El blog d’Enraona

Com acostuma a passar amb molts recursos tecnològics, ens cal un temps per trobar-los-hi la utilitat. Sovint som els propis usuaris que per tempteig els anem buscant el sentit i l’aplicació, de vegades ultrapassem en extrem la funcionalitat que li va atribuir el seu creador. Això ha passat amb els codis QR, que originàriament es van crear com a sistema de registre de recanvis en les àrees de fabricació de vehicles.

En poc temps els codis QR són a cartells, aparadors, revistes, samarretes, targes…  s’han convertit en un sistema per captar la nostra atenció quan ens movem pel nostre entorn habitual i connectar-nos a un entorn digital. Oku, que això és molt gros! Els QR trenquen la barrera entre l’activitat digital i l’activitat en entorn físic.

Per altra banda són encara una mena de joguina per adults. Ens fa gràcia provar que hi ha darrera d’un codi QR; ens té expectants i encuriosits de la mateixa manera que ho estem quan algú ens fa obrir una caixa on no sabem què hi trobarem. Juguem sense perdre en cap moment l’aparent seriositat que ens manté tranquils dins el nostre patró d’adults  formals.

Un codi QR reuneix dos condicions fonamentals per a deixar empremta:

• Connecta una experiència física amb informació digital, que ens allarga l’experiència i ens la conserva en la memòria i en “memòria”.
• Ens permet viure l’experiència emocionant del joc.

Experiència, emoció i joc: tres elements fonamentals per crear forts lligams amb algú que volem que es recordi de nosaltres, d’allò què fem i sobretot d’allò que li oferim.

Ara bé, hem de tenir en compte que els codis QR només ens serviran si hi sabem trobar el lloc, el moment, el format i hi sabem vincular una informació realment rellevant per a qui l’obri.

Et deixo aquí dos vídeos: un sobre un acció de TESCO a Corea del Sud, que deixa que la gent “jugui a botigues” mentre espera el metro. L’altre ens ensenya 37 aplicacions possibles per a un codi QR, i es queda curt.

Fa un parell de mesos que a Enraona hem canviat la manera de registrar les hores de feina de cada un de nosaltres. Després de provar diferents sistemes ens hem quedat amb Toggl.

Toggl és un servei web en línia SaaS que permet portar el recompte, a temps real o no, de totes les feines que anem fent amb una colla de característiques que el fan molt útil:

• Organitza les tasques en projectes. A cada projecte li podem assignar un client, un règim de facturació, un pressupost o una durada prevista.
• Permet mantenir diferents espais de treball, per poder separar els projectes en àmbits més globals (per exemple podem portar un registre separat entre tasques professionals i tasques personals)
• Permet organitzar grups de treball. Diferents usuaris poden registrar hores en projectes comuns.
• El control i l’anàlisi de dades és especialment interessant: es poden generar informes temporals, per persona, per client, per projecte… i per multitud de combinacions de criteris.
• S’ofereix en múltiples idiomes, entre ells el català i el castellà.

També es pot integrar en aplicacions de tercers, com BaseCamp, ActiveCollab o Google Apps.

Sorprèn que una aplicació amb tantes característiques i possibilitats de configuració es pugui posar a treballar de manera tant àgil. El registre de dades es pot fer per diferents vies: des del web, des d’aplicacions d’escriptori (per a Windows, Linux i Mac, ja que funciona molt encertadament sobre Chromium) o des d’aplicacions per a l’Android i per l’IPhone. Si llegís el pensament ja seria massa, però de moment no ens podem queixar.

Si busqueu una solució per al registre i anàlisi de la vostra activitat professional, de manera individual o per a tota l’empresa, Toggl pot ser una bona solució. Ofereixen una versió de prova completa de 30 dies de forma gratuïta.

Esquema d'interacció entre diferents Entorns de Treball Personal

Ahir vam dur a terme una sessió de treball per a la Fundació URV destinada a crear una xarxa de treball en equip a través de recursos digitals, i ens agradarà compartir amb tu les reflexions i el procés de treball que hem dut a terme per preparar-la.

Preparem la sessió tenint sempre presents unes premisses:

• Hem de reconèixer i respectar la parcel·la de treball i el sistema d’organització de cada una de les persones que formen l’equip.
• Hem de fer fàcil la incorporació d’eines i recursos digitals a tothom, independentment de l’interès per les noves tecnologies.
• Cal que fonamentem les bases perquè sigui el propi equip que decideixi les eines i els recursos que integrarà en el seu espai de treball.

Organitzem la sessió de treball en 4 blocs:

1. Introducció sobre actituds i bones pràctiques que afavoreixen el treball en equip.
   Parlem de la necessitat de reconèixer les petites accions que es duen a terme habitualment i que, si es posen a disposició dels altres companys, poden resultar molt valuoses. Ens preguntem qui ha de decidir quan una unitat d’informació (una anotació, un enllaç, una reflexió, un document, o qualsevol altra dosi de coneixement) és important i útil i quan no ho és. Els equips de treball funcionen bé quan cada component és capaç d’oferir la màxima quantitat de contingut i permet que siguin els altres que seleccionin quan una unitat d’informació, per petita i efímera que sigui, els resulta interessant.
2. Presentació d’una mostra d’eines per al treball personal.
   N’hi ha milers d’eines i recursos interessants, però en triem uns quants que considerem representatius i de fàcil ús.
   Eliminem petits problemes aparentment sense importància, però que cal resoldre des d’un principi. Per això incloem també tècniques per a crear contrasenyes segures i per desar-les.
3. Proposem la creació d’un Entorn Personal de Treball.
   Inspirant-nos en els PLE (Personal Learning Environments) dels quals tant se’n parla en l’àmbit educatiu, proposem a cada persona que es construeixi el seu propi Entorn de Treball Personal, que triï un servei que mitjançant l’aglutinació de ginys i de RSS li permeti crear el seu escriptori de treball, que anirà muntant amb els recursos que l’ajuden a fer la seva feina.
4. Fem les connexions entre els Entorns de Treball Personal. La dinàmica de treball en equip pren cos.
   Demanem al grup que ofereixi els seus espais de publicació, perquè els altres companys els incloguin dins del propi ETP, si creuen que els serà d’utilitat.
   També es trien algunes eines comunes per a tothom, per permetre la interacció de tot l’equip, almenys per a la comunicacions i la documentació fonamental.

Deixo aquí la presentació que vam fer servir com a guió de la sessió.

Un mashup és una aplicació web que es construeix combinant diferents fonts. Amb aquest sistema s’ofereixen serveis web que aprofiten dades d’altres serveis i els reinventen, per oferir-ne de nous.

Sempre que ens connectem a una pàgina web, un flux de dades viatja fins al nostre ordinador (textos, imatges…). De la mateixa manera, sempre que enviem informació -a través d’un correu electrònic o d’un formulari- les nostres dades també fan aquest viatge des del nostre ordinador fins al servidor de destí. Aquest intercanvi d’informació es fa gràcies a un protocol de comunicacions anomenat HTTP. Us sona?

Passa que, durant la transferència, aquestes dades podrien ser interceptades i llegides. Per evitar això existeix una variant del protocol HTTP que fa que tota la informació entre nosaltres i el servidor viatgi encriptada, de manera que sigui molt improbable que un tercer la pugui desxifrar. Aquest protocol és HTTPS (S de segur). El podeu veure al principi de l’adreça web de bancs, de comerços electrònics, etc.

No volem posar la por al cos a ningú, el robatori de dades a la Xarxa és possible, però no és habitual. De la mateixa manera que ens poden prendre la cartera al sortir de casa però no ens passa cada dia, i a la majoria no li ha passat mai.