El blog d’Enraona

Esquema d'interacció entre diferents Entorns de Treball Personal

Ahir vam dur a terme una sessió de treball per a la Fundació URV destinada a crear una xarxa de treball en equip a través de recursos digitals, i ens agradarà compartir amb tu les reflexions i el procés de treball que hem dut a terme per preparar-la.

Preparem la sessió tenint sempre presents unes premisses:

• Hem de reconèixer i respectar la parcel·la de treball i el sistema d’organització de cada una de les persones que formen l’equip.
• Hem de fer fàcil la incorporació d’eines i recursos digitals a tothom, independentment de l’interès per les noves tecnologies.
• Cal que fonamentem les bases perquè sigui el propi equip que decideixi les eines i els recursos que integrarà en el seu espai de treball.

Organitzem la sessió de treball en 4 blocs:

1. Introducció sobre actituds i bones pràctiques que afavoreixen el treball en equip.
   Parlem de la necessitat de reconèixer les petites accions que es duen a terme habitualment i que, si es posen a disposició dels altres companys, poden resultar molt valuoses. Ens preguntem qui ha de decidir quan una unitat d’informació (una anotació, un enllaç, una reflexió, un document, o qualsevol altra dosi de coneixement) és important i útil i quan no ho és. Els equips de treball funcionen bé quan cada component és capaç d’oferir la màxima quantitat de contingut i permet que siguin els altres que seleccionin quan una unitat d’informació, per petita i efímera que sigui, els resulta interessant.
2. Presentació d’una mostra d’eines per al treball personal.
   N’hi ha milers d’eines i recursos interessants, però en triem uns quants que considerem representatius i de fàcil ús.
   Eliminem petits problemes aparentment sense importància, però que cal resoldre des d’un principi. Per això incloem també tècniques per a crear contrasenyes segures i per desar-les.
3. Proposem la creació d’un Entorn Personal de Treball.
   Inspirant-nos en els PLE (Personal Learning Environments) dels quals tant se’n parla en l’àmbit educatiu, proposem a cada persona que es construeixi el seu propi Entorn de Treball Personal, que triï un servei que mitjançant l’aglutinació de ginys i de RSS li permeti crear el seu escriptori de treball, que anirà muntant amb els recursos que l’ajuden a fer la seva feina.
4. Fem les connexions entre els Entorns de Treball Personal. La dinàmica de treball en equip pren cos.
   Demanem al grup que ofereixi els seus espais de publicació, perquè els altres companys els incloguin dins del propi ETP, si creuen que els serà d’utilitat.
   També es trien algunes eines comunes per a tothom, per permetre la interacció de tot l’equip, almenys per a la comunicacions i la documentació fonamental.

Deixo aquí la presentació que vam fer servir com a guió de la sessió.

Un mashup és una aplicació web que es construeix combinant diferents fonts. Amb aquest sistema s’ofereixen serveis web que aprofiten dades d’altres serveis i els reinventen, per oferir-ne de nous.

Sempre que ens connectem a una pàgina web, un flux de dades viatja fins al nostre ordinador (textos, imatges…). De la mateixa manera, sempre que enviem informació -a través d’un correu electrònic o d’un formulari- les nostres dades també fan aquest viatge des del nostre ordinador fins al servidor de destí. Aquest intercanvi d’informació es fa gràcies a un protocol de comunicacions anomenat HTTP. Us sona?

Passa que, durant la transferència, aquestes dades podrien ser interceptades i llegides. Per evitar això existeix una variant del protocol HTTP que fa que tota la informació entre nosaltres i el servidor viatgi encriptada, de manera que sigui molt improbable que un tercer la pugui desxifrar. Aquest protocol és HTTPS (S de segur). El podeu veure al principi de l’adreça web de bancs, de comerços electrònics, etc.

No volem posar la por al cos a ningú, el robatori de dades a la Xarxa és possible, però no és habitual. De la mateixa manera que ens poden prendre la cartera al sortir de casa però no ens passa cada dia, i a la majoria no li ha passat mai.

A mesura que Internet es va fent gran, les empreses tenen a l’abast a molts més compradors arreu del món. No és estrany que vagin apareixent noves modalitats de pagament que faciliten a venedors i compradors els moviments de diners.

PayPal és un dels serveis més populars (150 milions d’usuaris diuen ells). Permet la transferència bancària de diners entre usuaris, amb l’únic requisit que tinguin un compte de correu electrònic.

Com funciona?

Un cop registrat a PayPal, el venedor disposa d’un panell on li arriben els dipòsits que podrà traspassar al seu compte corrent. El comprador no necessita res, no s’ha de registrar enlloc.

Bàsicament PayPal ofereix dos sistemes de pagament:

• Per correu electrònic. El venedor envia al client una sol·licitud de pagament per correu electrònic. El client només ha de clicar en un enllaç que el portarà al lloc web de PayPal (disponible en castellà) per fer un pagament segur amb tarja de crèdit.
• Directament des del web del venedor. Si tenim un web de comerç electrònic, dins del procés el comprador trobarà uns botons de pagament que el portarà al lloc de PayPal, on es realitzarà la transacció, per tornar després al nostre lloc web.

També ofereixen sistemes més avançats d’integració del procés en el lloc web del venedor, però aquests dos són els més habituals. Totes les transaccions es fan des dels servidors segurs de PayPal.

Quant costa el servei?

Per al comprador res i al comprador se li aplica una comisió per cada transferència realitzada: entre el 1,9% i el 3,4% segons la quantitat, més 0,35€ per operació. No hi ha quotes d’alta ni mensuals, si no hi ha moviments no costa res.

PayPal i altres serveis semblants no estan pensats per substituir els mètodes més coneguts, com les pasareles bancàries o els contrareemborsaments. Però és molt important oferir als nostres clients el màxim ventall de modalitats de pagament, ja que els dotarem de més llibertat en el delicat moment de decidir si compren o no compren. I un comprador amb més llibertat és un comprador amb més confiança, ingredient essencial en una decissió de compra.

El tema d’avui és difícil de tractar en 3 minuts (de fet, com la majoria), però ho intentarem: És correcte encarregar el web de la nostra empresa en “Flash”?

Flash, recordem-ho, és una tecnologia que es va crear amb propòsits multimèdia i altament interactius, però ràpidament va envair la Web i molts desenvolupadors es van llençar a crear llocs i portals íntegrament amb aquesta tècnica.

Bé, bé, però en quins casos és recomanable fer servir Flash?

De moment, així ho veiem nosaltres:

• En el cas de pàgines web en què es busqui una alta experiència artística, per sobre dels continguts de text.
• Per jocs i elements molt (però molt) interactius.
• Per video. Avui en dia a Internet ja no s’entén el vídeo sense Flash. (Totes les pel·lícules que veieu a YouTube es reprodueixen amb Flash.)
• En qualsevol altre circumstància en que altres tecnologies no puguin fer el que volem (projectes experimentals, etc.)

I per a res més? Conec molts webs en Flash i estan la mar de bé…

És clar, però per desenvolupar la majoria de modalitats de llocs web encara presenta algunes mancances:

• La indexació de les pàgines Flash en els cercadors no és tant bona com en les pàgines fetes en HTML (una pàgina HTML és la que esteu llegint ara mateix). Google llegeix molt millor els textos en pàgines HTML que en Flash.
• Per poder veure una pàgina en Flash es necessita tenir un programari específic. La majoria d’usuaris el tenen instal·lat, però la majoria no és tothom.
• Flash és una tecnologia propietària (ara mateix d’Adobe, demà qui ho sap), i està supeditada als canvis que la empresa vulgui incorporar. HTML és una tecnologia oberta i regulada per un organisme internacional i neutral.
• Els usuaris amb problemes d’accessibilitat ho tenen magre per navegar per una pàgina en Flash. Els lectors de pantalles tenen molts problemes per accedir al contingut. No passa el mateix amb una pàgina HTML, que es pot interpretar perfectament.
• Algunes pàgines fetes amb Flash fan incrementar molt el temps de descàrrega necessari per a veure-les.
• I un inconvenient que personalment trobo molt empipador: els botons d’endavant i enrere del navegador no funcionen. Tot un lloc web en Flash queda capturat sota una mateixa URL o adreça web. Tret de l’inici, tampoc es pot guardar cap contingut d’una pàgina en Flash als marcadors o favorits.

En definitiva, us aconsellem que abans de decidir en quina tecnologia s’ha de desenvolupar el vostre web, analitzeu alguns d’aquests punts i us pregunteu si el producte final cobrirà totes les expectatives que busqueu: efectivitat, posicionament, usabilitat, disseny…

Per acabar deixeu-nos que us recomanem algunes pàgines en Flash que creiem que són magnífiques.

- Un tros d’artista: http://yugop.com
- Explora el sistema solar: http://janus.astro.umd.edu/SolarSystems
- Una pàgina de l’any 2000, de l’ADDDP: http://adddp.free.fr Encara avui és una petita joia.