Apunts amb l'etiqueta
pimes a internet
Aquesta setmana ha passat un d’aquells casos que a partir d’ara serà exemple obligat en les xerrades, cursos i presentacions sobre web 2.0 i empresa: un taxista d’Oviedo, fent servir les xarxes socials, concretament Foursquare, ha aconseguit que en dos dies mil·lers de persones el coneguin.
Fent un resum ràpid dels esdeveniments l’assumpte ha anat així:
Els preparatius
- Rixar c. Garcia, taxista d’Ovideo, i persona molt activa a Twitter i a Foursquare té l’acudit de convertir el seu taxi en un punt de control de Foursquare. (Pels que no coneixeu Foursquare, ràpidament us diré que és una xarxa social on els usuaris es geolocalitzen via mòbil. Més detalls aquí).
- Decedeix ofererir un descompte especial en els viatges de l’Aeroport d’Astúries fins a Oviedo als viatgers que siguin usuaris de Foursquare i geolocalitzin el seu taxi.
Piulada de @taxioviedo
- Enganxa al taxi un vinil informant que aquest és un punt identificat a Foursquare.
- Fa una foto del taxi i la penja al seu compte de Twitter.
Foto de @taxioviedo a Twitpic
Les conseqüències
A partir de llavors la gran maquinària del boca-orella que mou la Xarxa s’activa. La idea de @taxioviedo agrada i mitjançant recomanacions, enllaços i més recomanacions la pilota es va fent gran i milers de persones parlen del taxista d’Oviedo.
Aquest cas farà fortuna. Com a exemple de projecció del petit empresari a Internet ho té tot: velocitat, novetat, sorpresa, simplicitat… Ara bé, fora una llàstima que les persones que mirem de transmetre una bona actitud de xarxa a l’empresa només escampéssim el cas de @taxioviedo com una simple anècdota, i no aprofitessim l’ocasió per explicar com funciona realment la participació efectiva a Internet.
L’autèntic transfons
Darrera d’aquest fet puntual i extraordinari hi ha una sèrie de factors que hem de saber valorar i que hem de saber transportar al món de la comunicació corporativa a Internet:
1. Hi ha moltes hores de feina, moltes setmanes d’esforç i molts mesos de presència activa i viscuda a Internet.
@taxioviedo dedica molt de temps a Internet, en el seu bloc explica que s’hi ha passat tardes senceres i que està permanentment connectat, gràcies a un ultraportàtil. A més la seva actitud és molt dialogant, explica petits detalls del seu dia a dia, conversa amb els altres, pregunta i contesta quan algú, sigui d’on sigui, s’adreça a ell.
2. Hi ha una comunicació amb caràcter i personalitat.
@taxioviedo sap explicar les coses a la seva manera, dotant de sentit els seus missatges pel que diu i també per com ho diu. En vols algun exemple? Mira com es presenta a Twitter:
Bio de @taxioviedo a Twitter
O mira la presentació del blog. Mil vegades millor parlar amb algú a qui li agrada utilitzar el teu idioma que no pas fer-ho amb un que simplement el parla, no trobes?
Presentació de Taxi Oviedo al seu blog
3. Hi ha una bona capacitat creativa ben aplicada.
Si Foursquare es basa en la geolocalització de llocs físics i reals, quin problema hi ha per convertir un taxi en un punt de control d’aquesta xarxa social? Un taxi també és un lloc físic i real, veritat? Ara ho veiem tots claríssim, però el primer que hi ha pensat ha estat @taxioviedo, algú amb una bona capacitat creativa que ha sabut veure més enllà de les simples instruccions del fabricant.
4. Hi ha valentia per fer allò que encara no ha fet ningú.
Ser el primer implica molta valentia, atrevir-se a fer alguna acció de la qual no en sabem els efectes reals, però sovint val la pena plantejar-se-la, planificar-la, fer-la i esperar a veure què passa.
5. Hi ha estratègia i mesura.
Si segueixes els apunts del blog veuràs que ha utilitzat tota una sèrie de recursos de la Xarxa per comprovar la repercussió de la seva acció. A la primera acció amb què @taxioviedo inicia aquesta dispersió puntual a Internet hi ha una intenció clara.
Què n’hem d’aprendre de @taxioviedo.
Certament el cas de @taxioviedo crec que és un gran exemple, se’n parla i se’n parlarà, però espero que sigui l’ocasió per revisar el discurs sobre les xarxes socials. Per escampar una bona actitud de Xarxa feta dia a dia, de constància, paciència, convicció, personalitat, sistemàtica, estratègia i dedicació. I eliminem d’una vega aquest engany que sovint pulula entre els nouvinguts de què a Internet t’obres un Facebook i pim-pam: feina feta!
A Enraona estem a punt de tancar el nostre compte corporatiu a Twitter, @enraona. I per què? Si Twitter és la xarxa social en la qual hi estem més posats, on estem més a gust, amb la que creiem que compartim més valors… Permeteu-nos explicar el perquè d’aquesta decisió.
El compte @enraona intenta representar l’empresa, però no en la seva totalitat, sinó les persones. @enraona no són els ordinadors, ni les flors de les taules, ni la màquina del cafè: és l’equip humà que hi treballa. I això és molt complicat d’aconseguir quan part de l’equip responsable ja té el seu propi compte personal a Twitter.
No és cap secret que la Bernadette, @bfarriol, i jo mateix, @antoniopolonio, som uns dels principals responsables d’Enraona. Aquesta empresa és el nostre projecte personal i tot el nostre entorn ho sap. Des d’aquests dos comptes bolquem cada dia tot allò que creiem interessant dins del nostre àmbit personal i professional, dues cares d’una mateixa moneda que ens és impossible de separar (al menys de moment).
I és aquesta doble personalitat digital que porta de vegades al compte corporatiu a situacions ridícules que ens donen algunes raons per fer aquest pas:
- Pocs tuits i de relatiu valor. Tot i que a @enraona intentem mantenir l’interès, la majoria d’actualitzacions no són més que enllaços a recursos d’Internet i als apunts del nostre propi blog. Apunts que signem nosaltres personalment.
- Fem retuits inútils. Quan @enraona actualitza l’estat, sorgeix el dubte de si ho hem de retuitejar nosaltres també. D’una banda pensem que no, perquè no volem duplicar informació als nostres seguidors comuns. Però d’altra banda sabem que personalment estem més connectats que corporativament, de manera que si no ho fem no estem arribant a tots els seguidors que podríem. Ai, quines complicacions! xD
- Per on ho diem? Gairebé tots els tuits que ha fet @enraona els podríem haver fet @bfarriol i/o @antoniopolonio. No tenim un departament de premsa, no emetem anuncis oficials. I si calgués, nosaltres seriem perfectament vàlids per fer-ho.
- Els followers no són rucs. Quan @enraona tuiteja, tothom sap qui està clicant el botó de “Tweet”.
Totes aquestes raons es poden resumir en una: tenim més xarxa a nivell personal i professional que a nivell corporatiu. I no cal complicar-ho més.
Tampoc no creiem que els comptes corporatius de Twitter no tinguin sentit. Hi han empreses que li donen un valor molt interessant: @grasset n’és un magnífic exemple de petita empresa local que està donant un gran servei als seus seguidors, a l’hora que n’obté uns beneficis interessants. Però creiem que si hom no proveeix d’algun tipus de valor al compte, no aportarà ni li retornarà res.
Per acabar, convidem a aquells seguidors de @enraona i que no ho són de @bfarriol o de @antoniopolonio a que ens segueixin si els ve de gust. Podran seguir l’activitat de l’empresa de la mateixa manera (o millor) que abans.
Aquesta és una reflexió que sempre ha estat present en les nostres converses internes i també externes: l’aplicació del sentit comú en la utilització de les xarxes socials.
Continueu, continueu invertint en sistemes obsolets de desenvolupament. Continueu, continueu provocant frustració als usuaris. Continueu, continueu perdent oportunitats i clients.
Has sentit parlar del cloud computing? A grans trets és un sistema alternatiu a les aplicacions d’escriptori.
Fins fa ben poc, quan necessitàvem un programa per a fer una feina, calia instal·lar-lo abans al nostre ordinador. El cloud computing és una alternativa que ens ofereix accés a aplicacions que viuen en servidors externs, i a les que hi pots accedir des de qualsevol terminal amb connexió a Internet, et trobis on en trobis.
Aquest sistema aporta nombroses avantatges al sistema tradicional, i en molt poc temps veurem com es generalitzarà el seu ús a les empreses. D’altra banda, també obre un interessant debat sobre la privacitat de la nostra informació i sobre la possible manca de llibertat en que pot derivar, si les companyies que ofereixen els serveis ho fan de manera controladora.
Tomba per la Xarxa un vídeo que explica amb claredat en què consisteix el cloud computing. Val a dir que l’ha fet l’empresa Salesforce.com, pionera en el desenvolupament d’aquesta forma de negoci, i per tant defensora del model. Et recomanem que te’l miris abans de fer la provisió de costos en serveis informàtics per al 2010.
Fotografia de Annie Mole a Flickr
No fa pas gaire que es parlava dels blogs corporatius com una opció interessant. Ara, que ja hem superat aquesta etapa i és habitual trobar blogs vinculats a activitats professionals i a empreses, el debat ja és un altre. Ara ja es parla de com ha de ser i com no ha de ser un blog professional.
Sobre aquest tema apuntem una sèrie d’idees que es troben sovint per la Xarxa i que nosaltres compartim.
- No tens cap mena d’obligació de tenir un blog corporatiu.
Si et decideixes a tenir-lo és perquè li veus el sentit i et sents còmode escrivint-hi. - Abans de blocaire és convenient que siguis lector assidu de blogs.
De la mateixa manera que si vols escriure llibres primer has de llegir-ne.
- Comença a publicar en una plataforma gratuïta de blogs, entrena-t’hi.
Si veus que t’agrada fer de blocaire potser té sentit muntar un blog sota el teu domini amb un tema propi, però comença amb eines ben simples. - El disseny del blog acompanya i ajuda, però és un element secundari.
No et deixis enlluernar, el més important del teu blog és la teva capacitat per escriure, per construir i per a compartir. - Defineix bé els objectius del teu blog.
Pensa per a què el vols, a qui t’adreces i tria bé l’enfocament. - No converteixis el teu blog en un emissor continu de spam.
Si només fas propaganda de la teva feina i dels teus productes no et llegirà ni la família. - Ofereix continguts de valor.
En la teva feina generes idees, propostes, opinions i recomanacions que són molt interessants per altres persones, aprofita-les per exposar-les al teu blog. - De tant en tant pots parlar directament del teu producte.
Sense fer-te pesat/ada. Fes-no només de tant en tant. - Escolta l’opinió dels altres.
Valora els comentaris que et facin els altres, interactua. Per anar bé el protagonista del teu blog has de deixar de ser tu pocs mesos després d’escriure-hi. - L’autor del blog ha de tenir nom i cognoms.
Encara que el blog es publiqui sota la marca d’una empresa, sempre s’ha de saber qui l’escriu i quina tasca desenvolupa dins l’estructura empresarial.
Hi ha persones que entenen molt bé com ha de ser un blog corporatiu, el seu blog és realment interessant i professionalment efectiu. Aquest és el meu blog corporatiu preferit, crec que és un exemple fantàstic de com amb creativitat es pot extreure suc de les pedres.
