El blog d’Enraona

Richard Stallman (per chrys)

Em venia de gust conèixer al Richard Stallman en persona, i el passat 1 de juliol ho vaig poder fer gràcies a les VII Jornades “àtic 2a” que els amics d’Atictes van muntar a Tarragona.

Sabia que Stallman, fundador de la FSF i pare del projecte GNU, era un home peculiar i extravagant, i no m’estranyava. Les idees que defensa i la seva posició davant les regles que regulen la nostra societat actual han de fer, de qualsevol persona, hom especial. Amb tot, el gust de boca que em va quedar després de la seva classe magistral va ser més aviat agredolç, i explicaré perquè:

• Dolç. Comparteixo al cent per cent les seves idees sobre el que ha de ser la creació i l’ús del programari, i la seva incidència en el desenvolupament solidari de la societat.
• Agre. Em va semblar unidireccional, egoista en la conversa. De la dotzena de preguntes que li vam fer, en va contestar ben poques de manera satisfactòria. Parlar —el que es diu parlar— ho va fer, però aclarint pocs dels dubtes plantejats.

Ara penso que tinc la sort d’haver-lo llegit abans d’haver-lo conegut. Si hagués estat al revés, no puc assegurar haver-lo tingut en tan bona consideració com ara.

També em fa reflexionar sobre si és o no un bon evangelista evangelitzador. A algú que vulgui aproximar-se per primer cop al programari lliure li pot semblar contradictori que una de les persones més representatives del moviment adopti una actitud de conversa tan difícil. No sé, al menys a mi segurament m’hagués passat.

Amb tot, el més important del fenomen del programari lliure és la seva comunitat. S’estan fent coses molt grans gràcies a milers de persones i organitzacions que creuen en un model de societat on el progrés es basa en el poder de compartir i no en el de limitar.

Si ets (qui no ho és en algun moment o altre?) usuari de Windows, t’hauràs fixat que des de fa un temps, després d’alguna actualització del sistema, ha aparegut una nova drecera a l’escriptori, com la de la imatge.

Es tracta d’una aplicació que permet triar quin navegador d’Internet es vol instal·lar a l’ordinador. Microsoft inclou aquesta utilitat en resposta a la Comissió de la Unió Europea que regula les normes de competència en el mercat dels navegadors web.

Però la intenció d’aquest apunt no és parlar de mercats, si no de la llibertat en l’ús del nostre ordinador. Si no has fet gaire cas d’aquesta nova utilitat, et convido a reflexionar tres minuts amb aquesta lectura.

Què passarà si accedeixo a l’aplicació?

Al iniciar aquesta utilitat, es mostra una pantalla de benvinguda que ens explica breument la intenció del programa:

I després de clicar sobre “Aceptar” es mostra una llista de 12 navegadors disponibles. Els primers de la llista són els més populars, però es pot veure que n’hi ha bastants més.

En aquesta finestra es pot consultar més informació sobre cada opció i accedir a la descàrrega per després instal·lar-los. I això és tot.

Això és tot? Tant important era?

Crec que si. Els navegadors són uns dels programes clau del nostre dia a dia, i és important que en coneguem els més importants. Es tracta de triar, de ser conscients del que fem, que ningú triï per nosaltres.

A més, pots descobrir navegadors molt interessants que potser no coneixies. Per exemple l’Opera, que permet gestionar el correu electrònic de forma integrada, o el Chrome, que funciona molt bé en equips lents o amb pocs recursos. I en pots instal·lar i utilitzar tants com vulguis a la vegada, no es fan nosa.

En definitiva, si no t’has qüestionat mai quin navegador fas servir i per què, ara és un bon moment.

No ho negarem. Per alguns, la gestió de les contrasenyes en el nostre dia a dia és un turment. Si les simplifiquem resulta que no són segures, però si les fem segures no hi ha manera de recordar-les de forma eficient.

KeePass és una utilitat que ja porta uns anys en escena. Es tracta d’un programa que ens permet gestionar la nostra informació més delicada de forma molt efectiva. Veient que molta gent no el coneix encara, avui en farem cinc cèntims.

KeePass ens permet crear arxius encriptats i protegits amb contrasenya on guardarem qualsevol informació privada: claus d’accés a bancs, noms d’usuari de llocs web, contrasenyes de caixes fortes, etc. I tot de manera molt simple.

Encara que algú accedís a l’ordinador on guardem els arxius de KeePass, no podria mai trobar la informació sense  la clau amb la que els hem protegit. L’únic que hem de fer és establir una contrasenya mestra prou forta.

Finestra del KeePass

No explicarem massa més sobre el funcionament ja que és molt senzill. Només cal que el descarregueu aquí i el comenceu a provar. Teniu dues opcions: una versió instalable per al Windows i una altra versió portàtil, per guardar-la en un dispositiu USB, per exemple, i portar-la sempre a sobre. Recordeu que ja hem parlat algun cop sobre aplicacions portàtils.

Per finalitzar, ressaltarem que el KeePass és una aplicació lliure. Aquest fet, en contra del que algú pugui pensar, fa que encara sigui més fiable. El codi amb el que està construït el programa és transparent, de manera que milers d’experts el poden analitzar lliurement i detectar possibles errades de programació, reportar-les i perfeccionar encara més l’aplicació.

Si sou dels que la gestió de les contrasenyes us amarga una mica l’existència, proveu el KeePass. No us lliurareu de recordar claus, però a partir d’ara seran menys i més segures.

Recordeu? Ja fa més d’un any que vam parlar de les extensions o complements, unes petites aplicacions que ens permeten augmentar les funcionalitats del nostre navegador d’Internet. Si us ho vau perdre, us recomanem que en feu un cop d’ull abans de llegir el Tres Minuts d’avui.

Si sou usuaris del navegador Firefox i aneu saltant d’ordinador en ordinador tot el dia, a partir d’ara trobareu imprescindible Mozilla Weave, el complement del que parlem avui.

Què ens permet Weave?

Weave ens permet sincronitzar moltes de les configuracions del Firefox en tots els ordinadors que utilitzem. Per exemple,

• Al obrir el navegador podrem recuperar qualsevol pestanya que hàgim obert en qualsevol altre ordinador.
• Podem mantenir sempre la mateixa llista de marcadors en tots els nostres ordinadors.
• Les contrasenyes d’accés guardades també es mantindran sincronitzades.

I amb el temps prometen afegir moltes més característiques.

Instal·lar Weave.

Abans de res, aquesta extensió funciona amb la versió més actual del Firefox, la 3.5. Si no la teniu, podeu obtenir-la aquí.

Després hem d’instal·lar Weave en cada un dels ordinadors que vulguem mantenir sincronitzats. Es pot obtenir aquí.

Un cop instal·lat, hem de triar un nom d’usuari i unes claus que haurem de configurar en cada un dels ordinadors. I ja podem sincronitzar les nostres dades.

On i com es guarda tota la informació?

Tot el procés és molt segur. La informació es guarda als servidors de Mozilla de forma privada i encriptada, de manera que ningú més pot accedir-hi.

Tot és molt bonic i a sobre gratis. Per què?

Perquè en aquest món hi ha molta gent que no treballa només sota criteris d’enriquiment econòmic. La Fundació Mozilla és un organisme defensor del programari lliure que treballa per fer d’Internet un espai millor, tot respectant la igualtat entre els usuaris. Trobareu més informació sobre el sentit del projecte Mozilla al seu Manifest.

El CD de l'Ubuntu enviat per Canonical.

En la línia del programari lliure, alguna vegada ja hem tocat al Tres Minuts el tema de l’Ubuntu. Si algú de vosaltres no ha sortit mai del Windows o dels Mac, ¿no teniu curiositat per saber de què va exactament, com pinta? Avui expliquem com.

Recordem que Ubuntu és un sistema operatiu, o sigui, el programari que gestiona tot l’ordinador i els programes que utilitzem. Windows o Mac OS X son sistemes operatius, i determinen enormement la manera d’utilitzar els ordinadors. Fins fa un temps, en cada ordinador només hi podia haver un sol sistema operatiu. Avui en dia ja es poden “conviure” tots els que necessitem.

Però també podem simplement provar l’Ubuntu en qualsevol ordinador sense cap dificultat i sense tocar cap arxiu ni configuració del nostre sistema actual, en uns minuts. Si us feu amb un CD d’instal·lació amb la darrera versió de l’Ubuntu podeu fer dues coses: instal·lar-ho de zero o provar-lo en forma de CD autònom. Aquest últim és el sistema que avui us recomanem.

Un CD autònom, o Live CD, és un CD que pot executar a l’ordinador un sistema operatiu i els seus programes sense modificar res al disc dur. Quan l’usuari decideix sortir del nou sistema que està provant, l’ordinador es reinicialitza i torna a arrencar en el seu estat de sempre.

Com aconsegueixo un disc amb l’Ubuntu?

L’Ubuntu es pot obtenir de dues maneres:

• descarregant-lo lliurement, per exemple, des de la pàgina oficial: http://www.ubuntu.com/getubuntu/download
• Demanant un CD ja preparat. L’empresa Canonical, que és la que esponsoritza i financia l’Ubuntu, els envia a domicili sense cap despesa, ni tant sols d’enviament. Podeu demanar-ne les còpies que necessiteu a https://shipit.ubuntu.com/. Si no teniu massa pressa, us recomanem aquest sistema.

En resum, ja podem provar, investigar i descobrir l’Ubuntu sense cap mena de por: si no ens agrada tornarem al nostre sistema de treball sense cap mena de problema.  Si ens agrada, haurem descobert un nou sistema operatiu molt interessant. Així que… ¿et queda algun altre motiu per no provar-ho? Segur que t’agradarà allò que descobriràs. Podeu llegir una interessant aproximació al sistema Ubuntu en aquest article publicat a El País de fa unes setmanes.