Apunts amb l'etiqueta
pimes a internet
A Enraona hem preparat un curs sobre posicionament web.
El posicionament web preocupa a la gent d’empresa. Tothom entén que un web ha d’estar ben posicionat en cercadors, tot i això aquest és un tema complex, difícil de comprendre i que costa molt concretar en accions clares i efectives.
Per això creiem que és del tot necessari que la persona responsable d’un web corporatiu tingui uns coneixements bàsic i sòlids sobre posicionament web.
En aquest breu curs revisarem els elements i accions que s’han de tenir en compte per a què un web corporatiu estigui ben indexat i ben posicionat. Si t’hi apuntes compartirem amb tu una sèrie de coneixements prou sòlids per a què puguis valorar:
- Quines característiques tècniques ha d’acomplir el teu web corporatiu per a facilitar-ne el posicionament.
- Quina estructura ha de tenir el teu web.
- Quina importància té el text per al posicionament i per a establir un primer vincle amb el teu futur client.
- Quines accions has de fer per mantenir i per millorar el posicionament del teu web corporatiu.
El curs bàsic de posicionament web es farà dijous 9 de juliol, d’11h a 13h a Reus, a la Fundació URV. Trobaràs el programa del curs al web d’Enraona, et recomanem que li facis un cop d’ull. Ja portem uns dies preparant el temari i la dinàmica de treball, sovint n’anirem parlant. De moment et deixem aquí el guió que seguirem a la sessió de formació.
Si vols proposar alguna idea o creus que hauríem d’enfocar aquest curs bàsic de posicionament web d’alguna forma especial, t’agrairem que ens ho facis saber, la teva visió sobre Internet i el web d’empresa ens interessa molt.
Fotografia de jmorgan a Flickr
Avui he trucat a Telefonica. M’he negat a respondre a les preguntes que em feia un màquina i m’he quedat callada esperant que aparegués una veu humana, però la veu humana no ha aparegut. La màquina m’ha dit que ho sentia però no em podia ajudar i m’ha penjat!
I és que vivim un món ben estrany. Sovint parlo amb altres de la comunicació a la Xarxa, la defensa eufòrica del mitjà em surt de forma natural i qualsevol ocasió és bona per engrescar a amics, veïns i parents perquè entrin a la Xarxa i se la facin seva. Alguns em miren amb cara de no entendre massa bé que els dic, d’altres s’interessen pel tema i, de tant en tant, apareix algú maleint el mitjà i escopint la llista de perversions que la tele han explicat sobre Internet.
Un dels comentaris que es repeteix més és: “sí, però a mi m’agrada tractar directament amb la gent. Internet és fred, no sents la veu, no els veus la cara i es perden detalls. Val més trucar-los o passar-los a veure”.
Acostumem a concebre el món com una cadena d’elements que es substitueixen els uns els altres: o truques o parles cara cara o escrius a la Xarxa. Com si no ho poguessis fer tot. Quan sento aquest comentari, penso en una sèrie de coses:
- No conec cap cas que un servei web, ni un comerç en línia, ni res de la xarxa substitueixi al 100% la tasca de les persones que hi ha al darrere del projecte. D’una forma o altre sempre és indispensable la intervenció única, particular i acurada de les persones.
- Desitjo que reconeguem els límits de la tecnologia: la Xarxa és sobretot veu humana i relacions personals, sense persones que es relacionen la Xarxa no existeix.
- Espero que qui defensi el valor de les trucades no tingui una màquina com la de Telefònica.
En resum: des d’una visió d’empresa Internet et farà:
- la feina més àgil.
- Et permetrà estalviar diners.
- Et farà guanyar temps.
- Augmentar el teu mercat.
- Optimitzar el teu treball.
- Et farà aprendre més i més de pressa.
- T’ajudarà a conèixer.
- A descobrir.
- A compartir.
- A trobar.
- A relacionar.
- A contactar.
- A intervenir.
- … i mil coses més.
Però mai, mai dels mais substituirà la teva feina i la del teu equip, només la farà més fàcil i més efectiva… que no és poc.
Fotografia de widemos a Flickr
Un cop vaig llegir, no recordo on, que la gent triguem set segons a decidir si un web és per a nosaltres o no ho és. No sé si són exactament set segons, però quan ho comento generalment se’m dóna la raó: “Jo de vegades en trigo menys” —em diuen— “Entro, miro ràpid i, si no puc entendre-la, marxo”.
Les persones ens passem anys definint i redefinint la nostra empresa, mesos pensant com hem d’explicar el nostre projecte… i resulta que al final tot queda reduït a 7 segons! Quin repte! Així doncs cal aprofitar bé aquest temps i triar bé el contingut del nostre web.
Apunto a continuació una sèrie de condicions que crec que s’han de tenir en compte:
- Totes les pàgines poden ser d’inici. Les entrades a través d’un resultat de cerca trobaran la pàgina més ben posicionada en el terme que s’ha utilitzat per fer la cerca, per tant cada una de les pàgines ha de tenir entitat pròpia.
- Si, com hem dit, cada pàgina ha de tenir entitat per ella sola. S’ha de poder comprendre sense haver d’accedir a altres seccions.
- Ha d’estar ben estructurada i el format dels textos ha de facilitar-ne la comprensió: els títols, els subtítols i les llistes han d’ajudar a destriar les idees més importants i els paràgrafs han de ser més aviat curts, el textos d’una tirada fan mandra.
- S’ha d’oferir informació realment interessant per al destinatari —aquí sí que hi ha feina i grossa— i sovint allò que ens preocupa i ens interessa tant a nosaltres no és el que captiva, interessa o atrau a l’usuari que estem esperant.
Coses que no recomanaria mai en el text d’un web?
- Escriure per escriure, omplir molt, explicar-te molt i molt llarg per por a no deixar-se res. Val més poc i molt ben triat.
- Si us plau, prou de frases fetes i buides de sentit, frases com “Grdfgjdfr ofereix qualitat i servei” o “Ddsds és una empresa jove i dinàmica” desaprofiten un espai preciós.
- Copiar el text del díptic o d’algun document que originariament està pensat per lliurar a mà i llegir en paper.
- Creure que el text importa poc. Avui Internet és encara per a molts un mitjà escrit i el text és clau per al posicionament en cercadors, per tant no és irrellevant, al contrari.
A qui em vull assemblar?
Em vull assemblar als que saben comunicar amb quatre frases i alhora saben explicar amb ordre continguts realment feixucs, per exemple Flickr. M’agrada per:
- Com es gestiona la cara bonica del web: una portada directa, ràpida de comprendre i molt atractiva.
- Com es gestiona la cara formal i “lletja” del web: unes normes d’ús clares, llegibles, amb un to molt ben trobat.
Fotografia de sergis blog a Flickr
Des d’aquí defensem que la xarxa és un espai d’interacció entre persones, i per tant no és un espai asèptic on estem protegit dels comentaris no desitjats. En els blogs, sobretot en els corporatius, aparentment sembla que una crítica negativa fa mal. Ara bé, una mala crítica és una excel·lent oportunitat per a mostrar un estil personal, obert i madur de conversa.
Anem a pams: què podem fer davant d’un comentari negatiu al nostre blog?
Primer pas: identifica de quin tipus de comentari es tracta. Pot ser:
- una molt correcta opinió alternativa o oposada a la nostra.
- Una opinió encesa i àcida que exposa oposició rotunda a allò que hem dit.
- Un comentari insultant, fora de lloc i que no aporta res.
- Un comentari sense sentit i que se’n va per les branques.
Depenent del tipus de comentari és interessant actuar d’una forma o una altra.
Segon pas: una estratègia per a cada cas:
- Una ” molt correcta opinió alternativa o oposada a la nostra” és una oportunitat per obrir ulls i ment, per encetar un diàleg, preguntar, aclarir…
- Una “opinió encesa i àcida que exposa oposició rotunda a allò que hem dit” és una oportunitat per mostrar calma, maduresa, tranquil·litat i capacitat de diàleg. Ah!, i per demanar correcció, si ho creus oportú.
- Un “comentari insultant, fora de lloc i que no aporta res” és una oportunitat per mostrar tranquil·litat i molta indiferència. Generalment d’aquest tipus de comentaris n’hi ha molt pocs i els altres usuaris de la xarxa no els fan cap cas.
- Davant d’un “comentari sense sentit i que se’n va per les branques” una opció interessant és ignorar-lo. Difícilment sabràs si l’ha escrit algú que ens vol prendre el pèl o algun despistat.
Ara bé, cal afegir dues coses:
- El blog és el teu espai, tu decideixes què s’hi diu, així que sempre tens l’opció d’eliminar qualsevol comentari que et sigui molest, tot i que et recomanaríem que no t’ho prenguis per costum.
- De comentaris als blogs n’hi ha molt pocs, i de comentaris fora de lloc encara menys. No t’espantis, t’hi trobaràs poc. Escriu amb entusiasme i gaudeix del teu blog!
En resum: la Xarxa és com el nostre entorn, així que hem d’aprendre a gestionar allò que no ens agrada de la mateixa manera que ho hem après a fer en el nostre entorn. En cap moment la por als comentaris desagradables ens han d’acovardir. Internet és un espai de relació excel·lent i són moltíssimes més les experiències positives que hi podrem viure que no pas les negatives.
Fotografia de Wesley Fryer a Flickr
Personalment Twitter m’encanta, és tan simple, tan directe, tan proper… Sí, he dit proper. Twitter em connecta cada dia amb la quotidianitat d’un munt de gent. Gent que em desitja un bon dia, m’explica coses interessants, m’alegra el dia, em fa riure, m’ajuda a fer petites troballes per la Xarxa i que em connecta amb altre gent.
Quan ens trobem un client disposat a participar en les xarxes socials li recomanem que s’obri un compte corporatiu de Twitter. Des d’una perspectiva professional Twitter pot ajudar a:
- Connectar amb altres professionals que treballen en el mateix àmbit que tu, persones que et recomanaran articles, recursos de la Xarxa, t’informaran de trobades, cursos i jornades. Persones a qui els interessaran les teves troballes, els enllaços que compateixis, les entrades del teu blog i les jornades que recomanis.
- Connectar amb gent del teu voltant amb qui comparteixes alguna cosa i que poden acabar sent clients teus. Persones que els agradarà el que expliques, que et faran algun comentari i et retornaran impressions, et recomanaran i que, si ho fas bé, si ho fas molt bé, et permetran que de tant en tant els facis una mica de publicitat directa.
Twitter és molt gran, la seva simplicitat permet que els límits del seu ús corporatiu sigui proporcional a la capacitat creativa dels seus usuaris.
- En alguns casos Twitter es fa servir per fer promocions i ofertes per als clients locals.
- En alguns altres és una gran eina de disseminació de la seva identitat professional digital.
- Hi ha qui l’usa per mantenir el seu equip de treball connectat.
- I d’altres l’aprofiten per explicar que viuen la seva feina amb passió i que coneixen el seu entorn i el negoci.
I com ja sabem que passa a la Xarxa, Twitter ofereix a la teva empresa la possibilitat de saber què pensa, què diu, què emociona, què agrada i què desagrada a la gent… a la gent amb qui vols connectar, que vols que siguin els teus clients, als que vols que es recordin de tu de tant en tant.
Per cert, Enraona twitteja aquí, l’Antonio twitteja personalment aquí i jo twittejo personalment aquí.
