc a poc el seu funcionament.
Com la majoria de serveis de la Xarxa, cadascú utilitza el Facebook pel que vol: hi ha gent que hi passa l’estona i hi han d’altres que els va molt bé per fer relacionar professionals.
Bé sí, però com funciona? En quatre pinzellades:
- per començar t’has de registrar.
- Omples el teu perfil i decideixes el nivell de privacitat que vols donar.
- Fas contactes, amb gent que coneixes o bé amb grups, amb els que comparteixes algun interès.
- Amb els teus contactes comparteixes fotos, vídeos, blogs, comentaris, informació sobre algun acte, causes, grups…
Et recomanem que si no ho coneixies t’apuntis a Facebook, és realment interessant. Ara bé, aquest cop 3 minuts no seran suficients per a entendre com funciona, pren-t’ho amb calma i a estones vés descobrint aquesta teranyina de serveis i de contactes. I si t’agrada i t’hi obres un compte no oblidis de fer-nos -ho saber, ens agradarà compartir amb tu petites coses del dia a dia.
Xarxa, xarxa, xarxa… és la paraula més usada, la intenció més bàsica, l’estratègia que ens ajuda a aprendre i a conèixer més. A la Xarxa fem xarxes! Connectem un web amb un altre web, un vídeo amb l’article d’un blog, un article amb un comentari, un perfil d’usuari amb un altre perfil…
Doncs una de les formes més senzilles de contribuir a fer xarxa és tenir i nodrir un blogroll. El blogroll és una llista de blogs que s’acostuma a trobar als blogs. És la forma com el propietari/ària recomana altres blogs que considera interessants.
Cadascú decideix com omple la llista del seu blogroll, alguns hi posen l’enllaç als blogs que llegeix i segueix, d’altres hi posen els blogs dels seus amics. Sigui com sigui, així és com es salta de blog en blog, com creix una teranyina de continguts interessants per a gent que comparteix un mateix interès.
Al Tres minuts avui estrenem el nostre blogroll, l’hem col·locat a la columna esquerra després de les etiquetes. L’hem començat amb enllaços a alguns blogs professionals que llegim i pensem que us poden interessar. Però ens agradaria que la llista fos més llarga i començar amb tu una teranyina. Així que si ets lector del Tres minuts, tens un blog i vols estirar un fil d’aquesta xarxa, deixa’ns un comentari amb l’adreça del teu blog, l’inclourem al blogroll del Tres minuts i et llegirem.
